Distàncies curtes # 1: Austin Psych Festival (Austin, TX)

Decidir el lloc, preparar el viatge, passar els nervis de rigor, fer la maleta i, arribat el dia, deixar enrere la rutina per convertir-te en explorador, en aventurer, en elefant blanc (dispensa, turista). Dies o setmanes per descobrir nous colors, sabors i sons, amb els sentits ben desperts embriagats d'emoció i sorpresa. Sentir-te com un nen en un parc d'atraccions o com l'adolescent en la seva primera festa nocturna. De cop i volta, els teus ulls i el teu cor són els del nen i els de l'adolescent, has rejovenit i ets sents més viu.

Viatjar, un plaer no sempre a l'abast de tothom, sobretot si entre el nostre domicili i el destí anhelat disten uns quants milers de quilòmetres entre mig.

Als musictecaris viatgers ens agrada el turisme musical: participar de l'escena efervescent d'una ciutat, visitar els llocs emblemàtics que els músics de capçalera van beneir i peregrinar a les nostres Mecas particulars també conegudes amb el nom de "Festivals".

A la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot iniciem una sèrie de playlists a Spotify que eliminaran d'un cop de ploma els quilòmetres i ens portaran, en vol directe sense escales, fins aquells festivals del món que ofereixen propostes excitants per a les nostres oïdes.

Les playlists que anirem publicant faran les distàncies curtes i en tan sols un clic podrem escoltar, des de primera fila, els grups i intèrprets que protagonitzaran els cartells dels festivals, però estalviant-nos els embuts, les cues i fent guardiola. Qui no és conforma és perquè no vol.

El primer festival de la nostra sèrie és l'Austin Psych Festival a Austin (Texas). Austin és una ciutat musicalment trepidant amb més de 200 locals de música en directe i dos importants festivals de projecció internacional que són l'Austin City Limits Music Festival i el South by Southwest. Una ciutat oberta, lliberal i divertida, allunyada del conservadurisme imperant en l'Estat texà. No en va tenen com a lema "Keep Austin Weird": els austinians són conscients de la seva singularitat i la celebren amb humor.

Austin (TX)

L'Austin Psych Festival 2014 dóna sortida principalment a la música psicodèlica, experimental, noise, garage i drone.

 Austin Psych Festival 2014

Nascut l'any 1998 com un petit festival, amb els anys ha crescut fins a ser considerat un dels principals de l'escena independent dels Estats Units. Aquest any presenta una lineup increïble amb Dandy Warhols i Brian Jonestown Massacre al capdavant, compartint escenari amb bandes com Panda Bear, Of Montreal, Peaking Lights, Pure X i molts més.

    Edició 2013: 
Durant els dies 2 a 4 de maig, a 8.500 Km de distància de Barcelona, sonaran a la capital texana totes aquestes bandes que hem recollit a la playlist i a través de la qual podràs conèixer l'actualitat d'aquests gèneres musicals alternatius. Sens dubte, un viatge psicodèlic des del sofà de casa teva.

Si t'ha agradat la proposta i el cartell de l'Austin Psych Festival però et quedes amb ganes d'assistir-hi perquè la teva economia no t'ho permet, sempre pots optar pel seu festival germà, el Levitation Fest que es celebra a la ciutat francesa d'Angers al mes de setembre.

  Bon viatge!

Bandcamp # 8 : Wendy GlaSsex/Hits with tits

Wendy GlasSex és una novícia de Girona, que podria aspirar a ser la santa de la cançó de "Parálisis Permanente" que van popularitzar "Alaska y Dinarama". De moment, va pel bon -o mal- camí, perquè al convent de Sant Joan de les Abadesses, a més de resar i preparar dolços de pasta fullada, es dedica a l'activitat farmacèutica -una indústria que té mala fama entre les monges-, elaborant unes pastis alucinògenes que es veu que són la hòstia. O sigui que si vol ser canonitzada, els requisits de levitar al dematí i viure extasiada i al·lucinada, els pot complir el dia que vulgui. 

Wendy Glassex 

Com d'altres monges, Wendy GlasSex, tot i tenir uns coneixements de la producció musical limitats, també canta i dóna la nota en una ciutat, on la religió segueix un altre camí. La germana Wendy té poc a veure amb el rock cristià. Més aviat s'inclina pel pop electrònic i lo-fi, prefereix l'esperit punk a l'esperit sant i predica la filosofia del Do it yourself, mentre encén un ciri a "Las Vulpess". Critica amb amb ironia i frivolitat el moderneo, alhora que es riu de tot, d'ella i dels altres. En alguns del seus concerts ha utilitzat com a intro de "Me gusta ser una zorra", la veu del seu públic corejant "potorro rapado". Tanmateix, ella diu que es dedica a la "música intel·lectual, és a dir al karaoke". Abans de sentir la crida del senyor, va treballar al guarda-roba de la Madonna i de taula camilla de l'anestesista de la Cher. També va ser la netejadora oficial de les ulleres de mosca del Bono i asistenta del banc de sang dels Rolling Stones. A més de la música, Sor GlaSsex ha cultivat la literatura. Va escriure un llibre amb un títol premonitori: "Trucant a les portes del cel". 

Devoció asilvestrada

Actualment està preparant el seu primer disc, "Melodías silvestres", que preveu acabar "en algun moment inconcret del futur, abans que s'acabin les obres de la Sagrada Família per exemple". Mentre no arriba el seu primer llarga durada, podeu escoltar al seu bandcamp "Toco el ukelele porqué soy moderna", dedicada als gafapastis que toquen aquest instrument al Primavera Sound. Sor GlaSsex explica que per fer la lletra d'un tema tan intel·lectual es va inspirar en la élit de la joventut espanyola, que no fa massa va quedar retratada en un anunci de bolsos. 



Tot i que Sor GlasSex només ensenya "les tetes a les dutxes del convent i a la platja nudista", està involucrada en el projecte "Hits with Tits". "Hits with tits" serà un recopilatori de bandes de noies o de bandes amb noies, que anirà acompanyat de les creacions d'algunes il·lustradores destacades. Aquest disc de 12" inclourà grups de diferents estils com el lo-fi, el noise i el garatge. 

Nipple Confidence

A més de Wendy GlasSex, a "Hits with tits" es podran sentir a "Carmonas", "Chiquita" y "Chatarra", "Brigitte Laverne", "Sangre", "Joyaz", "Agoraphobia", "MerylStreep", "Terrier", "Dúo Divergente", "Las desnortadas", "Supergrupo2", "Panty Pantera", "Hardcute Ukelele" i "The Anna Thompsons". Les impulsores d'aquest projecte sonogràfic per "il·lustradores i senyoretes amb bandes" va ser una iniciativa de les valencianes Lurdes Sanz (part musical) i Ada Díez (part visual). Lu Sanz també porta el blog "Una piel de astracán",  des d'on promociona grups que comparteixen en streaming o regalen en forma de descàrrega lliure la seva música. De tant en tant, "Hits with tits" celebra festes. La propera serà el 28/02 al Bar Lupita (Raval) de Barcelona. Podeu llegir una entrevista a les seves fundadores al fanzine Atom-ize. 

you never walk alone

Podeu saber més coses de Wendy GlasSex visitant la seva web i llegint aquesta entrevista al ja esmentat fanzine Atom-Ize. A pàgina web de Sor GlasSex podeu escoltar més cançons seves com "Parentela POPular". A l'apartat "Archivo" hi trobareu gravacions més antigues, com la sado maso "Mossa d'Esquadra".  La germana Wendy també es fa els cartells dels seus concerts, que podeu apreciar aquí . Finalment us quedarà veure-la en directe. Els seus concerts a més d'una experiència religiosa, són un exemple del credo DIY de Sor GlasSex: Fer música per passar-ho bé i fer-la tan bé com sigui possible amb els recursos que té. 

Walkin' with Jesus

Cancer Moon: tempestes elèctriques ofeguen els somnis

Llegeixo una crítica al Rock de Lux (núm. 266, octubre 08) del disc de Josetxo Anitua, The Art Of Distraction, on m’assabento que l'ex-cantant i compositor de Cancer Moon es va treure la vida el passat 22 d’abril. Em deixa tan afectada la notícia que, immediatament, sento la necessitat de tornar a les atmosferes introspectives d’un dels discos més interessants de la història del rock independent fet a la Península. Estic parlant de Hunted by the Snake aparegut l’any 1990, un disc considerat per alguns el punt de partida del noise espanyol. Estic d’acord, l'any 0 de la dècada del soroll comença amb Cancer Moon.

Behind your snake smile, I'll seek the eyes, Jean Genie's eyes. Don't stare the eyes, they're bleeding, the smile will bite with poison, it will take your life. Rock'n'roll is good for your soul.



Hunted by the Snake va ser el primer disc dels Cancer Moon, banda bilbaïna de guitarres fluctuant entre la Velvet Underground, Television i Spacemen 3. Psicodèlia, distorsió i lletres màgiques que farien somniar a Syd Barrett, eren els elements vertebradors de la seva música. La primera vegada que vaig escoltar el disc recordo que em vaig quedar esglaiada, com si m'hagués mossegat una serp i notés el verí contaminant la meva sang, sense poder aturar el seu recorregut inexorable cap al meu cor.

Hunted by the snake, so drown into the dream ain't got time to sin, just the echo looped in my tape ready to be played, a stereo wind blows my face and the girl come so real, golden chain and good career wishin she was near...

Cancer Moon no semblava una banda d’aquí, típic comentari que (per bé o per mal) s’acostuma a dir d’aquells que treuen un excel·lent en les notes de l’escola imaginària de música d'aquest país. La seva proposta era arriscada i absolutament embriagadora.


Voices of the Sax de l'àlbum Hunted by the Snake (Polar, 1990).

Malauradament les bones crítiques del disc no es van traduir en vendes. Hunted by the Snake és un àlbum maleït, que va apostar per un so massa al·lucinat i anticipador del rock que altres grups farien seu anys més tard, amb el beneplàcit d'un públic més avesat. Jon Zamarrita (guitarra) i Josetxo Anitua, cap bicèfal de la banda, no van tenir la sort de cara. La producció del disc, a càrrec de Jaime Gonzalo (codirector de Ruta 66), no els va convèncer i amb la discogràfica Polar, que el va editar, van acabar als tribunals.
Cancer Moon van tornar a gravar dos anys més tard, aquest cop amb Munster Records. El temps de la serp dóna pas al temps del colibrí: Flock, Colibri, Oil, consolida el so de la banda portant-lo un pas o dos o tres més enllà del primer àlbum.

Solution, de l'àlbum Flox, Colibri, Oil (Munster, 1992)


Els llunàtics semblen no trobar el seu lloc a la Terra i les relacions amb Munster Records aviat es tornen aspres. Nou canvi d'escuderia. Radiation s'encarrega de produir i editar el tercer àlbum, Moor Room (1994). Elogiat i beneït per John Peel, el disc jockey de la BBC britànica adorat pels indies, Moor Room tanca una trilogia d'àlbums que es troben entre els millors discos (i també entre els més oblidats i maleïts discos) de la història del rock espanyol.


Una impecable producción, cuidada hasta el más mínimo detalle, envuelve los contenidos de un disco para escuchar, para sentir, para desguazar canción por canción, para llorar y también para reir. Su umbral sonoro cada vez es más inmenso, su capacidad de subyugarte, enorme, y las sensaciones que te transmite, infinitas. Consiguen aunar en un mismo soporte sensibilidad e intensidad y, sobre todo, los temas de "Moor Room", ya sean ruidosos, frágiles, violentos o hipnóticos, desembocan en un punto en común: visceralidad.
Roberto Kool'zine, Rock de Lux número 115, gener de 1995.

Els tres àlbums es troben, actualment, descatalogats. Les tres discogràfiques que els van editar, han desaparegut, fet que dificulta la seva reedició.

Josetxo Anitua va continuar vinculat al món de la música, com a disc jockey al Kafe Antzokia de Bilbao i col·laborant amb d'altres grups com Le Mans, Single i Atom Rhumba. En els últims temps, més interessat per la música experimental, va crear el projecte Josexto Grieta , a l'esquerra de l'esquerra del soroll i la improvisació. Sobre el primer disc de Josetxo Grieta, titulat Reminder of a Precious Life (Audiobot, 2006), el Jaime Gonzalo va escriure: Aquelarre de estopa electrònica que, sin red de seguridad, se balancea por la cuerda floja divisoria de la razón y el disloque. Com el mateix Josetxo, caminant per la corda fluixa.

Even when the sun goes down
birds are flying
Even when the sun goes down
birds fall dying
in this precise moment
tingle, tangle,
precious life We're living
even when the sun goes down.
Precious Life. Josetxo Grieta.


Articles llunàtics i verinosos:

http://blogs.grupojoly.com/ventana-pop/2008/05/01/los-anos-de-la-luna-en-cancer/
http://www.discoscrudos.com/cancermoon/inter.php


Discografia de Josetxo Grieta:
Reminder of a Precious Life (Audiobot, 2006)
Euskal Semea (Mattin, 2006)
The Art Of Distraction (Ozonokids, 2008): disc pòstum de Josetxo Anitua.
Aquests tres discos s'editen amb Anti-Copyright i es poden aconseguir a través del catàleg d'Arto Artian, que promou i distribueix obres experimentals utilitzant el software lliure.



Me quedo con el placer de la música, el crearla con otras personas y no necesitar hablar, que sea la música la que hable por ti y el resultado te sorprenda positivamente. Y reniego absolutamente del negocio musical, que nos minó.
Josetxo Anitua.