Seleccions Rare, Groove, & Tururut III: Easy Tempo

Les seleccions Rare, Groove, & Tururut son una sèrie de posts sobre selectes i singulars recopilacions de música dels anys 50, 60, i 70, més o menys rara i més o menys difosa, feta en estranyes edicions i segurament adreçades a minories. Afegim que la gran majoria es troben també descatalogades físicament.
Petits tresors que conformen la cara B de la nostra discografia.

Dins el segell italià Right tempo, trobem aquesta col·lecció agrupada sota l'epígraf Easy tempo, que inclou bandes sonores de entre els anys seixanta i setanta: jazz, easy listening, i spage-age pop. 

Tot amb un clar aroma italià i d'on una figura sobresurt per qualitat i per quantitat, fins i tot es podria dir que es la pedra angular amalgamadora de tot plegat: Piero Umiliani. Mundialment conegut per ser el  compositor de l'il·lustre Mah-ná mah-na, peça inclosa a la banda sonora de Svezia, Inferno e Paradiso un film dirigit per Luigi Scattini el 1968 i curiosament de caire sexual i underground, res a veure amb l'associació que fa tothom amb els popular Teleñecos.

Rigth Tempo i per defecte Easy Tempo, son creats pel productor Rocco Pandiani el 1993 amb l'afany de recuperar i promoure aquesta música feta, produïda, i casi oblidada a Itàlia.
El 1995 aquest segell va ser pioner a fomentar l'Acid Jazz al país transalpí, aconseguint reconeixement internacional. Es en aquest mateix any quan surt el primer volum d'Easy tempo.

Tota una barreja de diversos gèneres, actituds i influències que va tornar a col·locar Umiliani en la escena del prestigi internacional , no en va Umiliani va ser amic personal i mentor de Pandiani.  Amb els anys el catàleg discogràfic s'ha anat enriquint amb noves col·leccions  antologies, reedicions, i remasteritzacions que no han fet més que engrandir la cultura popular col·lectiva de la música italiana.

Aquí podem escoltar unes remescles que sota el nom de Easy tempo experience han fet una total revisió del catàleg Easy tempo. 

Si algú hi està interesat, aquí es poden aconseguir descàrregues digitals legals del patrimoni de Rigth tempo en general i de Easy tempo en particular: http://www.umiliani.eu/right_tempos_reissues.html

Vagi per davant la meva admiració a qualsevol proposta que recuperi aquests estils que potser durant uns anys van copar de forma vírica tots els espais de determinades produccions culturals a molts països, anant de la mà iconoclàsticament amb una definició estètica no sols formal sinó també intel·lectual, i que conformen la tant reclamada cultura popular o memòria col·lectiva d'un país en totes les seves afeccions.

Ma nah Ma nah...

Lo Jaume.

Seleccions Rare, Groove, & tururut I: The bossa nova exciting jazz samba rhythms

Iniciem una sèrie de posts sobre selectes i singulars recopilacions de música dels anys 50, 60, i 70, més o menys rara i més o menys difosa, feta en estranyes edicions i segurament adreçades a minories. Afegim que la gran majoria es troben també descatalogades físicament.

Petits tresors que conformen la cara B de la nostra discografia.


The bossa nova exciting jazz samba rhythms

Compilació feta pel segell Rare Groove Recordings, especialitzat en jazz i easy listening llatí entre els anys '50 i els '70, feta pel DJ Philippe Renault jr. i composta per 6 cds amb 6 estimulants caràtules d'un entranyable i eròtic aire als anys setanta.

Les compilacions van ser produïdes entre els anys 2000 i 2002

No hi ha dubte que el magnetisme de les caràtules es irresistible alhora que suggereix un so del tot acolorit en convergència amb el que ens ofereix cada cd, no descobrirem en aquestes alçades la misteriosa màgia de la Bossa nova.

Figures de l'alçada de Roberto Menescal, Charlie Byrd, Lalo Schifrin, Edu Lobo, Jorge Ben, Toots Thielmans, Elis Regina, Ella Fitzgerald, Marcos Valle, Joao Gilberto, Wander Wanderley, Eumir Deodato, Sergio Mendes, Astrud Gilberto, Baden Powell, Laurindo Almeida, Stan Getz, Milt Jackson, Tamba trio, Quincy Jones, Hugo Montenero, i es clar, també Jobim, entre molts altres, desfilen per les 20 pistes triades per a cada disc.

La selecció es una mostra molt variada que descriuen aquest moment en que el jazz va relaxar la samba per convertir-la en bossa nova (tot i la excitació que presumeix el títol).

Fins i tot al vol. 6, Elvis Presley ho prova amb: Bossa nova, baby.

Del primer al cinquè vol. apareixen amb aquest subtítol: The rare tunes collections, en canvi el sisé es un especial de temes extrets de bandes sonores: From rare original Soundtracks.

Al youtube hi trobareu força exemples. 

Una manera genial de deixar-se emportar per l'esperit brasiler, i pels qui encara no ho han fet, entrar dins un univers sonor màgic on transitar feliçment.

Lo Jaume.

Selecció de Blocs Musicals: Phil Musical's Lounge Corner

Per als qui ens interessem per les diferents expressions culturals populars i per la música en particular ens trobem astorats davant aquest bloc d’arqueologia musical sobre un temps i un país que a vegades semblen no haver existit mai, un país tant petit que quan se’n va a dormir mai està prou segur d’haver-lo vist.
El popular presentador i musicòleg Òscar Dalmau es el responsable d’aquest viatge a la recerca dels sons més grooves, easy listening, lounge, o yeyés...digueu-li com vulgueu, fets a casa nostra. L’etiquetatge serveix per organitzar-se i departamentar, però també per facilitar-ne la difusió.

L’historia de la nova cançó ja es prou coneguda, el seu impacte en el tardfranquisme i en la transició ja està prou escrita i rescrita, i tots n’estem orgullosos d’ella des del respecte i des de l’admiració, però paral·lelament al país van anar reeixint diversos estils musicals potser no tant compromesos però en molta consonància amb els canons i les modes que arribaven amb llibertat i alegria de fora les nostres fronteres. Des de la moda dels ritmes llatins més feliços com els cha cha chas, mambos, i Bossa novas, a les noves melodies pop, tant les més delicades com les més elèctriques procedents del Regne Unit i de França, passant pel so més camp, bluegrass, o folk procedent dels EEUU.


La diferència entre els discos ressenyats aquí i el paral·lel a d’altres països es que aquí ningú s’ha preocupat mai de recuperar-los, més aviat han estat menyspreats per la seva qualitat de música popular i despreocupada, en canvi no dubto que devien fer feliços a molta gent.
Dalmau recupera i posa a la nostra disposició tot un estol de discos dels anys 50, 60 i 70, absolutament descatalogats i impossibles de trobar de cap de les maneres. Els exemplars que queden son en mans de particulars dels qui espero siguin conscients les joies que tenen en canvi molts d’altres s’hauran perdut pel camí.
Alguna de les entitats oficials d’aquest país te el deure de solventar el que les discogràfiques (amb honroses excepcions) no han pogut fer que es recollir i preservar aquests testimonis musicals abans que s’esvaeixin (no vull recordar la vergonya de com van acabar als containers el fons de l’àntic Zeleste quan aquest va ser venut) potser aquí la BC (Biblioteca de Catalunya) pot tenir un filó a treballar sinó ho està fent ja.


Les entrades del bloc son fetes en català, castellà i angles, i els discos recomanats es poden descarregar via rapidshare amb un sol click, fet que no agrairem mai prou i que es un tret definitori de la qualitat amb la que està construïda aquesta pàgina ja de referència.
Per als qui no hem viscut aquesta època i ens la mirem amb l’interès que la perspectiva i la nostàlgia ens permet estem d’enhorabona al descobrir aquest lloc que funciona des de l’any 2006.

Jaume Vilarrubí i Prats


http://philmusical.blogspot.com/
http://www.myspace.com/djphilmusical

.