La tria dels autors de "Superheroínas" y "Dioses, Héroes y superhéroes" pel Girocòmic

Com ja vam dir, el divendres 13 d'octubre a les 17h a Fira de Girona Manu González i Anabel Vélez seran al Girocòmic presentant "Dioses, Héroes y Superhéroes" i "Superheroínas" respectivament. Com a pròleg a la presentació en Manu ens ha fet una selecció de novetats de còmics i discos. I l'Anabel ens ha triat cinc superheroïnes del seu llibre i ens recomana còmics protagonitzats per elles. Ha fet el mateix amb cinc discos del seu llibre "Rockeras". 

MANU GONZÁLEZ

Autor de "Dioses, héroes y superhéroes" y "Dance" 

CÒMICS 

"Sadbøi", de Berliac (Sapristi)

Extrema e impactante, el nuevo cómic del argentino Berliac es una excitante revisión de la ultraviolencia de "La Naranja Mecánica" y las justificación del arte.

Molt bèstia 

"Trees", de Warren Ellis y Jason Howard (Norma)

Aunque "Inyección" de Ellis es una de las series del momento, la inquietante y muy humana ciencia-ficción de "Trees" recuerda al mejor Lovecraft.

Chtulu 

"Bloodshot Reborn" de Jeff Lemire y Butch Guice (Medusa Cómic)

O como renovar una franquicia haciéndola tuya. El Castigador del universo Valiant vuelve por la puerta grande con una saga bastante metafísica y surrealista.

Metafísica i surrealisme 

"El arte de Charlie Chan Hock Chye", de Sonny Liew (Dibbuks)

En Singapur existió un artista que innovó en el noveno arte antes que Jack Kirby o Will Eisner. ¿Será cierto? La novela gráfica ganadora del Premio Eisner te dará la respuesta.

Innovant des d'Àsia 

"The Wicked + The Divine", de Kieron Gillen y Jamie McKelvie (Norma)

Dioses, superhéroes y popstars. Uno de los cómics más impresionantes que vas a leer este año. Los dioses existen y son estrellas en las Redes Sociales.

Déus a les xarxes socials  

DISCOS

Varios Autores, Italo Disco Legacy (Original Motion Picture Soundtrack), Private Records

Banda sonora del documental "Italo Disco Legacy" que cuenta la historia del sonido más bailado de los primeros ochentas: el italo-disco. Todo son temazos.

Four Tet, New Energy, Text

Aunque el mejor tema de 2017 de Kieran Hebden lo encontrarás con su seudónimo KH, el hit "Question", un nuevo disco de Four Tet siempre es una alegría, sobre todo si es tan noventero como este "New Energy".

Bicep, Bicep, Ninja Tune

Desde Belfast viene el mejor disco de club culture del 2017. Bicep son un dúo que llevaban tres años revolucionando las pistas con sus EPs y no han defraudado en su formato largo.

Hans Zimmer & Benjamin Wallfisch, Blade Runner 2049 (Original Motion Picture Soundtrack), Epic

Aunque el compositor original Johann Johannsson fuera despedido por poca comercial, la recuperación de sonidos del score original de Vangelis es una buena noticia para los amantes de las bandas sonoras.

Metro Area, Metro Area, Environ

Se vuelve a editar en vinilo uno de los LPs de principio de siglo que resucitó el interés de la música disco en todos los clubs del mundo. Una joya.

ANABEL VÉLEZ 

Autora de "Rockeras" i "Superheroínas" Foto: Jordi Vidal

CÓMICS 

"Wonder Woman. La mujer maravilla. Grandes autores de Wonder Woman", de George Pérez (ecc)

Una de las etapas más fascinantes e interesantes de la superheroína por excelencia junto a la de Greg Rucka. Imprescindible volumen para conocer la legendaria historia de la primera gran superheroína del cómic.

The one & only 

"Ms. Marvel. Fuera de lo normal", de Wilson, Alphona y Wyatt. (Panini)

Primer tomo de las aventuras de la superheroína adolescente y musulmana Kamala Khan, la nueva Ms. Marvel. Inteligente y divertida a rabiar. Uno de los personajes más refrescantes del panorama superheróico.

Kamala Khan: Teen Spirit 

"Marvel Saga. Jessica Jones Alias. Vol. 1", de Bendis y Gaydos (Norma)

Antigua superheroína reconvertida en detective privada en este cómic que dio origen a la exitosa serie televisiva de Netflix. Oscura e irreverente, un nuevo tipo de superheroína.

De superheroïna a detectiu privat 

"Faith", de Houser, Portela y Sauvage (Valiant)

Bloguera y rellenita, Faith es una superheroína muy peculiar. ¡Es una persona normal! Y es que no tienes que parecer una supermodelo para tener superpoderes. Es un poco friki y no soporta que disparen a cachorritos. Por eso la adoramos.

Freak Faith 

"Batwoman". Rucka y Williams III (Planeta DeAgostini).

El regreso que Batwoman se merecía antes de su serie propia es una joya con un guión del maestro Rucka y unos dibujos de J.H. Williams espectaculares. Una pequeña obra maestra que se publicó en Detective Comics y que aquí nos llegó en un solo tomo. Y que además dió vida a una de las primeras superheroínas lesbianas del cómic.

Un retorn d'alçada 

DISCOS 

Patti Smith. Horses.

Leyenda de la música. Cantante, poeta, escritora. Ella es la madrina del punk y mucho más. Este es su primer disco, obra maestra imprescindible en cualquier discografía.

Joan Jett. Bad Reputation.

Ella es el rock. Este es su disco debut tras su paso por The Runaways, guitarras afiladas y rock de la vieja escuela. La podremos ver este año en el Azkena Rock Festival.

X-Ray Spex. Germfree Adolescents.

Poly Styrene y los suyos convirtieron la rabia adolescente en música en este disco. Una joya del punk injustamente olvidada y todo un clásico del género.

PJ Harvey. To Bring You My Love.

Uno de los discos más oscuros de la inglesa. Más allá del punk rock de sus inicios, experimentando con la sonoridad más instrospectiva.

Sister Rosetta Tharpe. Complete Recorded Works Vol. 1,2,3 

La madrina del rock. Sin ella, hoy el rock no sería lo que es. Su forma de cantar y tocar la guitarra marcaron época. La mejor manera de recuperar su figura, estos tres cds de Document Records.

Les biblioteques de Girona se sumen al novè art amb la seva presència al Girocòmic

Les biblioteques de Girona s'atreveixen a versionar la cançó de La Banda Trapera del Río, "Cómics y Cigarrillos"   al Girocòmic. Ho faran amb la presentació de dos llibres el divendres 13 d'Octubre a les 17h a Fira de Girona: "Dioses, héroes y superhéroes" de Manu González i "Superheroínas" d' Anabel Vélez, tots dos llibres estan publicats per l'editorial Ma Non Troppo. Aquest dos llibres es convertiran en quatre, perquè a la presentació s'hi afegiran dos llibres més dels mateixos autors: "Rockeras" d'Anabel Vélez i "Dance Electrònic Music" de Manu González que permetran relacionar el nové art amb la música. Conduïrà l'acte Lídia Noguerol de l'associació de bibliotecaris musicals "Ampli" i periodista cultural de Blisstopic. 

Cartell de la presentació 

Les superheroïnes d'Anabel Vélez a la notícia de El Punt Avui 

Portada de "Rockeras" d'Anabel Vélez 

Portada de "Dance Electronic Music" 

Logo i dates del Girocòmic

Power Records : Escoltant els superherois pel Girocòmic

Ja que del 07/10 al 09/10 es celebra a Girona el Girocòmic, des de l'Ampli aprofitem per recordar una col·lecció de discos de 7" i 12" que de vegades també venien acompanyats per un còmic i que es van editar durant els anys 70 als Estats Units. No he trobat si també es van editar a l'Estat Espanyol o a Amèrica del Sud. Fragments -samplers- d'aquest enregistraments van acabar en discos de rappers com Eminem, De La Soul o MF Doom. Alguns dels còmics que acompanyaven els discos de Power Records van ser dibuixats per artistes de la talla de Neal Adams i Dick Giordano. Trobareu més informació i els sampler utilitzats per artistes del hip hop en aquest article de Robbie Ettelson . I també podeu escoltar algunes històries explicades als discos al blog Power Records Plaza. Us aviso que molts enllaços estan trencats. En aquest altre blog on podeu veure i sentir com eren aquests còmics. Per la seva banda Marvel ha publicat dos llibres on els seus superherois reprodueixen portades mítiques del hip hop. 

Cartell del Saló del Còmic de Girona 

LOGO I ANUNCIS 

PORTADES DE CÒMIC

MÉS PORTADES 

                            PORTADES DELS DISCOS 

                                                                              

                                     

    ACETATS, GALETES I UN CAPÍTOL PER ESCOLTAR

                  PER LLEGIR I BALLAR 

És un ocell? És un avió? No! És Superman!

A l'entrevista que l'Ampli li va fer, David Cuadrado, bibliotecari de la Biblioteca Can Sumarro i membre del Grupcòmic, deia que "els còmics i la música són un bon maridatge" i acte seguit posava uns quants exemples. 

Aprofitant que del 20 de maig al 21 de juny, les Biblioteques Municipals de Girona celebrem el 75è aniversari de Superman i l'estrena de la peli nova, he fet un recull sobre l'Home d'Acer que a més de còmics, pelis i llibres, inclou una playlist amb cançons dedicades a L'Últim fill de Krypton. Aquesta selecció musical és un altre exemple de la mútua influència i atracció que hi ha entre el novè art i la música. 

A més d'aquest recull, les Biblioteques Municipals de Girona, també hem preparat una mostra de dibuixos, una xerrada i un concurs que podeu seguir a la nostra web. Durant les properes quatre setmanes, la primera tarda del primer dilluns de cada setmana, us plantejarem una pregunta. Els encertants de totes les preguntes entraran en el sorteig d'un val de 50 euros en llibres i dues entrades dobles per l'estrena el 21 de juny de la nova pel·lícula de Superman, El Hombre de Acero. També hi haurà una pregunta comodí que es plantejarà en una activitat presencial que us anunciarem oportunament. Envieu les vostres respostes a superman@ajgirona.cat 

1a PREGUNTA: Com es diuen els primers pares literaris d'en Superman?

La Biblioteca d'AMPLI # 15: La esfera cúbica. Un còmic amb banda sonora




Josep Maria Beà  La esfera cúbica

Barcelona: Glénat. 2008. 48p. + CD

ISBN: 9788483576809

El 2004, un satèl·lit de la NASA va descobrir que l'atmosfera del Sol emet sons ultrasònics i que interpreta una partitura formada per ones. Aquestes ones són 300 vegades més greus que els tons que pot captar l'oïda humana. Es confirmava així, l'ancestral tradició de la música de les esferes. Aquesta teoria d'origen pitagòric, diu que l'univers es regeix per proporcions numèriques establertes per ritmes i números que originen un cant harmònic, basat en els intervals musicals.

El 1983, en ple boom del còmic adult espanyol, el dibuixant i il·lustrador Josep Maria Beà començava a publicar a la revista Rambla, la sèrie de ciència-ficció La esfera cúbica. Josep Maria Beà es va formar a l’agència de Josep Toutain, Selecciones Ilustradas, responsable de les edicions espanyoles de les revistes Creepy, Eriee, Vampirella i 1984, de l'editorial americana Warren. Juntament amb d’altres dibuixant va fundar la revista Rambla, que funcionava com una cooperativa.

La esfera cúbica també emet en clau polifònica, però les sis històries en color que ens explica no parlen d’un univers harmònic, sinó d’un univers regit per l’absurd. A La esfera cúbica, Beà es riu de molts dels tòpics del gènere: dels súperherois, de les naus espacials i de les invasions extraterrestres.  I ens fa riure amb situacions hilarants i surrealistes, de finals sorprenents i inesperats.  

A més de dibuixar, Josep Maria Beà també ha fet televisió, era el Professor Falcó, mestre inventor del programa Plàstic (1989) de Televisió de Catalunya; ha escrit les novel·les juvenils Andar entre las estrellas (1994), Si pudiera recordar (1995), Más allá de la luz (1996), Fugitivos de la razón (1997) i Un lugar en mis sueños (1998). I a més a més, ha compost música.

El 2008, aprofitant la reedició de  La esfera cúbica  per Glénat, Beà juntament amb l’escriptor i també músic Sergi Puertas, va crear la banda sonora del còmic.  Més d'una hora d’electro retrofuturista, on la guitarra elèctrica té força protagonisme. Els títols de les vint cançons que conté el cd que acompanya La esfera cúbica, són frases extretes de les històries que formen el volum recopilatori.




http://www.myspace.com/josepmarabesergipuertas





Actualment, Josep Maria Beà ja no dibuixa còmics, perquè va acabar molt cremat. Ara es dedica al disseny digital, a escriure les seves memòries i a crear "artefactos electroacústicos de absoluta inutilidad".

Bonus tracks

El grup de treball de còmic del COBDC va elaborar un recull, Parelles de fet que aparellava còmics amb discos i pel·lícules.

Altres còmics de Josep Maria Beà:


Historias de la taberna galáctica Barcelona : Glénat, cop. 2002. ISBN: 8484491250
En algún lugar de la menteBarcelona : Glénat, DL 2001. ISBN: 8484491218

Extensa entrevista a l’autor a Tebeosfera i un interessant article sobre ell

Sobre el boom del còmic adult espanyol
Los comics de la transición: el boom del cómic adulto, 1975-1984
Francesca Lladó. Barcelona: Glénat, cop. 2001. ISBN: 8484491080

Los profesionales. 4 volums. Carlos Giménez. Barcelona: Glénat, 2003. Narra com era treballar a Selecciones Ilustradas. Josep Maria Beà hi apareix com a José Maria Abé.

Reportatge de l'exposició "Els ritmes del còmic"

Jaume Vilarrubí ens ofereix avui el reportatge de l'exposició celebrada en el recent Saló del Còmic de Barcelona.

Com cada any, el saló del còmic de Barcelona obre les portes amb una oferta d’exposicions cum laude, comissariada per contrastats especialistes i farcida de tot tipus d’atrezzos que consoliden el salt qualitatiu que va iniciar la direcció del saló ja fa uns quants anys.
Enguany però, personalment crec que n’hi ha una que destaca entre les demés: El ritmes del còmic, i com diria aquell...”no hace falta decir nada más”.
Com ja hem vist a la programació hi ha dos blocs diferents: La música en viu (dins i fora del saló) i la exposició física comissariada excel•lentment pel crític musical Miquel Jurado.

Imatges de les actuacions

Sidonie

August Tharrats Trio

Tiki Phantoms

Dominique Grange

L'exposició va tenir quatre branques diferenciades:

Personatges i sèries clàssiques on la música apareix ja sigui principal o transversalment

Còmics biogràfics de músics reals



Històries de ficció on la música n'és protagonista



Portades de vinil protagonitzades per personatges de còmic o il·lustrades per autors
Com a curiositat, i tal com apunta Miquel Jurado, cal recordar que fins que un visionari com Alex Steinwess va imaginar els discos amb portades el 1938, aquestes no es van fer servir com a elements per captar l'atenció, ja que fins aleshores es venien en sobres de paper barat

La selecció compren originals i reproduccions que reflexen l’escena musical des dels anys 20 fins l’actualitat. Cal destacar com el moviment underground es va fer ressò de la psicodèlia o la sempre fructífera relació del còmic amb el Jazz i derivats.

Entre el material exposat hi ha autèntiques sorpreses com una portada que Gilbert Shelton va per a un disc del Gato Pérez (Prohibido maltratar a los gatos) o la ja cèlebre portada de Nazario per a la revista Rock Comix que el 1976 va dedicar un especial a la Velvet Underground i a Lou Reed que aquest últim va plagiar dos anys després al disc Take no prisoners.

La valoració final de l’exposició es d’una banda una satisfacció enorme per el bon treball i la bona imatge que s’ha donat dels dos móns, i per una altra cal dir que una exposició d’aquestes característiques mereix un espai on poder descansar durant més temps (un CCCB, Caixa Forum, etc, estic segur que es rendible) i es una llàstima que un cop acabat el saló es desintegri sense més.

Però en fi, tots els mals vinguin de l’èxit.

.

La Biblioteca d'Ampli #5 : Meteor Slim: Còmic & Blues

Aprofitant aquest cap de setmana de fusió de dibuixos i notes musicals, ampliem des d'aquest espai la ressenya bluesera que Jaume Vilarrubí ha publicat en el darrer número (el 31) del Butlletí Comic Tecla

El sueño de Meteor Slim
Frantz Duchazeau

Editorial Ponent Mon

En su primera obra en solitario Frantz Duchazeau nos blusea un comic que es una delicia para los sentidos. Al leerlo aún se pueden oír los ecos de los acordes de la música, escondida entre sus páginas oímos una letanía teñida de tristeza y lirismo: es el blues, es la condición humana. Realmente el autor ha conseguido dibujar la música con un estilo del todo personal que resulta un disfrute para nuestros ojos. A mi la tinta ya me huele a Mississippi, a sudor y a licor.

No es la primera aproximación con buen tino y mejores resultados que en los últimos años nos hemos encontrado sobre el tema, recordemos aquellos magníficos tres volúmenes del Bluesman de Rob Vollmar y Pablo Garcia Callejo (Edicions de Ponent), pero Meteor Slim significa una nueva subida de listón.

Nos encontramos como no, con una historia de perdedores. Perdedores que se saben perdedores y perdedores felices e inconscientes, que viven al día disfrutando al segundo pues nadie les puede garantizar que haya un mañana. Son numerosas las leyendas que se erigen alrededor del Delta del Mississippi, y no me cabe duda que en los cruces de caminos hay multitud de aspirantes a pactar con el diablo. Quizás el diablo no exista, o lo que es peor, quizás ya no tenga necesidad de ser.

Recordemos que multitud de esclavos negros fueron expoliados de África para ser explotados en las tierras del sur de los EEUU en grandes latifundios llenos de plantaciones. Diversas generaciones sufrieron las duras condiciones de vida a las que se veían sometidos junto con crueldades de todo tipo. De esta convergencia de deseos, pasiones y lamentos, mezclada con la riqueza de religiones importadas por los ancestros surgió una música aliena al hombre blanco. Más que una religión era un lamento para hacer más llevadera la vida impuesta. De aquí surgió el blues y el jazz…el resto ya es historia.

Nos encontramos en un momento determinante del punto de inflexión más importante, creo yo, de la gestación de la música contemporánea.

En las páginas del libro encontraremos la figura legendaria de Robert Johnson, el guitarrista maldito, que servirá para vehiculizar el camino meteórico de Edward Ray Cochran alias Meteor Slim.

Edward abandonará casa, mujer e hijo para lanzarse a la aventura de tocar blues sin nada más que una vieja guitarra y la aspiración de convertirse en alguien famoso para grabar un disco. Evidentemente en su camino encontrará todo tipo de adversidades que darán al tras con sus planes. Su ímpetu, su tozudez y su pertinaz inconsciencia harán que mude de ciudad continuamente alentado por las noticias de su admirado Robert Johnson. Del fondo de la tristeza y del alcohol saldrá lo mejor de su música. Sus sueños se hará realidad y se romperán con la misma pasmosa facilidad.

Un blues es un blues, y los finales felices son para los cuentos, a pesar de todo Edward acabará en el final del libro prácticamente donde estaba al principio, se cierra el círculo y se acaba la canción.

Como he dicho antes, el autor luce de un estilo personal, cercano en ocasiones al del maravilloso Blutch de la genial Total Jazz: histories musicales (2004 ed. Le Seuil). En un blanco y negro expresionista de contrastes entre pinceladas gruesas y finas, y con abundantes manchas consigue sugerir más que enseñar seduciéndonos completamente con su pluma. Los trazos en ocasiones parecen casuales, parece que hayan caído aquí o allá sin querer, que esto no vaya con ellos, pero en su apreciación global todo tiene sentido. El dibujo encaja con la historia como un guante, con facilidad pasmosa para fluir con naturalidad como cuando se tararea una canción.

Duchazeau ve con esta su segunda obra publicada en España después de Los cinco narradores de Bagdad (Factoria K de libros) con guiones de Fabien Vehlmann y a buén seguro que tendrá ocasión de repetir con este inicio tan brillante.

mmmmmmmmmmm….I’need my little sweet woman, I need my little sweet woman, play the blues, I play the blues for you….every time I sing, everytime you cry, in my dream can hear lover come back to me…gracias!

.