Segur que als anys 60 a les festes que es feien al cine Ideal d'Amer, s'hi van poder ballar les cançons de The Supremes, The Four Tops, The Temptations, Martha Reeves and The Vandellas o de l'Stevie Wonder. Tots aquests artistes publicaven els seus discs al segell Motown, una contracció de "Motor Town", nom amb que era coneguda la ciutat de Detroit a causa de les nombroses fàbriques de cotxes que hi havia. (Text: Lídia Noguerol)
Fulla promocional en castellà de la discogràfica de Detroit
L'èxit de Motown va ser tan gran, que les seves cançons van esdevenir un estil propi: el So Motown. Aquest so es caracteritzava per una estructura melòdica distintiva, el protagonisme del baix i l'ús de la caixa (el tom) per marcar els temps. La banda d'estudi del segell de Detroit, els "Funk Brothers", juntament amb els compositors de la casa, els més coneguts dels quals eren Holland - Dozier- Holland, van ser els encarregats de dissenyar aquest so encara avui molt popular.
El 1965 uns quants artistes del segell van viatjar a Londres
La coneguda cantant Mònica Green portarà aquest diumenge 13/06 a Amer el So Motown i altres grans èxits de la música afroamericana, recollits en el seu últim disc "Mònica Green & The Soul Project". Va ser la gira de El Show de las Supremes la que la va portar a Barcelona, ciutat de la que es va enamorar i on resideix actualment. Ha treballat amb Àngels Gonyalons a Blues en la nit i amb Pep Munné a Cues de pansa. També ha estat la cantant de la banda del programa d'Andreu Buenafuente
Cartell del concert
Últim disc de la cantant
Des de la biblioteca d'Amer us recomanem el llibre:
Quan pensem en blues és probable que ens vingui al cap en Robert Johnson que diuen que va vendre l'ànima al diable per convertir-se en el millor bluesman de tots els temps. El que segurament no sap gaire gent és que les dones també van tenir un paper molt destacat en el blues. A l'últim Sona Amer serà una altra dona, la Queralt Albinyanala que ens presentarà les grans dames del blues. Ella mateixa va descobrir que la seva veu encaixava amb el so del blues, estil que li permetia cantar lliurement i no sentir-se encorsetada. Amb la formació QBlues3 (Queralt Albinyana Trio) l'actriu i cantant ens farà un recorregut per la història del blues destacant, com ja hem dit, les seves cantants i compositores. (Text i selecció: Lídia Noguerol)
Queralt Albinyana va plasmar en aquest disc el sentiment que li desperta el blues
Des de la biblioteca d'Amer us volem recomanar dues pel·lícules, dos llibres i aquest excel·lent article de la revista Jot Down.
La madre del Blues: Ma Raney y su legado (Netflix)
L'estil de la mare i pionera del blues estava més influït per la música del sud i va ser la primera dona que va cantar balades sobre assassinats, sobre els maltractaments de les dones i sobre les addiccions. Portava dents d'or i lluïa vestits daurats i plomes.
L'autèntica Ma Raney posant-nos la pell de gallina
L'Emperadriu del Blues: Bessie Smith
Bessie Smith va ser molt popular a la seva època. Va ser descoberta per uns caçatalents del segell Columbia per a la seva col·lecció de "race music" (música de negres). El seu estil combinava jazz, swing i blues amb tocs dramàtics i humorístics. Va ser la primera cantant que es va atrevir a cantar sobre el desig sexual de les dones, la pobresa de la comunitat negra i odes a l'alcohol. La cadena HBO va rodar una pel·lícula sobre ella, "Bessie" protagonitzada per Queen Latifah.
L'autèntica Bessie Smith en acció. Aquí canta, però si havia de barallar-se no tenia cap problema en acabar a cops de puny.
LLIBRES
Disfruta de mi si te atreves. Buzzy Jackson. Alba. Barcelona, 2006
Podreu llegir sobre les pioneres del blues i conèixer la biografia de Bessie Smith, entre d'altres.
Pecata Beata és l'últim disc de la cantant, clarinetista i compositora Carola Ortiz (Terrassa, 1986). El 2019 va saltar a la fama internacional amb el seu disc Spirala, que va ser inclòs entre els millors discos de l'any pel prestigiós crític musical Ted Gioia. La catalana també va ser considerada per la revista Gatopardo com una de les cinc jazzistes que van marcar el 2019. (Text i selecció: Lídia Noguerol)
Carola Ortiz
En el seu darrer treball ha musicat un recull de poesia catalana d’autores com Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló entre d’altres, en què la dona, la seva història, el seu imaginari, els seus mites i llegendes i la seva sensualitat són els motius centrals. I també vol ser un homenatge i un exercici de memòria a la figura de la dona a través del temps. El disc és una mescla de sons mediterranis amb la música de cambra i el jazz.
Portada del disc
Carola Ortiz cantant (Foto: Natalia Alonso)
Carola Ortiz al clarinet
Mercè Rodoreda és una de les escriptores catalanes més conegudes, tot i això com a poetessa encara pot resultar bastant desconeguda. I ja que Carola Ortizha musicat la seva poesia, des de la biblioteca d'Amer us recomanem aquest recull de la seva poesia:
D'aquest volum, com diu el seu editor Abraham Mohino, destaquen els sonets de El Món d'Ulisses. Josep Carner va encoratjar Mercè Rodoreda a escriure poesia, però finalment ella la va abandonar per dedicar-se a la narrativa.
En paraules de la seva autora, que combina el jazz amb la cançó d'autor, "aquest disc és un recorregut que va de la mítica Safo fins a les creadores de l'actualitat, recuperant poemes i convertint-los en cançons".
Amb l'Alba Alsinaja hi havíem parlat i el primer disc que ha publicat com a líder i compositora hi ressonen unes paraules que ens va dir: "M'encantaria explorar més la música flamenca.També tinc un gran interès en la música electrònica i m'encataria saber-ne per les possibilitats que em pot oferir pel que fa a nous recursos tímbrics".
Alba Alsina cita Giulia Valle com una de les seves influències. La baixista ha publicat recentment un disc on adapta la música de Carlos Canoen clau de jazz (sí, li he copiat el títol). Giulia Valle compta amb una llarga i interessant trajectòria i continua explorant nous territoris musicals amb gust, risc i atreviment.
Portada del disc
Carlos Cano i Giulia Valle (Foto: Balaio Produccions)
Aprofitant que havia de passar per la botiga aquesta, Ultra - Local Records, perquè m'ensenyessin a plegar correctament la portada del disc d'Ubaldo, vaig demanar a la Carme Baqués i al Raül Chamorro si em podien recomanar discos fets per dones per al dia d'avui. I és clar, em van dir que sí i a més em van fer un dibuix. Mil gràcies macos!
Prole és la nostra llibreria de referència feminista i LGTBIQ+ i també els hem demanat uns quants títols.
Borrell, 100 (Bcn)
De Concha Piquer a Rosalia, un llibre fascinant que reivindica el diàleg amb les nostres àvies i les pioneres de la cultura popular.
“La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut…”
Història novel·lada però real de les cinc germanes Salom, família jueva sefardí del Sarajevo de principis del s.XX. Aquestes cinc dones aprendran les regles de la vida mentre desafien les normes d'una societat patriarcal i el vendaval de la història, per poder portar una existència independent i adelantada al seu temps.
Si el títol ja incomoda, imagineu-vos com pot arribar a incomodar a una víctima de violació quan aquesta pregunta li fa un senyor jutge.
Prole comparteix espai amb Discos Redondos que ens recomana:
If You’re Not Part of the Solution, You’re Part of the Problem + Assata Shakur, Una Autobiografía.
Biblioteca d'Amer (Lídia Noguerol)
Recomanem dos llibres relacionats amb el club de lectura:
Actualment està en cartellera en una adaptació teatral. Virgina Woolf va adonar-se que per tenir independència una dona necessitava diners i un espai personal. Al juny, al club llegirem Orlando.
Aquest mes comentem "Persèpolis" i ja que n'han publicat una nova versió, tant en català com en castellà, recomanem també "Brodats", de la mateixa autora. Al voltant d' una taula parada amb el samovar, el te i les pastes, un grup de dones es disposa a passar la tarda. El ritme de la conversa aviat les du a parlar dels amors, del sexe i dels capricis dels homes. De mica en mica aniran sortint els secrets més íntims d'aquesta colla de dones fascinants, i també les seves pors, els remordiments i diverses anècdotes ben escandaloses."Brodats" és un llibre radicalment viu que ens ensenya què vol dir ser dona, no només en un país islàmic, sinó a qualsevol punt del món.
Peter Bagge ha dibuixat una sèrie de biografies sobre feministes nordamericanes: Margaret Sanger, Zora Neale Thurston i Rose Wilder Lane. Aquestes dones tenen en comú que incomodaven la dreta i l'esquerra, les seves comunitats i a d'altres feministes. Però malgrat tot, elles anaven a la seva i eren feroçment independents.
'El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya' (Edicions 62) de M. Àngels Cabré recull cinquanta textos individuals, de 33 dones, i també col·lectius, que van des de mitjans del segle XIX a finals del segle XX. Entre altres hi figuren Dolors Monserdà, Teresa Claramunt, Frederica Montseny, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Teresa Pàmies i Maria-Mercè Marçal.
Suzanne Cianiés una pionera de la música electrònica. El 2019 va actuar al festival Lapsus, que va editar el seu concert en un disc titulat "Sonic Womb"(Úter Sònic).
Aquest diumenge 07/03 continua el Sona Amer amb una proposta on menys és més. Gerard Díaz és La Companyia MINIMíssima, que en paraules seves es dedica a "a la música tradicional, a la composició, i a les diverses possibilitats intermitges de la música no escrita. Pot ser que la trobeu també acompanyant contes, poesia, dansa, o vés a saber què…". Escoltant-lo sentireu que tot i sé senzilla, la seva música és rica en sons diferents. (Entrevista: Lídia Noguerol)
Comences i acabes el disc apel·lant a la resistència i a la poesia per fer front a la grisor dels nostres dies. L’esperit poètic també és el que t’ha guiat a l’hora de fer el disc, que és delicat, intimista i artesanal?
Començo i acabo amb un poema de l’admirat Pep Divins, poeta del Solsonès que no fa gaire va publicar El llevat de la vida. La poesia del Pep em sembla molt potent i amb una sensibilitat fora mesura.
Gerard Díaz: Cadira, shruti, acordió i violí
De fet amb LA COMPANYIA MINIMíssimA cada cop faig servir més la poesia perquè em sembla una eina fantàstica per la seva senzillesa, versatilitat i potència. I dins de l’estètica “minimíssima” m’és molt útil.
D’on et ve l’interès per la música d’arrel? Quins altres gèneres t’interessen? De setí veu de Satie.
La música d’arrel la vivim tots els que volguem d’una manera o altra, a casa al carrer... És senzilla, fàcil de connectar-hi. Tocant l’acordió diatònic hi estàs molt connectat però m’interessen moltes altres músiques del rock a la clàssica (efectivament De setí és una picada d’ullet a Erik Satie) passant particularment per la música antiga.
Ets una mena d’home orquestra. Toques tres tipus d’acordions i el violí. Per què vas escollir aquests instruments? Ens podries explicar que t’aporta cada acordió? El shruti box suposo que t’ajuda a fer bordons, molt presents en les teves cançons.
Sí, toco uns quants instruments. He après a tocar sol molts instruments, per tant la meva manera de tocar no té res a veure amb com se n’aprèn als conservatoris. En diferents moments de la vida he fet servir uns instruments o uns altres. Amb l’acordió diatònic fa anys que m’hi trobo molt còmode però quedes limitat al diatonisme; i amb la concertina, tot i tenir un so com de joguina, tinc les alteracions que em permeten de sortir-ne. L’shruti l’utilitzo constantment per fer bordons, així tinc un coixí per fer les melodies a sobre o senzillament per recitar. Aquests últims temps tot i no ser violinista, també porto el violí que és fàcil de portar amunt i avall i és un instrument sense fi.
Tocant el violí
A l'acordió diatònic
Els instruments també te’ls construeixes tu?
No! Però sí que és veritat que sóc arqueter. Els arcs que utilitzo sí que els he fet jo.
El teu nom artístic és la companyia MINImíssima. Tot i ser una sola persona i bastir les teves cançons amb poc elements, aconsegueixes un so ple sense buits. Seria aquest el segell distintiu de la teva música?
És minimíssima perquè sóc jo sol però també perquè faig música molt senzilla, sense pretensions. Vull tocar i expressar-me, fer arribar alguna cosa a algú, de manera senzilla i directa, per això m’agraden els concerts petits i ben a prop.
La Minimíssima al complet
La tradició oral, a més de ser present en les cançons tradicionals que fas, també es nota en la sonoritat de Cop de cap. D’altres cançons, com Coses del camí ralencaixarien en una pel·lícula de l'oest. Què t’atrau de la poesia o dels contes i com encaixen en la teva música?
Tant la poesia com el conte són una mica la parentela més humil de la literatura, potser LA COMPANYIA MINIMíssimA és la parentela més humil de les músiques...
En el teu debut hi col·laboren: Pep Divins, Iona Díaz i David Vila. Per què els vas triar?
De fet hi ha moltes més col.laboracions. Totes són persones molt properes, amb qui comparteixo moltes coses i que em sembla que aporten molt.
Pep Divins
Els textos del Pep i el David, la veu desacomplexada de la Iona, la viola da gamba de la Lixsania, el clarinet de l’Alberto, etc. Tots són gent molt especial i estimada per mi.
David Ros
El teu disc va sortir durant la pandèmia. Com et va afectar aquest fet? Vas aprofitar no poder fer concerts per compondre més música?
Doncs mira, sobretot m’ha agafat per la poesia. No he recitat mai coses meves en públic i me n’han agafat ganes. Potser a Amer...
Portada del disc de debut de Gerard Díaz
Al concert d’Amer t’acompanyarà la Neus Plana Turu. Et pots avançar com serà el concert de diumenge?
El format serà l’habitual de la minimíssima: cadira i instruments al voltant. Però fa poc vaig conèixer casualment la família de la Neus i resulta que venim de la mateixa casa de Viladecavalls, al Vallès. Li vaig proposar de compartir escenari. Jo fa temps que toco una melodia escrita per en Joan Turu , que era el meu besavi i fill del seu rebesavi. En Joan era pagès i escrivia poesia i feia moltes altres coses. En un calaix de casa hi va deixar una partitura preciosa amb el nom deLa Luna i em fa molta il.lusió de tocar-la amb la Neus. Serà com un petit retrobament familiar-musical.
Flier del concert al Sona Amer
La Luna de Joan Turu
Per acabar, ens podries recomanar algun llibre, ja sigui de poesia o de narrativa?
A part de El llevat de la vida del Pep Divins als concerts sovint faig servir contes de Roba estesa del David Vila i Ros. Són dos llibres que m’han agradat molt. Altres que m’han marcat els últims mesos són El nus la flor i Assagets d’Enric Casasses.
