L'atac a un conegut bar LGTBI d'Oslo ens recorda que el Dia de l'Orgull ha de ser un dia reivindicatiu. Des de l'Ampli aportem el nostre humil gra de sorra a l'orgullosa diada recomanant discos, pel·lícules i llibres. Abans de desgranar la nostra llista, felicitar a Netflix per la seva aposta pels continguts LGTBI amb sèries com Heartstopper , adaptació del còmic homònim, Orange Is the New Black o l'excel·lent capítol de Black Mirror "San Junipero". (Recopilat per: Lídia Noguerol)
Una dona deixant flors al lloc de l'atemptat
Enguany al nostre país el Dia de l'Orgull està dedicat a la visibilitat lèsbica. Lidia Damunt porta anys reivindicant-la i acaba de treure un disc nou, "EX", on torna a evolucionar i sorprendre a cada cançó.
Portada del disc
Amb una llei trans aprovada que no acaba de convèncer a tot el col·lectiu, m'he recordat de la cançó "We Exist" del disc "Reflektor" (2014) d'Arcade Fire , on l'actor Andrew Garfield interpreta una dona trans.
La llibreria bar "La Raposa" va passar el 15 de juny en pantalla gran el documental Keyboard Fantasies , que narra la vida de Beverly Glenn Copeland la única alumna negra de l'escola de música clàssica The McGuill Music Academy (Canada).A més a més, era lesbiana i durant els anys seixanta, quan l'homosexualitat era delicte, mostrava obertament la seva orientació sexual. Més endavant esdevindria transgènere. El 1986 va enregistrar el disc de jazz electrònic Keyboard Fantasies, que anys més tard va ser rescatat de l'oblit per un col·leccionista japonès.
Acabem recomanant quatre llibres:Els grans optimistes, Man Enough To Be a Woman, i Olivia on the record.
Els grans optimistes. Rebecca Makkai. Edicions del Periscopi. Barcelona, 2021.
Els grans optimistes ens transporta, primer, entre els anys 1985 i 1992, quan la ciutat de Chicago es veu trasbalsada per una epidèmia mortal devastadora. Yale Tishman comença a prosperar en l’àmbit professional com a promotor d’exposicions d’art, aportant una extraordinària col·lecció de pintures dels anys vint i veient com la majoria dels seus amics homosexuals emmalalteixen per la SIDA.
De memòria recordo a Jayne County a "Por favor, mátame, ", quan en un concert el cantant dels Dictators, Dick "Handsome" Manitoba" la va insultar i ella el va colpejar amb el pal del micro i li va obrir el cap. El Colectivo Bruxista resumeix el llibre així:
"Desde que abandona Georgia para probar las mieles de la contracultura, la historia de Jayne sigue el arco de la liberación LGTBI en los Estados Unidos. Llegó a la mayoría de edad viviendo al día, se enfrentó a la policía en Stonewall y se declaró transgénero mientras estaba de gira por Europa con su banda. Fue a todas partes, conoció a todo el mundo y vivió para contarlo. Man Enough to be a Woman es la crónica de ese viaje extraordinario: un relato inspirador de una vida vivida al límite en el lado más salvaje de la segunda mitad del siglo XX."
Olivia On The Record. A Radical Experimental in Women's Music. Ginny Z. Berson. Aunt Lutte Books. Sant Francisco, 2020.
Ja vam parlar d'Olivia Records, però recomanem aquest llibre escrit per una de les seves fundadores.
¿Acabaran les camisetes de Lidia Damunt venent-se a les botigues d'Inditex o H&M al costat de les dels Ramones, els Iron Maiden, de les calcetes de Run Dmc o lesdessuadoresde la NASA? Si aquestes marques es regissin per criteris artístics i realment estètics, sí. És més, si la música d'ella sonés en aquests comerços els dotaria de l' autenticitat que els falta, perquè Lidia Damunt ha fet una marcianada amb una producció mainstream sense renunciar a ser ella mateixa. (Text: Lídia Noguerol)
A "Nacer en Marte"(La Castanya, 2019), Lidia Damunt emula l'antheà David Bowie a " El hombre que cayó a la tierra" (el 2016 l'Editorial Contra va publicar una nova versió del clàssic de Walter Tevis) i canta als seus amors i desamors terrestres des de la perspectiva d'algú que no acaba de trobar el seu lloc al planeta blau. El millor del disc són les guitarres, les melodies pop, el flirteig amb l'R&B i una producció pulcra, molt diferent a la dels seus discos anteriors, que mima els sons i els efectes.
En aquest disc Lidia Damunt recull el treball que va fer amb la veu al disc "Gramola" (Tormina, 2014) i amb la guitarra a "Telepatía" (Tormina, 2016). De fet, "Nacer en marte" parteix de la cançó "La Caja" i a mesura que va avançant i anem escoltant les lletres ens ve al cap la frase de Virginia Woolf amb la que Lidia Damunt anunciava la sortida del seu nou disc: "El amor es una ilusión, una historia que uno construye en su mente, consciente todo el tiempo de que no es verdad, y por eso pone cuidado en no destruir la ilusión". De Bloomsbury a Mart en deu cançons molt terrenals que ens recorden també que la flama de "Vigila el fuego" (Austrohúngaro, 2012), mai es va apagar. Abans he destacat les guitarres, doncs resulta que en directe Lidia Damunt no en toca cap! Es dedica a les coreografies sui generis acompanyada per Javier Carrasco (al sintes i efectes) i Clara Collantes a la guitarra elèctrica. Javiera Mena truca ja a la Damunt i te l'emportes de gira, dona.
Lidia Damunt toca aquest dissabte 14/12/2019 a les 20.30h a la sala VOL.
Les seves lletres la delaten. Lidia Damunt a més de tocar música també llegeix. En el seu últim disc "Telepatía"hi ha referències a clàssics de la literatura que també han esdevingut clàssics del cinema. Per mèrits propis també té una cançó en un punt de llibre del tricentenari i no és la primera vegada que passa pel blog de l'Ampli. Aprofitant el seu concert a Barcelona li vam preguntar pels últims llibres que havia llegit i que més li havien agradat. Si encara no sabeu què llegir, comprar o regalar, les seves recomanacions són una bona opció.
Lidia Damunt també llegeix la ment LLIBRES
"Las chicas" de Emma Cline
Ofrece una perspectiva bastante original en cuanto al tema de cómo una persona puede dejarse llevar y acabar en una secta. En este caso pasando tres pueblos del líder y más bien por sentirse atraída por una de las chicas que forman parte de ella. Dice mucho de cómo a veces las cosas parecen desde fuera y cómo son en realidad desde dentro. Hace pensar en la historia oficial, y en las miles de historias pequeñas y secretas que sucedieron y no conocemos.
"A Virginia le gustaba Vita" Pilar Bellver
Utilizando la correspondencia amorosa entre Virginia Woolf y Vita Sackville-West, Pilar Bellver construye una novela de ficción. Me pareció entretenida y me dio ganas de leerme algún libro de Woolf que tengo pendiente. También me hizo pensar mucho en el snail mail, estoy deseando encontrar pen pals y ponerme a escribir cartas larguísimas con boli, aunque dudo que encuentre a alguien que quiera recibirlas. En cualquier caso, te transporta a otra era, y eso siempre refresca.
"Mancha" Ana Flecha (ed. Bombas para Desayunar)
Es el relato de una chica que se va a vivir a un pequeño pueblo de Noruega, y ahí, en medio de la nada, vemos qué piensa, qué hace, cómo reacciona a lo que pasa, o a lo que nunca pasa. Una historia que hace pensar en lo importante que es el contexto, así en general. Me gustó también mucho su sentido del humor.
"No soy ese tipo de chica" Lena Dunham
Hace ya un tiempo que me leí este libro pero aún me acuerdo mucho de él. Dunham tiene mucho arte para contar historias, salta de un tema a otro con una soltura increíble, ahora te cuento un trastorno alimentario ahora te hago un chiste de veganos, ahora te cuento una historia de acoso sexual. Y todo con gracia, te ries y a la vez te transmite una energía que es como si te tomas un espresso triple con hielo. A mí me dejó con los ojos como platos, una sonrisa y ganas de hacer cosas.
"Crash" J. G. Ballard (ed. Minotauro)
Hace poco me releí este libro. Llegué con dificultad hasta el final porque la traducción (al menos de la edición en castellano que yo tengo) no es ninguna maravilla. Me encanta esta historia. Estas personas que se excitan con los accidentes de coche y su existencia gira en torno a eso. Lo que más me gusta del libro es cómo describe el interior de los coches, los tableros de instrumentos, las cajas de marchas, todas las formas con precisión y detalle. Toda esta reflexión sobre las personas y su relación con la tecnología me inspiró bastante para escribir una canción como "Tu teléfono ".
Si busqueu a Lidia Damunt en una biblioteca, la trobareu al número "3" amb els discos de pop i rock. Encara que per cançons com "La escritora", del disc "Vigila el fuego", podria estar al 028 (lectura i escriptura) o al 82 (Literatura) i no desentonaria. "Gramola" el seu últim treball, és un disc de versions que continuarem trobant a l'apartat de pop de la secció de música, però les cançons originals que adapta ens porten d'excursió pels apartats "0.4 Música Llatinoamericana", "0.790 Música Espanyola" i "30-055 Dones i feminisme".
Tormina del Malmö Menor
A Gramola, Lidia Damunt versiona deu cançons tradicionals i populars iberoamericanes interpretades per dones, i les adapta al seu estil (encara que de vegades sembla que siguin les cançons les que la guien a ella) . Hi trobem tots els gèneres que Damunt ha tocat en altres discos seus, com el folk, el country, el pop i el rock. Però també hi trobem novetats com el reggae, un acostament a la "cançó lleugeura" i el treball amb la veu, que s'obre a d'altres registres. Entre les versionades hi ha Lola Flores,Rocío Jurado -de qui fa les adaptacions més estripades i rockanroleres amb udols marca de la casa inclosos-, Mari Trini (el llibre "Desconocidas & fascinantes" li dedica una entrada, que val la pena llegir), Julieta Venegas o Violeta Parra, entre d'altres. "Gramola" és la primera referència del propi segell de Lidia Damunt, que porta el nom d'una dona que coneix molt bé, Tormina records. Podeu escoltar "Gramola" aquí.
El disco
Lidia Damunt viu a Suècia, però aquest mes està de gira per la península. El dissabte 12 d'abril presentarà al Teatre CAT de Barcelona el seu nou disc acompanyada de Clara Collantes i compartint escenari amb Aries.
