Música per a tothom. Les recomanacions de Josep Prats

Nova edició de "Música per a tothom. Trobades musicals i pedagògiques" i nova col·laboració de la biblioteca Ernest Lluch i servidors. Aquesta sessió està dedicada a "La Història de la Música a Catalunya" i va a càrrec de Josep Prats que es presenta amb aquestes quatre ratlles: 

                                                     Cartell de l'esdeveniment 

"Aquesta presentació pretén apropar a partir d’un fil argumental narratiu, alguns moments fonamentals de la història de Catalunya escoltant algunes de les músiques, lletres i instruments de la nostra cultura i música popular. Evidentment una història de més de dos mil anys no es pot explicar en una hora, aquest ha estat el treball de síntesi que he anat definint al llarg dels anys adaptant-lo a cada moment i a la formació musical que m’acompanya. En aquesta ocasió tinc la sort de comptar amb Maria Puig (veu, gralles i tarota) i Albert Garcia (percussions), músics de llarg recorregut en el món de la música popular i tradicional.

El meu caminar musical ha estat divers i barrejat entre l’auto formació i l’aprenentatge reglat. Vaig començar més tard del que hauria desitjat. Formo part de la generació que pren els carrers (inspirats per Comediants) per a fer teatre de carrer amb el grup d’animació “La Matraca” de Cervera i alhora recuperar la cultura popular i tradicional fent sonar instruments com la gralla i la tarota amb diversos grups a Barcelona, Cervera, Tarragona, Reus, L’Espluga de Francolí...o l’acordió diatònic (de manera molt bàsica).

He viscut al “Camp de l’arpa” (Barcelona), a l’Espluga de Francolí (Tarragona), a Cervera (Lleida) i des de fa uns deu anys al Baix Empordà (Girona). Actualment sóc mestre de primària en una escola pública, fent l’educació musical. També amb el Grup “Jep Cua i La Banda” canto les meves cançons amb banda.

                                                                        Jep Cua i la banda

Des de l’Ampli hem demanat a en Josep Prats que ens recomanés algunes formacions de música popular i tradicional dels països catalans. Ha escollit aquestes:

Música Antiga  

Montse Figueras i Jordi Savall – La Capella Reial de Catalunya - Hespèrion XXI. 

La Capella Reial de Catalunya és una formació vocal fundada per Montserrat Figueras (1942 – 2011) i Jordi Savall  l'any 1990. És un dels primers grups vocals que interpreten música del Segle d’Or,  seguint criteris històrics, amb la voluntat de seguir el model de les capelles reials medievals, intèrprets habituals de les grans composicions de música sagrada i profana de l'època. 

                                            Jordi Savall i Montserrat Figueras 

La Capella Reial de Catalunya es caracteritza per realitzar recerca sobre les característiques pròpies del patrimoni musical hispànic i europeu anterior al 1800, que interpreta tenint en compte tant la qualitat del so com l'adequació a l'estil de la seva època. Habitualment, la Capella Reial actua al costat del grup instrumental Hespèrion XXI, fundat pels mateixos Jordi Savall i Montserrat Figueras, al costat de Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith l'any 1974. (Font: Viquipèdia)

                                                   Portada d'un disc de Figueras i Savall 

Companyia Elèctrica Dharma – El llibre vermell 

"El llibre vermell" és un disc que consta de deu cançons i danses compostes a partir del "Llibre vermell de Montserrat", a les quals la Dharma varia la instrumentació per barrejar les melodies tradicionals amb el rock, la música coral, els ritmes africans o els sons de cobla. 

                                                         El llibre vermell de la Dharma 

Música Antiga de Girona 

Associació creada l’any 2000 amb la voluntat de recuperar i interpretar música antiga del Segles XVII- XVIII. Provenen de la Capella de Música de la Catedral de Girona. 

                                                        Música Antiga de Girona en directe 

Trobadors 

Adolf Osta, Els trobadors (Encinas – Laffite) i Montjuïa. 

D’aquests últims en Josep destaca el CD “A l’entrada del temps clar & Trotto”

                                                      Portada d'un disc de "Els Trobadors" 

Cobla de Ministrers 

Formada per sac de gemecs, sacabutx (antic trombó), tarotes, flabiol i tamborí i timbal. De les terres gironines en Josep ens recomana els Ministrers de Figueres. De Tarragona, els Bufalodre i de Barcelona, la Cobla de Ministrers de Barcelona i els Ministrers de la Vila Nova.  

                                                                    Els Bufalodre en acció 

Cobla de Tres Quartans

Formada per tres músics i quatre instruments: Sac de gemecs, tarota, flabiol i tamborí. Formació recomanada: Bufalodre.  

Formacions de Grallers 

Grallers de Santa Madrona i Monònec

Van enregistrar un CD amb peces de l’històric compositor de caramelles i música de gralles Francesc de Paula Bové. 

CD: "Música per a gralla Francesc de Paula Bové (1875-1950)"

Grallers So Nat Soundsystem 

Grup de Roser Olivé que va començar a tocar la gralla amb un dels darrers grallers del segle passat, abans del ressorgiment, i va recollir la manera de tocar i part del repertori del mític graller Jaume Vidal, també conegut com a Vidal d’El Vendrell. Actualment Roser Olivé també és professora de gralla a Tarragona. 

CD: Grallers So Nat Soundsystem – Ball de Gralles 

Aquest disc és un experiment on a tonades tradicionals o populars s’afegeix una base d’instrumentació electrònica. 

                                                                              Els So Nat 

Ivó i Nil Jordà

Han fet un disc únic on la gralla adquireix un tractament d’instrument de concert, fora del seu àmbit més utilitzat que era el carrer.

CD: Concert de gralla i piano.

Altres formacions de grallers: Grallers “La Tarota”, Grallers de Vilafranca i Grallers “Els Vernets”. 

Acordió Diatònic 

Noms destacats: Carles Belda i Artur Blasco. Festival d’ Acordionistes del Pirineu.
CD: Manxa Enrere. Carles Belda. Autoeditat, 2018. Un recull antològic de peces instrumentals publicades al llarg dels darrers vint anys

                                                       Portada del disc de Carles Belda 

Flabiol

Destaquen els noms de:

Flabiolaires de Mataró 

Josep Verdaguer Roviretes

Grups de ball de plaça

Clau de lluna, El Pont d’Arcalís, Primera nota i Orquestrina Galana.  

Tanquen la llarga recomanació de grups i músics d’en Josep Prats  noms destacats de la cançó popular i tradicional:

 Jaume Arnella, Biel Majoral (Illes Balears), Pep Gimeno “Butifarra” (València), Música Nostra ( Balears), Jordi Barre (Catalunya nord), Vallestàvia (Catalunya nord), Els tranquils (Ramon Manent), Jaume Ayats , Quico el cèlio, el mut i el noi de Ferreries (Terres de L’Ebre), Maties Mazarico (Catalunya nord), Urbàlia Rurana (València).

RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

La biblioteca us pot trobar els discos dels músics recomanats per Josep Prats. A la Lluch teniu disponibles tots els CD de Música Antiga de Girona i a més la biblioteca us recomana dos treballs de música tradicional més: 

Belda & Sanjosex – Càntut (Bankrobber, 2016)

Carles Associats us presenta una tria de cançons del “Càntut”, un nodrit fons apeixat pel folklorista Albert Massip i cogestionat pel, també, banyolí Francesc Viladiu. Les hem fet nostres car tenim "la certesa de ser Poble", com tothom, i la clara voluntat de gaudir-ne i compartir-les. Na Coloma Beltran i en Jordi Casadesús, vigatans il.lustrats, ens hi acompanyen amb la saviesa i el sentiment. Esperem que us faci el pes. 

Feliu de la Rosa

Maria Arnal y Marcel Bagés – 45 Cerebros y un corazón (Fina Estampa, 2017) 

La esencia vital y sanadora libertad que confluyen en este primer largo de Maria Arnal i Marcel Bagés, es el resultado minimalista y personal de la fusión del folclore y la modernidad, a base de guitarras eléctricas, electrónica y cante tradicional. Una obra necesaria y transformadora que precipita, a corazón abierto, el choque de memoria y desmemoria, para que de una vez por todas, llueva y salgan flores en el desierto del pasado que no nos deja avanzar.

David Pérez Marín (EfeEme). 

Llargs i curts a la bilioteca Pere Caner de Calonge. Centre d'Interès dedicat a la sardana.

A "Una màquina d'espavilar ocells de nit", Jordi Lara ens va apropar el món de la sardana, tan proper però també tan desconegut. Per la seva banda, Guillamino va fusionar "la dansa més bella de les que es fan i es desfan" amb la música electrònica. El músic empordanès explicava a El Periódico que quan havia volgut fusionar música i sardana no havia intentat "fer un Frankenstein". El seu avi era músic de cobla i Guillamino tenia un interès especial en la sardana. Es va preguntar què l'interesava d'ella. I va descobrir que l'atreia quan era tràgica i depressiva, que li agradaven els seus passatges més obscurs, no la sardana diürna i alegre. I reblava dient que hi havia sardanes que eren música contemporània pura i dura.

Joaquim Serra

Com a exemples de sardanes més fosques i contemporànies citava "Rocacorba" de Joaquim Serra i "Mimosa" de Vicenç Bou,  que té compassos llargs i tràgics, i, després curts de festa major. La biblioteca Pere Caner de Calonge comparteix l'interès de la sardana amb Guillamino i Jordi Lara i es va adonar que a Catalunya no hi havia cap biblioteca que tingués com a Centre d'Interès la sardana. Així que n'hi ha dedicat un que funciona des del mes de març d'enguany. Ha col·laborat en la seva creació el periodista vinculat al món de la sardana Francesc Sánchez Carcassés.

                                              Cartell de la inaguració del centre d'interès


Tant si balles selvatà com empordanès, o si t'agrada escoltar sardanes o les vols conèixer millor, la biblioteca posa a la teva disposició gairebé 800 documents, entre els quals s'hi troben una quarentena de partitures d'autors calongins, més de 60 volums de llibres relacionats amb formacions musicals, biografies, metodologia i tractats d'orquestració, entre d'altres i una vuitantena de CD de clàssics de la cobla. La sardana i la música de cobla estan molt arrelades a Calonge, d'on han sorgit músics i compositors tan importants com Ricard Viladesau, el príncep de la tenora i un dels protagonistes del llibre de Lara, Enric Vilà o els germans Esteve i Homs.

                                                                     Ricard Viladesau

El centre d'interès també recull gairebé tots els exemplars de la Revista SOM, dedicada a la cultura popular i de la qual es farà un buidat dels articles vinculats a la sardana i la cobla, i també un buidat d'articles de publicacions com la Revista de Girona, Revista del Baix Empordà, Estudis del Baix Empordà, Quaderns de la Selva, Revista Aplec ( La Bisbal), Papers del Mongrí (Torroella) i el llibre de l'Aplec de Palamós. Visca!

                                                          Presentació del centre d'interés





  

RXI.cat, el portal de la música compromesa

Amplifiquem la notícia apareguda el dimecres dia 23 de Febrer del 2011 al diari digital Vilaweb

RXI.cat, el portal de la música compromesa, es presenta públicament

Ja fa uns quants anys que funciona RXI.cat, un portal dedicat a la música compromesa catalana, però no és fins ara, aprofitant la renovació del disseny i l'actualització general, que es presenta públicament. La voluntat de RXI.cat és de compartir i de difondre la música de crítica social, i per això publica notícies, entrevistes i articles d'opinió, de producció pròpia o en règim de drets 'creative commons', i novetats discogràfiques. També s'hi pot escoltar una ràdio en flux compartit i se'n poden descarregar discs.

'Des de sempre s'ha fet servir la música per donar suport a la reivindicació, de la mateixa manera que les injustícies socials han empès els artistes a dedicar-hi una part de la seva obra. Actualment els grups musicals de casa nostra que tenen aquestes motivacions són d'estils molt variats: des del punk rock al hip-hop i des del reggae jamaicà al trash metal, passant per la música tradicional i la música d'autor', expliquen els responsables de RXI.cat en un comunicat. També assenyalen com a referents de la música compromesa Ovidi Montllor i Lluís Llach, i subratllen propostes com les d'Inadaptats, Brams i Obrint Pas, 'autèntics fenòmens generacionals, al voltant dels quals aquests últims anys han aparegut centenars de propostes musicals'.

RXI.cat recalca el creixement que ha experimentat el sector musical aquesta última dècada, tant en nombre de grups, com en concerts i festivals. Una situació en una 'conjuntura de reformulació del sistema d'edició, degut al canvi de paradigma de l'era digital'. En aquest moment, que costa editar discs i organitzar concerts, RXI.cat malda per oferir 'una visió de conjunt més clara', i per fer autocrítica i crítica, com diria l'Ovidi.

Jo tinc un nom i amb guix l’escric a sota

Maria Coma en directe, febrer 2011
foto: Christian Bertrand

La història de la música popular, a tot arreu i en tots els temps, sempre ha patit un dèficit molt lamentable de presència femenina. El món amb ulls de dona, el fer amb mans de dona, el cant amb veu de dona ... històricament ocultat.
Per sort, això ha anat canviant sobretot a partir del segle XX i, poc a poc, trobem més i més dones aportant naturalment la seva creativitat al món de la música. Només cal remenar una mica en les estadístiques de consulta d'aquest bloc: l'article més visitat dels més de 500 que ja hem publicat, és el capítol final de l'exahustiva sèrie Dames perilloses del rock que va escriure Miss Danger, una de les fundadores d'aquest espai musictecari. El nombre de visites d'aquest article és el doble del segon classificat. La pròpia Miss Danger també va dedicar un altre article a les grans veus femenines del Rhythm & Blues en l'article Què va ser de l'Amy Winehouse? o la sud-africana en Les Veus de l'Àfrica: Miriam Makeba, i hem portat també aquí la força escènica de Tere G., la veu dels recordats Desechables en un dels capítols de la sèrie La Discoteca d'Ampli.

La progressiva presencia natural de la dona en la vida cultural, econòmica, esportiva, política o cívica ha acabat esdevenint un indicador de conquesta de llibertat... també per a l'home.
La quantitat i qualitat de dones que estan fent música ara mateix i aquí, al nostre país, només pot ser un motiu d'alegria i un indicador de bona salut cultural i avui ho volem celebrar amb tres d'elles. Ni millors ni pitjors, el criteri és completament subjectiu, de fan, només tres exponents de com és la música de la mà i la veu d'una dona. Elles tenen un nom: la Sílvia, l'Anna, la Maria ...

Sílvia Pérez Cruz

Palafrugell, 1983

Escoltar-la en qualsevol de les seves facetes musicals és quedar immediatament captivat. Veure-la cantant és una experiència d'harmonia i bellesa plàstica. No conec ningú que hagi escoltat la seva veu i l'hagi oblidat. En el vídeo que us presentem, la Sílvia ens posa la pell de gallina cantant un poema demolidor de la Maria Mercè Marçal, de qui també hem pres un seu vers per al títol d'aquest post.

Covava l'ou de la mort blanca

Divendres passat va caure a les meves mans el disc del grup Xalupa Un sordo s'ho escoltava, on la Sílvia n'és la veu. Un disc amb cançons tradicionals catalanes amb arranjaments de la Chiara Giani, que no he parat d'escoltar ...

http://www.myspace.com/silviaperez
http://silviaperezcruz.espacioblog.com/
Sílvia a la Wikipedia

Anna Roig

Sant Sadurní d'Anoia, 1981

La vida musical de l'Anna està lligada al grup L'Ombre de ton chien, amb qui porta més de tres anys damunt els escenaris. El primer que em va agradar d'ella és la combinació natural del català amb el francès en les seves cançons. La seva expressivitat i la seva personalitat la fa única.
Quan va sortir el seu primer disc, l'AMPLI se'n va fer ressò de seguida (Anna Roig i l'ombre de ton chien) i ja sempre l'hem anat seguint de ben a prop ... Us deixem amb una interpretació en directe d'un clàssic de l'època existencialista del gran Serge Gainsbourg.

Le poinçonneur des Lilas

En aquest moment l'Anna i els seus companys estan en la fase final de l'enregistrament del seu segon àlbum.

http://www.myspace.com/annaroigilombredetonchien
http://blocs.mesvilaweb.cat/lombredetonchien

Maria Coma

Barcelona, 1986

Vaig escoltar per primera vegada la Maria gràcies als meus fills teenagers que l'havien vist amb el grup U_ma i poc després va publicar el seu primer disc. El seu talent em va captivar de seguida i no vaig tenir més remei que esbombar-ho als quatre vents i escriure la meva primera ressenya discogràfica per a un artista jove i d'aquí: La Discoteca d'Ampli, XLVI: Maria Coma.

Els meus amics em prenen el pèl perquè diuen que em quedo embadalit quan l'escolto o la veig en directe. Potser si, però segur que no soc l'únic. I probablement n'hi haurà més quan, els que encara no la coneixen, vegin aquest vídeo ...

Cel salat

La Maria va tancar la gira de Linòleum, el seu primer disc , fa només un parell de setmanes i ens va anunciar que es disposava a entrar a l'estudi de gravació per enregistrar les cançons del segon, que ja té composat.

http://www.mariacoma.com/

* * *

Emmarco amb quatre fustes

un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom

i amb guix l'escric a sota.

Bruixa de dol

Maria Mercè Marçal

.

La banda sonora de l'any: música popular catalana del 2009

En l'edició d'ahir del diari digital Vilaweb.cat es va publicar un interessant resum del més destacat dins la música popular produïda al país durant l'any passat.

Un reportatge de la periodista Bel Zaballa que amplifiquem des d'aquest espai, considerant que pot ser un recurs ben útil per als bibliotecaris musicals del país a l'hora de completar les col·leccions dels seus equipaments. En aquest sentit, aprofitem per recordar que dins el bloc AMPLI trobareu abundants discografies selectives que poden facilitar la tasca de selecció i adquisició de nous àlbums que enriqueixin el fons de la biblioteca.

La Banda sonora de l'any

Repassem els discs més destacats del 2009 i us oferim tot d'enllaços de vídeos i cançons

Anna Roig i l'ombre de ton chien, els Nens Eutròfics, Sénior i el Cor Brutal i el Petit de ca l'Eril són alguns dels debuts musicals més notables del 2009. Adés de cançó francesa, adés de pop naïf o de folk juganer, tots han publicat uns primers discs molt aplaudits. Aquest 2009 també en ha fornit obres que demostren la bona salut i la diversitat de la música que es fa al nostre país, com les de Joan Miquel Oliver i dels Amics de les Arts. També sobresurt, per la seva molt destacada aportació, Pep Gimeno, el Botifarra, que ha publicat el segon disc, 'Te'n cantaré més de mil'. Un recull dels discs més destacats, a VilaWeb TV.

El cantador de Xàtiva (entrevista amb VilaWeb TV) es dedica, de fa dècades, a investigar i a recuperar cançons tradicionals mig oblidades, o perdudes del tot. Gràcies a ell, aquestes cançons arriben a les generacions més joves, i ara com ara, la majoria del públic dels seus concerts és jovent que torna a cantar coses com la 'Malaguenya' o la 'Jota de Xàtiva'.

Redescobriments musicals

El 2009 fou un any de redescobriments. El de grups com Élena, que feia anys que no publicava cap disc i que amb 'Un cafè, setanta matins' va decidir-se resoludament pel català (videoclip de 'Plou'). També el de Remigi Palmero, que va trencar un silenci de quinze anys per treure onze cançons, amb veu i guitarra, sota el títol 'Sense comentaris' (entrevista amb VilaWeb TV). I el de Víctor Bocanegra, músic fundador, els anys vuitanta, juntament amb Pepe Sales, del grup Bocanegra, i que l'any passat va publicar un tercer disc, 'Fonografies'.

Bona salut de la música catalana

La música catalana viu un moment molt dolç, i hi han contribuït no poc els Manel, que van publicar el seu primer disc, 'Els millors professors europeus', el 2008 i que el 2009 es feren tips d'actuar a casa (concert a l'Apolo i concert a Constantí) i a fora. A més a més, Gerard Quintana ens va dar la seva visió de la ciutat de Barcelona a ritme de rumbes i sons electrònics amb 'Deterratenterrat' (videoclip 'Barcelona en colors)'. Le Petit Ramon s'ha inclinat definitivament per la formació Experimenta 3 (entrevista amb VilaWeb TV), amb la qual va treure el disc 'Acusticus Replica' (videoclip de la cançó 'I és dimecres'). Marc Parrot féu un repàs de la seva trajectòria en solitari amb 'Avions', un doble disc en què trobem les cançons més notables enregistrades en un concert pensat per a l'ocasió (videoclip de 'Avions). Al Tall va reivindicar la figura i l'obra del rei Jaume I, coincidint amb el vuit-centè aniversari del seu naixement, al disc i espectacle 'Vergonya, cavallers, vergonya'. Els Rosa Luxemburg ens van ensenyar 'Com cremar una ciutat' a ritme de rock (videoclips 'L'última tarda' i 'Autocompassió moderna'); els At Versaris van tornar a les trinxeres amb més hip-hop, recollit al disc 'A cada passa' (cançó 'Els orfes d'occident' al goear); i els Whiskyn's van acomiadar-se dels seguidors amb un àlbum recopilatori, 'Tres-cents seixanta graus' (videoclip 'Vitralls', cançó inèdita inclosa al disc).

També van eixir, durant el 2009, els últims discs de Sol i Serena ('Un segon'), Mara Aranda i Solatge ('Dèria'), Pascal Comelade ('Friki Serenata'), u_mä ('u_mä'), Orxata Sound System ('2.0 beta 1'), i a cavall entre l'any passat i el nou, l'últim disc de Cesk Freixas, 'La mà dels qui t'esperen' (entrevista amb VilaWeb TV).

El fet és que l'any 2009 vam poder comprovar com els músics de casa nostra van deixar de banda molts prejudicis per demostrar que el català és una llengua tan vàlida com qualsevol altra per a fer cançons de l'estil que sigui. Ho demostren discs com 'Eufòria 5 - Esperança 0' de Mazoni (videoclip 'Eufòria', 'Ei, que surt el sol' i entrevista amb VilaWeb TV); 'Bombón mallorquín' de Joan Miquel Oliver (videoclip 'Final feliç'); 'Viatge a Montserrat' de Quimi Portet' (videoclip 'Homes i dones del cap dret'); i un dels últims a sortir, 'Bed&Breakfast' dels Amics de les Arts (videoclip 'Per mars i muntanyes', cançó composta per a un dels discos que acompanyava el fanzine Malalletra i que el grup ha inclòs al disc).

Debuts destacats del 2009

Entre els discs de debut, hi ha 'Experiència gratificant' de Sénior i el cor Brutal, formació que va rebre el Premi Ovidi Montllor a la millor cançó ('El signe dels temps', videoclip). Amb un àlbum sense títol i força aplaudit, Anna Roig i l'ombre de ton chien van oferir força peces inspirades en la tradició de la cançó francesa amb tocs de jazz i pop (entrevista amb VilaWeb TV). També va debutar amb 'Ensaladilla' la formació la increïble història de Carles Carolina (videoclip cançó 'A peu pla'); amb 'Esquitxos ultralleugers' (videoclips 'Llenya d'alzina' i 'El vestit'), el projecte musical del poeta Josep Pedrals, els Nens Eutròfics (entrevista amb VilaWeb TV); i Maria Coma va fer el salt en solitari amb 'Linòleum' (videoclip 'Gat'). Finalment, un dels debuts més aplaudits fou el del Petit de ca l'Eril, que a principi d'estiu presentava les credencials i feia ben paleses les seves ganes de jugar amb les cançons al disc 'I les sargantanes al sol' (videoclip 'Mandolines tralarí').