dijous, 3 de setembre de 2009

La llei i la música a les biblioteques públiques - 1a part


Benvolguts musictecaris, quantes vegades ens hem preguntat si és legal o no que els usuaris gravin CD’s, si podem penjar música a Internet, si podem passar vídeos, si estarem sota el pes de la llei, o gaudint la seva insuportable lleugeresa. A continuació intentarem fer un resum, el més sintètic possible, de les condicions i oportunitats que ens ofereix la llei.

És moment d’innovacions en els serveis i usos de la música i convé ser intrèpid. Sovint ens frena el desconeixement de les possibilitats, o les restriccions massa conegudes. Ja se sap que la llei és per a l’home i no l’home per a la llei. Confiem en que aquestes pinzellades solucionin alguns dubtes i encoratgin a innovar els serveis de les àrees de música de les biblioteques.
Comencem, doncs.


La llei


En tant que productes culturals, tots els documents que formen part de la col·lecció de la biblioteca (com els musicals) estan subjectes a la Ley de Propiedad Intelectual, concretament a la seva última versió:

Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (BOE núm. 97, de 22-04-1996)

Aquesta llei regula, entre altres coses, què poden fer els centres públics d’informació amb els documents. N’oferirem una síntesi.


Els drets sobre una obra

Per començar, hi ha drets d’autor i drets connexos:

-> Dret d’autor: és el que es refereix a l’artífex d’una obra. En el cas de la música, el compositor de la peça.
-> Dret connex: és el que es refereix als intèrprets (cantants, per exemple) i als productors.

Al món de la música, molts compositors canten les seves pròpies cançons, coincident l’autor i l’intèrpret: Leonard Cohen, Santiago Auserón... Però hi ha molts cantants que no són autors: Luz Casal, Ana Belén, Dyango... aquests tenen drets connexos.

Tota obra que està a la biblioteca té implicats tres agents: el compositor, per drets d’autor, i el cantant i el productor, per drets connexos. Els drets d’autor són de dos tipus:

- >Morals: reconeixement de l’autoria, respecte a la integritat de la obra, dret a recopilar-la...

-> D’explotació: dret a decidir qui i de quina manera explota la teva obra.

Aquests drets durant tota la vida de l’autor i 70 anys després de mort. És una manera d’assegurar el patrimoni a la descendència immediata d’un artista. A partir d’aquí es considera que la obra passa a domini públic, i regeixen els drets morals. Els drets connexos duren 25 anys.

Els drets d’explotació

Els drets d’explotació que es poden exercir amb una obra són els següents quatre:


1) REPRODUCCIÓ (Art. 18): és la fixació per la obtenció de còpies de la obra. Una fotocòpia és l’exemple seglevintiunesc. Un còpia digital és també una reproducció. La reproducció pot ser estable (una fotocòpia), o efímera (un fitxer que després es pot esborrar).

2) DISTRIBUCIÓ (Art. 19): és oferir l’accés al públic mitjançant un suport tangible. Pot ser una venta, lloguer o (com en el cas de les biblioteques) un préstec.

3) COMUNICACIÓ PÚBLICA (Art. 20): és oferir l’accés al públic de la obra sense que es distribueixin exemplars. Per exemple, el fil musical és un acte de comunicació pública (no es passa el suport, sinó la obra directament). Altres exemples són la televisió o la difusió via Internet.

4) TRANSFORMACIÓ (Art. 21): és qualsevol modificació de la obra, de la qual se’n derivi una altra. Són, per exemple: traduccions, resums, adaptacions... En el cas de la música: versions, samplers...

A les biblioteques s’ha utilitzat únicament un d’aquests drets: el de distribució en la seva modalitat de préstec. Les biblioteques no tenen adquirits els drets d’una altra forma d’explotació de les obres llevat dels següents casos:

-> Reproducció: es podria digitalitzar algun document (per exemple una maqueta) en cas que la consulta de l’original no garantís la seva conservació.

-> Quan els drets passen a domini públic -als 70 anys després de la mort de l’autor- tothom pot explotar la obra. Per exemple, tota la música clàssica.

-> Les interpretacions d’obres de domini públic (que tenen drets connexos) i que tinguin més de 25 anys també es poden usar lliurement. Respectant sempre els drets morals que consigna la llei, com ara el reconeixement de l’autoria, respecte a la integritat de la obra...


D’aquestes notes es dedueix que podem oferir als usuaris, via Internet, tota la música clàssica d’autors morts fa més de 70 anys (gairebé tota) en interpretacions que tinguin més de 25 anys, és a dir, anteriors a 1984... Tota una feina que ja és possible i que permet la llei. Tota una feina patrimonial per treballar la música local que no podem deixar perdre.


Com veiem, aquestes possibilitats no beneficien directament a la música moderna. Només la música clàssica té algunes avantatges legals. La música d’autors vius o morts recentment està totalment regulada i les biblioteques només poden prestar-la.

[Fi de la primera part... continuarem aportant algunes claus bàsiques per entendre l'entramat legal en que ens movem. Esperem els vostres dubtes, comentaris.]


7 comentaris:

Gamby ha dit...

Plas plas plas plas plas etc. Quina article Direktor!

Gamby ha dit...

M'he tivocat. Quin peatxo d'article.

Lórien ha dit...

Necessitàvem aquest post com aigua de pluja! Mil gràcies!

mon ha dit...

very interesting,!!

Trufete ha dit...

Ostres! Un servei de descàrrega de música online de gravacions antigues digitalitzades... si no ho he entés malament això seria possible, oi?

Trufete ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gambita ha dit...

Hola Trufete, això que dius no és que sigui possible... sinó que a França ja és una realitat: http://gallica.bnf.fr/ Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...