La pista de ball i la música disco a la Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet (BCN)

Els companys musictecaris de la biblioteca La Sagrera - Marina Clotet  han programat un interessantísim aconteixement musical. Recomanació AMPLI ! ;-) 


El proper divendres a les 18:30h la biblioteca deixa de ser una biblioteca per convertir-se en discoteca. El DJ i musicòleg Xavi Riembau ens farà una xerrada informativa sobre la història de la música disco. El Xavi portarà els seus plats i podrem escoltar algunes de la cançons més emblemàtiques del gènere. Us hem preparat una playlist per si voleu anar preparant les vostres millors passes de ball! 

La Discoteca d'AMPLI, XLI: The Jacksons

Fa poc ens ha deixat una de les icones de la música popular de les darreres dècades. Michael Jackson va començar la seva carrera a la Motown i potser es tractà de la darrera veritable estrella que Berry Gordy pogué esprémer amb totes les seves arts d'astut empresari. De dalt a baix. O quasi.

És públic que Jackson no tingué una infantesa normal i que el seu propi pare era el primer que s'excedia amb una crueltat molt poc paternal després de, per exemple, qualsevol actuació o assaig que jutgés poc lluït.

Al capdavall quasi tothom pensa i ha pensat al llarg de tots aquests anys que la biografia de Jackson era el compte enrere d'un desastre previsible. El cert és que els nivells d'idolatria i sobrevaloració als quals es va veure sotmès després dels seus excel·lents i megaexitosos primers discos en solitari sens dubte haguessin pogut trastornar qualsevol. I encara més algú com ell, que arrossegava la càrrega d'una infantesa perduda.

Però si ens centrem no en el personatge sinó en la seva prolífica discografia podem extreure discos tan fantàstics com els que acabo d'esmentar o, per exemple, Destiny dels Jacksons. 

Sota el nom de Jacksons hi havia els germans Jackson anteriorment coneguts com a Jackson 5 després de sortir de la Motown, com si diguéssim, per la porta falsa. El patriarca va creure que podia aconseguir un contracte millor per als seus fills i rellançar la seva carrera, que experimentava una etapa menys esplendorosa des de l'any 72, atès que Gordy rebutjava de pla que toquessin ells mateixos els instruments i les seves composicions en els discos i tampoc s'havia pres la molèstia d'actualitzar la seva imatge amb el pas dels anys. 

Aleshores Jackson pare signa un contracte molt favorable amb la CBS: mentre que Motown els havia estat pagant el seu habitual i misèrrim 2'8% de royalties, la CBS els pagaria el 20%. Però la Motown els va fer la punyeta no cedint el nom Jackson 5 i per això hagueren de passar a dir-se The Jacksons amb l'afegit del sisè germà, Randy, als teclats i la desafecció de Jermaine, que optà per no sortir de la Motown perquè estava casat amb una filla de Gordy. Motius polítics, en podríem dir... és curiós que Marvin Gaye també es casà amb una germana de Gordy...

Amb aquest nom enregistraren i publicaren 7 àlbums, entre els quals Destiny és potser el més destacat i exitós. Conté autèntics hits de les pistes de ball com Shake Your Body (Down to the Ground) o Blame It On The Boogie.

Destiny surt al carrer l'any 78 i Michael, que aleshores té només 20 anys, hi deixa anar aquesta frase esglaiadora: "There is no life for me at all / 'Cause I give myself at beck and call"

RIP Michael

 

La Discoteca d'Ampli, XXXIV: Larry Levan

Avui divendres us volem presentar un parell de coses. Toca Discoteca però també hi ha una novetat molt important.

En primer lloc informar-vos que des d'ara és possible accedir a l'AMPLI directament des de qualsevol de les URL següents:

http://musictecaris.org/

http://musictecaris.net/
http://musictecaris.info/
http://musictecaris.com/

És molt més còmode, ja no cal que introduïu tota l'adreça sencera musictecaris.blogspot.com!

L'altra és una figura de la qual encara no havíem parlat mai a l'Ampli: Larry Levan, el DJ nascut a Brooklyn, de nom autèntic Lawrence Philpot, el 20 de juliol de 1954.

Levan fou una de les figures més importants de la música disco i, per extensió, de la posterior cultura de club. De 1976 a 1987 fou el DJ de la discoteca Paradise Garage, una mena d'alternativa a la famosa Studio 54, i amb les seves multitudinàries i apoteòsiques sessions Saturday Mass va trencar tots els esquemes del que havia estat fins aleshores la música de ball.

Les seves produccions, estil, atreviment i bon gust -tot i que no era cap prodigi tècnicament parlant- deixaren empremta. Podríem dir que Levan fou l'home clau en el moment i el lloc claus: membre qualificat de l'efervescència de la música disco i un dels progenitors del house com a seqüel·la lògica de la disco music quan aquesta va caure en desgràcia espremuda com una vulgar llimona per tota mena de vampirs de dins i fora de la indústria discogràfica.

El certificat oficial de defunció de la disco music podria ser aquesta foto de la Disco Demolition Night (Chicago, 12 de juliol de 1979) una cerimònia massiva d'execució en què es va pretendre incinerar públicament milers de discos durant el descans d'un partit de beisbol. Una moda, un gènere que havia devastat les discoteques i la cultura popular durant bona part dels anys 70 es veia de cop i volta ultratjat i defenestrat. Targeta vermella directa, vaja. De fet, la Disco Demolition Night també ha estat interpretada com una reacció primària dels EUA redneck contra l'alliberament homosexual i l'orgull negre. I potser és d'aquesta manera com s'entén millor. El cert és que -coincidència o no- a partir de la Disco Demolition Night la música de ball pren definitivament un nou rumb, per bé i/o per mal.

Entre els deixebles més destacats que seguiren Levan hi ha noms com Frankie Knuckles o François Kevorkian.

És ressenyable també el seu paper com a militant homosexual quan encara era costum i norma la discriminació per raons com l'orientació sexual.

El 8 de novembre de 1992, poc després d'un exitós retorn a l'escena musical amb una gira pel Japó, morí als 38 anys d'una afecció cardíaca molt probablement provocada per l'abús de substàncies al llarg dels anys.

En algunes biblioteques podeu trobar la fantàstica -i molt ben documentada- sessió en doble CD Larry Levan live at the Paradise Garage.

I tanquem la Discoteca d'aquesta setmana amb aquest fragment del magnífic documental Maestro sobre Larry Levan i la seva època.