Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música i literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música i literatura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de novembre del 2019

Un Caldes de llegenda: Pubilla Hilton Dj a "El Gust de la Paraula". Setlist comentat

Deia Víctor Català que "La bona paraula amaneix la taula". Vaig descobrir aquest adagi llegint-lo al programa de "El gust de la paraula" (21-24 de novembre), el festival de Caldes de Malavella que fusiona literatura i gastronomia, sense oblidar-se de la música. I és que la música sempre ha estat molt present al poble i a la biblioteca, que des de fa un munt d'anys organitza concerts. Enguany ha tocat al festival Xavier Calvet en horari de vermut, on ha presentat el seu últim disc  "Crosswinds" , un lluminós encreuament entre el dream pop i l'americana, ple de "hitets".  (Text: Lídia Noguerol / Fotos: Mercè Serrallonga / Ajuntament de Caldes de Malavella).  



El mateix dissabte, pels més petits hi va haver l'actuació de Pep Puigdemont amb les noves cançons de la Família Fesxup. I el diumenge, després de la visita guiada "Un Caldes de llegenda", que va acabar al Balneari Prats amb la lectura teatralitzada de la "Marieta Salada" a càrrec de la Remei, servidora va punxar cançons sobre llibres i menjar que anaven del rockabilly, el jump blues i del rhythm & blues al funk passant per la salsa, els ritmes jamaicans i el rock. He fet una llista de reproducció a l'Spotify amb totes les cançons que vaig posar. Les trobareu al final del post. Aprofito aquesta entrada per afegir-hi tres cançons com a "bonus tracks"




LES CANÇONS DE "EL GUST DE LA PARAULA" 

Aquesta és una de la cançons més populars de R&B dedicada a la beguda, que es van escriure durant la dècada de 1940-1950. Ha estat versionada per nombrosos intèrprets, Xavier Cugat entre ells. Per preparar un "Mint Julep" es necessita: 

-12 fulles de menta
-75ml de bourbon
-22 ml de xarop de sucre
-3 rajolins d'angostura (opcional)
-Gel picat

Habitualment aquest còctel es prepara en un vas metàl·lic, on es barreja amb el xarop de sucre i es presiona amb un muddler la menta per extreure'n els olis essencials. A continuació s'hi afegeix el bourbon i l'angostura i es remena tot amb una cullera de còctel. Després s'omple mig got amb gel picat i es torna a remenar. Finalment s'omple tot el got amb gel picat i es decora amb unes fulles de menta. Aquesta beguda és refrescant i s'aconsella veure-la a poc a poc mentre el gel es va desfent. El terme "julep" fa referència a dolç. 


La cantautora nordamericana Suzanne Vega va dedicar el seu novè álbum a l'escriptora Carson Mc Cullers, cèlebre pel seu llibre "El cor és un caçador solitari". Lover, beloved: Songs From An Evening with Carson Mc Cullers" ( Amanuensis Productions, 2016), està basat en l'obra de teatre "Carson Mc Cullers Talks About Love", estrenada el 2011 i protagonitzada per la mateixa Vega

Algunes de les cançons d'aquest disc parlen sobre personatges dels llibres de Mc Cullers.  "We of me" fa referència a "Frankie Addams" (L'altra, 2017), que també té adaptació cinematogràfica, "The Member of the Wedding" (Fred Zinnemann, 1952) i "The Ballad of Miss Amelia" a "La Balada del Cafè Trist" (L'Altra Editorial, 2016). D'altres fan referència a la vida de l'escriptora de Georgia. De la mateixa autora, L'Altra Editorial també ha publicat l'assaig "Entre la solitud i el somni. Notes sobre literatura, memòria i identitat" (2017). 


Un rockabilly cantat de manera dinàmica i teatral amb l'ampolla de nou  com a protagonista. Charlies Feathers seria una de les influències de Lux Interior (The Cramps).


Un dels primers èxits del segell Atlàntic i una de les primeres cançons precursores del rock'n'roll. Dedicada també a la beguda. 


Un R&B que apunta ja al soul i que parla d'un home abandonat per la seva parella, que només li va deixar torrades cremades i cafè negre. 


Jo diria que les gallines són l'animal a qui més cançons s'han dedicat. Més endavant en trobareu més. Aquesta cançó forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Pink Flamingos". No apta per tots els estòmacs. 


Més gallines. Aquesta vegada per gentilesa de l'inventor del "Power Chord". El Dj Cut Chemist la va incloure en un recopilatori de Rockabilly i Jump Blues perquè li va semblar que era la millor manera de netejar de gent la pista quan era hora de plegar.


Un dels pilars fonamentals del rock'n'roll i figura clau de la seva transició del blues ens recorda que les aparences enganyen, amb una cançó a cavall del R&B i el Rock'n'roll. 


Més mam. Aquesta vegada cortesia, una cop més, de la banda sonora de "Pink Flamingos". 


R&B amb ecos de do woop escrita per una de les parelles de compositors més importants del segle passat: Jerry Lieber i Mike Stoller. Aquesta cançó va formar part, juntament amb 38 cançons més dels mateixos compositors, d'una revista que es va representar a Broadway. 


Un dels blues instrumentals tocats amb hammond més populars del món. El seu títol li van posar a la babala. Al principi no en tenia. 


Funky gallines de la mà d'un dels grups més importants de Nova Orleans.


El germà de Mickey Murray sabia que llegir li serviria per expressar-se millor en tots els sentits. 


Aquesta banda de soul psicodèlic amb Minnie Riperton com a cantant s'atreveix a versionar la cançó de "Cream" , donant un caire més experimental a les aventures del protagonista de l'Odissea


Un clàssic del northern soul molt popular i sense alcohol. 


I abans de la salsa sempre va bé escoltar una mica de boogaloo. 


Latin Funk de molts breaks ideal per cremar moltes calories.


Jazz, funk i tambors bata de la santeria per convertir en música un plat típic de Cuba.


Sense moure'ns del Carib, Jackie Mitto fusiona ska i latin jazz per tocar sobre gallines i beguda.


Un single que va ser un èxit a UK, protagonitzat pel gos més excèntric del còmic.
I a més aquesta cançó és una versió dels Royal Guardmen


Un single de Lovers Rock que explica com de díficil és oblidar un amor passat. 


Un dub comestible a càrrec de l'extraterrestre jamaicà que va calar foc al seu propi estudi.  


Tot i que associem més les crispetes al cinema, la música li ha dedicat nombroses cançons. Des del Brasil Walter Wanderley els en dedica una en clau easy-listening. 



"The Mohawks" van néixer com a grup de músics de sessió coneguts per l'ús del hammond. En aquesta ocasió van fer servir el seu doll d'acords per una famosa beguda gasosa. 


Els "fab four" ens expliquen la història d'un noi que volia ser escriptor de novel·les de butxaca. 


Explica la llegenda que Marianne Faithfull li va regalar un llibre a Mick Jagger. El llibre era "El Mestre i Margarida" de Mikhaïl Bulgàkov, que explica com el diable sembra el caos mentre visita l'antiga Unió Soviètica.  Després de llegir-lo Jagger va composar "Simpathy for the Devil".



Aquesta cançó ja la vaig posar a la biblioteca de Caldes de Malavella quan va venir en Marc Egea. La vaig triar perquè ell toca una viola de roda i John Cale tocava  la viola elèctrica. A "El gust de la paraula" la vaig posar perquè d'una banda, el nom del grup ve d'una novel·la pulp, i de l'altra, perquè "Venus in furs" és també una altra novel·la. El seu autor és Leopold von Masoch. La paraula masoquista deriva del seu cognom. La mare de Marianne Faithfull era la besneta d'aquest escriptor. 




LLISTA DE REPRODUCCIÓ 

dijous, 23 d’agost del 2018

Aquest llibre em sona... un repte lector

Dins el Velocirepte '18, la Biblioteca Vapor Vell ha preparat una petita guia de lectures musicals... 

No hi ha cap llenguatge més abstracte que la música. És gairebé impossible explicar amb paraules una melodia, uns acords, una fuga. I, no obstant això, hi ha escriptors que s’han atrevit a utilitzar la música com a eix o motiu evocador principal dels seus relats.
Les seves pàgines estan plenes de notes musicals, les referències musicals no tan sols són elements estètics, sinó que formen part de la història i tenen un paper destacat al conjunt de la novel·la.
Les referències musicals serveixen de complement a la imatge representada: són novel·les amb banda sonora.
En aquest 6è repte de lectura del Velocirepte us convidem a convertir-vos en lectors i escoltants. Us proposem la lectura d’un llibre que tingui la seva pròpia música de fons.
Històries on el paper de la música és molt més profund, perquè arrossega els personatges.
Ens despertem amb música, conduïm amb música, anem de compres amb música… És inevitable que la música acabi colant-se també als llibres.
Com us sonen aquestes novel·les?


Cuando canto la boca me sabe a sangre

LÓPEZ GONZÁLEZ, Javier
Barcelona: Carena, 2013
Paul Martínez, un periodista d’esports de Le Parisien, es troba a la crisi dels quaranta. Cansat de la seva vida escrivint de futbol, ha de fer-se càrrec del seu nebot Boris, que ha quedat orfe després d’haver matat els seus pares en un accident. Viatgen a Jerez, bressol del flamenc, i s’instal·len a la casa familiar del seu cunyat mort. Allà coneixen la gènesi del flamenc i els intents de Paul per convertir-se en un flamenc FETEN. Després d’1 any, viatgen a Barcelona, on contacten amb l’ambient nacionalista. El conflicte sorgeix quan Boris esdevé independentista i Paul repassa la influència cabal de la societat civil catalana en la pervivència del flamenc, que és menysvalorat actualment perquè és considerat una icona espanyolista, quan el que interessa és construir identitat nacional amb materials “no contaminats”. Paul descorre el vel que tapa l’enorme influència del flamenc en la cultura catalana.


La calle Great Jones

DeLILLO, Do
Barcelona: Seix Barral, 2013
Mitjans dels anys 60. Bucy Wunderlick, una jove estrella del rock, es troba insatisfet amb el tipus de vida que li ha donat riquesa i fama. A la meitat d’una gira, decideix separar-se de la seva banda per allotjar-se en un decrèpit apartament del carrer Great Jones, a Manhattan.A partir d’aquest moment, els seus incondicionals fans especularan sobre aquesta desaparició, creient-lo fins i tot mort. La seva estada al carrer Great Jones no serà el que esperava: la seva privacitat es veurà contínuament entorpida per variades i enigmàtiques visites. El carrer Great Jones reflecteix els malsons i al·lucinacions de la nostra era amb totes les seves escabroses ombres: una mirada penetrant a la barreja d’art, negoci i decadència urbana que conforma el rock and roll.


A la carretera

KEROUAC, Jack
Barcelona: Edicions 62, 2009
A hores d’ara, A la carretera ja és més que una novel·la: és un referent imprescindible per entendre el pensament i el discurs d’una generació -la generació beat– que, amb noms com Neal Cassady, Allan Ginsberg, William Burroughs i el mateix Jack Kerouac, va sotragar als anys cinquanta els fonaments de la societat americana, i, de retop, la seva literatura. A la carretera és la crònica apassionada, rebel i visceral dels viatges a través dels Estats Units d’una colla de joves amb ganes de conèixer el món i pervertir-lo, i és també un àcid retrat d’una joventut que buscava un món diferent, lluny del somni americà.

El Soroll del temps

Barnes, Julian
Barcelona: Angle, 2016
És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions. Així arrenca la novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota un règim totalitari.

Avinguda Telegraph

Chabon, Michael
Badalona: Ara Llibres, 2013
Archy Stallings i Nat Jaffe perseveren en el seu somni: mantenir viu Brokeland Records, el seu negoci, el paradís dels vinils de segona mà. Però l’aparició de l’exquarterback de la NFL Gobson Goode, el cinquè negre més ric d’Amèrica, amb plans per construir un gran centre comercial Dogpile ben a prop, pot suposar una amenaça o una condemna per a la seva petita i vulnerable empresa.

Vides desafinades

Aliaga, Xavier
Barcelona: Edicions 62, 2011
Vicky i Marta, dues noies en l’equador de la trentena, intenten salvar del naufragi la seva modesta discogràfica independent amb el llançament d’un prometedor nou grup. Amb el teló de fons del feixuc trànsit a la maduresa i dels rigors de la crisi econòmica que amenaça d’arrasar-ho tot, Vides desafinades, que ha merescut el Premi Joanot Martorell 2011, és una història de vides desconcertades, travessades per la música. Una novel·la on les relacions i les amistats s’entrellacen i es redefineixen a l’albir dels embats d’una realitat punyent. Un combat quotidià contra la infelicitat i el desencís.

divendres, 4 de maig del 2018

Literatura i música: TERROR!!!!

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR


Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.





10 de maig

Música i Terror

No només de Death Metal viu el gènere literari de l'horror i el terror, els seus satànics tentacles es poden rastrejar en el rock, el pop o el rap. 


Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.

dilluns, 30 d’abril del 2018

Literatura i música: gènere negre

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR


Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.






3 de maig

Música i gènere negre

Del jazz de les antigues pel·lícules de gansters fins al hip-hop actual. Delinqüència, dones fatals, assassinats i els discos que van inspirar. 



Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.


LIBROS
“Edipo Rey” de Sófocles (Penguin Clásicos)
“El nombre de la Rosa” de Umberto Eco (DeBolsillo)
“V de Vendetta” de Alan Moore y David Lloyd (ECC Ediciones)
“El collar de perlas o Sweeney Todd el barbero diabólico de la Calle Fleet” de James Malcoml Rymer (Pulpture Ediciones)
“Jack El destripador Caso Abierto” de Yvan Figueras y Tamara Mingorance (Aljia)
“El Dragón rojo” de Thomas Harris (DeBolsillo)
“From Hell” de Alan Moore y Eddie Campbell (Planeta DeAgostini)
“Las chicas” de Emmy Cline (Anagrama)
“Cadena Perpetua. La historia de Charles Manson” de Mariano Muniesa (Quarentena)
“El halcón maltés” de Dashiell Hammet (DeBolsillo)
“Anatomía de un asesinato” de Robert Traver (Quaterni)
“El hombre del brazo de oro” de Nelson Algren (Galaxia Gutemberg)
“Verano Rojo” de Daniel Quirós (Editorial Costa Rica)
“Miami blues” de Charles Willeford (RBA)
“Tatuaje” de Manuel Vázquez Montalbán (Booket)
"Jazz para el asesino del hacha" de Ray Celestin (Alianza)
“Un ciego con una pistola” de Chester Himes (RBA)
“Generación hip-hop” de Jeff Chang (Caja Negra)
“Ghetto Brother” de Julian Voloj (Sapristi)
“El poder del Perro” de Don Winslow (DeBolsillo)

DISCOS
“Las mejores obras del canto gregoriano” de Coro Monjes Monasterio Silos (EMI)
“Sweeney Todd Soundtrack” de Varios Autores (Nonesuch)
“The Beatles (Álbum Blanco)” de The Beatles (Parlophone)
“The Manson Family Sings the songs of Charles Manson” de The Manson Family (M-T Archives)
“Anatomy of a murder” de Duke Ellington (Not Now Music)
“The man with the golden arm” de Elmer Bernstein (Sound Track Factory)
“Touch of Evil” de Henry Mancini (Hot Record Society
“Jazz on film: Film noir” (caja) de Varios Autores (Moochin’ about)
“Siembra” de Willie Colón y Rubén Blades (Discos Musart)
“Romesco” de Gato Pérez (Picap)
Cualquier recopilatorio de Louis Armstrong
“Spillane” de John Zorn (Warner)
“Haunted Dancehall” de The Sabres of Paradise (Warp)
“Murder Ballads” de Nick Cave And The Bad Seeds (EMI)
“American Murder Ballads” de Varios artistas (Not Now)
“Straight Outta Compton” de NWA (Best Side)
“Doggystyle” de Snoop Doggy Dogg (Death Row)
“Illmatic” de Nas (Sony)
“Desde el Azteca” de Los Tigres del Norte (Mis)

DVDS PELÍCULAS
“Edipo Rey” de Pier Paolo Passolini
“El nombre de la Rosa” de Jean-Jacques Annaud
“V de Vendetta” de James McTeigue
“Sweeney Todd” de Tim Burton
“Asesinato por decreto” de Bob Clark”
“From Hell” de Albert y Allen Hughes
“El dragón rojo” de Brett Ratner
“El silencio de los corderos” de Jonathan Demme
“Manson, retrato de un asesino” de Tom Gries
“Anatomía de un asesinato” de Otto Preminger
“El hombre del brazo de oro” de Otto Preminger
“Sed de Mal” de Orson Welles
“Pulp Fiction” de Quentin Tarantino
“Pepe Carvalho” (Serie de Juanjo Puigcorbé)
“Asesinato en el Comité Central” de Vicente Aranda
“La noche del cazador” de Charles Laughton
“El halcón maltés” de John Huston
“Colors: Colores de guerra” de Dennis Hooper
“Los chicos del barrio” de John Singleton
“Clockers (Camellos)” de Spike Lee
“Traffic” de Steven Soderbergh
“Sicario” de Denis Villeneuve

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...