Benvinguts i benvingudes als Vasos Comunicants dedicats a la poesia francesa cantada. Cada mes presentem una cançó, proposada per Nicolas Blondeau, bibliotecari de la Médiathèque du Grand Dole i membre de l'ACIM. Això ens permet descobrir els textos, les melodies, els poetes, els compositors i els intèrprets del repertori francès.
I, a la vegada, els companys de Mediamus fan el mateix amb el repertori de poesia catalana cantada. Un intercanvi de coneixements que esperem que sigui interessant i profitós per ambdues bandes.
I, a la vegada, els companys de Mediamus fan el mateix amb el repertori de poesia catalana cantada. Un intercanvi de coneixements que esperem que sigui interessant i profitós per ambdues bandes.
En aquesta ocasió, presentem un poema d'un dels grans entre els grans, Victor Hugo musicat per Georges Brassens: La légende de la nonne (La llegenda de la monja), una cançó inclosa al seu àlbum Je me suis fait tout petit (1956).
La cançó explica la llegenda d'una donzella espanyola, Padilla de Flor, originària del poble d'Alanje (Extremadura), que, poc després de prendre els hàbits de novícia en un convent de Toledo, cedeix als "encants" d'un bandit i li proposa una cita nocturna. Déu, com a càstig, fulmina amb un llamp els dos amants. Es tracta d'un poema irònic i anticlerical: Víctor Hugo es mofa d'aquesta història religiosa i moralista que tenia per objectiu apartar els i les joves de les temptacions de l'amor físic.
| Venez, vous dont l'oeil étincelle, Pour entendre une histoire encor, Approchez: je vous dirai celle De doá Padilla del Flor. Elle était d'Alanje, où s'entassent Les collines et les halliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! Il est des filles à Grenade, Il en est à Séville aussi, Qui, pour la moindre sérénade, À l'amour demandent merci; Il en est que d'abord embrassent, Le soir, de hardis cavaliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! Ce n'est pas sur ce ton frivole Qu'il faut parler de Padilla, Car jamais prunelle espagnole D'un feu plus chaste ne brilla; Elle fuyait ceux qui pourchassent Les filles ous les peupliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! (...) Elle prit le voile à Tolède, Au grand soupir des gens du lieu, Comme si, quand on n'est pas laide, On avait droit d'épouser Dieu. Peu s'en fallut que ne pleurassent Les soudards et les écoliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! (...) Or, la belle à peine cloïtrée, Amour en son coeur s'installa. Un fier brigand de la contrée Vint alors et dit: Me voilà! Quelquefois les brigands surpassent En audace les chevaliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! Il était laid: les traits austères, La main plus rude que le gant; Mais l'amour a bien des mystères, Et la nonne aima le brigand. On voit des biches qui remplacent Leurs beaux cerfs par des sangliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! (...) La nonne osa, dit la chronique, Au brigand par l'enfer conduit, Aux pieds de sainte Véronique Donner un rendez-vous la nuit, À l'heure où les corbeaux croassent, Volant dans l'ombre par milliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! (...) Or quand, dans la nef descendue, La nonne appela le bandit, Au lieu de la voix attendue, C'est la foudre qui répondit. Dieu voulu que ses coups frappassent Les amants par Satan liés. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! (...) Cette histoire de la novice, Saint Ildefonse, abbé, voulut Qu'afin de préserver du vice Les vierges qui font leur salut, Les prieures la racontassent Dans tous les couvents réguliers. -Enfants, voici des boeufs qui passent, Cachez vos rouges tabliers! |
Veniu, que els ulls us brillen, a escoltar una nova història. Aproveu-vos, que us explicaré la de Doña Padilla de Flor. Era d'Alange, una terra de turons i de mates. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Hi ha algunes noies a Granada, i a la ciutat de Sevilla també que, per qualsevol serenata, sucumbeixen a l'amor. N'hi ha que de bones a primeres abracen, de nit, els ardits cavallers. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Però no és pas d'aquesta manera vana que parlem de Padilla, car mai cap donzella espanyola no ha brillat amb foc més pur. Fugí dels nois que persegueixen les noies entre els àlbers. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Va prendre l'hàbit a Toledo, amb gran pena dels nois de la contrada, com si només les noies lletges tinguessin el dret de casar-se amb Déu. Poc va faltar perquè ploressin també els soldats i els col·legials. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Ai las! A la bella, a penes enclaustrada, l'amor en son cor s'instal·la. Un fer bandit de la contrada se li apropa i diu: sóc jo! De vegades els brivalls superen en audàcia als cavallers. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Era lleig, de trets austers, la mà més rude que no el guant, però l'amor té molts misteris: i a la monja li agrada el bandit. Així com hi ha femelles que reemplacen els seus cérvols per senglars. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Diu la crònica que la monja es va atrevir conduïda per l'infern, a donar-li una cita al bandit, una nit, als peus de la imatge de Santa Verònica, a l'hora que els corbs rauquen volant cap a la foscor. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Però, ai las! Mentre baixava per la nau la monja cridà al bandit i, en lloc de la veu esperada, fou un llamp qui va respondre enviat per Déu per castigar els amants units per Satanàs. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! Aquesta història de la novícia, Sant Ildefons, abat, va voler que, a fi de preservar del vici a les verges que busquen la salvació, els priors l'expliquéssin en tots els convents. - Nois, que passen els bous, amagueu-vos els davantals rojos! |
Són diversos els artistes francesos -i també italians- que han interpretat i versionat la cançó: Barbara, Renaud, Thomas Fersen, Gigliola Cinquetti i Fausto Amode.
I a Mediamus:"Cançó de Na Ruixa Mantells" : la poésie chantée catalane #2
I a Mediamus:"Cançó de Na Ruixa Mantells" : la poésie chantée catalane #2
