Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música de cambra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música de cambra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’agost del 2015

La màgia de la realitat amb Brian Wilson & The Beach Boys

Brian Wilson

una llegenda de la música del segle XX, una ofrena sonora de l'espècie humana a l'univers 

 
Si, el cel, la seva música sembla que vingui del cel i torni allà després de que aquest extraordinari grup de germans i amics de la infància l'enregistrin per compartir-la amb la resta de mortals.

 
The Beach Boys


Jugant amb el mar, la sorra, el sol i l'amor, així de senzill i així de complex. Brian amb els Beach Boys ens injecten l'harmonia de tot. Escoltareu els sentiments abstractes d'un nadó, l'impacte d'existir, l'elèctrica fiblada d'ésser estimat ... com deia el naturalista escoltareu:  la màgia de la realitat *.

Aquesta és una extensa compilació en línia, curosament seleccionada per dissoldre's literalment en ella.



Brian i els nois


  
Selecció especialment dedicada a: els meus fills perquè van fer seus aquests sons des de molt aviat, a l'Oriol Perucho perquè em va deixar veure quina expressió mostren els ulls quan algú habita dins la música dels Beach Boys, al Jordi Soley perquè un dia escoltàvem el Surf's Up i ploràvem extasiats de bellesa, a la Rosa Gándara perquè ens trobem sovint en un minúscul planeta musical on ella és la petita princesa, jo el petit príncep i Brian Wilson un que passa per allà i es queda tot el dia amb nosaltres.


Brian escoltant als d'altres espècies



* Richard Dawkins, Dave McKean   La magia de la realidad  Barcelona: Espasa, 2011
   Per veure las fascinants il·lustracions de McKean, clicar aquí 
   A les biblioteques catalanes:  catàleg Aladí , catàleg Argus



dimarts, 29 d’abril del 2008

Ei musictecari! Tens por de la música clàssica?

Diuen males llengües que els bibliotecaris ens fem el suec quan ens demanen música clàssica... els de la biblioteca pública, es clar.

Quina falàcia, no? A les biblioteques públiques tenim unes col·leccions senzillament excel·lents d'enregistraments de música clàssica.
Simplement és qüestió d'agafar un disc, documentar-se una miqueta (gràcies Internet!, que fariem els bibliotecaris sense tú?) i parar una mica d'atenció.
Hi ha de tot. És el llegat més pur de la nostra espècie. La sensibilitat humana traduïda a sons.I gratis. Que més podem demanar?
S'acosta un usuari al taulell i ens fa la pregunta fatídica... " vull escoltar música clàssica però no sé que" ... suor, desconcert, pànic ... (m'estaran veient els meus companys?, i ara que li dic?)

UUUUUH ! No, aquesta escena no és real. Només és un malson musictecari.
Només m'havia quedat adormit pensant en un músic del Barroc.

Arcangelo Corelli
violinista i compositor
(Fusignano, 17 febbraio 1653 - Roma, 8 gennaio 1713)

























El rei dels concerti grossi .
El rei de les sonates en trio
Un compositor deliciós per divertir-se amb la música de cambra


Hi ha plaers molt agradables... i molt agraïts.
Tant, que son gratuïts. Com aquest:
















mmm, no hi ha excuses no, el que hi ha a la biblioteca pública són tresors musicals












Biblioteca Pública Terra Baixa
, El Vendrell 1920
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...