Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chanson. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chanson. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 d’octubre del 2013

50 anys més amb Edith Piaf

Edith Piaf -nom que ja és música- va morir fa 50 anys. El temps s'ha endut el seu cos riu avall, però no pas el seu repertori que és la mostra més representativa de la cançó francesa de la primera meitat del segle XX.

Va ser cantant de music hall, actriu, amant intrèpida, morfinòmana. Va tenir una vida que diríem breu (morí als 48 anys), però que caldria valorar considerant paràmetres més intensos que la mera longevitat. No importa, a més, la biografia d'un artista quan es capaç de cantar això, així:

Passional, personal, histriónica, la seva veu és més que una veu: és una música. Les cançons que va enregistrar, des de la ja sobreexplotada La vie en Rose a Milord, mostren la melangia, l'alegria, el dolor i la vitalitat d'una França en un moment irrepetible de la seva història. 


Per sort, cada vegada que sona Edith Piaf recuperem el so d'aquesta època, entre l'any 1915 del seu naixement i el 1963 de la seva mort, cristalitzant de forma preciosa a la nostra. 


A la seva tomba del cementiri de Père Lachaise, sempre hi ha flors. Qui les porten ho fan per tots nosaltres. Nosaltres tampoc l'oblidem.



El link a Spotify:  Edith Piaf


divendres, 1 d’abril del 2011

Vasos comunicants #5: Balada de les Dames d'abans

Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.
Comença la primavera amb un record a dos veritables revulsius de la poesia i la cultura francòfona i universal: François Villon i Georges Brassens. Els nostres amics del nord tenen la paraula.


Ballade des Dames du temps jadis


"Villon em va interessar de seguida per la seva faceta patibulària, per la seva faceta de pinxo. Villon em va agradar pel seu aspecte, pel que es deia d'ell, perquè havia estat a punt de ser penjat. I, en definitiva, perquè vivia al marge de la societat. Sempre he freqüentat aquesta idea de marginació. He viscut amb Villon durant dos anys. No llegia més que això. Em vaig identificar amb éll."
Georges Brassens




pintura: Amedee Forestier François Villon a una taverna


François Villon (1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure a mitjans del segle XV.
Va néixer el 1431 i es desconeix quan va morir. La seva creació més celebrada és "La balada dels penjats", escrita quan esperava la seva execució a la forca. Les dades sobre la vida de François Villon són incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un truà.

Nascut probablement el 8 d'abril de 1431, a París, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, canònic i capellà de Saint-Benoît-le-Bétourné, qui l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Però després d'haver obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per a córrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta època, la seva vida tindrà per teló de fons la guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidèmies. Acusat d'assassinar el religiós Philippe Sermoise, el seu rival en amors, és obligat a fugir de París. Obté el perdó al gener de 1456. Poc després participa en el furt del Col·legi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la presó durant l'estiu de 1461, però és alliberat alguns mesos més tard en ocasió d'una visita de Lluís XI. De tornada a París, escriu Le Testament però és arrestat una vegada més el 1462. És torturat i condemnat a la forca, però la pena és commutada per deu anys d'allunyament de París.

Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecció i els va animar amb la seva pròpia i original personalitat.

Font: Viquipèdia


Ballade des Dames du temps jadis, poema de François Villon (1431-1463?)
Cançó composada i interpretada per Georges Brassens (1921-1981)



Ballade des dames du temps jadis

Dites-moi où, n'en quel pays,

Est Flora la belle Romaine,
Archipiades ne Thaïs,
Qui fut sa cousine germaine,
Echo, parlant quand bruit on mène
Dessus rivière ou sur étang,
Qui beauté ot trop plus qu'humaine.
Mais où sont les neiges d'antan ?
Où est la très sage Héloïs,
Pour qui fut châtré et puis moine
Pierre Esbaillart à Saint-Denis ?
Pour son amour ot cette essoine.
Semblablement, où est la roine
Qui commanda que Buridan
Fût jeté en un sac en Seine?
Mais où sont les neiges d'antan ?
La roine Blanche comme lis,
Qui chantoit à voix de seraine,
Berthe au plat pied, Bietrix, Aliz,
Haremburgis qui tint le Maine,
Et Jeanne, la bonne Lorraine,
Qu'Anglois brûlèrent à Rouen,
Où sont-ils, Vierge souvraine?
Mais où sont les neiges d'antan ?
Prince, n'enquerrez de semaine
Où elles sont, ne de cet an,
Qu'à ce refrain ne vous remaine :
Mais où sont les neiges d'antan ?


El poema és una evocació de les grans figures femenines de la mitologia greco-romana, de les llegendes cristianes i de la història antiga i medieval:

  • Flora : la deessa romana de les flors,
  • Archipiades : aquí sembla haver un malentès ja que Alcibíades (450-404 av JC) va ser un estadista grec, deixeble i amic de Sòcrates
  • Thaïs : santa egípcia del segle IV
  • Echo : nimfa de la mitologia grega
  • Héloïs : Eloïsa d’Argenteuil (1100 ?-1164), en referència als Amors d'Eloïsa i Abelard.
  • La Reine qui commanda à Buridan : evocació de l'afer de la tour de Nesle [llegenda d'una reina sanguinària que matava els seus amants nit darrera nit, i els llançava des de la torre del seu palau, dins d'una bossa, riu avall; possiblement Marguerite (1290-1315), Jeanne (?1293-1349), o Blanche (?1296-1326) de Bourgogne
  • La reine Blanche : Blanca de Castille (1188-1252), mare de Saint-Louis
  • Berthe au plat pied : Bertrade de Laon (720-783)
  • Bietrix : possible referència al personatge de la Divina Comèdia de Dante, o a Béatrice de France (938-987)
  • Aliz : Alix, o Adélaïde de Savoie (1123 - 1159)
  • Haramburgis : Erembourg du Maine (?-1126)
  • Jeanne d’Arc (1412-1431)

divendres, 4 de març del 2011

Vasos comunicants #4: La 'Belle Epoque' en el transcurs de la chanson : 1900-1909

Des del passat mes de desembre i sobre el principi dels vasos comunicants, Mediamus i Ampli es conviden mútuament el primer divendres de cada mes, cadascú publicant al blog de l'altre.

Per aquest quart lliurament hem escollit el
primer capítol d'una magnífica sèrie anomenada La chanson au fil du XXe siècle que els nostres amics de la Médiathèque de Dole van publicar fent-se ressò del festival de la cançó organitzat a la vila de Dole l'hivern del 2009.
Es tracta d'un exahustiu i emocionant recorregut per la història de la
chanson del segle XX.
Al final d'aquest article trobareu els enllaços als capítols originals que completen la sèrie.
Cedim la paraula als nostres amics del Franc Comptat.


* * *

La Belle Epoque en el transcurs de la chanson : 1900-1909


« Longtemps, longtemps, longtemps. Après que les poètes ont disparu.
Leurs chansons courent encore dans les rues. »

("Molt, molt, molt de temps. Després que els poetes han desparegut.
Les seves cançons segueixent escoltant-se pels carrers")




Un segle de chansons.

Les cançons deixen una emprempta duradora.
No obstant això, si bé els aires i les melodies que entren dins les nostres oïdes s'hi queden fàcilment , sovint s'obliden les lletres i l'orígen d'aquestes cançons tan escoltades.
Quines cançons taral·lejàven els nostres avis i besavis?

El començament del segle XX va estar marcat per l'apogeu, i molt aviat l'ocàs, dels café-concert i pel sorgiment de les sales de music-hall.
El café-concert, com el seu nom indica, era un bar on els artistes anàven a cantar balades, cançons còmiques i àries d'òperes. Alguns d'aquests cafés-concerts anomentats també cabarets es van fer famosos tals com Le Chat Noir, Le Lapin à Gill, o Le Carillon.
El music-hall, o teatre de varietats esra una sala d'espectacle onel programa estava composat de números diferents i variats: música, cançons, sketches còmics o dramàtics,revistes de gran espectacle, accrobàcies, atraccions, etc. Les sales de music-hall més conegudes van ser l’Olympia (creada el 1893), l’Empire, l’Apollo, l’Alhambra, le Music-hall des Champs-Élysées, Bobino...

En aquest principi del segle XX, els artistes més populars eren les cantants : Mlle. Grazide, Paulette Darty, Esther Lekain, Adeline Lanthenay, Juliette Méaly i els cantants Dranem, Mayol, Paul Delmet, Henri Dickson, Georges Villard, Bach, Bérard, Polin.

El repertori de les chansons d'aquella època es composa de valsos lents de temàtica sentimental (Quand l'amour meurt, Fascination), valsos més enganxosos (La valse brune) , cançons melodramàtiques (Les goélands, La légende des flots bleus), cançons estúpides o de soldat còmic (Ah! Les P'tits pois, La soupe et l'boeuf), cançons picants (La Mattchiche, Viens Poupoule), i cançons d'optimisme desbordant (Ça ne vaut pas l'amour, Caroline, Caroline, Ah ! Si vous vouliez de l’amour).



Precisió: els enregistraments proposats dins la playlist sovint són posteriors a la data de creació de la chanson, i els cantants i les cantants no sempre són els intèrprets originals.


1900
Quand l’amour se meurt
Paroles Georges Millady - Musique Octave Crémieux
Lorsque tout est fini
Quand se meurt votre beau rêve
Pourquoi pleurer les jours enfuis
Regretter les songes partis


Les p’tits pois
Paroles Morteil - Musique Emile Spencer
Ah les p’tits pois, les p’tits pois, les p’tits pois,
C’est un légume très tendre
Ah les p’tits pois, les p’tits pois, les p’tits pois,
Ça n’se mange pas avec les doigts.


1901
Amoureuse
Paroles Maurice de Féraudy - Musique Rodolphe Berger
Je suis lâche avec toi, je m'en veux
Mon amour est pourtant sans excuse
Je le sais, de me voir très souffrir, ça t'amuse
Car tu sens que je t'aime encore mieux


1902
Viens Poupoule
Paroles Alexandre Trébitsch et Paul Marinier - Musique Adolphe Spahn
Le samedi soir après l'turbin
L'ouvrier parisien
Dit à sa femme : Comme dessert
J'te paie l'café-concert


Viens poupoule, viens poupoule viens !
Quand j'entends des chansons
Ca me rend tout polisson ah!


La Petite église
Paroles Charles Fallot - Musique Delmet
Je sais une église au fond d'un hameau
Dont le fin clocher se mire dans l'eau
Dans l'eau pure d'une rivière


1903
ça ne vaut pas l’amour
Paroles Alexandre Trébitsch - Musique François Perpignan
J'viens d'épouser l'tambour-major d'la trente-deuxième
Un beau garçon, fier comme un roi, doux comme la crème,

Tout ça n'vaut pas l'amour, la belle amour, la vraie amour


1904
Nini peau d’chien
Aristide Bruant
A la Bastille
On aime bien
Nini Peau d'Chien :
Elle est si bonne et si gentille !
On aime bien
Nini Peau d'chien
A la Bastille.


Lilas blanc
Theodore Botrel
Elle naquit par un dimanche
Du plus joli des mois de mai
Quand le printemps à chaque branche
Suspend un bouquet parfumé
Et l'admirant toute petite
Si blanche en son berceau tremblant
Sa mère l'appela de suite
Lilas blanc
Mon petit brin de lilas blanc.


1905
Fascination
Paroles Maurice de Féraudy - Musique Fermo Marchetti
Je t'ai rencontré simplement
Et tu n'as rien fait pour chercher à me plaire
Je t'aime pourtant
D'un amour ardent
Dont rien, je le sens, ne pourra me défaire.


Les Goélands
Paroles, Musique Lucien Boyer
Les marins qui meurent en mer
Et que l'on jette au gouffre amer
Comme une pierre,
Avec les chrétiens refroidis
Ne s'en vont pas au paradis
Trouver saint Pierre !


La Mattchiche
Paroles Paul Briollet et Léo Lelièvre - Musique P. Balia
C'est la danse nouvelle
Mademoiselle
Prenez un air canaille
Cambrez la taille
Ça s'appelle la Mattchiche
Ça vous aguiche
Ainsi qu'une Espagnole
Joyeuse et folle


1906
Le cœur de Ninon
Paroles Georges Millandy - Musique Becucci
Le p'tit coeur de Ninon
Est si petit, est si gentil
Est si fragile
C'est un léger papillon
Le petit coeur de Ninon


Le rêve passe
Paroles A. Foucher et Ch. Helmer - Musique G. Krier
Les soldats sont là-bas endormis sur la plaine
Où le souffle du soir chante pour les bercer,
La terre aux blés rasés parfume son haleine,
La sentinelle au loin va d'un pas cadencé.


Les mains de femmes
Paroles Emile Herbel - Musique Désiré Berniaux
Les mains des p'tit's femmes sont admirables
Et
toutes semblables
A des oiseaux
Elles agitent leurs doigts mignons et frêles
Comme des ailes
De passereaux.


La petite Tonkinoise
Paroles Georges Vilard et Henri Christinée - Musique Vincent Scotto
Je suis gobé d'une petite
C'est une Anna, c'est une Annana, une Annamite
Elle est vive, elle est charmante
C'est comme un z'oiseau qui chante
Je l'appelle ma p'tite bourgeoise
Ma Tonkiki, ma Tonkiki, ma Tonkinoise
Y en a d'autres qui m'font les doux yeux
Mais c'est elle que j'aime le mieux


1907
Ah ! Si vous vouliez de l’amour
Paroles William Burtey - Musique Vincent Scotto
Ah si vous voulez d'l'amour
Ne perdez pas un jour
Cueillez l'bonheur qui passe
Car c'est l'printemps
Profitez du moment
Allons dépêchez-vous
Ou ça n's'ra pas pour vous
V'la tout


La légende des flots bleus
Henri Christiné-Oural-Paul Dalbret
Paroles de René Le Peltier, Musique de Christiné et Dalbret
Petits enfants prenez garde aux flots bleus
Qui font semblant de se plaire à vos jeux.
Les flots berceurs font pleurer bien des yeux
Petits enfants dormez dans les flots bleus.


1908
La valse chaloupée
Lucien Boyer-Charles Dubourg
Chaque soir afin de se griser
L'ouvrière bien coiffée
Dans les bals musettes va danser
La valse chaloupée
Sous l'étreinte de son amant
Amoureuse et pâmée
Elle tourne brutalement
Voluptueusement



1909
Caroline, Caroline
Paroles Louis Benech et Vincent Telly - Musique Vincent Scotto
Caroline, Caroline, mets tes petits souliers vernis
Ta robe blanche des dimanches
Et ton grand chapeau fleuri.
Caroline, Caroline, t'arrête pas comme ça en chemin Marche plus vite, ma petite Tu vas nous faire rater le train


La valse brune
Paroles Georges Villard - Musique Georges Krier
C'est la valse brune
Des chevaliers de la lune
Que la lumière importune
Et qui recherchent un coin noir


*

Fonts :

Següents capítols:
La Grande Guerre au fil de la chanson : 1910-1919
Les Années Folles au fil de la chanson. 1ère partie, 1920-1924
Les Années Folles au fil de la chanson. 2ème partie 1925-1929
Les années de crise au fil de la chanson. 1ère partie, 1930-1934

I a Mediamus: Crier dans le désert, révoltes dans le monde arabe : Vases communicants #4
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...