Ollies, nollies, backflips, kickturns, skatecore i fakies: Skaters a la Biblioteca de Caldes de Malavella

Si voleu aprendre tots aquest trucs sobre un skateboard (monopatí) però us pesen l'edat, els quilos i les pors, divendres podeu descobrir com fer-los sense que hagueu de patir per la vostra integritat. Com? Venint avui divendres 17/01/2019 a les 20.30h a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella. Dins el cicle dedicat i protagonitzat per joves "La volta al món en 80 vides", l'skater de Caldes Sergio García ens explicarà les seves vivències sobre la taula. Ah, i si patines i ets un temerari i un descerebrat sobre l'asfalt també estàs convidat. (Text: Lídia Noguerol). 

En Sergio ja patinava abans que es construís l' skatepark del poble. Una vegada fet, es va passar dos anys patinant-hi.  L'entrevistarà la jove periodista local Xènia Casanovas, tot i que tothom li podrà preguntar el que vulgui. 

                                                            Sergio García

L'skateboarding serà esport olímpic per primera vegada als jocs de Tokyo 2020, quasi 50 anys després que es fabriqués el primer monopatí. L' skateboarding  el van inventar els surfistes quan van adaptar una taula de surf per poder patinar sobre l'asfalt quan no hi havia onades.

Al voltant d'aquest esport i subcultura va aparèixer l'skatepunk o l'skatecore, format principalment per bandes de hardcore que són o han sigut molt populars entre els skaters com ara: Minor Threat, Black Flag, Bad Brains, Teen Idles, Green Day, NOFX o Satanic Surfers, per citar-ne algunes. 
                           


Però una dècada abans dels skaters punks hi va haver una fornada d'adolescents, la majoria nens, que patinaven en les nombroses piscines abandonades de la costa oest i que escoltaven bandes pioneres del heavy metal com Led Zeppelin. El fotògraf Hugh Holland va retratar aquest estil salvatge de manera magistral. 

Patina y destruye: Hugh Holland y el estilo salvaje (Pete "Black Thunder/ Agente Provocador)

                                                      
                                                   
Les mirades de reprovació que rebien no va impedir a les patinadores i pioneres dels anys seixanta fer allò que els agradava. 

La història de l'skate femení a través de 21 dones (Ainhoa Etxebarría / The Idealist) 

Podeu conèixer més bandes que s'escolten tant a les rampes com patinant a l'estil del carrer si continueu llegint. A més de música també trobareu pel·lis, llibres sobre skateboarding, un especial de Dj Cloroxboy  sobre l' skate punk pel programa de ràdio el Frenopàtic i la llista de reproducció que escolta en BB de la BraveSkate Escola per patinar.  

MÚSICA 

Música y Skate: 12 canciones (Marc Fontrodona / Adri Martínez / Red Bull) 

12 leyendas del skate muy ligadas a la música (Marc Fontrodona /Adri Martínez /Red Bull)





Entre els skaters músics que aquest article esmenta hi ha Tommy Guerrero, que com a skater va destacar als anys 80 com a integrant de la Bone Brigade de Powell Peralta. Com a músic, Tommy Guerrero va venir a tocar a l'Atzavara Club de Sant Feliu de Guíxols durant la gira de presentació del seu àlbum "No Mans Land". 

Especial sobre skate rock de DJ CLOROX BOY 

En BB deu el seu àlies a les taules Bad Boy i és el fundador del club i de l'escola d'skate BraveSkate. Des del 2002 ha ensenyat a patinar a infants, joves i adults. Al lloc web de l'escola podeu trobar una guia dels skateparks de la Costa Brava, l'Empordà i altres llocs, com Caldes de Malavella. 

LLISTA DE REPRODUCCIÓ BB 

PEL·LIS 

N'hi ha moltes. Aquí en recomano només 4: 

Monopatín (Pedro Temboury, 2013)

Un recorregut per la història de l'skate a l'Estat Espanyol. 

Los amos de Dogtown

Explica la història dels mítics Z-Boys (Stacy Peralta, Jay Adams i Tony Alva) que als anys 70 van revolucionar l'skatebording. 

També hi ha un documental sobre els Z-Boys dirigit per un dels seus membres, Stacy Peralta.

Paranoid Park (Gus Van Sant, 2007)

Aquest film, basat en una novel·la, parla de com un assassinat sense resoldre ocorregut "Paranoid Park" porta a la policia fins a un jove skater, que s'haurà d'enfrontar a la desconnexió i al dolor de l'adolescència i a les conseqüències del seus actes. 

Al filo del Abismo (Glaeme Clifford, 1988)

Brian (Christian Slater) és un jove skater de Califòrnia, rebel i sense cap més interès que passar-se el dia patinant a qualsevol lloc. Tot canvia quan el seu germà adoptiu, Vihn, d'origen vietnamita apareix mort en un motel. En aquesta pel·li hi van participar importants skaters de l'època com Tony Hawk. 

LLIBRES 
N'hi ha molts sobre disseny i il·lustracions de taules i graffiti. Aquest que recomano explica històries d'skaters i el podeu trobar a les biblioteques: 

Skate. Le Mao, Fabrice. Fitway:París, 2004. 

També hi ha biografies d'skaters i novel·les, però no estan traduïdes. Per això i per l'estreta relació que hi ha entre els dos esports, en recomano un sobre surf: 

Los años salvajes. William Finnegan. Libros del Asteroide. Barcelona, 2018

#Viu 21 Música. El Dia de la Música a les Biblioteques de Girona

A les biblioteques de Girona, imagino que com a les restes de biblios del país, posen música cada dia a l'hora de tancar. Per celebrar el Dia de La Música i per fer proselitisme pel seu compte d'Spotify han fet un punt de llibre. La biblioteca Ernest Lluch també ha fet una llista de discos recomanats, perquè encara que el préstec de CD hagi baixat tampoc s'ha de deixar agonitzar una col·lecció que encara pot donar sorpreses i algun ensurt, com els zombies. Per la seva banda la biblioteca Salvador Allende ha organitzat un club de lectura juvenil amb llibres que tenen com a protagonista la música. 

Punt de llibre (davant) 

 Punt de llibre (darrere) 

LA TRIA DE LA #BIBLIOLLUCH 

D'AQUÍ 

Xebi Sf – Tibidabo (2016). Pop Rock.

Copa Lotus – Moixó Foguer (2015). Pop/Country-Folk.

Nueva Vulcano – Novelería (2015). Post Hardcore.

Univers – L’Estat Natural (2014). Shoegaze.

No More Lies – In the Shade of Expectation (2013). Post Hardcore.

D’ALLÀ

McEnroe – Rugen las Flores (2015). Pop/Rock/Slowcore.

Pony Bravo – De Palmas y Cacería (2014). Rock eqüestre.

DE MÉS ENLLÀ

Sufjan Stevens – Carrie & Lowell (2015). Folk.

Jim O’Rourke – Simple Songs (2015). Pop.

Courtney Barnett – Sometimes I sit and think, and Sometimes I just sit (2015).

Indie Rock.

Dominique A – Éléor (2015). Nouvelle Chanson.

Father John Misty – I love you, Honeybear (2015). Indie Folk/Soft Rock.

Matthew E. White – Fresh Blood (2015). Folk Rock.

Robert Glasper – Covered (2015). Jazz.

Swans – To be Kind (2014) . Rock Visceral.

D’Angelo and the Vanguard – Black Messiah (2014). R&B.

Electric Wizard – Time to Die (2014). Doom Metal.

Pond – Man it feels like space again (2014). Nova psicodèlia.

Los Míticos del Ritmo – Los Míticos del Ritmo (2014). Cúmbia.

The Evens – The Odds (2012). Rock.

The Golden Classics of Bobbie Gentry (Recopilatori,1997). Country/Pop/Soul.

Foto del Cartell 

La paradeta (#bibliolluch) 

La tria (#bibliolluch) 

Club de lectura de l'Allende 

BiblioLluch & Els Químics presenten: Spin the hits

Girona no és Jamaica, però també té els seus soundsystems: El Victory i l'Arise i un de nou i molt més modest que vol recordar les arrels jamaicanes del hip hop, el BiblioLluch Soundsystem. 

Tot a punt per portar la música de la biblio al barri

El BiblioLluch Soundsystem va néixer per fer una activitat amb  Els Químics, l'espai jove del barri Pla de Palau, batejada com a "Spin the hits". Els Químics, entre d'altres projectes, ha impulsat la Ràdio Atòmica i ha ajudat a enregistrar unes quantes cançons als b-boys del barri. L'estil que més ho peta als Químics és el trap  i també s'escolta molt hip hop francès. 

L'enveja de Radio Raheem 

Aprofitant la moguda dels Químics la biblioteca Ernest Lluch va proposar a l'espai jove d'anar-hi un dia i portar els CD del seu fons. La biblio posava una cançó i després la gent dels Químics una altra, que podia ser de la biblioteca o d'ells fent servir qualsevol dispositiu. El més utilitzat va ser el mòbil. 

Cartell old school de l'activitat 

El primer "Spin the hits" va començar com un mercat de "triar i remenar". Alguns dels comentaris que es van sentir mentre es muntava la paradeta-soundsystem van ser: 

El micro ha mort 

"Mira te han traído un regalo" (Quan van veure el paper que folrava un antic arxivador de floppy disc).

Arxivador regal 

"¿Este quién es?  ¿Tu padre?" (Fent referència a una foto d'un CD amb el careto de Frederic Mompou). 

"Me has jodido la vida" (Quan van saber que el micro no anava) 

Juajuas i plors de riure quan li vaig dir CASEO (tot junt) al rapero Kase.O. 

"Vaya temazos" "¿No hay más banda sonoras?" "Ni idea de que es esto", "¿Hay de los Beatles?" (Mentre miraven els CD de la biblio). 

Mandanga 

Un cop tothom va haver triat els seus CD ("Vaya temazos"), van triumfar els de hip hop, vam apretar el play. Aquestes van ser les cançons: 

Dead Avenger - We took Pelham (Biblio) 

Summertime - Porgy & Bess- Miles Davis (Abdelghani: "El meu pare l'escolta"). 

Kase.O - En 2 minutos - Jazz Magnetism (Jesús) 

Solo los Solo - Rock on da Mic  (Enric)

Kanye West - Gold Digger - Late Registration (Iñaki)

Estopa - Alma Animal (Iñaki amb el mòbil dedicada al David)

Erredeha - Stroboshop (Rap alemany) (Laura amb el mòbil) 

Fugazi - Blueprint (Àngel) 

Little piece of my heart - Janis Joplin (Tània) 

Ratamahatta - Sepultura (Enric)

Les Vaques - Geronación (Biblio) 

Quan van arribar, Youwesh & Mc Wolf es van animar a cantar. L'endemà tenien concert a Sant Gregori. 

Youwesh & Mc Wolf 

Primer van rapejar sobre les bases que tenien al seu mòbil i van interpretar les seves cançons "Jaque Mate" i "Sad Piano". 

Youwesh & Mc Wolf també es van atrevir primer amb la base de "Superhéroes del Underground" de Geronación, proposada per la biblio. 

I després sobre  "Big Chief" de Profesor Longhair, també escollida per la biblio. 

Va tancar l'"Spin the hits" la improvisació del Jes-Q.  

Llistes musicals "teen", ens fan por? Part three: hip hop

Acabem avui la sèrie de posts dedicats als nostres teenagers i la seva música centrant-nos en un un tema especial: el hip hop.

Ara mateix, el hip hop és la manifestació cultural urbana amb la qual més s'identifiquen la majoria dels nois i les noies a qui estem dedicant aquests articles (infants i joves de 12 a 16 anys). Generalitzar diuen que és lleig, però em permeto aquesta llicència.

Per a saber-ne més, la wikipèdia dóna algunes pistes sobre aquesta manifestació cultural: hip hop/wikipèdia.

També, sobre el hip hop, a l'AMPLI hi trobareu diversos articles molt útils per a saber de què estem parlant exactament quan parlem d'aquest estil musical: hip hop a l'AMPLI.

En aquest últim post de la sèrie, volem donar algunes pistes, idees, respostes (?) a la tercera pregunta que vam formular:

_________________________________________________________________

3. Ha arribat l'hora de diferenciar i identificar clarament al prestatge l'estil hip hop?

Generalment, a les biblioteques públiques classifiquem aquest estil musical dins el macro-grup "músiques modernes". Segons la classificació CDU per a enregistraments sonors, el hip hop pertany a la classe número 2 Pop-Rock (en el cas d'algunes irreductibles biblioteques de les comarques gironines, a la número 3).

El resultat és que hem anat creant col·leccions de "músiques modernes" de dimensions cada vegada més grans que engloben estils musicals tan diferents com: pop, rock, heavy metal, punk, rap, hip hop ... Tots dins el mateix sac.

Tot i que en el registre dels exemplars definim els diferents estils musicals, de manera que siguin recuperables a l'hora de fer una cerca temàtica, potser també hauríem de pensar en una forma més senzilla i adequada als nous temps de presentar aquestes col·leccions, físicament, als/les nostres visitants. En aquest post anterior, explicàvem la posada a la pràctica d'una nova divisió per a aquest gran grup musical, seguint les indicacions de la biblioteca Vapor Vell de Barcelona: un estiu musical: la nova classificació discogràfica a la biblioteca de Banyoles

Zits, de Jerry Scott i Jim Borgman

Si bé aquest gènere musical pot ésser escoltat per una tipologia de persones molt diverses i de totes les edats, sí que és constatable que està molt més a prop d'una franja d'edat determinada. El fet que molts dels hits supervendes pop dels últims temps tinguin com a base el ritme i els versos cantats del hip hop, també ha popularitzat aquest gènere entre un ventall de persones més ampli i en franges d'edat cada vegada més joves. A les acadèmies de dansa, cada vegada té més presència aquest tipus de ball que mescla elements del funky amb les danses urbanes occidentals nascudes els anys 80. Així com es fan campionats de ball de saló, també es fan campionats de funky. I els i les participants cada vegada són també més joves. Això passa a Catalunya i arreu.

De les biblioteques públiques catalanes, en aquest bloc vam recollir una experiència molt interessant: Battles de hip hop a la Biblioteca de Palafrugell.

Diàleg real i quasi literal que evidencia que no ens entenem:

"On teniu la música hip hop?" - pregunta l'usuari/la usuària teen.
"Entre la música pop-rock"- respon el bibliotecari/la bibliotecària.
"Eiiinnn?" - fa el teen-. "Què és pop?"

Mini-exposició de música hip hop i rap a la Biblioteca de Banyoles (abril 2011)

De totes maneres, si hem decidit incloure algunes mostres de música hip hop als prestatges de música per a infants i joves, una opció que seria ben lògica, haurem de tenir en compte (o no) un concepte: el Parental Advisory. I és que un dels problemes que podem tenir a l'hora d'incloure seleccions de hip hop i rap als prestatges infantils i juvenils és el contingut explícit de les seves lletres. Molts discos que, paradoxalment ens demanen nens i nenes al voltant dels 10-12 anys, ens arriben etiquetats amb aquest suggerent missatge:

Per acabar definitivament amb aquests 3 posts sobre les llistes musicals "teen", un preciós regal sonor. Una playlist elaborada amb la col·laboració de l'Estel, la Júlia i l'Alma, tres "teen" usuàries de biblioteques que estan sempre a la última ;-) Notareu que hi ha una curiosa mescla de rock català i pop supervendes. I enmig de tot això, el grup de rap català que ja ha aparegut en aquest bloc, At Versaris. I és que de vegades tenen cops amagats ...

En aquesta ocasió, vaig demanar-los que hi afegissin els temes més hip hop que escolten ara mateix. Aquest és el resultat. Gràcies, nenes!!!

Els posts anteriors: Llistes musicals "teen": ens fan por? Part One - Part Two

I que acabi la sèrie no vol dir que la qüestió estigui solucionada. El debat, perquè sigui profitós, ha de continuar obert.

At Versaris + Asstrio - No és vendre

Llistes musicals "teen", ens fan por? Part two.

Dancing in the library (Illinois, EEUU 1938)

Continuem amb el post dedicat als nostres teenagers i la seva música, que vam començar aquí: Llistes musicals "teen" (Part One).

En el post anterior reflexionàvem sobre la conveniència de tenir o no certa música supervendes (enfocades o no al mercat juvenil) a les nostres col·leccions discogràfiques. En aquest segon capítol, reflexionarem sobre la segona qüestió: l'espai.
___________________________________________________________________

2. En cas afirmatiu [sí, cal tenir algun disc supervendes com a "ganxo musictecari"] ... aquests discs han de classificar-se com a ítems per a infants o per a adults? Hem de crear una secció juvenil diferenciada?

• Aquesta pregunta té una possible resposta en aquest post del company Magnum: deixeu que els nens s'acostin a la música.

• En alguns països europeus, i també en moltes biblioteques públiques dels Estats Units, hi podem trobar seccions juvenils ben diferenciades de les sales infantils i les d'adults. Les més modernes tenen espais adequats als gustos de les noves generacions, tant pel que fa a la decoració i el mobiliari com a les noves tecnologies. Fent una simple búsqueda googleiana podem trobar-ne alguns exemples: Los Angeles Public Library/teen web.
  

• De casa nostra m'han arribat notícies de la Biblioteca Pública de Lleida. Bibliotecaris i bibliotecàries de la terra ferma, si ens llegiu, potser us agradarà explicar-nos la vostra experiència en la creació d'un espai juvenil.
  

• Com és habitual, també podem donar un cop d'ull al que fan els nostres veïns francesos (amb qui ja sabeu que els autors i autores d'aquest bloc mantenim certes complicitats) .

Calvin & Hobbes, de Bill Watterson

L'exemple francès:

Les mediateques o biblioteques de França generalment inclouen l'etapa pre-adolescent dins l'espai juvenil, de 0 a 12 anys. Seria per a nosaltres la Sala Infantil. La col·lecció de l'espai juvenil inclou àlbums especialment destinats al públic infantil (cançons de bressol, temes "made in Disney", cançons populars); i també obres de pop, rock i hip hop per a un públic més adolescent.

A partir dels 12 anys, la música forma part de la mediateca pròpiament dita, el que seria el nostre espai audiovisual o la Sala d'Adults.

A l'hora de classificar alguns àlbums, el dubte i la possible pertenença a més d'un grup també fa que, molt sovint, acabin tenint-ne dos exemplars: un a la sala juvenil i un altre a la sala d'adults. La Mediateque de Dole, per exemple, va més enllà i en el seu portal netvibes inclou un apartat dedicat a la música adolescent: Musique-adolescents.

Els Pèsols de l'Ull Negre infiltrats en una secció musical infantil
(Biblioteca de Banyoles)

Provant i assajant noves combinacions, a les seccions musicals de les nostres biblioteques podem crear una bona secció de música per als més petits i per als no tan petits.

Opcions possibles:

• Deixar caure a les seccions musicals infantils discs que "oficialment" estan destinats a un públic més adult. Exemples: àlbums de hip hop (procurant evitar els de l'etiqueta "parental advisory/explicit content"); o música clàssica en estat pur (a més dels Baby Einsteins i similars); així com també clàssics del rock i el pop en el seu format original ... i observar què passa.
  

• Organitzar una secció concreta, diferenciada físicament i també ben destacada per a la música més teen ... i observar què passa.
  

És a dir: experimentar ... com fan els homes i les dones de ciències més exactes que les nostres.

Emily the Strange

En el meu món ideal musictecari, la música té un paper destacat i cuidat a la biblioteca pública. Amb un espai adequat, unes seleccions acurades i un bon accés a les últimes tecnologies que fan sonar la música.

A més, la música no es classifica per edats, sinó només per gèneres i nacionalitats. És a dir, que la música pròpiament i evidentment destinada a un públic infantil i juvenil s'integraria en aquest gran espai musictecari com una secció més. D'aquesta manera, les cançons de bressol serien més fàcilment accessibles per a tothom ... i la Shakira també.

[I no utilitzo el nom de la Shakira en va. Anècdota bibliotecària recent: una petita usuària de 5 anys -que de gran vol ser bibliotecària (!?!)-, m'anuncia que es disposa a utilitzar una estoneta els ordinadors públics infantils per mirar un vídeo de la Shakira. Evidentment, si busqués un disc de Shakira a la secció de música infantil no l'hauria trobat, ja que la tenim classificada a la secció d'adults, categoria 2 POP.]

El vídeo:

També, posats a somiar, imagino un espai per a la dansa a la biblioteca ... però potser això ja seria demanar massa ...

Zits, de Jerry Scott i Jim Borgman

To be continued ...

Els joves i la música

Si hi ha un element comú entre un jove de Moscou i un altre de Buenos Aires probablement sigui l'afició per la música.

La història ens ensenya que a partir dels anys 50 els joves han estat el grup social que ha impulsat els canvis més influents en la música popular.

Actualment, quan sembla que tot s'ha inventat i refet mil vegades, els joves segueixen sent grans consumidors de música. Però, com no podia ser d'altra forma, les coses han canviat molt al llarg d'aquest mig segle: ara la música ja no és necessàriament un signe de contrast generacional, autoafirmació personal i rebel·lia. En aquest sentit és evident el triomf de les estratègies comercials uniformitzadores de les grans discogràfiques, que fa -per exemple- que pares i fills comparteixin preferències musicals basades en radiofórmules i que siguin d'ús comú eufemismes com "música normal" o "una mica de tot".

Com sabem, aquest triomf va de baixa perquè els números canten: els joves i no tan joves ja no compren tants CD com abans. Un dels motius podria ser que els propis editors no han mostrat mai interès en crear amb els seus productes el que en el camp de l'economia s'anomena valor afegit. L'aparició i consolidació de les xarxes P2P està fent desaparèixer un model de negoci basat en l'obtenció de desmesurats beneficis per la venda en CD d'uns productes prefabricats que el públic ara pot obtenir fàcilment només pel cost de la seva connexió a Internet. Per tant, l'ús de la xarxa ha tendit a igualar el valor real amb l'artístic d'aquests productes. En la majoria dels casos l'usuari no percep amb claredat que si fa descàrregues P2P possiblement estigui infringint la legislació sobre drets d'autor i tampoc concedeix un valor determinant al fet que descarregant música protegida no disposarà del treball original del músic en un format o suport d'àudio de qualitat. Tant és: el públic ja no necessita pagar per una còpia d'un treball original que sap -sigui de forma inconscient o no- que de cap de les maneres val els 15-25 euros que havia estat pagant fins aleshores. 

I és que en aquest estat de coses hi influeixen un conjunt de factors que -a priori- no tenen massa a veure amb la música: l'economia i els interessos empresarials, la política, la sociologia, l'educació, la família, etc. Veurem com es resoldrà tot aquest tema... la nova ministra de Cultura provinent del ram del cinema acaba de fer aquestes declaracions: "Los internautas no deben tener miedo, la web es imparable".

Per acabar us apuntem alguns documents a l'entorn d'aquest tema.

En primer lloc un petit reportatge emès fa uns dies a Catalunya Ràdio. Amb testimonis de primera mà, tal com raja.

En segon lloc, un complet informe preparat per l'Instituto de la Juventud amb el títol Jóvenes entre sonidos: Hábitos, gustos y referentes musicales. L'informe mostra que també existeix, com és natural, jovent amb altres gustos fora de les radiofórmules.

En tercer lloc, un post surrealista trobat navegant a la deriva: ¿Como se diferencian los jovenes a travez de la musica?

Fins aviat!