Música digital, llibre digital i biblioteca pública: estat de la qüestió

.

Piratejar un llibre digital, qualsevol llibre pujat a internet, ara per ara, ja és fàcil de fer, i ho serà més encara. És qüestió de temps, el llibre digital aviat farà caure en picat també el préstec de novel·les, actual document estrella que havia destronat al CD en les biblioteques públiques.

Serà interessant observar la reacció dels defensors del préstec de documents com a principal (i de vegades, únic) indicador de l'ús d'una biblioteca davant aquest fet implacable.

És fàcil preveure que amb aquest fenomen, ara afectant també al llibre, tornarem a viure situacions similars a les viscudes fa uns anys amb la generalització del consum (legal o ilegal) de música digital, sense tenir gens clar ni quina ni com integrar-la dins els serveis de la biblioteca. Qui sap, tal vegada la música recuperarà llavors una certa dignitat perduda dins la biblioteca, en aquests darrers anys de davallada general dels -exagerats- préstecs de CDs dels anys '90.

En realitat, aquesta situació estava cantada i l'error, potser es veurà clar, estava en el plantejament de la qüestió, les solucions, per tant, potser tampoc eren les convenients, ja que es demostra que els documents, per si sols, tenen o no tenen èxit de préstec en funció de factors eventuals i momentanis. La col·lecció té un valor excepcional, però no només per a prestar-la. La col·lecció de les biblioteques té sentit si el professional bibliotecari, els tècnics, la sabem presentar a l'usuari de forma atractiva i dins un context social i cultural coherent i permanent.

De fet, tan abans com després d'internet, el valor de la biblioteca pública sempre ha estat un valor molt senzill i poderós, i no és altre que el valor afegit que aporta un bibliotecari a qualsevol document sigui sobre una col·lecció física (prèviament seleccionada i tractada) o bé dins el món digital (documents buscats, escollits i presentats de forma professional dins i a través d'internet).

La música ha sigut pionera en la revolució digital. I pionera també en desconcertar als equipaments bibliotecaris a l'hora d'adaptar-se als nous temps. En el cas de les biblioteques catalanes, en molts casos, l'opció ha sigut simplement considerar la música com una cosa del passat, un tema que ja no te interès a la biblioteca, seguint (equivocadament) la tendència d'establiments comercials com FNAC o altres, arraconant i abandonant progressivament la cura de l'àrea musical. El problema, sembla, és que no hi ha un model digital equivalent al qual poder copiar, tal com es va fer als anys 80 amb el model francès.

Naturalment, això és fals. Ja fa bastant de temps que algunes biblioteques europees, principalment franceses un altra vegada, van provant noves formes de servei musical (digital, si) alguns d'ells especialment interessants, senzills i racionals, i que hem presentat en molts casos des d'aquest bloc. Però la veritat és que poquíssimes biblioteques del nostre país han intentat i intenten anar experimentant i practicant aquestes noves possibilitats que ofereix internet i que poden complementar les excel·lents col·leccions de música ja existents a les nostres biblioteques. Però n'hi ha i, com a bibliotecaris musicals, confiem en que cada vegada n'hi hagi més. Raó de ser del nostre col·lectiu.

Com deia Keith Richards, talk is cheap, però el futur de les biblioteques (se suposa que això deu voler dir aprofitar internet) no únicament es parla sinó que es fa cada dia a la biblioteca i ja fa uns anys que va començar. No és tant una qüestió de recursos econòmics com una qüestió de mentalitat oberta, inquietud i orgull professional. Formem part d'un servei públic. Segurament, l'únic que cal és no seguir negant la realitat.

Els redactors d'aquest bloc creiem que és bo per a tots cooperar obertament, compartint idees i recursos. Entenem aquest espai com un laboratori obert, lliure i divertit on experimentar aquest fet quotidià d'aprendre per poder millorar.

Oops! by Ella Fitzgerald & Louis Armstrong

Continuant, doncs, amb el treball de vetlla i seguiment del món de la música digital, avui oferim als lectors de l'AMPLI la traducció del resum de l'informe sobre l'estat de la qüestió de l'oferta de música digital corresponent al 1er semestre del 2010 i realitzat per l'Observatoire de la musique, una institució de la qual ja us en vam parlar en aquest article a principis d'aquest any, en relació al seu anterior treball sobre aquest tema.

En ell, es comproven uns trets perfectament extrapolables al nostre país: una concentració industrial, un augment caòtic del mercat digital i una generalització de l' streaming.

L'estudi és efectuat a partir d'una mostra de 100 serveis en línia, seleccionats en funció de la seva representativitat al paisatge Internet francès, el seu grau d'innovació o la seva singularitat. Aquesta mostra testimonia la gran diversitat d'operadors que intervenen en la distribució i la difusió de continguts musicals, tot prenent compte de les recents supressions i dels nous serveis apareguts en aquest àmbit :

- 43 plataformes de comerç electrònic (e-comerç)

• 19 botigues generalistes : Itunes, AmazonMP3, Napster, Rhapsody, Emusic, Virginmega, Fnacmusic, Musicme, Qobuz, Starzik, Airtist, Lala, Amiestreet, Beezik, My Mojo (exSpiral Frog), Qtrax, We7, Cellfish, Thumbplay.
• 14 botigues especialitzades :Musicgiants, TheMusicFrom, Losttunes, Wolfgangsvault, Nuloop, Music Classics, Deutsche Grammophon, Classical music mobile, Musopen, Jazz en ligne, NIN, Beatport, Musiqueenligne i Sheetmusic Direct.
• 10 Portals (portals, portals operadors i portals de mitjans de comunicació) : Yahoo music, Nokia, Orange, SFR, Neuf music, Free, NRJ, MTV, MCM i M6music.

- 31 serveis de ràdios i streaming en línia

• 12 Ràdios : Skyrock, Hotmix ràdio, EnjoyStation, Live365, Radionomy, Goom ràdio, Podemus, Orange Liveradio, Nexus ràdio, Livestation, Awdio i Slacker.
• 19 Streaming : Musiline, Meemix, Musicovery, Lastfm, Pandora, Finetune, Deezer, Jiwa, Ilike, Tommy TV, Hulu, Faitilizer, MOG, Spotify, Mix DJ, Sevenload, MaestroFM, Qloud i Vuze.

- 10 websites comunitaris : YouTube, DailyMotion, MySpace, Bebo, Imeem, Garageband, Isound, Jamendo, Hitmuse, Grooveshark.

- 16 websites editorials, de creació/remix i/o innovadors :

• 5 websites editorials : Mondomix, Allmusic, Music-Story, MusicSpot i Songkick.
• 1 aplicació de reconeixement musical : Shazam.
• 1 website de blogging-interfície professionals/artistes : Noomiz.
• 3 websites de creació/remix : MusicShake, Wemix, 8Tracks.
• 6 sites Web Player : Songbird, MyBloop, Songza, SkreemR, ffwd i Just Hear It.

Per a tots aquests serveis, l'estudi proposa una anàlisi avaluada dels continguts segons diversos indicadors : serveis proposats, continguts, repertoris, règim jurídic de les ofertes, accés, funcionalitats i qualitat de l'oferta.

Es dibuixen 3 grans tendències al primer semestre 2010 :

Una concentració industrial que comprèn una fragmentació dels territoris, dels catàlegs i dels públics.

Un augment del mercat digital, en detriment de les discogràfiques independents (els seus catàlegs són presents en el 75% dels websites contra el 94% de fa un any) i de les botigues especialitzades. Globalment, aquest mercat representa 42,5 milions d'€ al primer semestre de 2010 -a part de l' streaming i els sons per a mòbils -, la qual cosa representa un augment del 26,9% en valor respecte al primer semestre 2009, però que no compensa les pèrdues del mercat físic.

L'atractiu i la generalització de l'streaming : si bé la conversió dels usos gratuïts en usos de pagament és encoratjadora a Europa, l'arribada de Spotify al mercat americà pot enterbolir la posició dominant actual d'Apple.

Versió original del treball: "État des lieux de l'offre de musique numérique au premier semestre 2010"

........

Potser aquests indicadors musicals ens ajudin a preveure fenòmens similars en el mercat del llibre digital. No seria estrany. En tot cas, res nou, ni greu, aviat ho comprovarem.

.

L'Observatoire de la Musique (Cité de la Musique, Paris) analitza les plataformes de Streaming musical l'any 2009

.

La Cité de la Musique a Paris

La Cité de la Musique és un establiment públic de caire industrial i comercial sota tutela del Ministeri de Cultura francès que va ser inaugurat a Paris l'any 1995 i agrupa un conjunt d'institucions dedicades a la música.
Així, la Cité comprèn un amfiteatre, una sala de concerts (que pot acollir de 800 a 1000 espectadors), el Musée de la Musique (que conté una important col·lecció d'instruments de música clàssica datats entre els segles XV i XX), exposicions, tallers i importants espais de documentació musical entre els que destaca l'Observatoire de la Musique.

La creació de l'Observatoire de la Musique respon a una demanda professional, consistint en l'establiment d'un sistema d'observació consagrat a l'anàlisi de l'economia general de la cadena musical, dels seus recursos financers i comercials així com al peritatge i a l'evolució de les condicions generals dels seus sistemes de producció, de difusió i de comercialització. Des del moment del seu naixement, el març de 2000 a la Ciutat de la música, l'Observatori ha desitjat associar els professionals i els poders públics a la definició de les necessitats i dels usos de l'observació per tal que esdevinguin prescriptors i usuaris d'un sistema compartit d'observació. Tots els treballs publicats fins ara es troben aqui i el que destaquem i presentem avui en aquest post, gràcies a l'avís del nostre col·lega alsacià Xavier Galaup, és un dels més recents.

Es tracta d'un excel·lent anàlisi, rigorós i sistemàtic, de les principals plataformes de streaming musical durant l'any 2009: Deezer, iLike, jamendo, Jiwa, Last.fm, Songza, Spotify, Wormee i les conclusions resultants.

L'Observatori de la música ha realitzat una sèrie d'investigacions sobre el streaming musical, el qual apareix com un element fort dels nous usos establerts a la xarxa. Aquest estudi comparatiu de vuit llocs web i programaris de streaming permet també aclarir més àmpliament els components d'un mercat de substitució respecte al mercat físic, ja que els diferents modes de «consum» de la música no es resumeixen en l'acte únic del download (descàrrega) o adquisició de fitxers musicals. En efecte, presentat com la principal orientació del desenvolupament del «mercat» numèric, l'streaming musical, generalment legal i gratuït per a l'usuari, pagat pel mercat publicitari, formula una doble interrogació:
Estem davant un nou medi de difusió? ... Constitueix en tant que es tracta d'una difusió a la carta, un mode d'adquisició al mateix nivell que el download? ...
L'Observatori ha estudiat aquests vuit llocs web i programaris de streaming (en dies concrets i fixes) entre la segona quinzena d'agost i començament setembre 2009, comparant les ofertes, les funcionalitats i els serveis proposats a l'usuari. Aquests últims anys, en efecte, el fet de compartir ha pres una considerable importància considera amb l'èxit de llocs web com Skyblog, MySpace, Facebook i més recentment Twitter. Això ha tingut incidència sobre l'orientació presa per les plataformes estudiades, les quals, en tots els casos, han adoptat un xarxa social més o menys desenvolupada, a excepció de Spotify.
Si bé tots els llocs web i programaris estudiats proposen una solució gratuïta per a l'escolta i la gestió de playlists, alguns estan dotats d'ofertes de pagament«Premium». El seu posicionament al mercat es caracteritza sobretot pels seus serveis associats (el valor afegit).

L'anàlisi es basa en els següents punts: Opcions i funcionalitat de lectura, Video, Radios temàtiques i smartradios, Editorial, Social, Mobilitat i rendabilitat econòmica.