Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música digital. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juny del 2015

Escoltar música en streaming des del catàleg de les biblioteques via Spotify, Bandcamp i Deezer : una realitat




Recollint una idea llançada el passat mes de gener en aquest bloc dins l'article La música en l'Any de les Biblioteques : situació i vies de futur , on es plantejava la possibilitat de donar accès des del catàleg col·lectiu online no només a la col·lecció de documents sonors presents a les biblioteques, sinó també a la música propiament dita continguda en ells,  es va proposar al Servei de Coordinació de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona la seva implementació a l'Aladí , el catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Després de les corresponents valoracions tècniques, la Gerència va decidir posar en marxa el projecte i la idea ha esdevingut realitat, tal com s'ha notificat aquesta mateixa setmana a les diferents biblioteques de la xarxa en un comunicat des de la Unitat d'Accès a la Informació, responsable de l'esmentat catàleg :

" Els registres d’àlbums de música dels lots que enviem des de la Gerència incorporaran des d’ara  un enllaç a plataformes de “streaming” gratuït com Bandcamp, Spotify o Deezer . 

Els enllaços estaran incorporats a cada registre bibliogràfic perquè els bibliotecaris pugueu escoltar els àlbums en el moment de fer la tria del lot. Des de l’OPAC, aquest enllaç permet anar des de la descripció de cada àlbum a la plataforma triada i escoltar-lo directament (si la opció és Bandcamp), o bé registrar-se  i escoltar-lo (Spotify o Deezer). 

D’aquesta forma la música triada pels nostres especialistes es podrà escoltar abans de que arribi a les biblioteques i es posi el CD a disposició del públic. 

Els usuaris, des de casa, podran “tastar” cada àlbum per decidir si els interessa demanar el document en préstec. 

La previsió és anar afegint els enllaços als àlbums de la bibliografia bàsica de música, novetats i recomanacions de la Biblioteca Virtual,  per posar en valor les recomanacions musicals dels companys bibliotecaris. "


Òbviament, creiem que sempre és una bona notícia donar un nou servei als usuaris de les biblioteques públiques, adaptant-nos i adequant-nos dia a dia a les noves possibilitats que van sorgint.
La música digital ha estat un repte pels bibliotecaris des del mateix moment en què va aparèixer per quedar-s'hi. De fet, l'associació de musictecaris AMPLI, i en conseqüència aquest bloc, n'és conseqüència directa. Després de seguir amb cura l'evolució d'aquest nou i revolucionari ús de la música i les seves possibilitats, hem anat incorporant algunes d'elles, com per exemple l'ús habitual de les recomanacions musicals via playlist a Spotify, Grooveshark, Soundcloud, o altres plataformes de música en streaming, des de les webs o blogs de les biblioteques.

Amb aquest nou servei, senzill i esperem que interessant tant per al'usuari com pel col·lectiu professional, es fa un pas més en aquesta direcció. S'enriqueix i es revitalitza una mica més el catàleg online amb un salt pràctic a la pròpia música només amb un clic. El catàleg és la selecció i la recomanació bibliotecària per excel·lència. Reivindiquem la seva visibilitat i la seva potència.

dilluns, 12 de gener del 2015

La música en l'Any de les Biblioteques : situació i vies de futur

El Govern ha declarat el 2015 l'Any de les Biblioteques, una commemoració dels 100 anys de biblioteca pública catalana.  En paraules de la Carme Fenoll, que com a cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat presidirà el Consell Assessor d'aquest esdeveniment, "l’Any de les Biblioteques vol situar aquest equipament cultural bàsic en els nuclis dels debats sobre les polítiques culturals. Així, mitjançant una programació imaginativa i atractiva es vol difondre el paper de les biblioteques com a espai viu, que acull i expressa la màxima diversitat. Però més enllà d’aquesta agenda especialment plena, cal aprofitar la commemoració per iniciar nous projectes que perdurin i que esdevinguin el llegat de l’any de les biblioteques. L’excepcionalitat no ha de venir tant per la quantitat d’esdeveniments, com pel punt d’inflexió que implica iniciar noves estratègies, nous serveis."

Entre els projectes que coneixem fins ara per aquest proper any, des del punt de vista musictecari en destacaríem dos: l'e-biblio i el catàleg únic. L'e-biblio és una plataforma de descàrrega d’ebooks per a biblioteques que segons la presentació que en va fer la pròpia Carme Fenoll "se centrarà de moment en la compra de llibres de ficció, amb la voluntat de lluitar contra la pirateria. Les biblioteques poden captar usuaris cap a una lectura digital legal, per bé que gratuïta i ser un revulsiu en aquest canvi de paradigma

Durant el 2015, fruit d'un acord entre el Govern i la Diputació de Barcelona es treballarà en la creació d’un únic catàleg de biblioteques públiques, disponible a partir del primer semestre de 2016. Mentrestant i en el primer semestre de 2015 es posarà en funcionament una passarel·la tecnològica que permeti la consulta simultània dels actuals catàlegs de les biblioteques públiques que gestionen ambdues institucions, el catàleg Aladí de la Diputació i l’Argus del Departament de Cultura.

Sembla doncs un bon moment per resumir l'estat de la qüestió i presentar apertures en el que sembla una missió encara més complexa:  començar a perfilar, estratègica i definitivament, el nou paper de la música dins la biblioteca pública així com integrar la realitat digital també en el servei musical de la biblioteca.

Les dades del darrer informe publicat pel Baròmetre de la cultura confirmen les d'anys anteriors: la música ocupa un lloc molt destacat en el consum cultural de la població al nostre país. Òbviament, la biblioteca pública també hauria de ser conseqüent amb aquest fet.





I

Fins ara, la selecció dels documents existents a les biblioteques ha estat un dels elements més valuosos de la professió bibliotecària. La col·lecció sempre ha constituït en si mateixa una prescripció cultural professional. La biblioteca, el bibliotecari, ofereix al ciutadà un filtratge qualitatiu de documents que, des de la revolució digital i de les TIC, probablement ara és més important que mai. La clau resideix, en aquest moment de canvis profunds, en trobar la millor manera d'oferir aquest servei. Fent una analogia amb el món del llibre, però, les diferències que observem amb el de l'enregistrament sonor són prou notables per entendre que cal plantejar la qüestió d'una perspectiva també diferent. 

En l'àmbit de la col·lecció física, els llibres adquirits per a les biblioteques sempre han tingut un abast concret: predomini pràcticament absolut de l'edició nacional-estatal i majoritàriament en llengua castellana i catalana.  Els enregistraments sonors, en canvi, no han estat mai limitats per aquests factors. La música és un llenguatge universal no subjecte als mateixos paràmetres de consum que el llibre. La selecció dels documents musicals considerats més apropiats per a les biblioteques està molt condicionada per dos aspectes contradictoris: d'una banda l'àmbit de selecció és molt més ampli, milers i milers d'àlbums de totes les èpoques i gèneres publicats literalment a tot el món que exigeixen un filtratge encara més acurat i complex quan, al mateix temps, la seva adquisició comercial resulta cada dia més difícil i moltes vegades senzillament impossible. 

De tota manera, sembla evident el que apunta el veterà llibreter Oriol Serrano (Les Punxes) en una recent i lúcida entrevista: "El llibre [de paper] està abocat a ser un objecte no residual, però molt menys important del que havia arribat a ser. Els llibres digitals no han acabat de quallar, tot i que cada cop se'n vendran més. Però el canvi d'hàbits propiciat per internet ha vingut per quedar-se. Tot això evolucionarà d'una manera que no ens podem ni imaginar."   Aquesta afirmació, certament, val també pels CDs.

En l'àmbit digital, la tendència sembla clara en el cas del llibre: adquisició de llicències per al préstec d'eBooks com un servei més de la biblioteca. Cal valorar com positiva la decisió d'iniciar definitivament aquest camí també al nostre país. Era ja gairebé urgent integrar a les biblioteques els nous hàbits de lectura. Som conscients, però, de les limitacions actuals: qualsevol plataforma editorial que ofereix aquest servei presenta, òbviament, el "seu" catàleg, amb la qual cosa el filtratge professional queda ubicat dins un reduït subconjunt x de títols els drets dels quals són propietat d'una determinada empresa. Sembla assenyat, doncs, començar a oferir aquest servei d'una manera progressiva amb una oferta de llibres [per exemple, la literatura de ficció] que pugui ser suficientment atractiva tant pels lectors habituals d'eBooks com per facilitar-ne l'entrada a aquest món als lectors del llibre tradicional. 

En el cas dels enregistraments sonors, però i com veurem, no es recomanable emprendre un camí similar.

La primera explosió digital significativa en el món de la música es va produir aquí a principis del segle XXI amb el boom de la descàrrega massiva de fitxers musicals, legal o il·legalment, deixant en coma permanent la poderosa indústria musical fins al punt de liquidar per sempre els models que havien funcionat des del seu naixement. En aquest blog podeu trobar nombrosos articles analitzant aquest fenomen. La segona ha estat molt menys espectacular però més efectiva i es diu streaming, o escolta online en temps real, sense descàrrega. 

Naturalment, la clau de l'estabilitat, ara i en tot moment, tant en les obres escrites com en la música o el vídeo, resideix en la propietat dels drets d'autor i aquest fet ha determinat la curiosa evolució de la música digital des dels seus inicis fins ara. Repassant-la, en podem destacar 5 noms : MP3, Napster, Internet Archive, iTunes i Spotify,  probablement els agents que millor van llegir els nous temps en cada moment : fitxers musicals comprimits que faciliten la seva transmissió per la xarxa, plataformes digitals online per compartir aquests fitxers, plataformes de música de domini públic o en copyleft, venda legal d'aquests fitxers (el pervers 1 cançó = 1 euro) amb els seus corresponents dispositius mòbils (el genial iPod)  i, finalment, 'la música com l'aigua', l'escolta legal  a la carta sense necessitat d'acumular fitxers en els nostres dispositius, gratuïta o per abonament mensual. 

Aquest model, l'streaming musical, conté actualment suficients elements com per considerar-lo definitivament estable i amb perspectives de consolidació generalitzada al nostre país. En poc temps, el seu nombre d'usuaris ha anat creixent de forma progressiva i constant gràcies a la seva comoditat i, en alguns casos, també a una estratègia comercial intel·ligent. Si bé la plataforma Deezer (francesa i juntament amb Ezmo, Imeem o Grooveshark, una de les pioneres d'aquest model) és la més utilitzada a França, a la resta del món s'imposen altres com la sueca Spotify (disponible a 55 països)  o la nord-americana Pandora (només als USA). Està per veure com actuarà Google, qui ha anunciat una nova plataforma musical en streaming, exclusivament de pagament, a través de Youtube, però del qual encara no hi ha notícies de quan sortirà al mercat ni amb quines característiques.  

Atesa la forta implantació de la plataforma Spotify al nostre país, val la pena analitzar-ne els possibles motius. El 2014 la companyia ha obtingut beneficis per primera vegada i ha ampliat la quantitat i qualitat del seu servei de forma notable. Progressivament, ha anat adquirint els catàlegs dels artistes més rellevants  que encara es resistien i, al mateix temps, incorporen de manera àgil un alt percentatge de les principals novetats discogràfiques. La seva interfície està en constant renovació, potenciant la música social, la participació dels usuaris per crear llistes temàtiques compartibles en les xarxes socials (les famoses playlist) així com la recomanació automàtica, un servei que millora de forma exponencial la pertinència de les seleccions musicals proposades. Un altre dels aspectes més interessants i que apunten per on poden anar els trets: el valor afegit que suposa la connexió amb la impressionant base de dades All Music, oferint la biografia, discografia i fotografies dels artistes que hi conté així com els artistes relacionats. 
Com a principals punts febles: el discutible benefici, quan aquest existeix, que reben els músics, la caòtica recuperació de la informació, on artistes i obres no estan normalitzats de cap manera i els resultats d'una recerca es presenten de forma deficient, i la impossibilitat d'obtenir dades d'us, només l'empresa coneix i explota les dades de consum. Considerant en conjunt tots aquests aspectes, sembla raonable l'atenció que ja fa uns anys que aquesta plataforma ha despertat progressivament també en la biblioteca pública. Així, hem vist com s'ha anat incrementant el nombre de biblioteques o xarxes bibliotecàries que en fan ús regular per tal de recomanar música als seus usuaris en tota mena d'espais a la xarxa: blogs, xarxes socials o websites. 

Per contra, la descàrrega i acumulació d’arxius musicals, la ‘possessió’ d’arxius musicals en els nostres ordinadors personals o dispositius mòbils va caient en desús tan ràpidament com va créixer. En conseqüència, no te sentit aplicar el model de compra de llicències temporals d’accés a fitxers musicals a alguna plataforma amb un fons suficientment atractiu, a la manera del que es fa amb l’e-Book. De fet, des de l’aparició de la música digital, molt poques biblioteques al món van optar per aquest sistema, i en tot cas ho han fet en l’àmbit de la promoció de la música local. 

Però el rol de la música a la biblioteca ja no pot quedar limitat al préstec tradicional de CDs o la creació i distribució de playlists i més playlists a Spotify, de les quals en tenim molt poques possibilitats de conèixer si realment desperten l'interès de l'usuari ... Pensem-hi,  què pot fer que la selecció proposada per una biblioteca destaqui entre els milers de playlists que la pròpia plataforma ofereix? 

Definitivament, el futur de la música a la biblioteca passa per oferir un servei públic musical el més integral possible, amb tendència a assumir un rol cada vegada més pedagògic, ajudant a la formació en el coneixement de la història de la música, la formació d'un gust musical i un esperit crític així com facilitar-ne el gaudiment i la pràctica activa.

Una tendència lògica que s’ha vist plasmada durant el 2014 en el principal congrès sobre música a la biblioteca pública que se celebra al món: els Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux. 

Naturalment, emprendre un servei així d'ambiciós  està molt subjecte a la importància estratègica que els responsables dels equipaments hi confereixin a la música com a factor cultural de primer ordre a l'hora de decidir-se a impulsar i desenvolupar projectes musicals de forma permanent o eventual, tant en el si de la biblioteca com a internet. El repte pot ser veritablement excitant.  El disseny (o re-disseny) dels espais dedicats a la música dins els nous o vells equipaments haurien d’estar també en consonància amb el nou temps. La complicitat dels agents musicals de l’entorn de la biblioteca (escoles, músics, associacions i entitats de caràcter musical o locals musicals) resulta òbviament essencial. Simplificant: cada equipament hauria de tendir a ser, de forma natural i progressiva, el centre de la vida musical del poble o del barri on està ubicat. Pocs exemples poden ser més inspiradors que el de la famosa Biblioteca 10 de Helsinki, un model de biblioteca, de filosofia cultural i de civisme al qual hauríem de voler aspirar sense complexes.


II

Treballar en xarxa aporta molts avantatges, els recursos generats per una biblioteca poden ser utilitzats per les altres biblioteques de la zona o de tot el país; l’economia cooperativa i la generositat és beneficiosa per a tothom. Cal, però, entendre que les iniciatives (recursos, activitats, ressenyes, exposicions, recomanacions, etc. ) solen respondre a realitats concretes, és a dir, a equipaments on les circumstàncies ho afavoreixen (un regidor de cultura sensibilitzat, un bibliotecari, un usuari, o un equip expert en un tema i generós en la seva naturalesa, un equipament ben dotat, un entorn social actiu ...). Són aquestes iniciatives les que tenen sentit i les que solen tenir èxit. Els serveis centrals haurien de captar-les àgilment i projectar-les de manera ben visible a tota la xarxa de biblioteques per tal de que puguin ser aprofitades per qualsevol altre equipament. 

Un dels elements que donen més consistència al concepte “biblioteques en xarxa” és el catàleg col·lectiu online, un recurs orgànic i nuclear que adquireix nou protagonisme ara. Està per veure com es desenvoluparà el projecte de fusió dels dos principals catàlegs catalans, Aladí (en aquest moment 229 biblioteques dins la província de Barcelona) i Argus (150 biblioteques de la resta del país) que en una primera fase constarà en una passarel·la i l’any que ve en la unificació pròpiament dita. Un treball molt complex que desitgem estigui a l’alçada de la riquesa documental que hi conté. El que ens fa diferents a Google i, per tant, ens dona una de les claus del nostre valor professional és la qualitat i la normalització de les dades i  les metadades i, en conseqüència, en la pertinència en la recuperació de la informació. És d’esperar que la fusió dels dos catàlegs iguali o millori l’alta qualitat que actualment presenten per separat.  

Un catàleg col·lectiu de totes les biblioteques catalanes, potent i dotat de les possibilitats tecnològiques actuals, obre també noves possibilitats de serveis musicals. Com comentàvem al principi, la selecció musical, la col·lecció total de discos continguda en el conjunt de biblioteques és en si mateixa la nostra prescripció com a bibliotecaris, una col·lecció construïda durant gairebé 30 anys amb criteris de qualitat, diversitat i proporcionalitat. El catàleg col·lectiu online és la porta d’entrada del món al nostre fons documental ... físic. 

Cal  que sigui només físic? ...  I perquè no també en streaming?  Considerant els factors apuntats anteriorment, aquesta sembla una opció ben interessant. 

Partint de que existeix la possibilitat real d’accedir gratuïtament a gran quantitat de música gràcies a aquest sistema, sembla lògic simplement utilitzar-ho.  Com? : senzillament incorporant un camp al registre bibliogràfic del document. Res de nou en realitat, actualment molts registres bibliogràfics ja contenen vincles directes a llocs d’internet, per exemple a la web del autor o de l’obra a través d’aquest camp.

La idea, però, és tan simple com sorprenentment innovadora: l’usuari del catàleg col·lectiu accedeix per primera vegada directament a la música proposada per les biblioteques. Cada àlbum accessible en streaming te una adreça URL corresponent a la plataforma on s’allotja que passaria a formar part del registre bibliogràfic. En aquest moment ja es podrien utilitzar plataformes com Spotify, Deezer, Bandcamp o Youtube. En el cas de la plataforma Spotify, l’usuari ha de tenir un compte (gratuït o de pagament), en les altres no és necessari. Només amb les plataformes esmentades ja es pot enriquir de forma espectacular el nostre catàleg col·lectiu oferint un salt molt significatiu cap a una nova utilitat del mateix. Tecnològicament no presenta entrebancs i el cost en recursos humans o econòmics és pràcticament zero, el rendiment és, per tant i lògicament, sempre positiu. Podríem finalitzar aquesta proposta recordant que totes les grans bases de dades musicals serioses (All Music, Pitchfork, BBC Music, etc.) ja ofereixen aquest mateix servei des de fa anys.

Certament, costa trobar-hi arguments de pes en contra, que és possible que n’hi hagi i que seria desitjable que s’exposessin també en els comentaris d’aquest article al blog o en qualsevol altre fòrum de debat. Ara per ara, no obstant, aquests arguments semblarien més relacionats amb la relativa vistositat mediàtica d’aquesta innovació que no pas d’un altre tipus. En tot cas, innovacions ara tan assimilades com la incorporació als registres bibliogràfics d'imatges de les cobertes dels documents, o els propis enllaços a les webs d’autors, o els resums de les editorials  es van anar produint de forma tan silenciosa com efectiva, fins al punt que el que crida l’atenció ara és trobar un registre bibliogràfic sense imatges o enllaços d’enriquiment. 


I ja finalitzant, l’Any de les Biblioteques pot representar també la oportunitat de recuperar una antiga iniciativa molt interessant per bé que molt més complexa i ambiciosa : El Portal de la Música Catalana.

En un curs per a bibliotecaris musicals impartit pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra (GTM) celebrat el novembre del 2009, vam tenir l’oportunitat de conèixer el treball que s’estava realitzant ja en aquell moment en aquest sentit: la base de dades de la música catalana, un projecte molt brillant amb l’objectiu de reunir tota la producció musical del país, amb continguts i amb eines tecnològiques per buscar i recomanar la música. Desconeixem els motius i el moment en el qual el projecte es va aturar.

El GTM , dirigit per Xavier Serra, és una institució capdavantera a nivell mundial en la innovació de la tecnologia musical, sistemes de recuperació de la informació musical i la seva interacció entre bases de dades, aplicacions i usuaris. Pel que vàrem poder veure del projecte ja al 2009 de la mà de l’Òscar Celma, es tractava d’una plataforma francament espectacular. No ens costa imaginar com ho seria ara mateix ... Biografies, discografies, imatges, vídeos, música en streaming, artistes relacionats, recomanacions automàtiques pertinents ...  Tenim aquesta sort i sembla poc explicable no aprofitar-ho.

És un bon moment per plantejar de nou el projecte com una iniciativa de la biblioteca pública catalana, aportant les possibilitats d’explotació d’aquesta eina des de la nostra posició estratègica com agents culturals. Posar-lo en marxa de nou amb les possibilitats actuals suposaria un notable increment del prestigi cultural del nostre país, així com dotar al ciutadà d’una valuosa eina pel seu enriquiment. 

La cultura musical és un dels signes més distintius del nivell cívic d’una societat i la biblioteca pública ha de ser un dels seus actius més potents. Està en les nostres mans. 


Josep Lluís Villanueva Fontanella
Gener del 2015




divendres, 5 d’abril del 2013

Música i mitjans socials a la biblioteca pública

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 4

Vasos Comunicants és una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al bloc de l'altre en el mateix moment.  El plaer de treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.   El capítol d'aquest mes és la continuació de les reflexions al voltant de la música social en el moment actual iniciades en l'episodi 3 d'aquesta sèrie.



Introducció al taller : "Música social : quines interaccions en l'època dels mitjans socials?" celebrat dins el congrès "Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux" organitzat per l'ACIM a Mérignac i Bordeaux, els dies 25 i 26 de març del  2013

Els nous mitjans de comunicació social afavoreixen avui la creació de continguts així com la interacció, la col · laboració i el comentari. Tothom comparteix la seva música a plataformes de streaming (Spotify, Deezer, YouTube) i les xarxes socials (Facebook, Twitter).

Els amants de la música cataloguen la seva discoteca en línia i es beneficien de les recomanacions d'altres membres (Metacritic, Rate Your Music). Els artistes i els músics interactuen directament amb els seus seguidors i descobreixen altres músics (Bandcamp, Soundcloud, Mupiz).

El taller es pren un temps per reflexionar sobre les noves pràctiques de la música en l'era dels mitjans socials. Si la música és una part important de les nostres identitats digitals, què n'és sobre el fet de compartir-la, intercanviar-la i del debat a les xarxes?
Afavoreixen aquestes eines la recomanació, la construcció d'una cultura musical?

I la biblioteca?  ...
Té la biblioteca els mitjans i la voluntat de participar en aquest moviment?
El bibliotecari musical ha de ser un administrador de comunitat per continuar amb la seva missió de barquer , de transmissor  de la música?


Gràcies a Antoine Cirou fundador de la website Mupiz, per la seva intervenció (presentació a Youtube), a Sophie Cornière per la co-animació del taller, i al conjunt dels participants.






1. Programa dels 'rencontres nationales des bibliothécaires musicaux'


2. Per aprofondir: Ecosytème numérique et médiation culturelle : des publics, un projet, des outils http://footnotes.fr/2013/03/ecosyteme-numerique-et-mediation-culturelle-des-publics-un-projet-des-outils/ et Animer les communautés en bibliothèque http://hortensi.us/2013/03/14/animer-les-communautes-en-bibliotheque/


3. La pàgina facebook de la Médiathèque musicale de Paris http://www.facebook.com/mediatheque.musicaledeparis?fref=ts


4. El compte Twitter de la Bibliothèque musicale Arlette Sweetman du Conservatoire de Rungis https://twitter.com/___BmAS___


5. La pàgina MySpace de la Médiathèque de la CDC du Pays d'Argentan http://www.myspace.com/mediathequeargentan


6. Zikarennes, el bloc dels bibliotecaris (de Rennes) http://blogs.leschampslibres.fr/zikarennes/


7. Tumblr Les Musicales, Médiathèque d'Yvetot http://lesmusicales.tumblr.com/


8. El Pinterest del blog Mediamus http://pinterest.com/mediamuslibrary/


9. El compte Diigo de la Bibliothèque musicale Arlette Sweetman del conservatoire de Rungis http://www.diigo.com/user/b_m_a_s


10. Pearltrees, Bibliothèques de Cergy-Pontoise http://www.pearltrees.com/#/N-u=1_251304&N-p=18527295&N-s=1_2556203&N-f=1_2556203&N-fa=2556165


11. Scoop.it "Chanson française" de Mediamus http://www.scoop.it/t/chanson-francaise et Médiathèque de Guebwiller, La scène musicale alsacienne http://www.scoop.it/t/la-scene-musicale-haut-rhinoise


12. Compte Discogs de l'Espace Multimédia Gantner de Bourogne (Conseil Général du Territoire de Belfort) http://www.discogs.com/user/Espace_gantner


13. Pàgina 'SensCritique' de la Médiathèque Intercommunale Région d' Yvetot http://www.senscritique.com/mediayvetot


14. Pàgina 'Rate Your Music' de la médiathèque de Canet-en-Roussillon http://rateyourmusic.com/~BiblioCanet66


15. Compte Spotify de la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona http://open.spotify.com/user/vaporvell


16. Les radios de Calice68 (Médiathèque départementale du Haut-Rhin) a la plataforma MusicMe : http://calice68.mt.musicme.com/


17. Soundcloud Bibliothèques Médiathèques de Metz : Miss Média http://soundcloud.com/miss-media i Soundcloud du Discoflux de BDP de la Manche http://soundcloud.com/karaboul


18. Canal Youtube de la Médiathèque de Rillieux-la-Pape http://www.youtube.com/user/espacecinemusique


19. Canals Dailymotion de la BM de Grenoble http://www.dailymotion.com/bibliothequegrenoble i de la Bibliothèque de Toulouse http://www.dailymotion.com/BibToulouse


20. Mediamus, el blog dels bibliotecaris musicals de la Médiathèque du Grand Dole http://mediamus.blogspot.fr/ i L'e-music box, musique en Limousin - Bfm de Limoges http://www.lemusicbox.bm-limoges.fr/


21.Les xarxes socials : Explicació http://blog.artenet.fr/2011/08/11/les-reseaux-sociaux-explication/


23. France Culture : Place de la Toile : "Grand entretien avec danah boyd " http://www.franceculture.fr/emission-place-de-la-toile-grand-entretien-avec-danah-boyd-2013-03-16


24. Babelthèque a la bibliothèque de Toulouse : observacions sobre les OPAC 2.0, par Eymeric Manzinali http://leo.hypotheses.org/9022


25. Partir dels usos per analitzar els sistemes sociotècnics de recomanació http://fr.slideshare.net/AlexandreCoutant/moteurs-recommandations-domengetcoutant


27. Ecrans.fr, el podcast fiscal - entrevista amb  Nicolas Colin, co-autor de l'informe sobre la fiscalitat de l'economia digital http://www.liberation.fr/ecrans/2013/02/28/ecransfr-le-podcast-fiscal_885029


28. La música és una adaptació biològica? http://www.techno-science.net/?onglet=news&news=11385


29. Google, Twitter, Amazon... perquè tots s'aboquen a l'streaming ? http://www.telerama.fr/medias/google-twitter-amazon-pourquoi-se-lancent-ils-tous-dans-le-streaming,95017.php


30. Spotify https://www.spotify.com/fr/


31. Les aplicacions Spotify : 1ère partie, 2ème partie, 3ème partie


32. La diferència entre liking et loving : La diferència enre aimer i aimer  http://donnetamusique.com/la-difference-entre-aimer-et-aimer/ . 12. Escoltar la música amb una moneda virtual basada en el social http://www.commentcamarche.net/news/5862156-ecouter-de-la-musique-avec-une-monnaie-virtuelle-basee-sur-le-social


33. Musicmetric Research Charts Music Discovery & Consumption http://www.hypebot.com/hypebot/2012/09/key-takeaways-from-musicmetrics-digital-music-index.html


34. Tweet de DissoGirl https://twitter.com/DissoGirl, blog Derrière La Fenêtre http://derrierelafenetre.com/


35. Enquesta Xarxes socials i pràctiques culturals http://fr.calameo.com/read/001103638178dc7fdd66c

40. El bibliotecari com DJ http://zeroseconde.blogspot.ca/2013/02/le-bibliothecaire-comme-dj.html.
- Bibliotecari convertit en DJ, si! Però amb quina música?
http://cheminsverslinconnu.blogspot.fr/2013/02/bibliothecaire-en-dj-oui-mais-avec.html

dilluns, 19 de març del 2012

Nous models per a una biblioteca musical híbrida


Coincidint amb la celebració (avui i demà, dies 19 i 20 de Març) dels
Rencontres Nationales des Bibliothécaires musicaux 2012 , el congrès anual dels nostres col·legues musictecaris francesos, publiquem avui al bloc dels bibliotecaris musicals catalans la traducció d'un article de Nicolas Blondeau on, com sempre, trobem un anàlisi lúcid i optimista sobre el nostre moment professional, així com una mostra dels diferents camins per on algunes biblioteques ja han començat a travessar el futur: el magnífic repertori en línia Bibliothèques musicales hybrides.


Introducció de l'article proposat per publicar dins el llibre Música a la biblioteca (de propera aparició).

En dues dècades, l'accés a la informació de la música ha canviat dràsticament. El bloc Hypebot (1) compara amb humor els dies d'un melòman ràdio-oient, durant el 1990 i vint anys després, el 2010:

1990 - 09:00: L'oient escolta una cançó que li agrada a la ràdio, i no té idea de qui la canta. A les 23 h 30: L'oient escolta de nou la cançó que li agrada a la ràdio i encara no té idea de qui la canta.

2010- 9 am: L'oient escolta una cançó que li agrada a la ràdio, i no té idea de qui la canta, escriu al Google dues linies que recorda de la lletra, després mira el video a Youtube, després llegeix la biografia completa del grup a la Wikipedia, després descarrega ilegalment la totalitat de la discografia del grup, després fa un mashup amb la cançó i un vídeo que circula per Internet ... i el puja al Youtube, després reinterpreta la cançó amb la guitarra de plàstic d'un vídeo-joc musical establint un nou record! A les 23h30, l'oient mira al grup interpretant la cançó en un show televisiu nocturn i se'n va a la xarxa social per dir a tothom fins a quin punt és dolent aquest grup.

El paral · lel entre dues èpoques, no tan distants l'una de l'altra, és indicatiu de la confusió creada per les tecnologies digitals. No obstant això, si bé l'exercici té un gran element de veritat, amanit amb ironia, la demostració tendeix a donar credibilitat a la hipòtesi segons la qual no existeix, ni mai ha existit, una font d'informació on l'oient pot anar a preguntar, a sol · licitar 'informació, a enriquir la seva cultura musical. Concebre així a l'oient melòman, com un esser aïllat del món i comptant només amb els seus propis medis no és just. Escoltar música és una pràctica que també es troba en un entorn social.


El quinze gloriosos (1988-2003) del CD


El 1990, les botigues de discos eren encara nombroses i formaven una densa xarxa de professionals dedicats a qui els aficionats podien demanar consell i informació.

Paral·lelament, gran part de les biblioteques municipals i departamentals, des de finals dels 80 s'havien convertit en mediateques amb una àrea musical. Aquests espais, coneguts com discothéques, contenien col · leccions de música enregistrada rica i variada, acompanyada dels llibres de consulta (diccionaris, enciclopèdies, guies d'audició) per a una cerca bibliogràfica bastant exhaustiva. En aquest moment, All Music Guide no era encara una base de dades en linia, sino un gruixut volum imprès que ja donava un bon servei. Per la seva banda, l'amant de la música clàssica venia a la discoteca a consultar el catàleg general de les gravacions clàssiques de Diapason per trobar les referències a un disc, o per escollir una interpretació. Un bon moment per als que se sentien discothécaires, reconeguts en les seves competències, especialment pels que havien rebut un títol de formació inicial: el certificat d'aptitud per al càrrec de bibliotecari (CAFB) - opció música.

Durant més de quinze anys, les discothéques han tingut un gran èxit de públic, proporcionant una oportunitat sense precedents per descobrir tot tipus de música, incloent aquelles que no són gaire escoltades, o poques vegades, a la ràdio, tals com el jazz, la música clàssica i contemporània, músiques del món (tradicionals o modernes) o la música de cinema. Durant aquest període, els fabricants de cassettes verges i CD-R probablement van viure els seus millors anys, la discothéque s'havia convertit, en les paraules d'Arsene Ott, la núvia del pirata (2).


2012, el paisatge després de la batalla


Avui dia, el panorama de la informació musical és molt diferent. Les noves tecnologies relacionades amb el desenvolupament digital han transformat radicalment les pràctiques culturals, amb un fort creixement de la cultura de la pantalla (3).

Com s'ha assenyalat per Julià Figueres, bibliotecari musical a Barcelona, ​​"Els intermediaris tradicionals per l’adquisició de documentació musical (botigues de discos i biblioteques) ja no són únics. Les plataformes de venda i intercanvi de fitxers, així com les webs dels propis subministradors (artistes o segells discogràfics) tenen ja un ús massiu i preferent. Queden alguns sectors i alguns formats, que mantenen el seu costum i el seu encant; parlem, per exemple, dels discs de vinil, sobre els quals val la pena treballar tan aviat ens com sigui possible. La professió bibliotecària és també intermediària, entre la informació i els usuaris. I ara? "(4)

Hem inferir que, igual que les botigues de discos, les mediateques estan destinades a desaparèixer? L'oferta de música en línia, per la seva abundància i accessibilitat, deixa definitivament obsoletes les col · leccions adquirides al llarg dels anys per les biblioteques? Com es poden enfrontar a Deezer les nostres biblioteques? es preguntava ja el 2008 l'autor del bloc Bibliothèques 2.0. (5). A primera vista, la batalla fa mala pinta per a les biblioteques, encara que una anàlisi detallada de l'oferta proposada pels llocs de streaming (6) també posa de manifest els defectes del tot-digital en línia.

L'economia de la música enregistrada no ha completat la seva mutació. Si bé les vendes de CD segueixen baixant, el creixement de la música digital a penes el compensa, la quota de mercat de la tecnologia digital encara està per sota del 25%. És en aquest context que l'ACIM va declarar en un manifest: Si bé el lloc del suport CD a la biblioteca podria reduïr-se a mig termini, la seva presència segueix sent ara per ara la millor manera de materialitzar en els nostres equipaments una oferta musical híbrida, és a dir, combinant les col · leccions físiques i les col · leccions en suport electrònic. (7)


Música i Mitjans de Comunicació Social

La informació musical té un futur brillant, per poc que continui concretant-se en aquest lloc de socialització que és la mediateca, lloc de contactes, d'intercanvis i d'assistència, a condició que contingui els medis pertinents per obrir-se a l'escolta i comparteixi els seus recursos en les diverses xarxes socials.

Noves biblioteques de música híbrides

Cada vegada hi ha més biblioteques que presenten i ofereixen els seus serveis i col · leccions en línia. Aquestes biblioteques no estan esdevenint biblioteques virtuals, totalment desmaterialitzades, sino biblioteques híbrides. El títol de biblioteques híbrides, posa èmfasi en la complementarietat, la integració del físic i el digital. "Aquest concepte reconeix doncs que ni els serveis "tradicionals ni esls serveis electrònics no sabrien en si mateixos constituïr solucions apropiades"(8)

Aquesta presentació té com a objectiu informar sobre les experiències i realitzacions que tenen lloc a les biblioteques públiques, articulant la informació musical amb l'ús de les tecnologies digitals principalment al voltant de 7 eixos:

1. La col · lecció: oferta de préstec digital i streaming

2. La instal · lació: un dispositiu d'escolta dins la biblioteca

3. Introducció a la música digital

4. La pregunta: catàlegs 2.0 i informació als usuaris

5. Mediació: la producció de continguts

6. La participació: l'activitat en les xarxes socials

7. La posada en comú: les estructures i les eines de cooperació


Aquestes experiències i realitzacions en curs a les biblioteques públiques estan repertoriades en la pàgina Bibliothèques musicales hybrides en aquesta direcció de la Bibliopédia adoptant aquestes mateixes categories:

http://www.bibliopedia.fr/index.php/Bibliothèques_musicales_hybrides

Notes :

1. Chart: The New 24 Hour Song Discovery Cycle, Hypebot, <http://www.hypebot.com/hypebot/2010/08/chart-the-new-24-hour-song-discovery-cycle.html>

2. Ott, Arsène, « Musique en bibliothèque : la fiancée du pirate ? », 2007, <http://www.acim.asso.fr/2007/07/musique-en-bibliotheque-la-fiancee-du-pirate-pour-lire-larticle-complet-ouvrir-ou-telecharger-le-fichier-ci-associe/ >

3. Les pratiques culturelles des français à l’ère numérique, Département des Études de la Prospective et des statistiques du Ministère de la Culture (DEPS), 2008, < http://www.pratiquesculturelles.culture.gouv.fr/ >

4. Figueres Pérez, Julià ; Villanueva Fontanella, Josep Lluis, « Spotify et les bibliothèques : l’expérience de la bibliothèque Vapor Vell de Barcelone », 2 septembre 2010, <http://www.acim.asso.fr/2010/09/spotify-et-les-bibliotheques-lexperience-de-la-bibliotheque-vapor-vell-de-barcelone/ >

5. < http://bibliotheque20.wordpress.com/2008/08/11/que-peuvent-nos-discotheques-face-a-deezer/ >

6. Blondeau, Nicolas ; Cornière, Sophie ; Queyraud, Franck, « Musique dans les nuages, Musique dans les nuages : Deezer, musicMe, Bibliomédias, Spotify : une première analyse de l’offre (RNBM, Aix 2010) », 8 avril 2010, < http://www.slideshare.net/mediamus/musique-dans-les-nuages-deezer-musicme-bibliomdias-spotify-une-premire-analyse-de-loffre >

7. « La musique a toute sa place en bibliothèque », Association pour la coopération des professionnels de l’information musicale, 2011, <http://www.acim.asso.fr/2011/06/la-musique-a-toute-sa-place-en-bibliotheque/>

8. Brophy, Peter, La bibliothèque hybride, bbf, 2002,t. 47, n° 4, <http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-2002-04-0014-002>


Traducció del text original en francès per Josep Lluís Villanueva i Fontanella


.

divendres, 2 de setembre del 2011

Vasos comunicants #9: El futur de la musica a les biblioteques publiques : un panorama dels serveis innovadors a l' Europa del Nord i als Estats-Units

Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.

Johan Mijs, responsable del servei d'atenció al public de BibNet, projecte del govern belga flamenc per al posicionament de les biblioteques en l'univers digital, ha presentat un panorama dels serveis de música digital proposats als països del Nord d'Europa així com als Estats Units (streaming, préstec cronodégradable, telecarregament) : dins el marc del darrrer Congrès de l'IAML (associació internacional de biblioteques, arxius i centres de documentació musicals) celebrat a Dublín el passat juliol de 2011.

Alemanya : Onleihe

Bèlgica flamenca : Bib.fm

Dinamarca : Bibzoom

Estats-Units : Alexander Street Press, Freegal, Overdrive

Holanda : Digileen

Suècia : Musikwebb


Johan Mijs va concloure la seva presentació amb algunes recomanacions:

  • Trobeu un soci que busqui alguna cosa més més que un benefici comercial a curt termini, per construir el projecte amb ell, explicant les vostres peticions i necessitats.

  • Si heu d'acceptar certes limitacions, evitar les limitacions en els continguts: la biblioteca pot promoure la música més minoritària [la música clàssica, world music, jazz, ...] i la llarga cua , però considereu que els usuaris volen tenir accés a tot.

  • Escolliu l' streaming : les biblioteques tenen la missió de proporcionar el descobriment de les obres, no la possessió dels continguts. Oferir descàrregues d'arxius amb un sistema de protecció per DRM (Digital Rights Management) no és una bona idea.

  • La comoditat en l'utilització del servei és molt important: oblideu que sou bibliotecaris. Si no hi arribeu, demaneu ajuda exterior [:-)]

  • Afegir valor als continguts proposats : Recordeu que sou bibliotecaris. Cal crear una gran experiència de descobriment [mediació, editorialització, contextualització]

  • La vostra biblioteca com a identitat te un gran valor. El públic tendeix a estimar a les biblioteques [no sempre diuen que no hi ha marge de millora :-)]. Molts usuaris utilitzen els seus serveis. Integrar la biblioteca digital a la biblioteca local. [Hibridació]

  • La innovació pot ser simple: utilitzeu els serveis web oferts per LastFM, The Echo Nest. Sigueu el més oberts possible.

  • Les biblioteques han d'ferir encara música enregistrada? Les biblioteques estimulen, faciliten i promouen un accès no-commercial a la cultura / i igualment a Internet / Quina diferència hi ha? / qui més ho proposa?

divendres, 1 de juliol del 2011

Vasos comunicants #8: Música digital a la biblioteca pública, avui


Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.
El capítol d'aquest mes, però, és una mica especial i un honor per a nosaltres ja que presentem als lectors d'aquest bloc musictecari un treball veritablement magnífic. Es tracta d'una extensa síntesi, una recopilació i una exposició de les tentatives i experiències que estan funcionant en aquest moment en el camp de la música digital a la biblioteca pública a nivell europeu, principalment França, però també a altres llocs com Hongria, Bèlgica o Catalunya.
Bibliotecaris de sempre, fent la feina bibliotecària de sempre però ara utilitzant també les noves i fascinants eines que ens facilita internet. El moment que vivim és fascinant per a tots aquells que, a més de melòmans, som bibliotecaris i creiem en la importancia de la difusió de la música i l'educació de la cultura musical de la societat, com un important servei de tota biblioteca pública.
Donem la paraula al nostre amic i col·lega Nicolas Blondeau, autor del treball.

*****

Presentació realitzada en el marc de la jornada d'estudi organitzada per l'Agència Accolad en col.laboració amb la Biblioteca del Comtat de Jura (Consell General del Jura), divendres, maig 6, 2011 : "El digital a la biblioteca, evolució o revolució?"
Aquesta intervenció es va donar per invitació de Chantal Fontaines, directora de ACCOLAD (Agence régionale de coopération de Franche-Comté, lecture, audiovisuel et documentation.)
És el fruit d’una vetlla documental realitzada en el si de l’ACIM (Association pour la coopération des professionnels de l’information musicale), del Groupe Bibliothèques Hybrides de l'ABF (Association des Bibliothécaires de France) i seguint els intercanvis de la llista de difussió Discothécaires.
Els exemples s'han extret de la pàgina Bibliothèques musicales hybrides editada online a la wiki Bibliopedia. Aquesta pàgina construeix especialment un repertori de les adreces de les biblioteques i els bibliotecaris en el camp de la música, l'oferta de recursos, serveis digitals i l'accés en línia.
La presentació va tenir com a objectiu identificar 5 temes de la biblioteca músical digital:
  1. la col·leció : quines fonts d'informació?
  2. la instal·lació : quin disseny, quina escenografia, quin entorn en l'espai, quin material?
  3. la questió : com respondre a les expectatives i guiar la recerca de l'usuari?
  4. la mediació : quina sensibilització a la cultura musical? quina contribució a l'educació musical?
  5. la participació : quina comunicació i quina interacció amb l'usuari en les xarxes socials?
Per manca de temps i man d'espai, hi ha alguns aspectes que no s'han abordat aquí, (com : els drets d'autor, la formació musical assistida per ordinador, els videojocs musicals... ...) hi seran en una propera actualització prevista el 2012. Tampoc han estat esmentades diverses iniciatives interessants actualment en curs en les biblioteques. Aquestes omissions seran corregides en la propera versió

Res no està fixat, res no està jugat, no som més que al començament de l'aventura!
És una gran sort i una gran oportunitat veure els bibliotecaris musicals catalans i francesos reunits al voltant d'aquest tema i també dessitjant compartir les seves experiències per construïr conjuntament una reflexió en xarxa. Vasos comunicants ! :-)




1. La biblioteca musical digital : Organitzadors : Accolad, Bibliothèque départementale du Jura
2. Evolució, revolució
3. La fin del model de la biblioteca de préstec
4. El mercat del disc a la baixa (SNEP)
5. Els préstecs de CD : una baixada, no pas una caiguda (xifres de la mediateca de Dole 2009)
6. La col·lecció
7. Gallica
8. Discothèque Naxos
9. Bibliomédias - JuMEL
10. musicMeCalice68
11. Spotify i Vapor Vell (Barcelone)
12. La col·lecció (comentaris)
13. La instal·lació
14. Terminal musical : PolyphonieBéziers
15. Terminal musical : CristalZikRomorantin
16. Terminal musical : Kersonic – Article Espace-sciences (foto Goven)
17. Terminal musical : AutomazicGradignan
18. Extranet de la Médiathèque de la Cité de la Musique (Paris)
19. Terminal musical : Archipels – Médiathèque.be
20. La instal·lació (comentaris)
21. La pregunta (i la seva resposta)
22. Preguntes - Respostes – Cité de la Musique
23. Motor que permet la interrogació de 32 bases de dades : Portail de la Musique contemporaine
24. Recerca federada : L@ bibliothèque du Chesnay
25. Recerca per facetes Les champs libres – Rennes
26. Catàleg enriquit : Montpellier Agglomération
27. Catàleg enriquit : Calice68 - Médiathèques du Haut-Rhin
28. Explorador musical : musiqu’ azimuts – Lyon
29. Motor sensitiu : MusicWok - Le MusicWok de Saint-Médard-en-Jalles
30. La pregunta (comentaris)
31. La mediació digital
32. Música a la Website de la médiathèque de Bagnolet
33. Música a la Website de la médiahtèque d’Issy
34. Netvibes : aNîmesTaZik – Nîmes
35. Netvives : Dep-Arts – Dole
36. Netvibes : une saison russe – Dole
37. Blog : Biblioteques musicals online
38. Blog : Zicamontreuil
39. Blog : La Bande Son – Chassieu
40. Blog : Tuner de Brest
41. Blog : Blog and Play – Genève
42. Blog : Ampli (Catalunya)
43. Blog : Hangtárnok - Eger (Hongria)
44. Blog : Mediamus – Dole
45. La mediació (comentaris)
46. La participació : els medis socials
47. Xarxes = comunitats : Cita de @b_ter (Benoit Tersiguel)
48. MySpace : Mambéziers
49. MySpace : Girond@musicbox
50. lemusicbox (i les seves pàgines facebook, twitter, myspace)
51. twitter : Médiathèque de Bagnolet
52. twitter : ACIM
53. twitter : mediamus
54. facebook : Paroles & musiques – Reims
55. facebook : BMOL – Grenoble
56. facebook : mediamus – Dole
57. facebook : acim
58. ACIM : Llista de les biblioteques amb partitures
59. La participatió (comentaris)
60. Conclusió : La musica té el seu lloc a la biblioteca


Publicació original al blog Mediamus.

I a Mediamus : "Que pagui Pujol !" : chronique punk de la Barcelone des années 80 : Vases communicants #8:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...