Xavier Calvet presenta "Crosswinds" al Gust de la Paraula (Biblioteca de Caldes de Malavella)

Xavier Calvet acaba la gira de presentació del seu segon disc en solitari d'enguany, "Crosswinds", al primer lloc on va presentar el seu debut, "Firebird" quan encara no estava ni publicat: a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella.  Aquesta vegada, Xavier Calvet actuarà dins del festival "El gust de la paraula", una proposta que marida gastronomia i literatura. L'acompanyaran Vidal Soler (guitarra) i Marc Clos (guitarra, harmòniques, etc). El concert serà a les 12.30h a la Plaça de l'Ajuntament. En cas de pluja l'actuació es traslladarà a la biblioteca (és allà mateix). Amb cada beguda es regalarà una tapa ganxona. En aquest post, en Calvet ens regala cinc cançons comentades i un menú del seu bar La Casa Irla (Algavira 65-69. St. Feliu de Guíxols), d' on també s'encarrega de la programació musical, per acompanyar-les. Bona cuina i música! 
(Text: Lídia Noguerol / Xavier Calvet)

                                              Xavier Calvet

                                                      Programació musical del Bar Casa Irla 

LES ALTRES CINC CANÇONS DE XAVIER CALVET 


1- Mistakes we should have made / DAWES / Passwords

                                                 

Recentment he tingut el plaer i la sort d'acompanyar aquest grup en la seva gira per l'estat espanyol. Just ara celebren els 10 anys de la sortida del seu primer disc (North Hills) però són un prodigi prolífic, en porten sis. L'últim es diu 'Passwords' i en destaco aquesta cançó, a la que estic enganxadíssim. Podríeu pensar que aquest grup és una nova versió de The War On Drugs però en la seva discografia hi trobareu joies influenciades per Neil Young, Bob Dylan, The Band o Crosby, Stills & Nash. Considerats un exponent clau de la revisió del so Laurel Canyon que van popularitzar a finals dels '60 i principis dels '70 artistes com Joni Mitchell, David Crosby, Linda Ronstadt o els mateixos The Band. Altament recomanables.

2 - Closer / BEEZEWAX / Peace Jazz

L'escena escandinava sempre s'ha caracteritzat per donar-nos grans bandes, ja sigui en forma de revisions amb esperit rocker (The Soundtrack of Our Lives, Hellacopters, Turbonegro, Refused, Gluecifer, Fireside, etc) o altres que s'acosten a l'energia elèctrica des de la vessant més indie i melòdica, allò que a finals dels '90 a USA es va anomenar emo i que mai ningú ha acabat de saber definir amb exactitud. Entre aquestes hi trobem bandes com Last Days of April, Starmarket, i els propis Beezewax. En silenci durant més de 10 anys, han tornat amb un disc espectacular amb la que per mi és una de les millors produccions que he escoltat aquest any. També vam coincidir als escenaris amb ells fa relativament poc amb els Jamie 4 President. Un disc preciós que us recomano per passar l'hivern amb uns quants rajos de sol extra.

3 - Used to be lonely / WHITNEY / Forever turned around

                                      

Segon disc (en poc temps) d'aquesta banda de Chicago, una de les meves favorites de l'actualitat. Profundes melodies tintades de soul per a un projecte que es mou a cavall del folk, l'indie i el pop més pur. El seu lider Julien Ehrlich va ser bateria de The Unknown Mortal Orchestra i va decidir muntar la banda amb el seu colega de l'institut Max Kakacek per donar sortida a noves inquietuds. Junts escriuen les cançons i produeixen els discos que porten al directe amb una banda que inclou sis músics. Recentment van actuar al Primavera Weekender, una nova edició hivernal del gegant dels festivals a casa nostra. No crec que triguin a tornar de visita i aquest cop no me'ls vull perdre. Recomanació directa d'en Roger Ortega (No More Lies)

4 - Everyone hides / WILCO / Ode to joy

Cada nou disc de Wilco es converteix per mi en un període, de vegades d'uns dies, de vegades d'unes setmanes o fins i tot mesos de digestió lenta, d'intentar assaborir els petits canvis amb que reinventen el seu menú gourmet, d'assimilar cada volta de rosca de la seva ja de per si dilatada carrera musical. Si bé és bastant evident que la pulsió rockera que van mostrar als seus inicis i la seva vessant més power-pop desenfadada dificilment tornarà, continuen mantenint intactes els segells marca de la casa que els han convertit en els Beatles de la nostra generació. Amb un pes específic cada vegada més gran de la figura de Jeff Tweedy com al songwriter al voltant del qual graviten la resta d'elements (i components) de Wilco. Per mi supera amb escreix les seves dues últimes entregues anteriors (Star Wars i Shmilco) i recupero l'esperança dels dies que vindran amb cançons com aquesta 'Everyone Hides'.

5 - I've been around / SUPERCRUSH / Never let you drift away

                                         

Quan creus que ja no queda ningú de menys de 40 anys a qui li agradi el power-pop 90's que facturaven (i en alguns casos encara facturen) grups com Redd Kross, Teenage Fanclub, The Charlatans o Gigolo Aunts, arriben aquests post-adolescents de San Francisco i et foten una perfecte galeta a la cara. Música plena tant de sacarina com de riffs imponents, cançons curtes i directes a la vena. Like the good old days. No tot està perdut, i no només de trap viu la joventut.

A més de músic, dissenyador (@brotxgraphicdesign) i melòman, Xavier Calvet també és membre de les bandes Bullitt i Jamie 4 President, amb qui acaba de treure disc nou, "Consolation Prize". 

                                             

                                  

                                          

Menú de la Casa Irla per escoltar les cançons:

- Salmó marinat amb salsa de iogurt

- Albergínies fregides amb mel de canya

- Ploma de gla amb shitakes i reducció de Pedro Ximenes

- Brownie amb gelat de llet de coco

- Vi Miloca negre D.O. Priorat i Montsant

Pauk: "Creo des de cero, esculpint els sons a les meves màquines"

Aquest divendres Pauk (Pau Cabruja) presentarà el seu nou disc "Melancholic Anger" a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, on ja va fer un taller. Fanàtic dels botons i els knobs des de ben petit, divendres Pauk els pitjarà i els farà rodar en directe per fer-nos sentir sons de ciència-ficció i com seria la vida en altres planetes. Aprofitem que encara som a la Terra per parlar amb ell. 

Pauk en directe 

El títol del teu nou disc, “MelancholicAnger”, reflecteix molt bé el seu contingut. Moments més frenètics amb tornades a la calma amb un punt de cansament. Igual que quan t’enfades molt i després de l’enrabiada  et sents exhaust. Per què vas triar aquest títol? 

Crec que el títol reflecteix bé el meu estil de música, va ser una definició que en van fer en una ocasió en un mitjà i em va semblar tant encertat que s’ha convertit en un disc

Va sorgir primer la idea i vas fer les cançons pensant en un concepte o anaves fent les cançons de manera indenpendent? 

Normalment faig les cançons de manera independent, no les he creat mai pensant que aniran totes juntes en un treball, però sí que agafen alguna cosa en comú quan les treballo pel directe.

IDM, drum’n’bass, jazz futurista, modern classical (el piano) i moments cinematogràfics. També hi apareixen veus de gent parlant. Per què et decantes per aquests estils? Són els que millor et permeten combinar electrónica i els sons més orgànics?

Si que busco sons orgànics últimament, però partint de 0, a banda de les veus que sí són gravacions, la resta de material és creat gairebé tot des de 0, esculpint els sons a les meves màquines. Últimament busco un so molt de ciència ficció, imagino com seria la banda sonora d’altres planetes i de l’univers, i a part dels pianos que sempre son presents busco un equilibri entre allò sintètic i allò orgànic.

El disc i els aparells de Pauk 

Quant temps has trigat a fer el disc? Quines són les teves influències?  

Aquest últim disc ha sigut el que més m’ha costat, portava 5 anys sense treure massa cosa, però n’estic plenament satisfet, ha sigut un temps d’autoaprenentatge i de concreció en un estil molt personal que crec que no es porta molt. Tot i tenir influències molt clares en la música electrònica com Venetian Snares, Squarepusher, Flashbulb… també trobo molt presents influències molt allunyades que m’han marcat a la hora de crear com Yann Tiersen o clàssics compositors de bandes sonores.

Japó sembla tenir un pes important a “Melancholic Anger”. Algunes veus i títols de les cançons són en japonès. ¿A què es deu? 

M’agrada molt tant la llengua com part de la cultura, i, a l’hora de crear tenen molts termes que conceptualment simbolitzen molt més que les pròpies paraules. I no us enganyaré pas, com a dissenyador gràfic considero que la tipografia en si ja és una obra d’art. Gairebé sempre prefereixo posar noms als meus temes en altres idiomes que no pas en català o en castellà, d’aquesta manera sembla que tinguin nom propi.

El disseny de la portada és molt atractiu. L’has fet tu? 

Si, és meu, va ser un treball molt agraït, el client no va posar cap objecció. 

                                                      Portada del disc 

Ets un enamorat del monome. Què t’aporta aquest instrument i quin pes té en el teu nou disc?

Si, el monome ha sigut la clau, sobretot dels meus directes. Des que va aparèixer aquesta graella de botons vaig sentir que era una eina molt encertada per comunicar-me amb l’ordinador ja que és totalment programable. Ets tu qui decideix que fa cada botó, i amb 256 botons, li puc dir moltes coses a les màquines.
Sempre havia volgut fugir del músic electrònic amagat darrere la pantalla del portàtil, i el monome és la clau en el meu setup.

Monome de 256 botons 

El teu anterior treball el vas editar al el segell californià Enpeg i també has publicat amb Analog Industries.  Com va ser treballar amb ells?

Crec que vaig complir, tot i la il.lusió que em va fer que des d’allà s’interessessin per la meva música. Però treballem en uns estils tant minoritaris que si el que volem és sortir a tocar, tot funciona millor a nivell local.

¿Per què has decidit tornar a editar amb Discontinu Records? Ens podries explicar com vas conèixer aquest segell? 

De fet mai he deixat Discontinu, des de que l’Enric, responsable del segell em va escriure un mail cap allà al 2007, després d’escoltar-me per Myspace i vam descobrir que gairebé érem veïns, no només col.laboro amb ell editant el meu treball sinó que hi col.laboro a tots nivells. Sóc part de Discontinu.

                                                                 Logo 

Fa poc vas participar a les “24 hores sòniques” d’en Marc Egea a la biblioteca del poble. Ens podries explicar què vau tocar, l’instrument que vas portar? Us coneixíeu d’abans?

A les 24 hores ja vaig pensar que m’encantaria participar-hi. El tema improvisacions em crida molt. Amb en Marc no ens coneixíem pas, i de fet, com que durant l’esdeveniment no es parla, encara no el conec. Però vaig disfrutar moltíssim parlant amb ell amb un altre idioma, amb el musical. Personalment crec que ens vam entendre prou bé tot i l’antagonisme del seu instrument i el meu. Jo hi vaig anar al migdia amb el sintetitzador modular, i al vespre amb un petit sinte molt compacte, però molt versàtil.

Sintetitzador modular 

Sinte petit i compacte 

Aquest divendres toques al jardí de la biblioteca. Ens pots explicar una mica com serà el teu directe? 

Per aquest directe he reciclat part del que vaig fer al Sònar, però com sempre, vaig perfeccionant el set. Tinc un reguitzell de recursos amb els que anar improvisant, partint dels esquelets dels temes del disc. Porto molta màquina per divertir-me. 

I divendres, també estrenaré un petit sistema de llums que he creat que es sincronitza totalment amb els sintetizadors modulars, possiblement causaré alguna baixa per atac d’epilèpsia…

Les 24 hores de Marc Egea a la Biblioteca de Caldes de Malavella (Entrevista)

Marc Egea: "Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda" 

Marc Egea  (Foto: Juan Miguel Morales)

En Marc Egea és un dels músics més singulars i prolífics del nostre país. Aquest dissabte estarà tocant 24 hores a la biblioteca de Caldes de Malavella. Durant aquesta volta de la terra sobre si mateixa, qui vulgui podrà acompanyar-lo fent qualsevol manifestació artística durant l'estona que cregui convenient. Properament Marc Egea presentarà disc i grup nou: Alenky és un quartet de jazz folk (i altres elements), que ha gravat el disc "Through the Looking-Glass" basat en el llibre de Lewis Carroll "A través del mirall". Serà el 22 de juny a les 20h a la Farinera del Clot. 

Cartell de les 24 hores de Caldes (Lali Pantone) 

      

           

                                                                  Anunci del disc d' Alenky


 Aquesta no serà la primera vegada que en Marc Egea toca a la biblioteca de Caldes. Aprofitant que el músic hi tornava li vam preguntar a la Mercè, la directora de la Francesc Ferrer i Guàrdia que ens expliqués com va conèixer en Marc: 

"En Marc Egea va venir per primera vegada a la biblioteca de Caldes  per celebrar el nostre desè aniversari, ara fa quinze anys. Ho va fer acompanyat de Francesc Ten amb el seu espectacle, que també trobem en disc: "Les ratlles del món" (2003), una selecció de poemes de Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Perejaume i Joan Puigdefàbrega entre d’altres, que Ten recitava acompanyat de la viola de roda d’Egea.

Portada del disc

Va tornar el març del 2013 de la mà del conductor del nostre club de lectura que és també director teatral, l’Albert Mestres.  A partir de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (1886-1962) Mestres va crear i dirigir l’espectacle poètic i musical "Senyor Gripau, Senyora Mort"  que vam veure al teatre de Caldes. La interpretació anava a càrrec d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea.  

 Marc Egea a la viola de roda (Foto: Lluís Serrat)

Ara torna i ja en celebrem 25. Aquesta vegada ens ofereixen aquest espectacle original i esperem que ple de sorpreses generades per l’espontaneïtat i creativitat que requereix... i de l’esforç físic dels artistes! Marc Egea és el Kilian Jornet de la viola de roda però ningú no ho sap encara."

Marc Egea entre plantes (Foto: Juan Miguel Morales)

Com i quan se’t va acudir tocar 24 hores seguides?

Va ser fa cinc anys, en plena crisi econòmica, espiritual i cultural, de la qual encara no n’hem sortit. Hi va haver moltes vagues, aleshores. De transports, de professors, de metges... Jo en vaig decidir de fer-ne una a la “japonesa”: enlloc de deixar de treballar, fer-ho desmesuradament.

Improvisaràs tota l’estona o prèviament hauràs preparat un repertori?

Mai no preparo un repertori, quan faig aquesta acció. Improviso. Això sí, porto tot un arsenal d’instruments, no sigui que em quedi sense saber què fer. La base de tot és la viola de roda i dispositius electrònics connectats a ella.

                                                    Marc Egea multinstrumentista


Per què vas escollir la biblioteca de Caldes per aquest espectacle?

La idea és fer aquesta acció un cop a l’any en un lloc diferent. Enguany, doncs, m’ha sortit la possibilitat de fer-ho aquí. Va ser l’Albert Mestres, el dramaturg i poeta, qui m’ho va suggerir. Ell hi té una casa, a Caldes de Malavella, i està molt vinculat culturalment a aquest poble.

                                                       Biblioteca de Caldes

T’acompanyarà durant aquestes 24 hores el poeta, actor i rapsode Oriol Sauleda. Com us vau conèixer? Us uneix el vostre gust per la improvisació?


Fa molts anys que el conec, l'Oriol. Ens coneixem de Sant Pol de Mar. Les primeres 24 hores les vaig fer al Museu de Pintura de Sant Pol. Ell va venir a participar quan feia poc que van començar i es va quedar fins gairebé al final. Des d’aleshores ell i jo som els “pals de paller” d’aquesta acció. Som els únics que hi estem 24 hores! La resta de participants entren en l’acció durant una estona al llarg de les 24 hores. S’hi afegeixen espontàniament ballant, cantant, recitant, tocant, cuinant, dibuixant, pintant, etc. Tothom qui vulgui pot participar. Tant l’Oriol com jo com tenim la improvisació com a base de les nostres respectives expressions artístiques. Ens hi movem còmodament, en la improvisació.

Al cartell de l’espectacle apareix una “manus guidonis”, que era una mena de guia o mètode que a l’Edat Mitjana feien servir els músics. Cada porció de la mà equivalia una nota dins d’un sistema hexacordal. ¿Per què l’has escollit com a imatge del cartell? Ens en podries explicar alguna cosa més?


Aquest any són les cinquenes 24 hores. Amb la il·lustradora Lali Pantone, qui va fer el cartell, vam pensar que la Mà de Guido representa, amb els cinc dits, el número 5. Però, a més, representa la cosa sònica, perquè, com bé dius, aquesta mà, la invenció de la qual s’atribueix a Guido d’Arezzo, servia per ajudar els cantants a trobar els semitons i a llegir la música a primera vista. Per tant és un símbol perfecte. La Lali, però, va fer la seva interpretació personal de la Mà.

                                                                    Mà de Guido barroca


Molts dels teus discs i espectacles s’inspiren en llibres. Què t’ofereixen els llibres que no trobis en la vida quotidiana o en les teves pròpies experiències?

M’ofereixen un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta i de la vida quotidiana, i de vegades és molt més interessant i enriquidor. De vegades els llibres ens fan entrar a altres realitats i ens serveixen per sortir de la que ens envolta, sovint tan avorrida, tan previsible.

                                                        

 Un pou o un cau de llibres

                                                                       
El 22 de juny presentaràs el teu nou espectacle “Alenky. Through the Looking-Glass”. Inspirat en el llibre de Lewis Carroll, "Alícia a través del mirall". “Alenky”, el nom del grup, també és el títol de l’adaptació que el cineasta txec Jan Svankmajer  va fer d’Alícia al país de les meravelles.  Era una manera de fer referència a les dues obres de Carroll en una de sola? Què et va agradar d' "A través del mirall"? Acostumes a jugar als escacs? Alenky és una formació només creada per tocar "Through the looking glass"?

El juliol de l’any passat va fer 20 anys que toco la viola de roda. I per celebrar-ho vaig decidir de gravar 2 discos, amb músiques inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll. El d’"Alícia al país de les meravelles", el vaig gravar tot sol, i encara no s’ha editat. La idea és fer un espectacle amb dansa i vídeo instal·lació, partint de les músiques.

Edicions 62. Trad. Salvador Oliva

Per presentar les músiques inspirades en "A través del mirall", vaig fundar Alenky, i voldria que no s’acabés en aquest projecte sinó fer-ne d’altres en un futur.

Aquests dos llibres són un bon canal per endinsar-te en altres realitats, com podrien ser, per exemple, la que ens ofereix la física quàntica, la poesia, les matemàtiques, la filosofia, etc. I moltes altres coses. Són una font inesgotable!

Edicions 62. Trad. Salvador Oliva

                                                  
A més de l’Oriol Sauleda, t’acompanyen a Alenky Manu Sabaté, Joan Antoni Pich i Arnau Obiols. Aquest músics provenen del folk, el jazz, la improvisació i la música clàssica. Havies col·laborat amb ells abans? Per què els has escollit?

Volia fundar un quartet amb músics provinents d’àmbits musicals diferents, ja que la meva música no s’encasella en un estil concret sinó que es nodreix de molts de diferents. I també volia que els músics fossin bons improvisadors, ja que la improvisació és una part important d’aquestes músiques. Amb algun d’ells, sí, ja hi havia col·laborat abans.

                                                        Alenky (Foto: Alba Sauleda)                                          

La idea era construir un espectacle que no fos un concert convencional sinó que hi hagués quelcom més. I l’Oriol era la persona perfecta per dur a terme aquesta idea: ell podia fer de Lewis Carroll tot ajudant el públic a entendre la història i el perquè de les músiques (cada un dels temes representa un episodi del llibre). L'Oriol és un gran comunicador. Sap moure’s per l’espai escènic amb tota llibertat. Pot improvisar, tot i que els textos estan preparats. És un perfecte Lewis Carroll: juganer però seriós. És l’acompanyant ideal pel món de l'Alícia.

                               

Caricatura de Lewis Carroll

Recordo que a “African Tales” tu mateix feies la introducció de dues peces. T’agrada combinar elements de diferents disciplines artístiques?

Sí, sempre. Crec que les diferents disciplines artístiques han de dialogar entre elles. De vegades ens encasellem massa: música, teatre, dansa...o en estils: jazz, rock, pop...Crec que les línies es travessen amb la intenció d'intentar explicar alguna cosa i fer que l'audiència entri en altres realitats, més enllà de la quotidiana.

Cartell del concert

                                         

També repeteixes col·laboració amb la il·lustradora Lali Pantone que ha fet la portada del disc. Les catorze il·lustracions restants inspirades en la música van incloses en el disc? 

Amb la Lali Pantone hem col·laborat plegats en uns quants discs, fent ella les cobertes. I, a més, vam publicar un llibre junts que es diu "Gineceu": ella va fer un seguit d’il·lustracions i jo vaig escriure un haiku per a cada una. L'imaginari de la Lali Pantone és perfecte per il·lustrar el món de l'Alícia. Dins de l'àlbum "Through The Looking-Glass", d’Alenky, estan incloses les seves 14 meravelloses il·lustracions, que representen 14 episodis del llibre.

                                                Il·lustració de Lali Pantone pel disc d'Alenky

El fragments de "Trough the looking glass" que es poden escoltar al teaser del disc són diferents entre ells. Alguns sonen força mediterranis. Buscàveu aquest so?

Com ja t’he dit, la meva música es nodreix de molts estils diferents: folk, jazz, rock, clàssica, antiga, contemporània... Però, és clar, un no pot escapar de l’imaginari cultural en què viu. Si aquesta música sona “mediterrània” o inclús catalana, és perquè evidentment som d’aquí.

Has tocat molts gèneres musicals diferents. Actualment molts festivals inclouen en la seva programació grups que uns anys abans només haurien tingut lloc al circuït de la “world music”. Creus que la teva música tindria cabuda al Primavera Sound o al Sònar? 

Tot i que jo no definiria Alenky com a “world music”, crec que sí tindria cabuda en algun d’aquests festivals que menciones. Suposo que per actuar-hi has de tenir uns contactes i un renom que encara no tenim. Tampoc som anglesos o dels EUA. Ni hem col·laborat amb la Björk. Perquè de vegades, saps, planeja un esnobisme i uns prejudicis tals en el món de la cultura que tot es fa una mica difícil. Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda... en fi, ja canviaran les coses.

                                              

Marc Egea a través del mirall