dimecres, 27 de maig de 2009

Una playlist, i si no... res

Gràcies a un avís de Xavier Galaup hem llegit un article de Philippe Astor , autor del qual ja vam publicar la traducció d'un altre text en aquest bloc, que considerem d'interès en el nostre treball de seguiment de les tendències que estan apuntant el futur de la música.

Mixtape Super 73 de 1973, en un cartutx de 8 pistes



Una playlist, i si no... res


No tothom domina l'art de programar bones playlists. No obstant, és el nou format que emergeix als serveis il·limitats de música. L'àlbum hi conserva el seu lloc. Però les noves pràctiques d'escolta fan de la playlist un format d'intercanvi privilegiat. Una ruptura provocada espontàniament, com sovint passa a Internet, pels propis usuaris.

El format de la playlist afavoreix el repartiment d'experiències musicals més variades ; una prescripció a la vegada més fina, més difusa, més contextual i més espontània, que manlleva els canals del Web 2.0 i de les xarxes socials ; intercanvis més profunds, més extensos i més rics al voltant de la música ; així com la revalorització dels fons de catàleg i l'accés a una major diversitat cultural. L'escolta personalitzada a webradios, smartradios i altres fluxos de música interactius és una cosa. L'intercanvi i l'escolta de playlists en són una altra.

La playlist és sovint un concentrat de cultura musical capaç de fixar un moment, una emoció, un ambient, un esperit... esdevenint ella mateixa una peça musical de ple dret. Els mash-up dels DJ en són una forma evolucionada. Aquestes són «obres» que la Sacem reconeix en part com tals, ja que atorga un 10% de drets d'autor als DJ.

Sé que se m'acusarà de fer proselitisme, però Spotify és el primer programari de música que afavoreix a la playlist com a estàndard d'intercanvi. I és potser, d'altra banda, un dels seus efectes més inesperats. La gestió de les playlists no és tanmateix molt avançada en Spotify. No ho és més amb Deezer, Jiwa o MusicMe. L'única diferència, és que Spotify permet crear playlists amb l'arrossegar i deixar anar, que és molt més flexible i fàcil.

És potser això el que ha motivat als seus primers usuaris, i ha comportat de seguida l'eclosió de tot un planter de llocs d'intercanvi de playlists Spotify a la Web, creats pels propis usuaris. Sylvain Corvaisier, fundador de NeoMusicStore, ha entès de seguida on passaven les coses : al Twitter. Així que, en una tarda, va desenvolupar el gestor d'intercanvi de playlists Spotwify.com, que agrega automàticament els enllaços cap a playlists Spotify enviades al servei de microblogging per centenars d'internautes, amb alguns tags o paraules de descripció.

Una cerca de les paraules clau «Deezer» o « MusicMe » al Twitter dóna tants resultats com una cerca « Spotify », però la majoria, contenen enllaços cap a cançons o àlbums. Són pocs els usuaris d'aquests dos serveis o de Jiwa que envien enllaços cap a les seves playlists. És d'altra banda més sorprenent en el cas de Jiwa, que ha anteposat, a l'inici, el sharing (la posibilitat de compartir amb altres) de les playlists.

En el cas de Spotify, per contra els, seus usuaris «twittegen» un gran nombre de playlists. Només en l'espai d'algunes setmanes, Spotwify ja n'ha agregat més de 2000. La quantitat és gran, no necessàriament la qualitat. Però això em sembla ser una forta senyal de l'evolució dels intercanvis de música a Internet.

Un nou estàndard d'intercanvi
En un context tal, que veurà reposar cada vegada més els intercanvis de música sobre intercanvis d'enllaços d'hipertexts (l'últim grau de la desmaterialització de la música ?), la copia peer to peer complirà cada vegada més una funció tècnica apuntant essencialmenta a compartir el cost de l'ample de banda necessari per transmetre música en línia.

Si la playlist té vocació de fer-se un format líder dels intercanvis de música (i es percep ben bé com a tal -a les xarxes socials- que l'intercanvi estarà al cor de la funció de distribució en la nova economia de la música) per ara segueix sent el parent pobre dels formats de música.

Els industrials de la música no han captat encara les nombroses oportunitats que pot oferir la seva promoció. Ho testimonia l'absència total de proposició de la seva part en aquest àmbit. No he trobat encara cap segell discogràfic francès o estranger, per exemple, entre els presents sobre les plataformes de streaming il·limitat, que hagi publicat sobre el seu o en un altre lloc el mínim enllaç Deezer, Jiwa, MusicMe o Spotify cap a una o diverses playlists dels seus artistes emblemàtics, de les seves últimes novetats, o de les millors referències del seu fons de catàleg.

Abans de transformar els artistes en marques de les quals s'esforçaran a assegurar la promoció per tots els canals de màrketing viral possibles i imaginables, potser seria assenyat pensar en començar per promocionar les marques ja existents en la música. I aquestes marques, són les "etiquetes" (accepció de labels, segells discogràfics) que no podien portar millor nom. Qui pot negar que Motown sigui una marca ?

Entre les que han posat ritme a la meva joventut, encara puc citar de memòria, més de vint anys després, segells com Kronstadt, Gougnaf, Boucherie Prod, Bondage Records o inclús Closer, que van ser joies de l'escena rock indie dels anys 80 a França, i que avui ja no existeixen. Això mostra la vinculació cultural i emocional que pot tenir amb aquestes marques de música, més que no se'n tindrà mai amb les de molts productes de consum corrent. Ara bé, que es pot imaginar de millor
que una playlist com a firma d'una label de música i de la seva marca?

Les ràdios musicals ja fa temps que han entès l'interès de les playlists, que han formatat la seva antena. Però la playlist avui ja no és l'herència de les ràdios. Ni la seva difusió, ni la seva distribució sota la forma de compilació. Amb la desmaterialització i els nous serveis de streaming,
avui, qualsevol pot difondre una «mixtape» de la seva collita a Internet.

No anticiparé en aquest article totes les evolucions que és susceptible de conèixer aquest format, ni tots els serveis que es podran desenvolupar al voltant d'ell. Simplement intentar definir les poques pistes a seguir avui per millorar el seu ecosistema. Aïllaré tres eixos de desenvolupament que em semblen crucials : els gestors de playlists, les eines de generació de playlists, i la integració d'estàndards d'intercanvi de playlists a tots els materials, serveis i programaris de música.

Nombroses llacunes a omplir
En matèria de gestió de playlists, cap dels serveis de música actuals no ofereix funcions molt avançades. Els usuaris de Spotify, que semblen els més intrèpids a buscar solucions, es giren cap a un gestor exterior, el dels favorits del navegador Web, que permet classificar bastant fàcilment relacions hipertexts de playlists i d'àlbums en arborescències d'informes i subinformes. Per què no utilitzar, de la mateixa manera, serveis de repartiment de favorits com a Delicious, el sistema de tags del qual, utilitzat amb prudència, pot permetre indexar-los de forma intel·ligent i fins i tot compartir-los ?

Globalment, aquestes dues alternatives reuneixen les funcions del que podria ser un bon gestor de playlists : classificació, indexació, navegació, marcatge, publicació, repartiment. Idealment, m'inclino cap a un programari idoni capaç de comunicar-se amb diferents programaris jukebox, serveis en línia i xarxes socials, per què no via plug'in, i que permetria igualment classificar les seleccions d'àlbums en el mateix format de les playlists.

N'hi podria haver prou amb fer clic sobre un títol en Spotify o sobre Deezer per obrir un menú contextual proposant sobretot afegir-lo a una playlist en el seu gestor, via un formulari de publicació permetent fer-lo grafits o indexar-lo correctament.

Pel que fa a la generació de llistes de reproducció, estan disponibles moltes eines disperses que seria interessant agregar d'una o altra manera dins d'un únic programari, per què no el propi gestor de playlists, si les funcions de la recomanació de Last.fm o d'utilitats com Music IP Mixer. Aquest últim, en aquest cas, es recolza en una base de diversos milions de títols les característiques dels qual (tempo, harmonia, instruments, etc.) han estat analitzades i que permeten fer relacions de les quals es poden fer variar els paràmetres.

Una de les meves frustracions actuals amb
Music IP Mixer, sobretot, és la de no poder utilitzar-lo més que sobre la base dels 20 000 títols al format MP3 emmagatzemats sobre el meu disc dur, quan un senzill plug'in Spotify permetria treballar sobre milions de títols. Poder «enfrontar» els suggeriments de Music IP Mixer amb una selecció d'amics dels quals es pot interrogar les preferències sobre Last.fm, Facebook o en un altre lloc, per tal de constituir la playlist per a una festa o una vetllada amb ells, és una de les funcions avançades que em ve per exemple al cap.

Quedaria adoptar un format de playlist estàndard a totes aquestes eines, com el
XSPF, i integrar el seu suport en tots els serveis i programaris de música. Ni Spotify, ni Deezer, ni Jiwa o MusicMe suporten aquest format per ara ni permeten importar-lo. És una llacuna que em sembla cada vegada més urgent omplir.

la llegendària cinta cassette verge

Article original publicat el 27 d'abril de 2009
traducció de Josep Lluís Villanueva Fontanella

.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...