Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteques musicals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteques musicals. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de juliol del 2018

La sala musical Potato Head, de Hong Kong

Ens ha sorprés aquesta sala musical de Hong Kong. Es diu Potato Head, i realment el cap se'ns ha quedat així. Es tracta d'un espai d'audicions amb una col·lecció de 8000 vinils, amb amplis retros, espais d'escolta cuidadíssims, tecnologia vintage i ultramoderna a l'hora... No us ho perdeu... es poden fer tantes coses!







dilluns, 30 d’octubre del 2017

Una biblioteca musical: la Chattanooga Public Library!

Les biblioteques no són mecanismes de préstecs: són organismes de cultura. I, com a tals, estan subjectes a mutacions, síncopes, reproduccions. Si la cultura és viva, les biblioteques també. Si es trenca aquesta premissa, malament.

No és fàcil trobar casos com el de la Chattanooga Public Library, als Estats Units... una biblioteca, amb un estudi de gravació!!!!




Han decidit crear un estudi per ajudar als estudiants, als amateurs, als veins a fer les seves produccions. Amb ella recollen, ordenen i difonen la creativitat dels veïns.



Què es el que tenen... passeu pressupost!

Equipment

Control Room

  • AVID HDX C24 Pro Tools Studio System
  • Argosy Mirage NC 24 Desk
  • Audient Microphone Preamplifiers
  • Apple Mac Pro
  • Avid Pro Tools Mac Keyboard
  • Lynx Aurora AD/DA Converter
  • Dangerous 2 Bus LT
  • Dangerous Music Monitor System with Remote
  • Presonus Nearfield Monitors
  • Presonus Sceptre Studio Subwoofers
  • Key Lab 61 Keyboard and Stand
  • 4K Television
  • ADAM S5A Mk2 Active Studio Reference Monitor Speakers

Plugins/Software

  • Pro Tools
  • Waves
  • Waves Horizon
  • Antares 8 Auto Tune Native
  • Native Instruments Komplete 10
  • Ivory II Piano

Microphones

  • 4x Shure SM81
  • 4x Shure SM57
  • 4x Sennheiser E604
  • 1x Sennheiser E602II
  • 2x Sennheiser E614
  • 4x Audio Technica AT4040
  • 4x sE Electronics 2200A II C Large Diaphragm Condenser Microphone
  • 1x AKG D112 MKII Pro Bass Mic
  • 24x Various Mic Stands

Headphones

  • 10x Shure SRH840 Pro Monitoring Headphones
  • 10x Behringer 16 Channel Personal Mixer
Us aclarirem... no són tants diners. Més sofisticada i la formació i la voluntat dels musictecaris chattanooguencs!



Podeu seguir el link.

Obviament, la sala a començat a omplir-se...



El servei bibliotecari no és un mecanisme, és un organisme. Ara ens palpem. Viu?

dimarts, 18 d’octubre del 2016

La biblioteca musical orientada a l'usuari: quins nous espais, serveis, activitats i mediacions?

The Music Room at Potato Head Hong Kong 
Hong Kong's first dedicated audiophile listening room and vinyl library, featuring many genres popular music on 12 inch and 7 inch format, with monthly updates.


Ens plau oferir als lectors d'aquest blog la darrera presentació  del nostre amic, col·lega i mestre musictecari Nicolas Blondeau, a qui vam tenir el plaer d'escoltar en directe l'any passat en la trobada Bib&Play

L'autor ens mostra un amplíssim i variat ventall d'opcions implementades en diversos llocs del planeta que fan de la biblioteca pública un agent musical de primer ordre. Alguns anys després del pànic, la caiguda de préstec dels CDs simplement ha resultat ser el tret de sortida per a una fascinant cursa d'innovacions. En aquest treball, Nicolas en selecciona algunes de les més interessants. 




dijous, 9 de setembre del 2010

Música dins del catàleg de la Médiathèque d'Epernay







Fa ja uns anys que seguim amb atenció els articles de J C Brochard [col·lega bibliotecari a Mareuil-sur-Ay, al nord-est de França] al seu blog Bibliothéque = Public i especialment els que fan referència als nous usos de la música dins la biblioteca pública. Reflexions d'un bibliotecari adoptant el rol d'usuari. Observacions sempre interessants (pel que tenen de bàsiques) i que sovint susciten debats enriquidors dins els comentaris d'alguns dels seus posts. Us proposem la lectura del darrer: 'De la musique dans le catalogue' que publiquem en català per als lectors de l'AMPLI. Les possibilitats de'ampliar i millorar el servei a l'usuari són múltiples; les biblioteques intenten obrir-se pas amb diferents innovacions que també plantegen noves situacions.

Seria aplicable a casa nostra una proposta com aquesta?, sabem d'alguna biblioteca a Catalunya o a Espanya que hagi establert alguna de similar? a través de quines empreses? , o tal vegada (per tal de no haver de dependre de tercers) podriem allotjar en dipòsits digitals de la nostra propietat fitxers mp3 amb mostres de 30 segons d'una selecció de temes d'un CD que recomanem?, i les imatges de les cobertes? seria legal fer-ho? ...



Aquest estiu, consultant el catàleg de la Médiathèque d'Epernay, l'establiment que freqüento en el meu lleure, he tingut l'agradable sorpresa de descobrir que les noticies de les novetats de CDs van acompanyades d'extractes musicals. A més, la solució adoptada és elegant, la del lector sota llicència Creative Commons Dewplayer, que té l'avantatge de funcionar sense instal·lació particular amb la gran majoria dels navegadors, per a poc -imagino- que es tingui instal·lada una versió de Flash no massa antiga. És molt millor que d'altres solucions comercials que em reclamen encara instal·lar l'horrible Real Player per escoltar el so.

Evidentment, la duració d'aquests extractes està limitada als trenta segons reglamentaris i ha estat decidit de no proposar extractes per a més de cinc títols de cada àlbum, però trobo interessant aquesta funcionalitat per a qui vol fer la seva tria de préstecs o de reserves (les novetats estan sovint molt demanades) o per identificar més fàcilment un títol o un CD.
Per exemple, el títol de l'àlbum d'Oldelaf et Monsieur D, Dernière chance d'être disque d'or, i el resum proposat han atret la meva atenció. És una mica menys evident després d'escoltar els extractes els extractes (més electrònic i menys cançó que el que imaginava), però segurament demanaré aquest disc en préstec.


Obtinguda la informació (consultant el codi font de la notícia), els extractes musicals són proveïts i albergats per GamAnnecy, un proveïdor que explica sobre el seu indret que pot lliurar dels CD acompanyats d'una nota enriquida (imatge de la coberta, extractes sonors, resum, referències de revista de premsa).
Tinc la impressió que hi ha d'haver una col·laboració particular amb Opsys, ja que Gam precisa que les notícies són subministrades mitjançant un filtre de reformatació adaptada subministrada per Opsys, mentre que tant la Mediateca d'Epernay com la de Pessac, que ha provat aquesta solució (sense els extractes musicals, em sembla), utilitzen l'OPAC Aloès d'Opsys.

En resum, un enriquiment bastant del catàleg bastant seductor, amb just un petit bemoll (potencial) : els extractes musicals i les imatges de portada són emmagatzemats a Gam (en aquesta adreça http://www.gamannecy.com/polysson/200906/05-5099996475423.mp3 per exemple per al títol Trahis d'Oldelaf et Monsieur D), em pregunto que passarà si un dia Gam té la mala idea de canviar l'adreça del seu lloc web. Caldrà dedicar-se a canviar les notícies afectades? I si la biblioteca deixés de ser clienta de Gam, aquesta funcionalitat estarà simplement perduda?
En qualsevol cas, ara per ara és allà, i està força bé, millor per exemple al meu gust que la solució mantinguda per la Mediateca d'Orthez (localitzada gràcies a Bibliopedia), que proposa igualment extractes musicals al seu catàleg gràcies a una col·laboració amb Amazon, però amb la necessitat d'instal·lar Real Player.

.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Utilitzar Facebook i Twitter a la biblioteca

Continuant amb la difusió dels treballs presentats dins els Rencontres nationales des bibliothécaires musicaux (RNBM) du 31 mars au 2 avril 2010 à Aix-en-Provence (el congrès anual dels bibliotecaris musicals francesos) iniciada amb la presentació Música als núvols : streaming a les biblioteques?, amplifiquem la contribució de la nostra col·lega i amiga Sophie Cornière [de la Bibliothéque Saint Sever, Rouen, Normandia] al taller Besoin d’échanger? La coopération professionnelle à l’ère numérique : évolution des outils et des besoins (Cal canviar? La cooperació professional a l'era digital: evolució de les eines i les necessitats) publicada avui mateix.

L'autora fa un seguiment dels principals usos i les diverses possibilitats d'aquestes populars xarxes socials dins l'àmbit de la biblioteca pública.

Publicació original d'aquesta presentació al portal de l'ACIM amb abundant documentació (en francès) relacionada amb el tema : http://www.acim.asso.fr/spip.php?article309
.

dilluns, 25 de gener del 2010

Bibliotecaris musicals a França: les Bones Pràctiques. Capítol 1: Dole

Les biblioteques catalanes van integrar els enregistraments sonors en les seves col·leccions, ara ja fa més de 20 anys.

El compact disc, el CD, va ser el format que ho va permetre: molt més sofert i resistent a les inclemències del préstec que no pas els tradicionals discos de vinil, es va convertir en l'autèntica estrella de les nostres biblioteques.
En poc temps, els préstecs de documents van arribar a xifres mai abans conegudes, la qual cosa va ajudar a fer entendre als nostres responsables públics que les biblioteques eren, efectivament, un equipament molt valorat pels ciutadans i, en conseqüència, era rentable políticament invertir seriosament en aquest tipus de servei. En aquests moments en que aquest suport documental experimenta una caiguda en desús a tots nivells, val la pena recordar que, fins fa ben poc, aquestes "galetes" sonores van contribuïr en molt a que, ara, tinguem una xarxa molt destacable per la seva quantitat i la seva qualitat. El ciutadà s'en beneficia, però també els bibliotecaris: un col·lectiu professional que s'ha incrementat de forma espectacular.

Però als inicis de la segona década del S.XXI, en realitat, no és simplement el format CD el que està en qüestió, sinó ben bé tot el model de biblioteca pública ... quins són ara els models a seguir? n'hi ha algún? ... Tal vegada sigui un bon moment per recordar que ja ens hem trobat així en altres èpoques en que, com bibliotecaris, hem volgut fer passos endavant buscant adaptar-nos als canvis que esdevenen continuament dins la societat.

Incorporar les gravacions sonores a la biblioteca va plantejar interrogants nous que calia respondre i es van buscar models de referència. La resposta la vam trobar no gaire lluny, a França, un país amb notables semblances amb el nostre en tants aspectes. Tant la política de col·lecció, la catalogació i l'especial sistema de classificació, la concepció d'espais en bucs de consulta lliure, com la pròpia idea del préstec de discos es va importar directament i total dels nostres veïns del nord.

Els bibliotecaris musicals catalans pensem -de forma bastant consensuada- que, ara per ara, les millors respostes (i en molts aspectes, les úniques) als interrogants d'avui al voltant del paper de la música en la biblioteca pública es troben, una vegada més, a França. De fet, no és estrany que sigui així tractant-se del país amb més tradició i més professionals centrats en aquest àmbit de treball bibliotecari especialitzat en música. És per aquest motiu que comencem avui una sèrie d'aproximacions a algunes de les millors pràctiques que estan portant a terme en aquests moments els nostres col·legues del nord i volem començar per una biblioteca que, des del naixement d'aquest bloc, ens aporta llum en el nostre esdevenir professional quotidià: la Médiathèque de Dole, a la Franche-Compté, molt a prop de Suissa.

Dole, al bell mig de l'Europa de l'Oest




Des de fa uns 2 mesos, es pot navegar per les pestanyes d'un extraordinari portal estructurat sobre l'aplicació netvibes centrada, en aquest cas, en una distribució amigable de tot un seguit de serveis innovadors per sí mateixos, oferts des de fa ja alguns anys, pel Departament Arts d'aquesta mediateca municipal. Des d'ell, s'ens obren les portes a un enorme món de possibilitats, totes elles seleccionades en funció del seu interès i qualitat. Vegem-ne algunes:

La pestanya d'acolliment porta a un vestíbul que dona accés als diversos serveis del Departament on, en primer lloc, s'ens informa de l'espai que ocupa aquesta àrea i el contingut dels prestatges: CD, DVD, VHS, CD-ROM, partitures, monografies i revistes així com l'avís de que existeix un personal especialitzat per atendre qualsevol consulta específica i/o guiar l'usuari en la seva cerca.

Però a continuació comencem a trobar propostes no tan habituals. Per exemple, descobrim que existeix un bloc, un veritable tresor d'informació editat per l'equip del Departament "... destinat a presentar a poc a poc les col·leccions, les animacions musicals proposades per la mediateca, així com els serveis vinculats a la informació digital en línia. Donarà igualment, de forma regular, informació sobre l'actualitat musical de Dole i de la seva regió. Retrats de músics locals, cròniques de concerts, novetats de discos, llocs web web a descobrir, cròniques de CD i DVD musicals, playlists... Els temes no haurien de faltar ! Esperem els vostres comentaris..."


i segueix amb la descripció dels diferents serveis i propostes des d'una perspectiva suggerent:

* Atenció a totes les músiques
* Veure i tornar a veure el cinema en vídeo
* Informar-se i cultivar-se: un fons documental multimèdia consagrat a les Arts
* Aprendre música i practicar un instrument
* Trobar-se amb artistes i assistir a manifestacions culturals
(un exemple: el Mes de l'Instrument és un cicle d'animacions que es desenvolupa cada any entre maig i juny per tal de destacar un instrument de música en la riquesa i la diversitat del seu repertori popular i clàssic. És l'oportunitat de convidar músics locals o nacionals a actuar en concert dins els murs de l'Hôtel-Dieu, on està ubicada la Médiathèque)

* Descobrir els artistes locals: una revalorització de la producció musical i audiovisual local
* Visionar a la mediateca : llocs de consulta audiovisuals
* Descarregar-se fitxers al walkman: un accés als recursos multimèdia disponibles a Internet
* Trobar la informació pertinent en línia

Al final d'aquest apartat, aquest vestíbul d'entrada, trobem un servei a l'usuari que poc a poc es va imposant en molts web-opacs de diferents biblioteques publiques d'arreu: recomanacions de documents destacats per la biblioteca ...
... que remeten al catàleg (alguns registres bibliogràfics inclouen un resum del contingut del document), així com a altres documents, amb possibilitat de comentar, valorar i recomanar per par de l'usuari


*******

Destaquem a continuació algunes de les altres "portes" temàtiques d'aquest univers netvibes de la mediateca.

La segona pestanya resalta un servei que la Médiathèque de Dole proposa, en realitat de forma bastant avançada des de fa més de dos anys, i dóna accés a 10 llocs web des d'on escoltar música en streaming. El musictecari apareix per primera vegada com a mediador, com a guia, entre la immensitat de la xarxa i l'usuari en cerca de música digital.



En aquest apartat es dóna visibilitat immediata a l'activitat recent del bloc Mediamus, el bloc de l'equip del Departament Arts, un veritable model i escola per a tot bibliotecari musical del nostre temps. També trobem la porta d'accés a Naxos l'enorme bases de dades musical en streaming, un servei que permet escoltar un catàleg de més de 36.000 CDs (mig milio de pistes d'àudio), amb el simple requisit d'abonament a la mediateca. A continuació, l'accés a la llista del catàleg 2.0 amb més de 200 registres bibliogràfics de CDs d'artistes locals, presents a la biblioteca. La pestanya es tanca amb un calaix on trobem l'accés als diversos i darrers recursos web seleccionats per l'equip en el popular Delicious.


Un exemple dels apartats dedicats als diferents estils musicals. Des d'aquest punt, la biblioteca proposa i facilita l'accés a una selecció dels 10 millors recursos web sobre la música del gènere concret que s'especifica en la pestanya.


Acabem aquest passeig per aquest univers netvibes amb la selecció dels 8 millors llocs on l'usuari pot escoltar i baixar-se música de forma legal i gratuïta.

*******


No cal dir que recomanem una visita a fons de les 36 pestanyes d'aquest portal, de les quals només hem presentat 5. Al nostre entendre, un treball admirable i modèlic, perfectament importable a casa nostra.

S'enten que, en aquest moment de desconcert, la tan comentada caiguda de préstecs de CDs porta a molts companys i responsables de les biblioteques a pensar de forma alarmista o dràstica per adaptar-se als nous temps. Però si reflexionem una mica, també podem entendre que la veritable evolució es basa en petits canvis constants i estratègies intel·ligents a un entorn molt condicionat per internet i la tecnologia domèstica, abans que no pas en espectaculars decisions de cara a la notícia fàcil però poc enfocades a l'utilitat real per part dels ciutadans ... o dels treballadors que l'han de possibilitar dia a dia.

Acabem el post amb un exemple concret d'aquesta òptica evolutiva al nostre país: Mediateca de Banyoles és un bloc, senzill i pràctic, que dóna un bon servei als usuaris de la seva biblioteca i els amplia una mica més enllà dels tradicionals. Una prova de que amb pocs medis, mentalitat de servei públic i una mica d'imaginació i ganes, es pot anar caminant cap al futur des del present immediat. Al cap i a la fi, es tracta d'escollir bé les estratègies: si ens adaptem bé als canvis, sobreviurem, si no, desapareixerem.


En el següent capítol d'aquesta mini-sèrie dedicada a les Bones Pràctiques musictecàries a França, Calice68, un catàleg col·lectiu enriquit: les biblioteques de l'Haut-Rhin.

.

dimecres, 23 de desembre del 2009

La música a la biblioteca pública: un estudi troncal


"Muestre, no declare" Stendhal



El bloc AMPLI va iniciar les seves publicacions amb l'objectiu d'abordar i compartir tot allò que fa referència a les àrees musicals de les biblioteques públiques.
Dos anys després, el treball cooperatiu dels musictecaris ha generat quasi 400 posts. En ells s'han tractat desenes de qüestions vinculades a la música (aspectes legals, propostes de dinamització, criteris per a la selecció de materials, elements de debats, experiències internacionals...).


El conjunt d'aquests escrits és més divers que un llibre tradicional: és una plataforma documental que incorpora vídeos, enllaços, presentacions de diapositives, música... A més, és consultable lliurement des de qualsevol llar, està estructurat i indexat, és interrogable i admet comentaris. El fet és que -ara per ara- aquest gruix documental constitueix l'anàlisi més completa que hi ha sobre la matèria a les biblioteques públiques catalanes.

En un moment com l'actual, de necessària evolució i impuls tant de les àrees musicals com de la figura del musictecari, confiem en que tot aquest esforç d'estudi i publicació serveixi al col·lectiu. Donat que la seva pròpia envergadura pot fer perdre de vista el bosc, ens animem a mostrar l'estructura arborescent que fa crèixer de manera espontània aquest bloc.

Aquest post ofereix, per tant, una ordenació del material d'estudi de les àrees musicals de les biblioteques públiques del nostre temps. Un arbre amb 4 grans branques.



1) ESTAT DE LA QÜESTIÓ

1.1) OBERTURA: Què passa al món de la música avui?

Estudiar les àrees musicals exigeix primerament atendre a l'estat de la qüestió musical en general. La música ha esdevingut la pedra de xoc d'un canvi d'usos en relació al consum cultural. Després vindrà el llibre digital, que també afectarà a les biblioteques, però aquí ens ocupem de la música. Què està passant ara? Què podrà passar demà? Què són les net labels? Què és la música digital? Aquests 6 posts contenen molts dels elements claus del present i del futur de la música.

1.2) LA MÚSICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA: elements de debat


Centrem el debat ja a la biblioteca pública, on la música havia tingut un paper tradicionalment doble: atractora de públic jove i responsable del creixement de les estadístiques de préstec. Ara el segon rol ja no existeix i el primer no és tan clar. Ara, doncs, cal ocupar-se de la música com s'ha fet amb la literatura, com una art que cal incentivar i promoure des dels centres públics. Als següents 9 posts hi ha els elements suficients de debat que estan sobre la taula dels musictecaris d'arreu del món. Pros, contres, riscs, oportunitats, possibilitats...


2) L'ÀREA MUSICAL


Al segon apartat d'aquest estudi entrem ja a les àrees musicals de les biblioteques i analitzem els seus pilars fonamentals: el professionals i els recursos documentals. Els serveis s'analitzaran al punt següent.

2.1) EL PROFESSIONAL: el musictecari

Partim de la peça clau d'aquest entramat: el professional que s'ocupa de l'àrea musical, el bibliotecari musical que desenvolupa la col·lecció, la difon, ofereix activitats formatives, assesora, ofereix informació especialitzada, genera continguts originals... i tot això amb criteris merament artístics (no pas econòmics o comercials). Un perfil professional que cal impulsar per a que les àrees musicals comencin a adaptar-se a la conjuntura present. Aquests 5 posts són reflexions entorn d'aquesta figura professional.



2.2) LES COL·LECCIONS


El debat sobre les col·leccions s'ha centrat en dos eixos: la caiguda del format CD i la fi del boom de préstec. Conjuntures. Però hi ha molts punts d'anàlisi fèrtil que s'aborden als següents posts. Les col·leccions actuals són equilibrades, han estat desenvolupades amb criteris artístics i generalistes i són plenament vigents. A aquests 5 posts hi ha eines pels seu desenvolupament, per la generació de material complementari.


3) LES POSSIBILITATS DE L'ÀREA


Finalment, què es pot fer a les àrees musicals. Quin és el marc legal que regula el seu servei? Quins recursos es poden s'ofereixen arreu? Quins serveis s'estan desenvolupant?

3.1) MARC LEGAL

La Llei de Propietat Intel·lectual és la norma que regula l'explotació de les obres musicals. És, per tant, el marc de possibilitats que disposa la biblioteca pública per treballar la música a partir de les obres mateixes. Hi ha moltes oportunitats, molts camps de batalla oberts i legals, moltes possibilitats d'acord entre les societats de gestió i les institucions públiques, moltes vies alternatives. Aquests posts aprofondeixen en aquests temes.

3.2) EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS

Seguint aquesta anàlisi, ens aturem ara sobre aquelles experiències internacionals de les quals l'AMPLI se n'ha fet ressó. Hi ha serveis webs, treballs amb la música lliure de drets, experiències de web 2.0, exemples de blocs... Una panoràmica oberta i en creixement. La situació és la mateixa a les biblioteques musicals del primer món. Els serveis digitals són transversals, internacionals. Aquesta quinzena de posts mostra exemples d'experiències que poden ser útils per traçar el nou model àrea que necessita la biblioteca pública.

3.3) EXPERIÈNCIES PROPERES


Al llarg d'aquests dos anys, l'AMPLI ha recollit i difós tota mena d'activitats vinculades al món de la música organitzades per les biblioteques públiques catalanes. També aquí s'està intentant treballar la música amb serveis originals, novedosos. Trobades amb crítics musicals, miniconcerts, seleccions temàtiques vinculades a festivals... Us oferim uns 20 exemples ressenyats al bloc:

3.4) RECURSOS:

Quines altres institucions estan treballant la música generant materials pràctics? Quina informació pot ser útil per fer guies especialitzades? Quines biblioteques estan difonent gèneres musicals concrets (com el blues, la música negra, el flamenc...)? Com obtenir els recursos per oferir un servei d'informació musical? Com complementar les col·leccions de les biblioteques? Què fer amb les col·leccions de música lliure (de drets)? Aquesta vintena d'entrades tracta aquestes qüestions amb exemples concrets.



4) PROPOSTES PER A UN NOU MODEL


Després d'aquests primers tres passos (context, recursos i serveis), finalment arribem a la incògnita, però també al risc. Cal oferir noves idees, dibuixar un nou model. El pla de biblioteques de Barcelona acaba el seu recorregut al 2010 i es prepararà un nou document, que esperem que consideri l'estudi aquí presentat. Podem arriscar algunes idees, alguns camps de treball, algunes línies d'acció concretes? Sí. Ho estem fent. El bloc AMPLI, amb l'empenta dels companys musictecaris que aglutina, està mostrant alguns exemples.

4.1) INNOVANT LES ÀREES

Com si es tractés d'incorporar línies de treball innovadores en relació a la música, aquests posts presenten una bateria d'idees per generar nous usos i serveis a les biblioteques públiques. Vist un a un, cada objectiu és un servei que amaga un munt de treball, un bocí d'ambició, una via de participació dels usuaris. Vistos en conjunt s'albira una forma nova, una nova experiència de la música a la biblioteca. Són 5 escales plenes de suggeriments.

4.2) EXEMPLES TEMÀTICS

Part de les idees que s'estan oferint des del bloc són pràctiques. També es va crear per això, per generar i servir materials ja fets, desenvolupats i publicats. Tot el contingut del bloc es reutilitzable. El copy/paste és una de les apostes cooperatives d'aquest bloc, i segurament de la xarxa mundial blogger. Incloem, al final d'aquest estudi, una desena de les sèries desenvolupades a l'AMPLI que poden servir pel muntatge d'exposicions, activitats, maletes temàtiques, racons virtuals, blocs, clubs d'audició/lectura...


5) CONCLUSIONS


Quan la filòsofa Hannah Arendt va tornar a Alemania va veure com uns contertulis li discutien que Hitler hagués envaït Polònia. Eren èpoques analògiques. Arendt palesa la seva impotència davant la impossibilitat de fonamentar els seus coneixements; no es podia anar a parlar amb la gent carregant una enciclopèdia a les esquenes. Ara són temps digitals. Internet és la màxima enciclopèdia concebuda i realitzada per la humanitat, una eina excepcional per obtenir i compartir informació. Ara la podem dur sota el braç, gràcies a un petit dispositiu electrònic.

Això és part del que pretén aquest bloc, i l'estudi informe que s'hi desenvolupa. Que tota la informació relativa la música i les biblioteques públiques càpiga sota el braç de qualsevol professional. Que els canvis a les àrees musicals puguin fonamentar-se gràcies a les quatre grans branques que formen aquest estudi i que s'han mostrat a aquest post.

Les conclusions d'aquest estudi són necessàriament obertes, dinàmiques, estan permanentment en procés de desenvolupament. Sabem que és moment d'evolució, de renovació del model d'àrea musical. Sabem que hi ha professionals musictecaris amb el bagatge, el coneixement i l'impuls necessari per afrontar aquesta renovació. Disposem d'aquest estudi que constitueix el marc d'anàlisi d'aquesta aposta.

La prolífica redacció d’aquest bloc ens ha fet conèixer el fèrtil i agitat estat de la qüestió. La conjuntura és tal que, més que una època de canvis, podem parlar d’un canvi d’època. L’estudi de propostes teòriques ens mostra que el tema és prou dinàmic i complex com per generar corrents d’opinió, debats, i fins i tot professionals visionaris. Els casos pràctics són més escassos, ens maneguem en un terreny experimental on tota innovació és aire fresc.

Els canvis que es poden generar són imprescindibles per tal que les àrees de música de les biblioteques que s’estan creant ara no naixin ja obsoletes. La prioritat no està relacionada amb el tipus de col·lecció, que les biblioteques han desenvolupat de forma coherent durant anys, i que defensem activament des del col·lectiu musictecari. El més prioritari és la innovació relacionada amb usos i serveis, i amb la relació de l’usuari amb aquesta col·lecció.

La tecnologia actual permet canviar el model oferint tota mena de serveis impensables fa 5 anys. Segurament ara ignorem quines seran les possibilitats tecnològiques d’aquí 10 anys, com seran els myspace’s del futur, com s’aconseguirà la música i a quin preu. El que sembla clar és que Internet hi estarà implicat, que la indústria continuarà adaptant-se per legalitzar els usos (com ara amb Spotify), i que segurament el format serà el mer transport d’una informació digital. Així que, entre tant, cal intentar que la biblioteca estigui present en aquests àmbits del terreny de joc.

També sembla clar que Internet cada vegada ofereix informació més especialitzada, amb un volum que una sola biblioteca no pot assumir. El treball de la biblioteca, que no pot competir amb aquest fenomen, es pot centrar en:

  • Generar els seus propis recursos únics: la filmació d’activitats, treballar la col·lecció local històrica, treballar l’underground (com les maquetes), la creació amateur, les músiques menys recolzades... en definitiva, generar el seu patrimoni.
  • Fomentar el treball cooperatiu entre les àrees musicals de les biblioteques. Els temps digitals fan que treballar repetint aïlladament processos sigui absurd. Aquest treball podria plasmar-se en blocs, activitats, exposicions itinerants, en tot un seguit de poderosos recursos compartits que puguin enriquir la xarxa.
  • Contribuir a la informació web, utilitzant els mitjans col·laboratius que ja funcionen arreu (metadades, buidats, links...). Hi ha moltes plataformes web a les que contribuïr, des de la wikipèdia al myspace.
  • Personalitzar i especialitzar l'atenció: cal enfortir el perfil professional especialitzat, el bibliotecari musical o musictecari, aquell professional que centra el seu desenvolupament laboral en la música. Internet és fàcilment tendenciós; hi ha interessos privats, editorials, discogràfics, intel·lectuals. Només un prescriptor desinteressat, des d’un centre que només es regeix per interessos artístics, com una biblioteca, pot ser un referent neutre.
  • També sembla que no es podrà concebre un servei d’informació virtual o físic sense que la participació dels usuaris interessats sigui un element clau del mateix. La complicitat amb el centre és un dels punts crítics d’aquesta especialització.

La biblioteca, en fi, pot ser la cruïlla entre els segells discogràfics, el periodisme musical, els afeccionats, els músics i les sales de concerts. Internet ja ha escurçat les distàncies entre productors i consumidors. Sembla natural que la biblioteca faci el mateix paper en la seva vessant presencial. És necessari que tingui aquest valor, en els dos sentits de la paraula.

Esperem que aquest bloc contribueixi a aquesta evolució.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...