Gerència de Serveis de Biblioteques - Diputació de Barcelona
«Sempre m'he sentit afortunat per gaudir amb tota classe de músiques, no importa quin gènere, estil, lloc de procedència o època. El que valoro és que m'arribi al cor i em faci sentir viu. Se'm fa difícil especificar quina és la música que més m'agrada perquè m'he arribat a emocionar amb coses molt diverses, des de cançons de bressol fins a composicions molt cerebrals, passant per ritmes calents o melodies orientals.
El concert dels darrers temps que recordo amb més impacte són dos: els de King Crimson a Barcelona el novembre passat. El disc que més m’ha emocionat és Amic Majestic, deMoto Clúa, un àlbumde finals dels 70's que semblava que parlés per mi i que és com una història personal ben particular(el perquè en l'enllaç); com a bandaescolliria aKing Crimson, que m'acompanya de forma sorprenent i constantdes de l'adolescència; i com a músic, Oriol Perucho(el perquè en l'enllaç).
M’agrada formar part de l’AMPLI perquè és una cosa que va néixer de forma natural, perquè tots els que hi són són persones generoses i amb coses a dir, perquè no hi ha normes, ni jefes, perquè és orgànic, perquè no s’espera res a canvi ... perquè és de veritat.
No sóc músic,però toco la guitarrades de petit de forma autodidacta, sempre com a forma d'expressió, sensedisciplina. Com a record especial tinc el d'haver format part delsCaos,històrica banda de rock d'Aiguafreda on treballava com a bibliotecaria principis dels 80.»
M’agrada formar part de l’AMPLI perquè no entenc la vida sense música i, tot i que no en sé tant com els meus companys, en això ells opinen igual. No necessito res més.
Per cert, canto Free Jazz i Cante Jondo a la dutxa sempre, també toco el Friscalettu i el Kazoo, i tinc una enorme frustració per no saber tocar cap més instrument.»
«Musicalment sóc bastant eclèctic, però la meva gran passió és la músicapsicodèlicadels anys 60 i 70, anglòfona i d’arreu del món (Turquia, Corea, Japó, Brasil).
Un dels concerts més emocionants de la meva vida, la primera vegada que vaig veureNeil Young (el 2008 i, a més, va ser a París!). I l’any passat vaig flipar amb laSelda Bağcanal Primavera Sound (d’aquelles coses que pensava que no veuria mai). M’agrada molt qualsevol àlbum de laVelvet Underground i, dels darrers anys, un disc que encara m’emociona quan l’escolto és At least for now, de Benjamin Clementine(en directe també és impressionant). La Marianne Faithfullm’encanta de tota la vida i, d’artistes més actuals, Cass McCombs i John Grant.
És un plaer formar part de l’AMPLI, d’un grup de gent que sent passió per la música en la seva vida privada i que la vol transmetre a la seva feina. I, a més, perquè s’hi respira molt bon rotllo.
Per cert, m’agradaria tocar l’ukelele i, de fet, me’n vaig comprar un, però em falta constància.”
«Diria que el meu estil musical preferit és la música Pop, en general, però també em flipen els ritmes jamaicans i la música Soul.
Vaig treballar molts anys a Discos Revòlver. Aleshores sempre tenia invitacions per anar a concerts i mai m’he posat a comptar a quants vaig assistir, però cada setmana hi anava, a un, a dos, a tres. Passats els anys, tot i seguir vinculada amb la música en directe (el meu marit és músic), la maternitat m’ha forçat a deixar la música en directe més o menys aparcada. Potser per això, qualsevol dels concerts als quals puc assistir ara siguin ocasions especials. Fa unes setmanes vaig anar a la presentació del disc Lluvia y Trenos, una col·laboració entre els músics The New Raemon i McEnroe. Vaig emocionar-me, especialment amb la cançó Campos magnéticos (en referència a la banda Magnetic Fields). Se’m van posar els pèls de punta. Un dels disc que més he gaudit aquest darrer any ha estat el treball del mallorquí Miquel Serra, El perfum dels vegetals, el disc acústic que es troba dins el disc La felicitat dels animals (Foehn Records, 2014). Puc citar també un parell de cançons que als últims dies m’han captivat: Michael Kiwanuka amb Cold little heart i Manuela amb Supermarket.P. J. Harvey, una entre tants i tantes, m’arriba molt a dins.
Quan em van proposar formar part de l’AMPLI no m’ho vaig pensar dos cops. Si naixia una iniciativa que relacionés música i biblioteques, tenia clar que hi havia d’estar present.
Per cert, toco una mica la guitarra i m’agrada molt cantar, però em costa trobar temps per fer-ho. Una llàstima! Vaig cantar durant un temps en una coral, potser hi torni algun dia.”
«M’encanta qualsevol gènere musical que connecti amb la meva emoció i la música d’arrel nord-americana ho aconsegueix especialment. Em va emocionar molt el concert deJane’s Addiction l’any 1991 a Zeleste i l’any passat Sturgill Simpson al Rocksound, ell sol sense banda. Un dels meus discos preferits és Pieces of the Sky, d’Emmylou Harris (1975) que és també una artista que admiro molt. Afegiria altres moments màgics i emotius, com per exemple visitar a Nashville el Country Music Hall of Fame and Museum i el Ryman Auditorium, on es gravava originalment el Grand Ole Opry. Vaig plorar a llàgrima viva. També em va encongir el cor veure el riu Mississipí. M’agrada formar part de l’AMPLI per poder amplificar la meva passió musical i perquè em sento una mena de guerrillera dins el meu àmbit professional. Ambdues coses em diverteixen. Per cert, he intentat tocar la guitarra i l’harmònica, però sóc poc sacrificada. Canto a casa en l’idioma impossible.»
«Actualment, el meu estil preferit és la Música Negra, però m’agrada picar de molts altres gèneres. M’ho vaig passar molt bé a l’últim concert que he anat, el de la Lídia Damunt. En destacaria també un de Turbonegroa l’Apolo, el de l’Irma Thomas, també a l’Apolo, i els Impessionsa La Mirona de Salt. L’últim disc que no em puc treure del cap és el deMain Ingredient, Euphrates River: no té cap cançó dolenta. Com a músic, admiro a Terry Callier. M’agrada formar part de l’AMPLI per la llibertat que hi ha i per la gent que hi conec. Per cert, intento tocar el piano i canto, quan vaig a classes de llenguatge musical.»
«Estic
a cavall entre l’Indie Pop i el Synthpop, ampliable al Pop en
general. De totes maneres, puc dir que, depenent del meu estat d’ànim
i de la situació, puc escoltar des de clàssica fins a música més
visceral, com flamenco o fado. També tinc una part fosca molt
petarda que reservo per als més íntims.
Encara
conservo el primer vinil que vaig comprar amb la paga que em donaven
a casa el cap de setmana: The people who grinned themselves todeath, de The Housemartins. Tancant el cercle -digueu-me groupie-,
d’aquests últims anys em quedaria amb el concert de Paul Heaton i Jacqui Abbott de la passada edició del Blues i Ritmes de Badalona.
Com
a nouvinguda a l’AMPLI, encara m’estic situant. Suposo que tinc
ganes d’explorar noves vies dins la professió i d’envoltar-me de
gent que en sap tant. Alguna cosa s’enganxarà ...
Per
cert, durant una època de la meva vida vaig formar part de la
Capilla Clásica de León, una coral especialitzada en música del
Renaixement i el Barroc. I aquesta ha estat la meva única aportació
com a militant al món de la música.»
El
meu gènere musical preferit és el silenci. És un gènere sense autor i, malgrat ser repetitiu, sempre és diferent, alimentici, ric.
No sé quin concert o músic m’ha emocionat més a la vida,
perquè no em reconec gaire. Potser el dels ocells, pel matí. En els últims anys
m'han acompanyat els dos últims discos de Sufjan Stevens, Carrie & Lowell i The Age of Adz. I vaig estar als concerts que va fer Sufjan per
presentar-los a Barcelona. Sovint somio que encara sóc allà i no és un malson.
M’agrada
formar part de l’AMPLI per què l’ofici
de bibliotecari ha entrat en una fase experimental, hiperactiva, simpàtica.
Proposar divulgacions musicals des de la perspectiva bibliotecària és una benedicció, com dir-ho, bèl·lica.
Sóc -ai!- guitarrista, i el pitjor és que m’encanta. Canto a
Cheetah Brava amb esperit d’orquestra, amb l'alegria de Chiquito i,
quan desafino, ho faig amb l’amor matern per bandera.
«Hi
ha músiques que un dia et toquen l’ànima i l’atrapen per sempre. En el
meu cas, i per aquest ordre: el fado, el jazz i el flamenco. Tot i que m'interessa tota la música ... sobretot si no és Pop ;-)
En
tots els concerts de Mayte Martín ploro (a llàgrima viva) d’emoció. Un
concert de Keith Jarrett Trio a Barcelona em va obrir les portes del
jazz i escoltar fados a Lisboa em fa entendre el sentit de la vida. El disc que més he escoltat sencer en els darrers anys és Al cantar a Manuel, de Mayte Martín. I ara mateix, els artistes que segueixo amb més atenció són Gisela Joâo i Camané, fadistes.
Quan aquesta banda de bibliotecaris apassionats i somiadors em van reclutar per a l'AMPLI m'hi vaig sentir molt bé: a més de sentir passió per la feina són humans amb qui val la pena compartir fílies i fòbies musicals ... i de tot tipus. I de música en saben un niu ... i això enganxa.
Per cert, canto fado
–entre altres gèneres, segons el dia- a casa, davant d’un públic molt
entregat: el meu gat negre. També intento esgarrapar acords amb la
guitarra i una harmònica, quan em penso que sóc Bob Dylan. De petita em
van regalar una guitarra, però se la va apropiar el meu germà. Ara ell
és el músic i jo programo concerts amb Joventuts Musicals de Banyoles.»
Els nostres col·legues de l'associació VDL (Vidéothécaires, Discothécaires de la région Lyonnaise), associació dels professionals el so i la imatge de les mediateques de la regió Rhône-Alpes, visiten la ciutat de Barcelona des del dia 9 fins al 12 d'octubre on, a més de compartir experiències i reflexions sobre la música a la biblioteca pública, realitzaran una sèrie de visites a diferents equipaments bibliotecaris de la ciutat.
Aquest és el programa de la trobada a la biblioteca Vapor Vell, una sessió oberta a tots els professionals de la biblioteca pública catalana interessats en la difusió musical des de la biblioteca.
10 h. Benvinguda
10:15 h. Presentació de l'Associació de musictecaris catalans AMPLI
10:35 h. Presentació dels serveis bibliotecaris catalans:
10:35 h. Presentació d'Anna Bröll (Consorci de Biblioteques de Barcelona). Serveis i xarxa de ciutat.
10:55 h. Presentació de Montse Cantí (Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). Col·lecció i xarxa provincial.
11:15 h. Presentació de Josep Vives (Cap del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). El consum musical a les biblioteques públiques de Catalunya: situació actual i futur digital.
11:35 h. Presentació de la VDL(Vidéothécaires, Discothécaires de la région Lyonnaise). 12-12:15 h. Descans
12:15 h.- 14 h. Debat obert:
- Què podem oferir als/a les usuaris/àries avui dia? - On queda la intermediació? - Quin és el paper del/de la professional musictecari/ària? - Quines possibilitats té la música en línia?
Hi esteu tots convidats, ens trobarem al Vapor Vell Salut i Música!
"- Què va fer que vostè aconseguís el seu extraordinari estil? -Tocar durant molts anys a clubs baratos per una dotzena de persones i no pensar que estava equivocat” El trompetista Erik Truffaz a un periodista del canal Mezzo (19/1/09)
El 6 de febrer del 2008, fa poc més d’un any, es publicava el primer post del bloc AMPLI, amb aquest manifest. Un any després, i amb més de 32.000 visites en un any -un mitjana de 90 visites diàries- els membres fundadors del grup Ampli volem compartir amb vosaltres algunes consideracions sobre l’experiència d’aquest any. Les agrupem en set punts:
1) ELS PROPÒSITS DE L'AMPLI
El bloc naixia amb la voluntat de ser un espai de cooperació dels bibliotecaris musicals principalment de la xarxa, però també obert a altres límits tan geogràfics, institucionals o professionals. Aquest grup de musictecaris s’havia format amb dos objectius clars:
Objectiu 1. Crear un espai web per compartir recursos relacionats amb la música i les biblioteques.
La idea era disposar d’un espai cooperatiu on compartir:
· Selecció i difusió de Música –digital- Lliure dels nostres músics · Discografies selectives sobre temes/èpoques/artistes/corrents · Recomanacions de novetats discogràfiques, de webs, blocs, myspaces d'artistes locals -o no- i vídeos · Articles sobre música i biblioteca (originals o traduccions) · Enquestes i entrevistes als companys per recollir iniciatives, crítiques, propostes... · Continguts més específics i/o personals sobre la vida professional musictecària (reflexions professionals i/o melòmanes) · Blocs de biblioteques i/o de companys musictecaris, reunits amb enllaços · Fluxos RSS de notícies sobre música i actualitat musical a les biblioteques · Propostes d'escolta musical setmanals o mensuals: playlists, audicions comentades · Convocatòries per trobades o debats de bibliotecaris musicals, actes de les trobades · Organització o difusió de conferències, cursets, cursos · Recomanacions i ressenyes de concerts i/o actes musicals
A falta d’un espai institucional que ho permetés, el grup va decidir llençar-se al món blogger, a l'actual adreça: http://www.musictecaris.org/
Objectiu 2.Treballar per la projecció de les àrees musicals de les biblioteques públiques i de la figura del musictecari.
Un dels seus primers passos va ser usar el neologisme musictecari per designar al bibliotecari musical. D’aquesta manera es donava un pas simbòlic important per identificar i potenciar aquesta figura clau de les àrees musicals i del món del consum musical en general.
A més, el grup pretenia recollir propostes innovadores d’organització de les àrees musicals, recollir bones pràctiques i treballar per la projecció mediàtica de les àrees musicals (diaris, revistes, ràdio, tv...). Trobareu un excel·lent resum aquí.
El grup ha condensat al bloc el recull d’aquestes experiències. Fruit del treball de recopilació s’han realitzat i compartit propostes innovadores com el projecte de remodelació de l’àrea musical de la biblioteca Vapor Vell que podeu veure al final d’aquesta presentació. També ha explicat la seva feina a programes de ràdio, i a activistes culturals de diversaíndole.
2) EL BLOC: POSSIBILITATS DE L'EINA
El format de bloc s’ha estès per tota la xarxa afavorint la creació d’espais d’informació específica i actualitzada amb la possible participació dels lectors. És una eina senzilla aparentment, però que -a diferència d’una web- no té una estructura de continguts sempre evident. El format convida a consultar-lo com un diari temàtic. Després d’un any treballant-hi intensament hem detectat algunes possibilitats i limitacions de l’eina.
Possibilitats:
- És fàcilment manegable, amb uns mínims rudiments tothom pot ser un blogger. Una feliç conseqüència de les eines incontrolades de la xarxa. - Malgrat que no disposa d’un sistema d’estructuració estàndard, un bloc resulta estructurable utilitzant un altre bloc com a pont. - Els seus continguts són indexables pels propis creadors del bloc. No permet l’aparició de folksonomies però no és una eina que haguem trobat imprescindible per l’objectiu del bloc. - Permet insertar players, widgets - Es pot oferir actualització –sindicació- mitjançant RSS - Permet la cerca dintre del propi bloc - Permet crear un frame pràctic: es pot inserir informacions paral·leles d’utilitat (els índexs, les categories, els blocs relacionats, els índex de consulta, dades sobre l’origen de les connexions recents...)
Limitacions:
- No hi ha dipòsit propi dels blocs (podcast, doc...). Es depèn de players i dipòsits externs, l'estabilitat dels quals no es pot garantir. L’actualització, per tant, no és molt fàcil ni assegurable. - El recull estadístic no és molt profund. Tenim algunes dades flagrants generals (número de visites), però no es disposa de les dades de consulta sobre cada post - No es disposa d’un servei d’alerta de nous comentaris, de manera que cal anar revisant tots els posts antics a la cerca de novetats. Per fer-ho cal activar la opció de moderar els missatges.
- No hi ha opció per seguir els posts d'un blogger en concret (per exemple, seguir tots els de Miss Danger, o de Fonti...). - Cal conèixer html perquè el resultat sigui agraït. Si no, els errors resulten incomprensibles i la presentació poc acurada. - Lentitud exasperant o bloqueig en el cas d’inserir molts widgets creant un nou post.
3) EL CONTINGUT
S’han publicat 244 posts en un any. Una mitjana de 2 posts cada 3 dies. Si es descompten dies festius i èpoques vacacionals aquest ritme de publicació resulta especialment viu, l’esforç propi de l’inici d’un projecte molt estimulant.
El contingut es podia recuperar gràcies als seus índexs però amb l’acumulació de posts i de dies no era fàcil veure (com a la taxonomia corporativa d’una web) quines eren les categories que vertebraven el treball del bloc. Per això, es van establir categories utilitzant un truc blogger: crear un bloc paral·lel que indexa el bloc principal. Això ha estructurat l’ingent contingut del bloc en 10 categories clares, que expliquen millor que res l’abast de l’espai cooperatiu que l’AMPLI representa. Són:
De totes aquestes categories ens agradaria ressaltar algunes publicacions d’especial interès:
- S’han recopilat, traduït i publicat nombroses reflexions professionals sobre l’estat de la música i les àrees musicals de les biblioteques. Aquí! - S’han iniciat sèries que es poden explotar fàcilment com a centres d’interès de les biblioteques públiques d’arreu. Entre elles destaquem: Plàstica Musical , La música de les ciutats (Nàpols, Lisboa, Canadà...),Això no és música!,La Discoteca d'Ampli (més de 30 entrades!)
Bona part de les 32.000 consultes que ha registrat el bloc en aquest primer any de vida provenen de Google, i la seva potent indexació dels continguts del bloc.
Però s’han fet molts esforços de difusió dintre del col·lectiu professional de bibliotecaris, a qui va principalment dirigit aquest espai. S’ha fet arribar un resum mensual a la llista del BibCat, i s’ha publicitat el bloc altres fòrums professionals.
A més, repetidament s’han fet crides per incentivar la col·laboració musictecària. Aquestes crides han estat virtuals (post a post, mail a mail) o presencials, en les presentacions que ha realitzat el col·lectiu. Com s’ha detallat al punt 1, un dels principals objectius del bloc és la cooperació: la insistència en la cerca de complicitat i col·laboració musictecària ha estat, i és, prioritària.
El resultat d’aquest treball ha estat:
- Un relatiu silenci dels professionals de les biblioteques. El col·lectiu és nombrós i, percentualment, el número de col·laboracions ha estat escàs. - S’ha trobat un còmplice ressò als blocs/mirall de col·legues professionals francesos. - S’han descobert musictecaris arrauxats com la Marta, de Banyoles, que demostra que l’empenta pot generar una eina senzilla (com el mateix bloc de la mediateca de Banyoles) que provoca sinèrgies fèrtils per tothom, i com la Mont de la Biblioteca Fort Pienc. Zenks! - S’ha obtingut la col·laboració puntual de companys Francesc Candel, Xavier Benguerel... la xarxa musictecària en lenta expansió. - S’han registrat alguns comentaris extra, de gent que ha consultat el bloc i ha generat un espai d’opinió dinàmic.
5) PROJECCIÓ I COL·LABORACIONS DEL COL·LECTIU
5.1) La biblio/discografia musical bàsica, eina i realitat
El grup ha participat en la realització d’aquesta eina per a les biblioteques públiques. El treball ha estat laboriós i apassionat.
Creiem que el contingut final podrà ser útil per les biblioteques. Lamentem profundament, però, que l’edició tingui un error fonamental: els índexs són incorrectes i impossibiliten la cerca d'informació. Confiem que es faci una edició corregida.
Mentrestant, es pot temptejar el seu contingut aquí.
5.2 ) Sobre la projecció del col·lectiu en l’àmbit formatiu
En relació a la projecció/formació musictecària en que ha col·laborat l'Ampli, destaquem:
- la presència a l’Escola d’Hivern, on es va fer la presentació que trobareu aquí. I que va tenir repercussió en la seva publicació a l’ACIM. - el curs de música digital que va ser presentat arreu de Catalunya - el curs de selecció de música a una biblioteca pública - La participació a fòrums musicals
6) TWITTER FORM
Seguint l’estil concís del twitter, els musictecaris us ofereixen la seva pinzellada d’un any hardcore.
Gambita: El petit Ampli ha fet un anyet. D'aquí a ben poc deixarà de menjar papilles i començarem a donar-li bistecs. Trossejadets, és clar. Post favorit: Ismael Kamawiwo'ole.
Magnum:
Un any de descoberta musictecaria i musical en tots els sentits: cada post, cada conversa, cada projecte nou, cada idea... 1.000 o 1.000.000 de portes plenes de música que s'obren o es poden obrir darrera de les quals en trobes unes altres 1.000...
Miss Danger:
Any iniciàtic, musictecàriament parlant. 365 dies d’aprenentatge, intercanvi, treball cooperatiu i desenvolupament musicofílic. Col·lectivització d’idees i coneixements. I’m Satisfied.
Fonti:
Utopia, utopia sempre, si no hi ha utopia res no canvia. From summer of love to one year of love, pas a pas, poc a poc camí de l'utopia. Post favorit: tots, un per un, un post és un pas.
Director Wilkins:
Any de fecundació i captures musictecàries, de projecció i silencis professionals. Corrent alterna i continua. Inoblidable i amb ganes de més. Post favorit: Els deutes del rei.
7) APERTURES PER UN SEGON ANY
Arribem a l'últim punt d'aquesta reflexió i de la vostra admirable paciència. Ho fem apuntant algunes apertures bloggeres que ens proposem per aquest segon any d'empenta musictecària:
- Estudi de la plataforma web idònia, la vida més enllà del Blogspot - Estudi de la possibilitat de disposar d’un dipòsit legal pels documents - Treballar la formació tècnica i temàtica dels musictecaris - Conèixer experiències musictecàries forànies - Realitzar un catàleg de serveis musicals per a les biblioteques públiques - Continuar la captura i complicitat de més col·legues musictecaris
Leidis, llentelmen, gràcies per la vostra atenció al llarg d'aquest any. És l'hora del just agraïment: One year of love is better than a lifetime alone!
Foto: Nando Cruz (Rock de Lux) al Music Spy Club, Biblioteca Vapor Vell
El 6 de febrer del 2008, el col·lectiu AMPLI va treure el cap al món virtual amb curiositat, il·lusió i ganes de música. Neixia aquest bloc, sense cap rumb determinat, desconeixent cap a on ens portaria el cau de conill on vam caure. Aquest primer any On the Roadens ha permès aprendre, compartir, descobrir i, també, constatar que els musictecaris existeixen, treballen amb empenta i tenen bones idees per donar a conèixer les músiques i els músics.
Les àrees musicals de les biblioteques són vives i els musictecaris fan que la seva existència sigui desperta, creativa i, sobretot, suggestiva per als melòmans perduts en ingents quantitats de CD classificats amb codis alfanumèrics poc amables: CD 091.7SER, CD 571MON, CD 3.MOZ 21, CD 000.2FES... La feina del musictecari facilita la descoberta al navegant perdut en l'oceà musical de gèneres i subgèneres, de novetats i oldies, de present i passat.
El musictecari és un inquiet perpetrador de cops contra la realitat erma d'una àrea musical sense musictecari. Prova d'això és aquesta selecció d'experiències recollides a l'AMPLI durant el seu primer any d'existència, una bona collita que esperem et resulti inspiradora de més idees, de més interrogants generadors de corrent musicofílica.
Que l'esperit d'Alícia t'acompanyi!
1) Audicions:
Music Spy Club - Biblioteca Vapor Vell (Barcelona): Cicle d'audicions comentades per músics i crítics musicals. Cada mes, un convidat presenta una selecció de 10 temes editats en els darrers 12 mesos. Alguns dels noms que han passat pel MSC han estat: Sisa, Ignasi Julià (Ruta 66), Nando Cruz (Rock de Lux), Guille Milkiway (La Casa Azul), Xavi Sánchez Pons (Mondo Sonoro), Javier Blánquez, etc. El MSC es va iniciar l'any 2007 i el seu públic és majoritàriament jove / adult. El projecte s'ha presentat com a activitat innovadora a les 11es Jornades d'Informació i Documentació (Barcelona, 22 i 23 de maig de 2008). Enllaç al PDF de la presentació a les Jornades, aquí. Web Biblioteca Vapor Vell
Òpera Club - Biblioteca Clarà (Barcelona): Fa 7 anys que la Biblioteca Clarà organitza xerrades sobre les òperes que es representen en el transcurs de la temporada del Liceu, incloses en el marc de l'Òpera Club Biblioteca Clarà. L'any 2007 van crear, a més a més, un centre d'interès sobre òpera integrat per documents sobre aquesta temàtica: llibres i audiovisuals (CD i DVD). Web Biblioteca Clarà
Aperitius Musicals - Biblioteques de Barcelona: Des de fa uns anys, les Biblioteques de Barcelona porten a terme els Aperititus Musicals, que són audicions didàctiques per introduir la música als prelectors i ajudar-los a desenvolupar la seva sensibilitat i creativitat. Escoltar, cantar, jugar i aprendre són els eixos dels concerts en què tant els nens com els seus acompanyants, juntament amb els músics, són els protagonistes. Es recomanen llibres i música adients per als més menuts i que tenen les biblioteques. Són sessions pràctiques amb jocs de dits, de falda, danses i cançons de bressol. En el marc del projecte Nascuts per Llegir. Més informació a http://www.bcn.es/biblioteques/ Aquesta activitat es fa a les biblioteques:Vapor Vell, Guinardó, Ignasi Iglésias, Benguerel i Sagrada Família.
2) Blocs:
Mediateca de Banyoles: Des de l'any 2008 que la Mediateca de Banyoles nodreix de bones sintonies l'espai blocaire. Recomanacions, guies, seccions com "Aquesta setmana escoltem" o l'apartat de música lliure, fan d'aquest bloc un exemple d'activisme musical. La feina musictecària de l'equip de Banyoles s'amplia, també, a l'espai físic de la biblioteca, a través d'activitats com ara: audicions musicals infantils, concerts de petit format, exposicions dels artistes que participen al Festival de la Veu (a)phònica,etc. Visita el bloc de la Mediateca: http://mediatecabanyoles.blogspot.com/ Sonabé, el bloc de la música de l'Alt Empordà: La Biblioteca de Figueres porta un any amplificant la programació musical de la comarca a través del seu bloc. Sonabé, convida a sortir de casa i apropar-se als músics que habiten les nits empordaneses. Una iniciativa tan necessària com útil. Sonabé: http://sonabe.wordpress.com/
Mediamus, le blog des bibliothécaires musicaux de la Médiathèque de Dole: Els pares de l'acció musictecària excel·lent. Mediamus és un bloc nascut el 2007 on podeu trobar una font inesgotable d'idees per animar les seccions de música de qualsevol hàbitat musictecari i suggeriments musicals de capçalera com, per exemple, Voyage temporel à l'ère du space disco : la playlist vidéo, un fantàstic article sobre l'Space Disco que ha fet les delícies d'aquesta que escriu. També donen ressò a l'actualitat musical de Dole i la seva regió. La consulta habitual al bloc Mediamus garanteix la formació i el reciclatge del musictecari. Mediamus: http://mediamus.blogspot.com/
3) Espais per a la difusió musical:
Biblioteca Fort Pienc (Barcelona): La Biblioteca Fort Pienc és un dels pulmons musictecaris de Barcelona. Un lloc on la música es viu i s'estima, i es treu dels prestatges, i s'exposa i s'explica. L'espai de l'àrea de música entès com a plataforma per donar a conèixer, per difondre una col·lecció mimada per un equip amb oïda i criteri. Mensualment exposen les noves adquisicions a la planta baixa de la biblioteca, un lloc per on passa tothom que hi entra. Aquesta exposició s'acompanya amb una guia de les novetats i una guia amb una selecció dels 12 discos destacats pels musictecaris fortpiencs. L'objectiu és clar: convidar l'usuari a trobar música diversa i crear un entorn sensible al fet musical. Destaca també lasecció En Concert, amb una selecció de concerts que es celebren a Barcelona, amb especial interès pels músics i formacions locals. L'equip mateix ens comentava en un post aparegut a l'AMPLI fa un any: No ens limitem a entendre la música com una col·lecció de CD apilats en mobles, sinó que donem per fet que és a tot arreu, més enllà de les parets de la biblioteca: a les sales de concerts, als festivals, al cinema, als bars, a les botigues... I ens agrada pensar que, encara que el nostre gra de sorra sigui molt petit, estem contribuint a crear un entorn més sensible a l’actualitat musical.
Biblioteca Municipal de Manlleu Una hora del conte pot resultar una bona forma de donar a conèixer als més menuts (i als seus acompanyants) alternatives al cançoner infantil tradicional, apropant les músiques que els adults consideren "per a adults". El 10 de maig de 2008, la Biblioteca Municipal de Manlleu va realitzar una hora del conte amb música en directe, titulada Hi havia una vegada el jazz.... Els músics osonencs Edna Sey i Enric Puigdesens van repasar la història del jazz amb ajut d'una titella de Louis Armstrong. També van explicar què és el blues, i per a l'ocasió van preparar una versió en blues del conte de la Caputxeta vermella. No hi van faltar algunes referències als estàndards jazzístics i a la fusió més actual del jazz amb ritmes pop-rock. Tot i la dificultat d'explicar als nens què és tot això del jazz, es va aconseguir transmetre quins són els ritmes bàsics del gènere i tothom va cantar i ballar una estona. Núria Silvestre (Biblioteca de Manlleu). Post a l'AMPLI:L'hora del conte en Jazz a la Biblioteca de Manlleu
Primera adaptació al cinema d'Alice in Wonderland (director Cecil Hepworth, any 1903), amb música de Debussy (Prélude à L'Après-midi d'un Faune).
5) Col·leccions especials:
Blues - Biblioteca Central Tecla Sala (L'Hospitalet de LLobregat): La Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet i la Societat de Blues de Barcelona van decidir endegar, a la tardor del 2006, un experiment musictecari que es concretava en crear una secció especialitzada en blues i música afroamericana a la biblioteca i en la programació regular d’activitats per donar a conèixer i difondre aquest gènere musical. El Fons de Blues de la Tecla Sala es composa de discografia, bibliografia, videoteca, publicacions especialitzades i cartellisme, a l’abast de músics, docents, estudiants, aficionats i, en general, de qualsevol persona interessada en el gènere. Actualment integren el fons aproximandament 1000 documents audiovisuals, dels quals el 95% són CD i maquetes; la resta, són vídeos editats i gravacions de concerts, procedents en gran part del Cicle Hospitalet Blues & Boogie i del Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, programador habitual de concerts de blues. Post a l'AMPLI: El Blues de la Tecla
Bandes sonores de cinema negre i policíac - Biblioteca La Bòbila (L'Hospitalet de Llobregat): La Biblioteca la Bòbila (L'Hospitalet) manté, des de la seva inauguració el març de 1999, un fons especial dedicat al gènere negre i policíac. Tot i que el gruix documental és dedicat a la narrativa i al cinema, també hi ha una petita representació de còmic i música. En el cas de la música s'hi troba, bàsicament, bandes sonores de films negres i policíacs ─des del cinema negre més clàssic fins a les darreres novetats─, bandes sonores de sèries televisives (The Sopranos, Twin Peaks...), reculls de directors (Hitchcock, Tarantino...), compositors (Claude Bolling), per països (Jazz en el cine negro español: 1958-1964)... però també diferents músiques relacionades amb el gènere, com els narcocorridos (mexicans, colombians...) la música que ha generat la màfia, o músiques evocadores, com el crime jazz, el jazz noir, que aquí és representat per Dani Nel·lo. Entre les bandes sonores clàssiques destaquen Ascenseur pour l'échafaud de Miles Davis. Post a l'AMPLI: B.S.O. de pel·lícules: cinema negre i policíac a la Biblioteca de La Bòbila, L'Hospitalet
Bandes sonores - Biblioteca Xavier Benguerel (Barcelona): La Biblioteca Xavier Benguerel compta amb un fons especialitzat en cinema en una secció diferenciada del fons general. A la seccció hi tenen cabuda llibres, revistes, DVD i CD en un espai d’uns 70 metres quadrats. Els documents estan identificats amb un pictograma que representa una càmara de cinema. Les bandes sonores (BSO) són aproximadament el 13% del total d’enregistraments sonors de la biblioteca. A l’hora de fer-ne la selecció, els musictecaris apliquen fonamentalment dos criteris: d’una banda, adquireixen les BSO de pel•lícules que ja tenen –o que preveuen tenir– a la biblioteca; de l’altra, BSO de pel•lícules que, per la seva significació o la del seu compositor, entenen que cal tenir-les independentment de si disposen o no del DVD. Post a l'AMPLI: Bandes Sonores a la Biblioteca Xavier Benguerel
Plataforma d'autoeditors - Biblioteca Josep Soler Vidal (Gavà): La Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, així com altres biblioteques públiques de la província, participa en un projecte de col·laboració amb la PAE (Plataforma d'Autoeditors) amb l'objectiu de donar a conèixer el treball dels músics i els grups que no volen o no poden entrar en la indústria discogràfica, optant per l'autoedició de la seva pròpia música. La biblioteca adquireix material editat per la plataforma al llarg de l'any i l'identifica amb el logotip de la PAE. Post a l'AMPLI: La Plataforma d'Autoeditors i les biblioteques
6) Guies de lectura:
Flamenc - Biblioteca Ramon d'Alòs (Barcelona) i Biblioteca St. Antoni-Joan Oliver (Barcelona): A la guia trobareu una selecció de CD (de flamenc clàssic, nuevo flamenco, flamenc fusió), DVD tant de pel•lícules relacionades amb el tema com DVD musicals de diversos intèrprets i una selecció de llibres sobre intèrprets, història i tècnica del gènere. A banda, es recullen els enllaços a diversos festivals de flamenc (amb especial menció al Festival (In)fusión Flamenca www.myspace.com/infusionflamenca, que es fa al mateix barri del Besòs) i a diversos portals d’internet entre divulgatius i comercials. Flamenco: guia de lectura.
Música lliure - Biblioteca Josep Janés (L'Hospitalet de Llobregat): Una guia sobre música lliure que aplega netlabels, llocs d'streaming i ràdios web. Una forma de donar a conèixer un univers enorme de noves propostes musicals situades fora dels conductes comercials habituals. Guia de música lliure.
Novel·les amb música - Biblioteca Vapor Vell (Barcelona): Recull de novel·les on la música té un paper principal. Aquí podeu escoltar una llarga entrevista radiofònica sobre la realització d'aquesta guia que va fer el programa "Línies Addicionals" de Catalunya Ràdio. La guia la trobaràs insertada al post: Guia de novel·les amb música (2/4/08)
Primavera Sound '08 - Biblioteca Fort Pienc (Barcelona): Una guia editada amb motiu del festival Primavera Sound amb una selecció de CD, que les biblioteques de Barcelona tenien als seus fons, dels grups que van actuar durant els dies 29 al 31 de maig. Es recollia, a més a més, totes les revistes especialitzades de música que es podien trobar a les biblioteques i una selecció de pàgines web d'altres festivals de música alternativa de Barcelona Guia Primavera Sound 2008.
7) Seleccions de novetats:
Biblioteca Francesc Candel (Barcelona): Butlletí de novetats musicals amb un format que crida l'atenció i convida a llegir. És una guia de butxaca, petita, amb ressenyes de discos seleccionats pels musictecaris. Una manera senzilla però efectiva de difondre les noves adquisicions de la biblioteca. Guia de novetats musicals.
Alícia t'ofereix dues càpsules, la vermella i la blava, i has de triar una. La vermella representa el món incert i aventurat. La blava, el món sense interrogants. Quina esculls tu?
Neo era musictecari. Va escollir la càpsula vermella. Miss Danger.
