Dani Jané al Música de Tothom: "El flamenc és visceral i profund, del jazz el que més m'agrada és la llibertat de la improvisació i de la música tradicional argentina m'agrada "la mugre""

Dani Jané és guitarrista, arranjador i compositor. Nascut a Barcelona el 1982, compta amb una extensa formació musical. Ha estudiat guitarra flamenca a l'Escola de Música Joaquín Herrera i amb el guitarrista Manuel Granados; guitarra jazz i llenguatge musical al Taller de músics i a l'Escola de música Moderna de Badalona amb Ramon Montoliu; guitarra clàssica a l'Escola d'Arts Musicals Luthier i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Guillem Perez-Quer, on es va llicenciar el juny del 2016. També va estudiar a l'escola Latitud Tango amb Jorge Blengini, on va aprendre la tècnica i el toc de la música tradicional argentina. Dani Jané ha compartit projectes i concerts amb artistes de gèneres musicals molt diversos com ara: Tio Montero (flamenc fusió), la cantautora rosinca Rusó Sala, Manuel Araya (cantant i artista multidisciplinari), Marta Casals (cantant), Rosa Grau (poeta i rapsode) o el flautista italià Mauro Uselli. Com a guitarrista solista ha actuat en diversos països d'Europa interpretant tant música d'altres compositors com les seves pròpies composicions. 

                                                         Dani Jané 

                                                              Cartell 

“PAISATGES INTERIORS”: Dani Jané ens presenta el seu darrer disc, “Paisatges interiors”, juntament amb altres temes propis recents i també d'altres autors. En les composicions per guitarra de Dani Jané s' hi poden escoltar influències dels diversos estils que l' han acompanyat durant la seva trajectòria artística (clàssic, flamenc, jazz, guitarra sud-americana, músiques del món, etc), però sobretot la recerca d' una veu pròpia en la forma de compondre i d' interpretar, sempre profunda i sensible. (Text: Magic Room)

                                                                         Portada del disc 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Dani Jané i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. 

(Text: Lídia Noguerol) 

Per què vas escollir la guitarra com a instrument?

Quan tenia 12 anys el meu veí tocava la guitarra. Ell era amic dels meus pares i clar, jo recordo que freqüentava casa seva. Tampoc tenia gaires més opcions, perquè era el meu únic veí (riu), vivíem al mig de la muntanya, a la Vall de Bianya. Tinc molts bons records d'aquella època. A partir d'aquell moment em vaig començar a interessar per la guitarra i vaig fer algunes classes amb ell. Em va ensenyar les notes, els acords bàsics i algunes cançons. Llavors algú em va deixar una guitarra clàssica i recordo que passava estones tocant-la sol a la meva habitació. El so de la guitarra ja em va fascinar en aquell moment i des de llavors no m'he separat d'aquest instrument.



                               Una personal versió dels Fab Four

Has estudiat flamenc, jazz i música tradicional argentina. Què t’agrada de cadascun d’aquests gèneres?

Bé, sí, són gèneres que per algun motiu o altre he descobert en diferents moments de la meva vida i els he estudiat. Alguns més a fons i altres menys, però no soc especialista en cap d'ells. Cadascun d'aquests gèneres, m'ha fet descobrir diferents maneres d'expressar-me amb la música.

El flamenc és visceral i profund, del jazz el que més m'agrada és la llibertat de la improvisació i de la música tradicional argentina, que és d'una riquesa impressionant, m'encanta una idea o concepte lligat a aquesta música que és "la mugre". Es podria definir com a recursos de tècnica musical que no apareixen en les partitures però que són essencials per aquest gènere. Cada instrumentista, busca les possibilitats i formes de tocar perquè soni "brut" i donar així un caràcter que va totalment lligat a aquest estil.

                                                 Tocant la mugre d'una milonga

En el teu disc “Paisatges interiors” has intentat fer-hi entrar totes les teves influències?

El propòsit no ha sigut aquest, sinó que més aviat és el resultat de tot un procés llarg, d'anys. Les influències que tinc es plasmen en la meva música, i crec que en la música de qualsevol artista, sense que hi hagi una intenció, sinó perquè d'alguna manera les he integrat, me les he fet meves i em surten.

Amb la Marta Casals has enregistrat un disc, "Recull" de música tradicional catalana. Diries que el que és el que més distingeix la nostra cançó tradicional? 

Si que és veritat que dins de la cançó tradicional catalana trobem moltes cançons que parlen d'històries tristes i realment dures, com és el cas per exemple del Testament d'Amèlia, la Cançó del lladre o la Presó de Lleida. Però també trobem històries d'amor com el Mariner o La Filadora. 

                                                Amb Marta Casals 

                                                Música tradicional catalana 

Què ha de tenir un projecte perquè t’animis a participar-hi? 

Les motivacions poden ser varies, pero diria que les dues principals són que sigui un projecte amb el qual aprengui musicalment i que estigui format per un bon equip humà amb el que em pugui divertir i tenir confiança. De fet amb els anys m 'adono que quan alguna d'aquestes dues coses fallen, els projectes s'acaben desmuntant, o simplement jo perdo l’interès i començo a pensar en nous projectes i buscar noves oportunitats.

                                         Pensant en nous projectes (?)

Quina diferència hi ha entre tocar amb un/a cantant o amb un/a rapsode? 

Quan acompanyes un/a cantant has de seguir una harmonia i un ritme que acompanya la melodia, però quan toques amb un/a rapsode la llibertat és molt més gran, ja que pots tocar fins i tot atonal. Només cal crear una atmosfera i intentar plasmar l'essència del poema. Per això és important saber de què parla i també com l'entén i com el vol transmetre el rapsode. 

                                                  Amb la rapsoda Rosa Grau 

Per acabar, ens podries recomanar algun guitarrista i algunos discos que t’agradin especialment?

Si us hagués de recomanar un guitarrista català sense cap dubte seria Toti Soler, m'encanta el seu toc, la seva musicalitat...Un gran mestre per mi. Té molts discs que m'agraden, però si hagués de triar-ne algun em quedaria amb "Lydda" i "Transparències". Un altre guitarrista que admiro molt és Luís Salinas, d' Argentina. Té un disc que m'agrada molt titulat "Folklore 1". Un altre molt bó és "El tren".

                                                              Toti Soler 

                                                           Folklore 1 

                                                                    Portada

A la biblioteca podeu trobar: 

Les cançons del 68: Jaume Arnella, Maria del Mar Bonet…Toti Soler. 

Enderrock, 2018 (DVD)

Catorze poemes, catorze cançons. Maria Mercè Marçal / Toti Soler

Fundació Maria-Mercè Marçal, 2009.

Deu catalans i un rus. Ovidi Montllor. Barcelona. K Indústria Cultural, 2005. 

El meu amor sense casa. Maria-Mercè Marçal. Proa, 2003 (Llibre+CD)

Paxòfon al Música de Tothom: "Ha quedat una selecció melòdica, amb sonoritat folk, però amb alguna pinzellada de rock"

“Paxòfon” és el sobrenom artístic d’Ernest Parro, que presenta un repertori a cavall entre el pop/rock, el folk i la cançó d’autor, acompanyat del mestre Xicu Rovira, fent un duo de guitarres i veus. La selecció, majoritàriament de creació pròpia, intenta ordenar l’eclecticisme d'unes composicions que han restat anònimes durant més de una dècada. Un material sensible, intimista, amb lletres en català, castellà i anglès, indicat per gaudir d'emocions a curta distància.

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l'entrevista amb Ernest Parro (Paxòfon) i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. (Text i selecció: Lídia Noguerol) 

La primera pregunta va sobre el teu nom artístic. D'on el vas treure? Utilitzes la primera síl·laba del teu cognom?

És una història llarga. El primer instrument de corda que vaig tenir va ser una espècie de contrabaix elèctric de reciclatge, que em vaig fer jo mateix unes tardes d'estiu, i que un amic va batejar com a Ernestofon.

                                                              Logo

A partir de 2004 vaig començar a gravar temes on m'ho feia tot: bateries programades o percussió, baix, guitarres, veus, mandolina, harmònica, etc. A mi em deien Pax, en referència a meu cognom, Parro, i quan vaig decidir posar nom a aquestes produccions multi-instrumentals casolanes per publicar sense pretensions i de forma anònima, vaig pensar en Paxòfon, en el sentit de "jo instrument"  o home oquestra. I també recorrent a l'anterior idea de l’Ernestofon.  Finalment aquest nom s'ha mantingut en el projecte oficial.

Com vas fer la tria de les cançons que finalment formen part del teu repertori? Et va ser difícil descartar algunes cançons?

No és fàcil, perquè hi ha molt de material pendent de revisió que està aparcat, però no descartat, i espero que trobarem el seu moment més endavant. La tria actual consisteix a filtrar alguns temes que funcionen en format solo o duet acústic. Ha quedat una selecció melòdica, amb sonoritat folk, però amb alguna pinzellada de rock. Potser a curt/mig termini, podem canviar el format, i introduir temes més rítmics.


                      Una de les cançons enregistrades amb la col·laboració d'EUMES 


Necessitaves sortir estilísticament del que fas amb "Olvido"?

No. Eren projectes paral·lels complementaris. Casualment, Olvido s'ha dissolt fa poc i ara puc dedicar-me plenament a Paxòfon.

                                                Olvido amb Ernest Parro al centre 

Ets conegut com a baixista i vas començar "Paxòfon" en solitari, tocant la guitarra. Què t'agrada de cadascun d'aquests instruments?

El baix és divertit, per gaudir tocant en directe, i per acompanyar una banda.
La guitarra és un instrument més complet i el primer que vaig tocar. L' utilitzo per compondre, i acompanyar-me cantant. Tot i que, està previst que amb un altre format de directes jo estigui fent temes al baix i la veu i així deixar més guitarres a mans d'en Xicu.

Ara t'acompanyen Xicu Rovira i Rubén Berengena. De què us coneixeu?

En Rubén va col·laborar gravant dos temes amb videoclip, pero de moment la banda s'està presentant en format duo amb en Xicu. Amb en Xicu ens coneixem de la Jam Xefla, que es feia primer al bar El Cercle i que actualment es fa al Yeah Indie Club.
Amb en Rubén coincidim sovint al Sunset Jazz Club  i a la cerveseria El Primer Glop. A part, el seu germà, l'Alfred Berengena, ara bateria de Soziedad Alkoholika, va ser bateria d'Olvido, durant els primers dos àlbums. Girona és petita...

                                                         Rubén Berengena 

Com va sorgir la col·laboració amb l'Escola EUMES? No es dediquen més a l'electrònica?

Jo també ho pensava, però baixant de l'escenari d'una Jam Xefla, un alumne d'EUMES em va demanar si coneixia alguna banda que volgués gravar un parell de temes, per al projecte de final de curs. L'endemà l’hi vaig confirmar  i ho vam fer amb 4 o 5 dies.


                  Una de les dues cançons gravades en col·laboració amb EUMES 


Tens pensat debutar properament en format de llarga durada?

Sí. A finals d'any entrarem a estudi.



Per acabar ens podries recomanar algun disc i un llibre, aprofitant que és Sant Jordi?

El disc,  "Exits" de Steve Smyth i com a llibre musical, el "Real Book" 

                                                                       Portada del disc 

The Real Book és una recopilació d'standarts de jazz feta pels estudiants del Beerklee College of Music durant la dècada de 1970. Actualment està considerat com un dels principals vehicles de transmissió del jazz. (Font: Wipedia) 

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 

Com que Paxòfon tocaran per Sant Jordi he escollit dues novetats editorials: 

Reacciones psicóticas y mierda de carburador. Lester Bangs. Libros del Kultrum, 2018.

Felicitats a l'editorial Kultrum per traduir finalment al castellà un clàssic de la literatura pop i la crítica musical. Això sí què és merda de la bona i no l'infame retrat que va fer de Lester Bangs els cel·luloide reciclable "Casi famosos".

Portada 

Germà. David Chariandy. L'Altra Editorial. Barcelona, 2019. 

Una història d'amor fraternal amb música de fons als suburbis de Toronto. 

Portada

VV.AA.Jazz: the Smithsonian Anthology 

Ja que l'Ernesto ens ha recomanat el "Real Book", rescato aquesta antologia que vol ser un recorregut històric pel gènere i assenyalar els seus punts de trencament i evolució. 

La caixa conté CD i un llibre

Constan al Música de Tothom: "Si volia tocar m’havia de demostrar a mi mateix que podia fer-ho sol i ser autosuficient"

Sobre Constan: amb una llarga trajectòria musical en diferents grups, inicia la seva carrera en solitari amb el seu primer treball “L’abric de set hiverns” (Segell Microscopi), un disc amb un itinerari emocional: són cançons viscudes en primera persona que descriuen paisatges interiors, l’obertura a una nova visió i el tancament d’un cicle.

Avui acompanyem el cantautor en l’aventura quotidiana a través d’un recorregut introspectiu i lluminós, on anirem descobrint com el compositor emergeix de les seves pròpies runes per arribar a desvetllar la seva veritat: un procés alquímic vital on tots passem en un moment o altre, amb uns textos que faran gaudir als que no es conformen amb resoldre’ls a la primera lectura.

                                                  Constan nova etapa en solitari 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix la recomanació de Constan i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. 

(Text: Constan / Selecció biblioteca: Lídia Noguerol) 

“Després de la dissolució del meu anterior grup Pols, vaig prendre la  decisió de tirar endavant jo sol. Em vaig adonar que als grups els costa molt de mantenir  l’energia i la continuïtat. Si volia tocar m’havia de demostrar a mi mateix que podia fer-ho sol i  ser autosuficient. A més em trobava en un procés de canvi personal i em venia de gust encetar una altra etapa musical aquesta vegada com a cantautor.

                                                                      Portada del disc 

                                                                En directe 

Un parell de discos que m'han agradat serien, per exemple “Pequeño circo ambulante” de Enrique Bunbury i  “Sagrat cor” de l’Eduard Canimas. Els cantants que  més m’han influenciat son molts com és lògic però per dir-ne algun... Sóc admirador de Quique González per la seva manera de construir paisatges quotidians  en les lletres i d’en Santi Balmes de Love of Lesbian per la seva  personalitat i la imaginació lírica que tenen els seus temes.”

                                             Presentant "L'Abric dels Set Hiverns"

A la biblioteca Ernest Lluch podeu trobar: 

 

Bunbury: 

El tiempo de las cerezas. Madrid: EMI Music Spain, 2006. 

Freak Show el álbum, las fotos, la película. Madrid: EMI, 2005. 

Love of Lesbian: 

Poeta Halley. Madrid: Warner, 2016. 

Cuentos chinos para niños del Japón. Naïve, 2007. 

Llibres de Santi Balmes: 

¿Por qué me comprasteis un walkie talkie si era hijo único? 

Barcelona: Principal de los libros, 2012. Ilustraciones: Ricardo Cavolo. 

Comentaris d’alguns lectors a la xarxa: “Una paranoia”, “Vulgar”, “Si no lo hubiera escrito Santi Balmes no se lo hubieran publicado”, “Surrealista y un descojone”, “Apto para sibaritas del humor de penes, ciruelos, manubrios y gente de bien".  Santi Balmes també ha escrit llibres per a infants.

Eduard Canimas. Camines y rebentes. Santa Coloma de Farners A.R.T.P, 2002. 

Glòria Vila al Música de Tothom: "Canto per entendre les meves emocions"

Glòria Vila (21 anys) és una cantautora i multi-instrumentista gironina. Posseeix formació clàssica de piano i violí i en els darrers temps ha descobert l'art i el gust de composar les seves pròpies cançons, en un registre personal que oscil·la entre el pop i el folk d’inspiració urbana. Amb aquest espectacle té l'objectiu d'explicar certs aspectes del seu procés creatiu i tot el que s'amaga darrere les seves cançons -com sorgeixen les melodies, què les inspira, la formació de la lletra-, tot presentant els seus temes amb piano, guitarra, violí i clar, també la seva veu delicada i commovedora. 

Cartell del concert 

Glòria Vila de prop

AMPLIADES 

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Glòria Vila  i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. (Text i selecció: Lídia Noguerol) 

Vas començar tocant el violí i cantant? Com i quan es van afegir els altres instruments que toques: el piano, la guitarra i l’ukelele? 

Als 6 anys vaig començar a tocar el violí i als 7, el piano. Tota la meva vida havia fet cant coral, però no m’atrevia a cantar sola perquè sempre havia estat - i soc, encara - molt introvertida. Als 18 vaig començar a compondre i per força vaig haver de començar a treure la veu, per ensenyar als meus familiars i amics les cançons que havia compost. Vaig començar acompanyant-me amb el piano. Més tard, ho vaig fer amb l’ukelele i després amb la guitarra. 

                                                              Violí i guitarra 

Què t’ha fet decidir a compondre les teves pròpies cançons? Has fet molts concerts? 

Va sorgir de forma molt natural. Als 18 vaig començar a experimentar sensacions que no entenia, que no havia sentit mai i que no sabia com portar. Havia estat en contacte amb la música des de molt petita i la meva forma de gestionar aquelles emocions va ser expressant-les de forma creativa, en aquest cas, amb l’art que coneixia, que és la música. Tenia la necessitat d'explicar què em passava amb les cançons per tal de desfogar-me.

He cantat diverses vegades en públic, però només dos o tres temes seguits. Mai he fet cap actuació que es pogués considerar un concert meu. Aquest és el primer.

                                                                             Amb l'ukelele 

Escoltes música molt variada: Sílvia Pérez Cruz, Soko, Rihanna, Amy Winhouse...Em podries quins són els teus artistes de pop i de música clàssica preferits? 

Van variant. Entenc que amb “pop” incloem tota la Música moderna o que no és clàssica. Llavors, en aquest grup hi posaria Sílvia Pérez Cruz, Amy Whinehouse, Adrià Puntí, Freddie Mercury i Eva Cassidy. 

Pel que fa a la música clàssica, si per "clàssica" considerem la música del segle IX al XIX, ara mateix estic escoltant molta Música del Renaixement. M’agrada perquè m’abstreu de forma molt profunda de la realitat. Em fascina l’obra de Adrian Willaert (1490 - 1562),  Palestrina (1525 - 1594) i Giovanni Gabrieli (1557 - 1612).

                                                      Clàssica amb el violí


Quan cantes quines són les teves veus de referència? 

La veritat és que mai he considerat que tingui cap veu de referència. Sempre he cantat com m’ha sortit de dins, però suposo que inconscientment sí que hi ha veus que m’han marcat. De petita escoltava molt La Oreja de Van Gogh i a vegades m’han dit que la meva veu s’assembla a la de la seva primera vocalista, l’Amaia Montero. 

Tot i això, soc més de quedar-me amb la forma que té de viure una emoció concreta una persona i quins són els elements que fan que la transmeti d’aquella manera. Em fixo més en això que no pas en com canta una persona en concret.

                                            En directe al Centre Cívic Pla de Palau

Creus que la gent de la teva edat és més d’escoltar cançons que discos sencers?
 Compres música en suport físic o digital? 

Depèn molt de la persona. Conec gent de tot. En general, s’escolten els discos sencers dels seus dos o tres artistes preferits, però no tenen el costum de valorar l’obra d’ un artista en el seu conjunt. Per a escoltar música, faig servir plataformes d’streaming. Compro pocs discos; només aquells que són molt especials per mi. 

                                          29 d'agost - Glòria Vila Aymerich 



Vas participar a la Nit de Poetes dedicada a Palau i Fabre i vas compondre la música i tocar el violí a la lectura dramatitzada de “Les bruixes de Llers”. Com et vas involucrar en aquest projecte? També fas d’actriu? 

Porto des del 2014 formant part del Grup de Teatre Increixendo, però bàsicament he participat en els seus muntatges posant efectes de so a les obres amb el violí, no com a actriu. Tot i això, la música i el teatre tenen molts trets en comú i estar en contacte amb el teatre m’ha ajudat en la meva faceta musical.

                                                                            Cantautora

Per acabar, ens podries recomanar un disc o un llibre? 

“En la imaginación” de Sílvia Pérez Cruz i “Mirall Trencat” de Mercè Rodoreda. 

Per escoltar 

Per llegir 

                                                RECOMANEM 

Llibres

“Ellas cantan, Ellas hablan” Toni Castarnado (Sílex Ediciones, 2019). Aquest llibre publicat el febrer d’enguany inclou més de 100 entrevistes a dones del món de la música. Entre les págines del llibre podem trobar Patti Smith, Andrea Motis, Martirio i Courtney Barnett entre d’altres. En motiu del llançament del llibre i el Dia de la Dona, les biblioteques de Barcelona oferiran un cicle de xerrades i actuacions musicals protagonitzades per dones. 

                                                               Portada 

A les biblioteques de Girona podeu trobar del mateix autor: 

“Mujer y Música: 144 discos que avalan esta relación”. 66 rpm. Barcelona, 2011

                                                                              Portada 

“Mujer y Música: 144 discos más que avalan esta relación”. 66rpm. Barcelona, 2013

Portada

Mujeres del Rock: Su historia. Anabel Vélez. RedBook. Barcelona, 2018 

Aquest llibre és un recorregut històric i cronològic, des dels anys vint del segle passat fins l’actualitat, de les artistes més influents de la música rock. 

Portada

“Mi vida”. Alma Mahler-Welfer. Tusquets. Barcelona, 1986. 

Alma Marie Schindler, de casada Alma Mahler (1879 - 1864), va ser una dotada pianista, compositora i pintora Malgrat haver-se conservat molt poc de la seva obra musical, aquesta encara és executada en l'actualitat. Va tenir diversos fills i marits, com Gustav Mahler, Walter Gropius i Franz Werfel. 

Portada de l'edició de 1997

Altres llibres sobre ella: 

“Recuerdos de Gustav Mahler. Con una selección de cartas”. Acantilado. Barcelona 2006. 

Alma Mahler. Musa de Genios. De Viena a Hollywood. Edhasa. Barcelona, 1987. 

                                                                                Portada

WEBS I LLISTES DE REPRODUCCIÓ 

Mujeres y Música (lloc web) 

Aquest lloc web vol donar a conéixer dones músiques, reflexionar sobre la situació i la representació de les dones en la música i fer-les visibles. 

logo

1200 años de compositoras: de Hildegard a Higdon”. 

LLista de reproducció de música clàssica composta per dones. Inclou les composicions de la poetessa bizantina Kassia fins autores contemporànies com Misato Mochisuki, Helena Tulve i Lera Auerbach. 

DISCOS 

(Bib. Ernest Lluch) 

Recomanem la violinista Isabelle Faust

Isabelle Faust 

Topogràfic: 1 MAR

1 SCH

1 DVO

BONUS TRACK 

NATHALIE STUTZMANN

És una directora d'orquestra i contralt francesa (Suresnes, 1965) que destaca en la música de cambra i el barroc i es distingeix per tenir una veu cavernosa i potent.