King Crimson
1974
El video del diumenge és una de les sèries clàssiques d'aquest bloc on podeu trobar una selecció de documents àudio-visuals de qualsevol època o gènere musical. Tota selecció pot ser interessant per si mateixa en quant a peça escollida, pel motiu que sigui, entre moltes altres. Les seleccions musictecàries tracten d'aportar un context cultural a certs documents musicals destacats per raons artístiques, socials, tècniques, històriques, innovadores o senzillament pel seu poder sentimental subjectiu.
Avui volem presentar una filmació de notable valor per als aficionats al rock més complex i creatiu.
King Crimson és una de les grans institucions musicals contemporànies que compta ja 44 anys d'existència en constant evolució artística sota la direcció del guitarrista i compositor Robert Fripp com a únic membre permanent. La seva trajectòria consta de diferents etapes que combinen activitat i interrupció des del 1968 fins al moment actual incorporant diverses influències i instrumentació durant la seva història incloent el jazz i la música folk, música clàssica i experimental, rock psicodèlic, hard rock i heavy metal, New Wave, gamelan, l'electrònica i el drum and bass.
La primera encarnació de KC (1968-1969) va tenir tant èxit com curta vida, deixant un llegat de gran valor amb l'extraordinari i mític àlbum In the Court of the Crimson King , complementat per la recopilació Epitaph, un cofre de 4 CDs recollint els seus millors enregistraments en viu.
D'aquesta etapa no es coneix cap document vídeo a excepció d'un curt fragment de la seva actuació al Hyde Park de Londres en el famós festival encapçalat pels Rolling Stones dos dies després de la mort de Brian Jones.
En aquest període King Crimson va establir bona part dels fonaments de la música coneguda com rock progressiu.
De la segona formació estable (1971-1972) després d'un periode d'interregne convuls en tenim abundant documentació sonora, tant en estudi com en directe, però cap document àudio-visual.
Com anècdota d'aquesta segona alineació, comentarem que tant Bryan Ferry com Elton John van ser candidats per ocupar la plaça de vocalista. Tots dos van ser descartats en favor de Boz Burrell.
Aquesta època es caracteritza per la fricció entre la intensitat i la cerebralitat anticomercial de Robert Fripp per una banda, i la tendència al rhythm & blues i el rock style of life dels altres membres per un altra.
Una fricció que desemboca en una nova encarnació. Nous músics i nou concepte musical amb més predomini de la experimentació i la improvisació, ampliant una vegada més els limits del rock amb altres elements musicals. Així, des del 1972 fins al 1974, el nou King Crimson enregistra una excel·lent trilogia en estudi: els àlbums Larks' Tongues in Aspic , Starless and Bible Black i Red (un dels meus favorits de la producció total de KC), així com abundants enregistraments dels seus concerts. Aquests enregistraments en directe són d'especial importància degut al caràcter improvisador d'aquesta formació. D'entre ells destaquem la magnífica recopilació The Great Deceiver .
I per primera vegada, disposem de material àudiovisual de King Crimson:
1) 1973: una filmació en estudi per al llegendari programa Beat Club de la televisió alemana (Bremen) amb la formació inicial d'aquest període crimsonià:
Jamie Muir a la percussió
Bill Brufford a la bateria
Robert Fripp a la guitarra i melotró
David Cross al violí i melotró
John Wetton al baix i la veu
filmació dividida en tres part al Youtube:
Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=EZCS7RGlujM
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=k03s1W3NR1E
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=5FNiK73zqm4
2) 1973: una filmació de 12 minuts en directe al Central Park de Nova York, ja sense la percussió de Jamie Muir
http://www.youtube.com/watch?v=8kLt2wdvDHQ
3) 1974: I, finalment, el vídeo del diumenge d'avui, el concert de 29 minuts enregistrat en estudi per al programa Melody de la televisió francesa ORTF. Un document molt especial per la seva excel·lent qualitat de imatge i so i perquè recull la única filmació coneguda de la interpretació del tema Starless (un dels cims de la música del King Crimson dels anys 70's) a càrrec de la formació original.
Llista dels temes interpretats:
Larks' Tongues in Aspic (part II)
Improvisation
The Night Watch
Lament
Starless
Melody
ORTF TV
Paris, França
Paris, França
22 Març 1974
* * *
* * *
Després d'aquest període de gran intensitat creativa King Crimson entra en un període letàrgic de 7 anys fins el 1981. Des de llavors i fins ara, KC ha seguit apareixent i desapareixent en diverses fases amb diferents formacions i diferents músiques que queden resumides en aquest gràfic:
La història i l'obra de King Crimson és una de les més interessants i influents de la història de la música contemporània i mereix ser coneguda i disfrutada. A continuació i com a despedida, apuntem
els tres enllaços més importants per capbussar-se en aquesta institució musical única:
Article a la Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/King_Crimson
Pàgina oficial: king-crimson.com
La Fan-page oficial: elephant-talk.com
" King Crimson és bàsicament una manera de fer coses: quan no hi ha res per fer, no es fa res i Crimson desapareix i quan hi ha música per ser tocada Crimson reapareix ".
Robert Fripp
