El Festival Punk de l'Aliança del Poble Nou, 40 anys després a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Cartell del primer Festival Punk Rock a Catalunya, al Casino de l'Aliança del Poble Nou (1977)

El año cero del punk (1976) casi coincide con el del comienzo de la transición política española y es a finales de 1977 cuando se celebra en el Teatre La Alianza del Poble Nou el primer festival de música punk con La Banda Trapera del Río, Marxa, Peligro y Mortimer como representantes locales más Ramoncín. A las bandas no se les puede negar la fiereza, descaro y entusiasmo necesario como punto de partida pero solo Mortimer parece tener algún paralelismo con la nueva escena inglesa como apuntaba un periodista del Melody Maker que cubrió el evento. Simultáneamente comienzan a surgir nuevas formaciones de un rock más urbano que puede verse en los conciertos organizados en el Club Juvenil Meridiana y en otros barrios de Barcelona que parecen robar el protagonismo de Valldoreix o Canet.

Javier Hernando. Fragment extret del llibre "Alter Músiques Natives". Krtu 1995.  

Els protagonistes d'aquest festival mític es reuniran per reviure'l 40 anys després, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents el dijous 30 de novembre a les 19 h.

Aprofitant l'efemèride, músics i organitzadors parlaran sobre aquell festival: la seva importància, les seves trajectòries vitals, el punk, els anys 70 i Barcelona, sempre a través de les seves experiències personals i la seva visió dels fets. 

Taula rodona i col·loqui. 

Participaran: 

Fito (Peligro)

Xavier Dalmau (Mortimer)

Panotxa (Marxa)

Morfi Grei (La Banda Trapera del Río)

Xavi Cot (Cuc Sonat)

Modera: Fernando Muñiz.

http://alianzapunk.com/

 

"Nuestro grupo podría ser tu vida: escenas del indie underground norteamericano 1981-1991" de Michael Azerrad, playlist del llibre

Nuestro grupo podría ser tu vida de Michael Azerrad és la història del moviment que va donar vida a l'escena de la música alternativa nord-americana durant la dècada dels vuitanta.

Sorgits després de la mort oficial del punk anglès, una part de la joventut americana desencantada, va intentar canalitzar, a través de la música, tota la ràbia que els generaven les polítiques conservadores de Ronald Reagan. Partint d'una actitud punk, basats en l'esperit Do It Yourself i en les ganes de tocar els instruments musicals encara que no en tinguessin coneixements previs, els joves van aconseguir difondre els seus ideals, gravar i publicar els seus propis discos i crear un circuit musical alternatiu a les grans discogràfiques. Van néixer centenars de fanzins, creats per fans i per als fans, que van servir per promocionar aquest moviment ignorat pels grans mitjans de comunicació, i van saber utilitzar les emissores de ràdio universitàries com altaveu per difondre el seu missatge i donar-se a conèixer.

A través de la història de tretze bandes representatives, podrem descobrir com es va forjar aquesta escena integrada per distribuïdores i discogràfiques independents, com SST, Dischord o Sub Pop, fanzines autogestionats com Maximum Rocknroll, Touch and Go o Search & Destroy que, amb el pas del temps, es van convertir en autèntics mitjans d'informació alternatius, i de com van aconseguir crear una xarxa de clubs, cases i locals de concerts que s'entenia al llarg de tot el país.

Des del hardcore polític de Black Flag, passant pel naixement del moviment straight edege, que promovia abstenir-se de beure alcohol, fumar i consumir drogues, i escoltant el rock alternatiu de Minutemen o Dinosaur Jr., el punk rock de The Replacements, el hardcore punk al llarg d'una dècada fins a arribar a la publicació de l'àlbum "Nevermind" de Nirvana l'any 1991, moment en el qual el rock alternatiu va canviar per complet i es va obrir al mainstream.

Azerrad ens explica en aquest llibre, ple d'anècdotes i entrevistes, la història d'aquests pioners de la música alternativa i de com, de mica en mica, van aconseguir canviar l'escena del rock a nivell mundial. Per poder gaudir-lo amb més intensitat, des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem creat aquesta playlist que inclou tots els temes que apareixen en el llibre i que donen una visió molt àmplia del desenvolupament d'aquesta escena.

40 anys de punk, una revolució social

FESTIVAL

IN-ÈDIT

40 anys de punk, una revolució social.

Amb Toni Castarnado

Potser, el punk és el gènere del qual s'ha escrit més llibres i, alhora, han sortit a la llum més documentals. Encara que el període de temps d'aquesta revolució musical, però també social i política, va ser molt curt, són moltes les anècdotes derivades d'un moviment amb un munt de visions i perspectives.

16 d'octubre, a les 19 h.

Biblioteca Vapor Vell

"Ropa música chicos" de Viv Albertine, playlist del llibre

PUNK. Quan escoltem aquesta paraula, que amb la seva sonoritat rotunda avança un significat a l’alçada, probablement ens venen al cap conceptes com estètica anàrquica, subversió de l’ordre, radicalitat, rebuig a la societat i els valors establerts, rebel·lió contra l’autoritat. Tot això respira l’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del grup The Slits, recentment publicada per Anagrama. “Ropa Música Chicos” és un flashback al Londres de finals dels 70, una ciutat mutant i efervescent on els joves, insatisfets i descontents amb la societat que els seus pares els havien llegat, trobaven formes de transformar-la i fer-la a la seva mida. El punk va ser un revulsiu contra l’avorriment i un catalitzador d’idees i creativitat, sobretot musicals.

Foto: Viv Albertine i Sid Vicious. 

La Cara A del llibre de Viv Albertine, primera part de les seves memòries, es centra en aquesta etapa d’explosió creativa a la capital que esdevindria durant molts anys epicentre de la modernitat europea. Hi desfilen molts noms coneguts: Sid Vicious (amb qui Albertine mantenia una curiosa i bona amistat), Mick Jones (fundador i guitarrista de The Clash i la seva parella durant uns anys), Johnny Rotten (Sex Pistols), Johnny Thunders, Chrissie Hynde (The Pretenders), Neneh Cherry i, com no, Malcolm McLaren i Vivienne Westwood (pares del punk i de la seva estètica).

En aquesta part del llibre participem del que va ser el moviment punk, de les seves llums i les seves ombres. S’evidencien les dificultats de ser dona i dedicar-se a la música en una època en la qual les dones no pujaven a l’escenari amb una proposta musical tan arriscada i experimental com la que oferien les Slits: combinar rock amb reggae, free jazz i performance? Oh, my God! Sens dubte pioneres, les Slits es van avançar al moviment Riot Grrrl i van assentar les bases per al so folk-punk de grups com Violent Femmes o REM.

Però “Ropa Música Chicos” és molt més que una crònica vivencial dels anys punk a Londres. El llibre és també la història d’una dona que diu adéu a la seva joventut i deixa enrere la noia atrevida i rebel que va ser. Adéu als anys de punk, adéu a les gires, adéu a la música i benvinguda a l’edat adulta: cerca de feina, matrimoni, malaltia, desencís, experiències traumàtiques... La Cara B de les memòries ens parlen dels cops que dóna la vida, de crisis personals que ens canvien per dins i d’eleccions personals que ens capgiren: saltar a la incertesa o, en paraules de la guitarrista, “dir que sí al no-res” per recuperar l’esperit d’aquella persona que algun dia vam ser.

Una de les coses que més m’agrada del punk és l’actitud que abanderava: el tu també ho pots fer, tu també pots vestir-te com et sembli, pots viure com vulguis i fer el que vulguis a qualsevol edat sense renunciar a ser tu mateixa. Aquesta és l' actitud de “Ropa Música Chicos”, i Viv Albertine ens ho explica amb valentia, sense estridències, amb naturalitat i mirant-nos a la cara. Veritable PUNK.

PLAYLIST

Les cançons que l’autora va esmentant en el llibre. 

Banda sonora d’una època i de la seva pròpia vida.

ÀLBUMS 

Al llarg del llibre Viv Albertine escolta o esmenta els següents àlbums per ordre d'aparició: 

BEACH BOYS. Pet Sounds.

JOHN LENNON i YOKO ONO. Two Virgins.

CAPTAIN BEEFHEART. Safe as Milk.

DAVID BOWIE. Hunky Dory.

VVAA. Nice Enough to Eat. Island Records.

PATTI SMITH. Horses.

IGGY POP. The Idiot.

RAMONES. Ramones.

DAVID BOWIE. Low.

LAURYN HILL. Consumerism.

DON CHERRY. Brown Rice.

SUN RA. Space is the Place.

BRIAN ENO. Another Green World.

KATE BUSH. Hounds of Love.

BOB DYLAN. The Freewheelin’ Bob Dylan.

Vivienne y Malcolm no sólo buscan escandalizar, irritar y provocar una reacción con su vestimenta, sino también inspirar un cambio de actitud. Los jerséis de mohair, tejidos con grandes agujas y el punto tan suelto que puedes ver a través de ellos, las camisetas con agujeros o con frases escritas a mano, las costuras y las etiquetas a la vista, que muestran la estructura de la pieza; ésos son todos parámetros que se reflejan en la música que hacemos. Está bien no ser perfecto, mostrar el funcionamiento de tu vida y de tu mente a través de tus canciones y de tu ropa. Y lo que hagas en la vida también es significativo a nivel político. Por eso somos muy despiadados con los defectos de unos y otros y por eso despreciamos la dejadez. 

VIV ALBERTINE. Ropa Música Chicos. 

Foto: Malcolm McLaren i Vivianne Westwood

Trencant l'escena: les dones al punk

Durant el mes de març les Biblioteques de Barcelona han organitzat un cicle anomenat Dones de música: dives, rebels i transgressores. Una meravella! Es presenta així:

"Al llarg de la història de la música, les dones han tingut un paper sempre actiu però sovint silenciat per les convencions socials, que atorgaven més protagonisme als homes.Amb l'eclosió de la música popular i, més concretament, amb l'arribada del pop i del rock, les dones conquisten l'escenari i es fan visibles al món.

Aquest cicle vol reconèixer l'aportació de les dones a la música des de diferents perspectives i cultures musicals, tot observant la feminitat construïda per les dones en aquest àmbit."

Hem preparat aquesta guia per acompanyar les sessions:

 

La sessió que us presentem es diu Trencant l'escena: les dones al punk. 

A principis dels 80 les dones van entrar el punk per a revitalitzar-lo d'una manera prodigiosa. Aquesta música, on l'actitud era més important que l'harmonia, era una plataforma brutal per a enderrocar moltes de les convencions socials, culturals i estètiques que encotillaven el món de les dones i la feminitat. D'entre elles, unes quantes heroïnes destacaren per la seva aptitud carismàtica. Us oferim un recorregut per aquest viatge sense manies.

A càrrec de Nagore García, investigadora feminista, doctoranda al programa de Psicologia Social de la UAB.

Divendres 27 de març, a les 19h.

A la Biblioteca Vapor Vell

Ptge. Vapor Vell, 1.

Entrada lliure.

Aforament limitat.

Sala d'actes de la biblioteca (4a planta).

Bandcamp # 8 : Wendy GlaSsex/Hits with tits

Wendy GlasSex és una novícia de Girona, que podria aspirar a ser la santa de la cançó de "Parálisis Permanente" que van popularitzar "Alaska y Dinarama". De moment, va pel bon -o mal- camí, perquè al convent de Sant Joan de les Abadesses, a més de resar i preparar dolços de pasta fullada, es dedica a l'activitat farmacèutica -una indústria que té mala fama entre les monges-, elaborant unes pastis alucinògenes que es veu que són la hòstia. O sigui que si vol ser canonitzada, els requisits de levitar al dematí i viure extasiada i al·lucinada, els pot complir el dia que vulgui. 

Wendy Glassex 

Com d'altres monges, Wendy GlasSex, tot i tenir uns coneixements de la producció musical limitats, també canta i dóna la nota en una ciutat, on la religió segueix un altre camí. La germana Wendy té poc a veure amb el rock cristià. Més aviat s'inclina pel pop electrònic i lo-fi, prefereix l'esperit punk a l'esperit sant i predica la filosofia del Do it yourself, mentre encén un ciri a "Las Vulpess". Critica amb amb ironia i frivolitat el moderneo, alhora que es riu de tot, d'ella i dels altres. En alguns del seus concerts ha utilitzat com a intro de "Me gusta ser una zorra", la veu del seu públic corejant "potorro rapado". Tanmateix, ella diu que es dedica a la "música intel·lectual, és a dir al karaoke". Abans de sentir la crida del senyor, va treballar al guarda-roba de la Madonna i de taula camilla de l'anestesista de la Cher. També va ser la netejadora oficial de les ulleres de mosca del Bono i asistenta del banc de sang dels Rolling Stones. A més de la música, Sor GlaSsex ha cultivat la literatura. Va escriure un llibre amb un títol premonitori: "Trucant a les portes del cel". 

Devoció asilvestrada

Actualment està preparant el seu primer disc, "Melodías silvestres", que preveu acabar "en algun moment inconcret del futur, abans que s'acabin les obres de la Sagrada Família per exemple". Mentre no arriba el seu primer llarga durada, podeu escoltar al seu bandcamp "Toco el ukelele porqué soy moderna", dedicada als gafapastis que toquen aquest instrument al Primavera Sound. Sor GlaSsex explica que per fer la lletra d'un tema tan intel·lectual es va inspirar en la élit de la joventut espanyola, que no fa massa va quedar retratada en un anunci de bolsos. 



Tot i que Sor GlasSex només ensenya "les tetes a les dutxes del convent i a la platja nudista", està involucrada en el projecte "Hits with Tits". "Hits with tits" serà un recopilatori de bandes de noies o de bandes amb noies, que anirà acompanyat de les creacions d'algunes il·lustradores destacades. Aquest disc de 12" inclourà grups de diferents estils com el lo-fi, el noise i el garatge. 

Nipple Confidence

A més de Wendy GlasSex, a "Hits with tits" es podran sentir a "Carmonas", "Chiquita" y "Chatarra", "Brigitte Laverne", "Sangre", "Joyaz", "Agoraphobia", "MerylStreep", "Terrier", "Dúo Divergente", "Las desnortadas", "Supergrupo2", "Panty Pantera", "Hardcute Ukelele" i "The Anna Thompsons". Les impulsores d'aquest projecte sonogràfic per "il·lustradores i senyoretes amb bandes" va ser una iniciativa de les valencianes Lurdes Sanz (part musical) i Ada Díez (part visual). Lu Sanz també porta el blog "Una piel de astracán",  des d'on promociona grups que comparteixen en streaming o regalen en forma de descàrrega lliure la seva música. De tant en tant, "Hits with tits" celebra festes. La propera serà el 28/02 al Bar Lupita (Raval) de Barcelona. Podeu llegir una entrevista a les seves fundadores al fanzine Atom-ize. 

you never walk alone

Podeu saber més coses de Wendy GlasSex visitant la seva web i llegint aquesta entrevista al ja esmentat fanzine Atom-Ize. A pàgina web de Sor GlasSex podeu escoltar més cançons seves com "Parentela POPular". A l'apartat "Archivo" hi trobareu gravacions més antigues, com la sado maso "Mossa d'Esquadra".  La germana Wendy també es fa els cartells dels seus concerts, que podeu apreciar aquí . Finalment us quedarà veure-la en directe. Els seus concerts a més d'una experiència religiosa, són un exemple del credo DIY de Sor GlasSex: Fer música per passar-ho bé i fer-la tan bé com sigui possible amb els recursos que té. 

Walkin' with Jesus

10 anys de So 'r' oll

N'hi ha que fan molt soroll per res. No és el cas de la gent de Vidreres (Girona), que fan honor al nom amb que van batejar la seva associació, Soroll, perquè porten deu anys, en les seves pròpies paraules, "fotent merder i xivarri". Aquest cap de setmana (20-21/12) celebren el seu desé aniversari amb dos dies de concerts i la projecció del documental "Tomar el escenario" del col·lectiu Autoexpressió . "Tomar el escenario" parla de la presència i l'absència de la dona a la música alternativa. També hi haurà una exposició de fotos i cartells. Tots els actes són gratuïts i tindran lloc al Casino de Vidreres (Catalunya s/n). 

Cartell del desè aniversari

Soroll va nèixer per portar bandes de rock alternatiu que molessin al seu poble. Des del 2003 han passat per Vidreres bandes de tots els estils i de molts països diferents, sense oblidar mai els grups i segells locals i nacionals. Només per citar-ne uns quants, els més coneguts, han visitat La Selva: Dick Dale (la llegenda del surf), The Fucked-Up (mesos després  s'havia de pagar una pasta per veure'ls al Primavera Sound), The Jim Jones Revue (un any abans que els mitjans anunciessin a bombo i plateret que venien al Black Music Festival i a un preu molt més asequible), Triángulo de Amor Bizarro (gratis per la Festa Major de Vidreres i quan només eren una promesa), Betunizer (quan tot just acabaven de treure el seu primer treball. Avui, el seu últim disc surt a infinitat de llistes del millor de l'any) i etc, etc, perquè la llista és molt llarga.

Logo

L'associació Soroll també és nòmada. No perquè ells vulguin, sinó per circumstàncies alienes a ells, que no sempre han pogut disposar del Casino de Vidreres, i s'han vist obligats a buscar altres sales per programar els seus concerts. Soroll ha muntat concerts a La Mirona (Salt) , a l'Atzavara (Sant Feliu de Guíxols) i al Pub Pierrot Lunar (Maçanet de la Selva), on s'han viscut nits memorables amb gent penjada de les bigues del local i els músics aixecats pel públic. Una bogeria. 

Caroline and the threats cap per avall al Pierrot Lunar 

A més de promoure la música, la gent de Soroll també en fa. L'Alfred Alegre, l'ànima de Soroll també té una banda, Illinoise. Illinoise és un quintet que barreja la fúria del hardcore amb el noise i l'indie rock dels 90's. Fins ara han tret tres discos: "Volatilism-o" "Killing Metronom-0" i "Loose Loopers", més contundent que els anteriors i amb un deix de metal que promet. El programa de ràdio "El Ecualizador" d'Scanner Fm l'ha escollit com un dels millors discos nacionals del rànquing del 2013, que encapçalen els ganxons "Bullitt". Podeu escoltar Illinoise aquí.

Illinoise (esq. a dreta): Alfred Alegre, Àlex Alegre, Nina Monteso, Xavi Alegre, Xavi Prats

Com que amb el grup i l'associació encara no en tenien prou, enguany han organitzat el Folkyou, dedicat a sons més reposats. I en fa quatre que organitzen l'H-titud Fest, dedicat al punk rock i els seus derivats, que es celebra a principis d'estiu a la piscina de Vidreres. Enguany, van destacar les actuacions dels Rippers, Dr. Explosion, La Quiete, Ask the dusk, Toundra i Eric Fuentes y el Mal. 

Rippers a l'H-titud Fest 2013

Per tancar la última edició de l'H-titud Fest la gent de Soroll va fer una nota d'agraïment que resumeix molt bé el seu esperit: "Moltes gràcies a tots els que d'una manera o altra feu possible l'H-titud Fest. Segurament no serà el festival amb més afluència de públic, però si en el que hem vist una més gran germanor entre bandes, públic, tècnics, distris, etc. Moltes gràcies a la gent de managements, segells discogràfics i algunes bandes que van tocar, que tot i no tenir-ne cap necessitat van comprar l'entrada. A ells la nostra més gran admiració, perquè saben el que costa fer un festival com aquest. Nosaltres no som professionals, però si que ens apassiona la música".

Tot a punt al Casino

L'Alfred Alegre ha fet una llista amb cançons dels grups que han passat tots aquests anys per l'escenari de Soroll, que segueix el lema de l'associació: Vidreres Cony and Rock and Roll! 

Bandcamp # 6: Grampoder

És cert que tot el que la banda gallega Grampoder necessita per tocar "cabe en un Seat Ibiza". Ho vaig poder comprovar al concert que aquest grup va fer a la Rambla del Portalet de Sant Feliu de Guíxols, per tancar el Sant Feliu Fest' 13. Portaven guitarra, baix, bateria -només bombo i tom-, una pandereta, una melòdica, teclats i bases electròniques. Ells, com el seu set, sembla que també s'adaptin a les mides de l'escenari, perquè quan toquen arronsen les espatlles, com si es volguessin encongir.  Algunes de les seves cançons em va recordar molt a Yo la Tengo. 

Els dos membres de Grampoder, Martin Wu i Le Roi, dos veterans de l'escena gallega diuen que fan “rock portátil, pop campestre, folk psicodélico, punk acústico, hardcore comeflores. Tanto podemos tocar en el Carnegie Hall como en el hall de un piso de protección oficial. Porque el concepto es ese: hacer buenas canciones, con melodía, energía y compromiso, y  poder adaptarlas a cualquier  escenario”.

El seu primer disc Golf Whiskey (Discos da maquina, 13) està ple de bones cançons cantades en gallec, publicades per un segell també de Galícia, Discos da Maquina. El nom del disc es refereix al senyal nàutic que es fa per indicar que un tripulant a caigut a l'aigua i sol·licitar ajuda per rescatar-lo. Obre l'àlbum la refrescant, enèrgica i contagiosa Anisado. Segueix amb una elegant i mandrosa  Porcos, una cançó que fa referència a la situació econòmica i social actual i que no és la única que trobem al disc. A Capitalismo (Mise en Abyme) cantan "un ladrón que roba a un ladrón que roba a un ladrón...". I a O imperio do mal trobem una inspirada melòdica d' aires de western. Les bases electròniques són les protagonistes de la hipnòtica Champagne i de l' aquàtica Minas de auga. 

Tormenta polar és intimista i té un resignada tornada díficil de no taral·leja, igual que  els cors de "A longa marxa". Inocente, és la més èpica i curta del disc i un cant a l'optimisme, no exempt de dubtes. El tropicalisme també és present a Golf Whiskey. El trobem a Helsinki i a la trepidant i divertida Robert Millar, dedicada a aquest ciclista que diuen que es va canviar de sexe. La útima cançó també s'inspira en el món dels esports. La fastiguejada Penalti e expulsión, evoca la ràbia i la frustració. Pot semblar que els Grampoder són gent seriosa, que estan de tornada de tot. Però, no, al contrari, són gent alegre que fan música càlida, intimista i vital.