La veu d'Amèrica (1913-2013)

La nostra musicòloga de capçalera, Teresa Torres, proposa un cicle a la Biblioteca Vapor Vell amb tres dates (tres dilluns seguits, 17 i 24 de febrer i 2 de març). Es tracta de... 

LA VEU D’AMÈRICA

(1913-2013)

La història recent dels Estats Units a través de la veu de tres artistes que es van  convertir en autèntiques icones del seu temps: Frank Sinatra, Elvis Presley i Bob Dylan.

(Malgrat que les sessions no estan dedicades a un únic artista sinó que es desenvoluparan en paral·lel, per a les presentacions de cada sessió sí que utilitzo un fragment de cançó de cada un d’ells)

17 de febrer

Sessió 1: 1913- 1950. That’s Life  (La vida és així)

That's life that's what people say
You're riding high in April
Shot down in May
But I know I'm gonna change that tune
When I'm back on top, back on top in June

(Traducció opcional, ho deixo al teu criteri)

La vida és així, diu tothom

Tens èxit a l’abril i et destronen al maig

Però jo canviaré aquesta tonada

Quan torni a ser al cim al Juny. 

Una Primera Guerra Mundial que presentarà Estats Units al mon i donarà pas a l’època més esbojarrada de la seva història: Els Anys 20. Un final de festa sobtat en forma de Crack bursatil al que seguirà una terrible depressió que desembocarà en la Segona Guerra Mundial, és el final d’una época però també un nou començament.

24 de febrer

Sessió 2: 1950 – 1962. Blue Suede Shoes ( Sabates de cuir blau)

You can knock me down
Step in my face
Slander my name all over the place
Well do anything that you wanna do
But honey, lay off o' them shoes
And don't you
Step on my blue suede shoes
You can do anything
But lay off o' my blue suede shoes

Pots colpejar-me, trepitjar-me la cara

Calumniar-me per tot arreu

Però deixa estar les meves sabates

Ni se t’acudeixi trepitjar

les meves sabates de cuir blau.

Després de la Segona Guerra Mundial Estats Units es convertí en la primera potència mundial, els diners flueixen, el desenvolupament tecnològic és imparable i el consumisme cada vegada més gran.... Darrera d’aquesta nova Edat d’Or està la Guerra Freda però això no preocupa gaire a uns joves que, farts de l’almibar de les grans orquestras  trobaràn  al ritme i l’agressivitat del Rock and Roll la seva perfecta banda sonora.

2 de març

Sessió 3: 1963 – 2013 The times they are changin (Els temps estan canviant)

Come mothers and fathers
Throughout the land
And don't criticize
What you can't understand
Your sons and your daughters
Are beyond your command
Your old road is rapidly agin'
Please get out of the new one
If you can't lend your hand
For the times they are a-changin'

Veniu pares i mares

De tota la terra

I no critiqueu el que no podeu entendre

Els vostres fills i filles ja són fora del vostre control

I el vostre camí s’acabarà de seguida

Si no podeu ajudar, si us plau, feu- vos a un costat

Perquè els temps estan canviant.

Vietnam, la lluita pels drets civils dels afroamericans, els assassinats de Martin Luther King i JFK… l’oasí dels 50 comença a trontollar, Estats Units té enemics declarats i ja no tornarà a ser el mateix. 

Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)

DISCOS ESPREMUTS??????

Sí! Sentim molta música, però la coneixem? Podem escoltar un disc sencer? La música també serveix per ser espremuda, i així evitarem que passi al voltant nostre com un simple fil musical. Triarem alguns discos històrics, i altres d’incògnits, per saber-ne tot el possible: des de les circumstàncies del seu enregistrament fins al rerefons de les lletres i els detalls tècnics. Una espremedora artística!

Dijous 21 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell

Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)

En menys d’un any i mig, Dylan va publicar una trilogia de discos fonamental en la història del rock d’autor, formada per Bringing it all Back Home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde. El segon disc, el que ens ocupa, s’obre amb “Like a Rolling Stone” i acaba amb “Desolation Road”, un camí ple de lírica, apassionament, mites, llegendes i casualitats que, recorregut en una audició lenta, és tota una aventura.

A càrrec d’Eduardo Izquierdo, periodista habitual de Ruta 66, MondoSonoro i Efe Eme. Col·leccionista compulsiu de discos. Autor de Bob Dylan, la trilogia del tiempo y el amor.

------

Properes sessions:

Dimarts 26 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents

What's Going On, de Marvin Gaye (1971)

A càrrec d’Ignasi Julià, periodista i crític musical, fundador de la històrica revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloses les biografies autoritzades de The Velvet Underground i de Sonic Youth.

Pocs àlbums han exercit una influència tan decisiva en el desenvolupament de la música popular i la societat comWhat's Going On, l'obra mestra de Marvin Gaye. Quan el cantant i símbol afroamericà va interessar-se per la guerra, l'ecologia, la política i l'economia, el soul va deixar de ser només melodies i ball i va assolir la maduresa. 

Dijous 28 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell

Disc incògnit!

A càrrec d’El Petit de Cal Eril. Amb 3 discos a l’esquena i la fita ineludible de La figura del buit, Joan Pons (el seu nom real) és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud.

Disc incògnit. Jugarem a destapar el disc en el mateix moment en què comenci a sonar. Es tracta d'una escolta de disc a cegues, sense saber quin estem sentint. D'aquesta manera l'experiència serà en present.

DISCOS ESPREMUTS!! Un cicle insòlit!

DISCOS ESPREMUTS

Sentim molta música, però la coneixem? Podem escoltar un disc sencer? La música també serveix per ser espremuda, i així evitarem que passi al voltant nostre com un simple fil musical. Triarem alguns discos històrics, i altres d’incògnits, per saber-ne tot el possible: des de les circumstàncies del seu enregistrament fins al rerefons de les lletres i els detalls tècnics. Una espremedora artística!

Dimarts 19 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Shaft: Music from the Soundtrack, d’Isaac Hayes (1971)

A càrrec de Lalo López, músic i productor especialitzat en música disco i funk. Guitarrista de la Fundación Tony Manero i Chocadelia Internacional, entre d’altres grups.

Shaft (Stax, 1971) és una fita cabdal dins la història de la música negra: el seu autor, Isaac Hayes, va ser el primer afroamericà a rebre un Oscar pel seu score i representa l’obra fundacional de tot un gènere musical bàsic per entendre la black music dels anys setanta, la banda sonora blaxploitation. Una delícia auditiva plena d’anècdotes i moments per comentar i compartir.

Dijous 21 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell

Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)

A càrrec d’Eduardo Izquierdo, periodista habitual de Ruta 66, MondoSonoro i Efe Eme. Col·leccionista compulsiu de discos. Autor de Bob Dylan, la trilogia del tiempo y el amor.

En menys d’un any i mig, Dylan va publicar una trilogia de discos fonamental en la història del rock d’autor, formada per Bringing it all Back Home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde. El segon disc, el que ens ocupa, s’obre amb “Like a Rolling Stone” i acaba amb “Desolation Road”, un camí ple de lírica, apassionament, mites, llegendes i casualitats que, recorregut en una audició lenta, és tota una aventura.

Dimarts 26 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents

What's Going On, de Marvin Gaye (1971)

A càrrec d’Ignasi Julià, periodista i crític musical, fundador de la històrica revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloses les biografies autoritzades de The Velvet Underground i de Sonic Youth.

Pocs àlbums han exercit una influència tan decisiva en el desenvolupament de la música popular i la societat com What's Going On, l'obra mestra de Marvin Gaye. Quan el cantant i símbol afroamericà va interessar-se per la guerra, l'ecologia, la política i l'economia, el soul va deixar de ser només melodies i ball i va assolir la maduresa. 

Dijous 28 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell

Disc incògnit!

A càrrec d’El Petit de Cal Eril. Amb 3 discos a l’esquena i la fita ineludible de La figura del buit, Joan Pons (el seu nom real) és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud.

Disc incògnit. Jugarem a destapar el disc en el mateix moment en què comenci a sonar. Es tracta d'una escolta de disc a cegues, sense saber quin estem sentint. D'aquesta manera l'experiència serà en present.

I encara tenim una portada alternativa... amb un títol menys normatiu però igualment entenedor. O fins i tot més entenedor. Per què no!

Music Spy Club: especial BOB DYLAN!

Encara no ens ho creiem però el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 20 de gener, però ens saltarem alguna de les normes per fer un especial Bob Dylan! 

Creiem conèixer un artista, però després de 50 discos, centenars de cançons, qui pot dir més de les 10 o 12 clàssiques. Per capbussar-nos en l'obra d'aquest artista extraordinari comptarem amb Eduardo Izquierdo. Col·leccionista compulsiu de discos, és redactor habitual de les revistes Ruta 66, Mondosonoro i Efe Eme. Ha publicat llibres biogràfics sobre Bob Dylan, Johnny Cash o Quique Gonzàlez, un parell de volums infantils sobre la història del rock i una novel·la amb transfons musical. També ha dirigit diferents programes radiofònics musicals i combina la seva activitat periodística amb el manteniment del blog los Hijos Bastardos de Henry Chinaski.

A més, és l'autor d'una esplèndida monografia sobre Bob Dylan, la Trilogía del tiempo y el amor, que l'editorial presenta així:

"El volumen analiza los discos Time out of mind, Love and theft y Modern times, parándose en detalles como la Never Ending Tour, la película Masked & Anonymous, el programa de radio Theme Time Radio Hour e incluso la entrega del Oscar por «Times have changed».Eduardo Izquierdo se encarga de firmar un volumen sobre una época hasta ahora inédita en cuanto a lo bibliográfico y eso, por lo que respecta a Dylan, es mucho decir. Un análisis absolutamente personal que parte de las declaraciones de muchos de los implicados en ese período de la carrera de Bob Dylan y que se complementa con declaraciones de expertos recogidas para la ocasión."

Us hi esperem!

----------------------

Les properes dates:

GABRIEL MILLÁN - 17 de febrer

Músic singularment dotat per la melodia inesperada, és el cervell que hi ha darrera d'Etermortífera, una banda experimental, visceral, intranquil·la. És també un gran malalt de la música, una persona de la que surts amb vint referències totes singulars, dignes de ser escoltades i ateses. És, a més, un freqüentador del Music Spy Club, així que no li costarà obrir el seu bagul de cançons a mida. 

SR. CHINARRO – 17 de març, 19 h.

Darrera del nom artístic de Sr. Chinarro s’amaga Antonio Luque, un artista amb una trajectòria dilatada i riquíssima d’inspiració. Amb més de quinze discos d’estudi a les seves esquenes, ha aportat a les nostres vides un bon grapat de cançons inoblidables, estranyes, dotades d’una lírica entre costumista i al·lucinada. És també un escriptor singular, intens, imprevisible, com ho provem Matar en Barcelona i el darrer Socorrismo. 

Bob Dylan: lletres completes al Vapor Vell

Bob Dylan premi nobel! Un nobel de literatura que no ha escrit cap llibre? Parlem-ne!

El proper dimecrees, 14 de desembre, a les 19h. l’editor Juan Viñuales presentarà el llibre Bob Dylan. Letras completas (Malpaso Ediciones, 2016), juntament amb José Moreno, Miquel Izquierdo i Bernando Domínguez, traductors de l’obra.

Es tracta d’una edició bilingüe que recull el cançoner complet del nou premi Nobel de literatura.

Activitat gratuïta. Aforament limitat.

Dimecres 14 de desembre, a les 19h. Sala d’actes de la Biblioteca Vapor Vell.

La Discoteca d'AMPLI LXVII: Pat Garrett & Billy the Kid, Bob Dylan

Bob Dylan en un fotograma de la pel·lícula " Pat Garrett and Billy the Kid", de Sam Peckinpah (1973)

A principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, el director nordamericà Sam Peckinpah va voler donar la seva particular visió cinematogràfica sobre una història mítica de l'oest americà: la llegenda de Billy el Nen. Per això va comptar amb uns intèrprets de luxe (Kris Kristofferson, James Coburn, Jason Robards) i també amb una banda sonora excepcional, creada per a l'ocasió per un músic no menys excepcional: Bob Dylan. El músic de Minnesota, no es va limitar a posar només la música a les imatges, sinó que també el podem veure en pantalla, per sempre més, cantant les gestes de Billy el Nen durant la seva fugida impossible. Talment un trobador medieval, però al salvatge oest.

El cantant i actor Kris Kristofferson i el músic Bob Dylan en un altre fotograma de la pel·lícula.

L'ARGUMENT

William Bonney era un jove pistoler conegut popularment com a "Billy el Nen". Després de ser condemnat a morir a la forca per nombrosos delictes, és empresonat al comtat de Lincoln, on ara és sheriff un antic company d'aventures i delictes: Pat Garrett. Però Billy aconsegueix escapar-se i fugir cap a Mèxic. Serà el sheriff Pat Garrett qui legalment s'encarregarà de perseguir-lo fins a trobar-lo, "dead or alive".


LA BANDA SONORA

Rudy Wurlitzer, el guionista de la pel·lícula, era amic de Dylan. Ell mateix li va proposar que escrivís un parell de cançons per a la pel·lícula que estaven a punt de rodar. Al director, Sam Peckinpah, el van emocionar tant les primeres composicions de Dylan, que li va encarregar tota la banda sonora i, a més, li va donar un paper a la pel·lícula, un personatge de nom "Alias". Segons la llegenda, company inseparable de Billy el Nen.

Malauradament, ni la pel·lícula ni la banda sonora van tenir bona acollida entre la crítica del moment. En gran part perquè el resultat final anava en contra del mateix director, que es va veure traït pels productors en el muntatge final. Moltes de les composicions de Dylan, algunes enregistrades amb músics mexicans i partint de melodies populars, tampoc no hi van tenir cabuda. No obstant, un dels temes, Knockin' on heavens door, acabaria fent fortuna de manera independent i seria versionat més tard per músics com Eric Clapton o Guns and Roses, entre d'altres, que la farien encara més popular.

Knockin' on heaven's door

Bob Dylan (1973)

Mama, take this badge off of me
I can't use it anymore.
It's gettin' dark, too dark for me to see
I feel like I'm knockin' on heaven's door.

Knock, knock, knockin' on heaven's door

Mama, put my guns in the ground
I can't shoot them anymore.
That long black cloud is comin' down
I feel like I'm knockin' on heaven's door.

Knock, knock, knockin' on heaven's door

L'any 1988, va arribar a les nostres pantalles una nova versió de la història de Billy el Nen, amb el títol Young guns (Arma joven). Tot i que l'interès cinematogràfic d'aquesta està a anys llum de la pel·lícula de Peckinpah, només us vull explicar que el grup Bon Jovi va editar un àlbum titulat Blaze of glory (1990) inspirat íntegrament en aquesta nova versió del mite. Un dels temes, Blood money, el van dedicar a Bob Dylan, evocant la banda sonora de Pat Garrett and Billy the Kid. A mi sempre m'ha agradat cantar-la perquè m'he pogut fer la interessant amb l'armònica (petites confessions d'una bibliotecària amb ànima de cantant country, entre d'altres estils).

Blood money

Jon Bon Jovi (1990)

Hey Patty Garrett that's what I used to call you
They tell me you want me but I hear they've got you
They made you a lawman with a badge made of silver
They paid you some money to sell them my blood

But you say this ain't about me, this ain't about you
Or the good and the bad times we've both been through
When the lines between brothers and justice have changed
You do what you've got to cause you can't walk away

I wonder what would have happened
If you were the killer
And I was the hero
Would things be the same
Or would I have traded
Your life for my own life
Would I have paid
Your debts in your place

Blood money
That's what I call it
'Cause money for blood ain't no fair exchange
Blood money
Bought and then sold you
But your conscience is all you can take to your grave

ELS MÚSICS

• Veu i guitarra: Bob Dylan
• Guitarres: Bruce Langhorne i Roger McGuinn
• Baix: Booker T. Jones i Terry Paul
• Percussions: Russ Kunkel
• Cors: Carol Hunter, Donna Weiss, Priscilla Jones, Byron Berline, Terry Paul i Brenda Patterson
• Guitarra de 12 cordes: Carol Hunter
• Violí: Buron Berline
• Banjo: Jolly Roger
• Bateria: Jim Keltner
• Harmònium: Carl Fortina
• Flautes: Gary Foster
• Cellos: Fred Katz i Ted Michel

LES LLETRES

Billy 1
There's guns across the river aimin' at ya
Lawman on your trail, he'd like to catch ya
Bounty hunters, too, they'd like to catch ya
Billy, they don't like you to be so free

Campin' out all night on the veranda
Dealin' cards 'til dawn in the hacienda
Up to boot hill they'd like to send ya
Billy, don't you turn your back on me

Playin' around with some sweet señorita
Into her dark hallway she will lead ya
In the shadows of the mesa she will greet ya
Billy, you're so far away from home




Billy 4
There's guns across the river about to pound you
There's a lawman on your trail, like to sorround you
Bounty hunters are dancin' all around you
Billy, they don't like you to be so free

Campin' out all night on the veranda
Walking in the streets down by the hacienda
Up to boot hill they'd like to send you
Billy, don't you turn your back on me

There's mills inside the minds of crazy faces
Bullet holes and rifles in their cases
There is always one more notchin' for more aces
Billy, and you're playing all alone.

Playing around with some sweet señorita
Into her dark chamber she will greet you
In the shadows of the mesa she will lead you
Billy, and you're going all alone.

They say that Pat Garrett's got your number
So sleep with one eye open, when you wander
If every little sound just might be thunder
Thunder from the barrel of his gun.

There's always another stranger sneaking glances
Some trigger-happy fool willing to take chances
Some old whore from San Pedro'll make advances
Advances on your spirit and your soul.

The businessmen from Taos, they want you to go down
So they've hired mister Garrett, he'll force you to slow down
Billy, don't it make you feel so low down
To be hunted by the man who was your friend.

So hang on to your woman, if you got one
Remember in El Paso once you shot one
I'll be in Santa Fe about one
Billy, you've been running for so long.

Gypsy queens will play your grand finale
Way down in some Tularosa alley
Maybe in the Rio Pecos Valley
Billy, you're so far away from home
Billy, you're so far away from home

 La banda sonora de Pat Garrett and Billy the Kid (1973) a les biblioteques públiques: catàleg Argus i Aladí.