Reines,
Criades, Casades, Solteres, Joves, Velles, Enamorades, Desenganyades....Amb
motiu del dia de la dona visitem a les heroïnes d'òpera més subversives, rebels
i feministes i ho fem a través d’un repàs per la història del gènere que inclou
l’evolució de la dona a la societat al llarg del temps, les biografies dels
diferents compositors, el llibret de les diferents òperes que tractarem i, per
descomptat, les seves àries més representatives.
Serà el 7, 14 i 21 de març, a les 19 h.
A
càrrec de Teresa Torres Villaseca. Professora de Música i Historiadora de
l’Art.
Sessió 1. 7 de març: De Monteverdi a Mozart.La naturaleza nos
hace libres y el matrimonio nos hace esclavas. Ottavia. L’incoronazione di Popea de Monteverdi
Sessió 2. 14 de març: De Mozart a Verdi.Todos los hombres
valen lo mismo porque ninguno vale nada. Serpina, Cosi fan tutte de Mozart
Sessió 3, 21 de març: De Wagner a Strauss. Carmen no cederá
jamás: Libre nació y libre morirà. Carmen. Carmen de Bizet
L'aparició del rock va suposar el
trencament amb les normes establertes per part d'una joventut que, gràcies a la
seva activitat, aconseguia una via d'escapament i l'oportunitat de crear una
cultura pròpia. Dins d'aquest trencament, el sexe va esdevenir un aspecte important en la
formació de grans ídols de masses i d'icones sexuals: Elvis, Mick Jagger, entre
d'altres, van saber jugar aquest paper. Però, i les dones? Quins és el paper que
el rock els hi atorgava? Simples fans o groupies? Només explotació de la seva
imatge?
Malgrat el masclisme i la
dominància masculina en el món del rock i del pop, dones com Patti Smith, PJ
Harvey o Björk, s’han reivindicat com artistes, enriquint amb la seva potència
i creativitat els diferents gèneres musicals. Des d’una perspectiva històrica,
social i artística, analitzarem el paper de les dones en la música popular
contemporània.
La cita: El proper dimarts 11 de març a les 19h, les dones del rock assaltaran la Biblioteca Vallcarca i els Penitents guitarra en mà.
Activitat en col·laboració amb el Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Gràcia.
Si t'interessa el tema, a l'AMPLI fa uns anys vam dedicar una sèrie d'articles a les "Dames perilloses del Rock":
Dames Perilloses del Rock, SL. 1a part: Wendy O. Williams (Plasmatics), Vulpes, Lydia Lunch, Pauline Murray (Penetration), Gitane Demone (Christian Death), Siouxsie Sioux (Siouxsie & the Banshees), Babes in Toyland.
Dames Perilloses del Rock, SL. 2a part: Diamanda Galás, Nico, Marianne Faithfull, The Runaways, Joan Jett, Suzi Quatro, Courtney Love (The Hole), Tere Desechable (Desechables), Las Furias.
Dames Perilloses del Rock, SL. Un Final: Le Butcherettes, Poison Ivy (The Cramps), Nina Hagen, Mika Miko, Alice Armandariz (The Bags) i Patricia Morrison (The Bags, The Sisters of Mercy, The Damned), Texas Terri, The Slits, Cherry Vanilla, Supersnazz, Ruyter Suys (Nashville Pussy), Patti Smith, Jayne County.
Ja era hora. Necessari i alleujador com "l'Agua del Carmen" que la meva mare em donava quan em feia mal la regla. La britànica Caitlin Moran ha escrit el super vendes Cómo ser mujer, el llibre que moltes novícies esperàvem per il·luminar el nostre camí cap a la conversió en dones. I en aquest camí cap a la conversió, Caitlin ens recorda que no poden faltar les reveladores lliçons de Germaine Greer, la gresca, les patates fregides, les calces amples, el rock and roll i la rialla-espanta-llops. Què carai, genial!
L'autora treu solemnitat als postulats feministes amb humor descarat però fidel a l'esperit combatiu. En uns temps en els quals semblava que el feminisme estava superat per la (falsa) igualtat de les lleis dels governs occidentals, la Moran reivindica exaltada i a crits, però amb amb la boca plena d'arguments sòlids, la lluita de les dones per una política de Tolerància Zero amb el Patriarcat.
La nostra pròpia política individual contra totes aquelles situacions aparentment "normals" en les relacions però que disten de la paritat, contra l'estereotip femení que ens fa sentir estrangeres a la nostra pròpia pell i contra tot allò que encotilla l'existència de les dones perquè ens demana l'impossible: portar el Photoshop incorporat a la imatge, viure condicionades pel rellotge biològic i ser actrius porno per la nit però abnegades companyes durant el dia.
El llibre m'ha fet passar tres dies amb els ulls adherits a les
pàgines, el somriure llustrós com un tatuatge acabat d'estrenar i l'ànim disposat al combat ferotge amb un èxercit de zombies nazis entrenats per Alberto Ruiz-Gallardón. Un bàlsam espiritual que et fa exclamar "Crish Crash Guay!" a cada nou capítol, desitjant més diversió nutritiva, com si en comptes d'un llibre sobre feminisme fos una bossa de carmels Peta Zetas:
La lectura m'ha sorprès rient de situacions calcades a la meva biografia que no sempre he viscut amb bon humor però que, probablement, són compartides per milers de dones (dones occidentals i heterosexuals). Ergo, no cal que deixi la família, els amics i la feina per buscar el meu lloc en un Freak Show de Coney Island!
Compra el llibre perquè necessitaràs
subratllar-lo, doblegar pàgines i recórrer més d'un cop a ell quan visquis algun episodi que et posi a prova. Poques vegades
19 euros et sortiran tan rendibles quant a estalvi de maldecaps,
sentiments de culpa, depilacions doloroses i rotllos esgota-amigues. Autoajuda riot, sense la voluntat de ser-ho.
A més de generar bombolles de felicitat pel fet d'haver nascut amb doble cromosoma X, Cómo ser mujer també conrea abundants referències musicals. Algunes lligades a la carrera professional de l'autora, que es va estrenar com a periodista al Melody Maker, i d'altres, directament relacionades amb les seves preferències, que van de Patti Smith a Lady Gaga. La música com a ingredient refrescant del cocktail de feminisme, autobiografia i humor que Caitlin Moran ens ha preparat.
Assaborir la seva lectura em va animar a fer una selecciómusical, personal i subjectiva, però amb un ancoratge a temes, situacions o vivències que ens explica l'autora i que he connectat, d'alguna forma, a la meva experiència que, potser, també és la teva.
Les 7 cançons que he escollit són la meva petita banda sonora per a la vida d'una dona qué té el ferm objectiu de passar-ho bé en l'intent. Que d'això es tracta a la vida, siguis dona o encara no.
1. CONFUSIÓ EMOCIONAL
Sally Ford and the Sound Outside. Shivers. Àlbum: Untamed Beast(2013)
2. RIURE-ESPANTA-LLOPS
Big Mama Thornton. Laugh laugh laugh.
3. NO SENSE LES MEVES PATATES FREGIDES
Andre Williams & The Sadies. She's a bag of potato chips.Àlbum:Red Dirt(1999)
4. LA PELL QUE HABITEN (ELLS)
Neko Case. Man. Àlbum:The Worse Things Get, The Harder I Fight, The Harder I Fight, The More I Love You (2013)
5. UNA MICA D'ACCIÓ
Lillian Briggs. Can't stop.
6. PENJAR ELS HÀBITS
The Breeders.Divine Hammer. Àlbum: Last Splash (1993)
7. BELLESA EXTERIOR
Divine.I'm so beautiful.
** Caitlin Moran: riot motherrr. Versió completa de l'entrevista de Kiko Amat a l'autora, publicada en el número d'octubre de 2013 de Rock de Lux.
