Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Performance. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Performance. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de març del 2015

Concert mistu-mistu a la biblioteca Agustí Centelles de Barcelona


Els límits de la música a la biblioteca pública passen a dependre cada vegada més de la imaginació i la creativitat dels bibliotecaris musicals.  Alberto Torres, responsable de l'àrea de música de la biblioteca Esquerra de l'Eixample Agustí Centelles de Barcelona, comparteix amb nosaltres la darrera performance musictecària. Una proposta que hem trobat simplement genial.


Dijous 19 de març, 20.45h del vespre. Falten 15 minuts per tancar la biblioteca i, com és habitual, per megafonia fem l’avís de tancament. Però avui per acabar no escoltarem un CD. A la planta de ficció, en l’espai de sofàs que hi ha davant les revistes, en mistu-mistu s’enfunda la guitarra elèctrica, connecta el seu petit ampli a piles i comença a tocar “Ós cavall”. 

Ràpidament el so de les cordes i la seva veu inunda les quatre plantes de la biblioteca. Alguns estudiants de les plantes superiors treuen el cap per la barana amb gest de sorpresa i mentre van marxant, els usuaris es converteixen en espectadors inesperats d’aquest concert improvisat.


Mistu-mistu és el projecte personal de Miquel Sospedra, baixista de gran rodatge en l’escena catalana que ha tocat amb bandes com Mazoni, Sanjosex o Refree. Abans de prestar-se generosament a participar en aquesta experiència, ja havia col·laborat amb nosaltres en el butlletí de l’àrea de música IMPERDIBLES, recomanant un dels seus discos favorits.

Un dels nostres objectius, a més de crear una col·lecció atractiva i treballar la prescripció i difusió musical amb butlletins i el nostre perfil d’Spotify, és promocionar la música en directe i els nous valors locals. Ja fa temps que col·laborem en la difusió del cicle CPQS (Concertsperquesí) que organitza el Centre Cívic Urgell, a la planta baixa del nostre edifici. I el següent pas que ens quedava era crear un projecte per apropar els músics a l’interior de la biblioteca.

Sempre hem donat molta importància a la música de tancament. Perquè aquells 15 minuts en els què la gent comença a recollir és l’estona ideal per sentir les novetats o els àlbums que ens semblen atractius i establir punts de connexió amb esdeveniments de l’actualitat musical (concerts, festivals, efemèrides, etc.). Amb aquesta premissa se’ns va ocórrer pensar què passaria si en comptes de tancar amb un CD fos un artista qui tanqués la biblioteca tocant en viu. Res d’un concert convencional, en un auditori separat, fora d’horari i amb una difusió molt anticipada. La nostra proposta és un recital fresc i inesperat, al bell mig de la biblioteca i abans de tancar, que demostri el nostre amor i compromís per la música en directe.

Sense mitjans i amb la bona fe d’en mistu-mistu hem encetat aquest nou projecte al qual confiem donar continuïtat i que, al marge d’una experiència interessant per a la biblioteca i els lectors-espectadors, pot tenir un valor promocional per als músics.  




dimecres, 23 d’octubre del 2013

Musictecarian Jumpin'





música a la biblioteca : hibridació i transmissió 

sessions musictecàries de formació, reflexió, discussió i experimentació

5 i 12 novembre 2013

biblioteca vapor vell  barcelona



.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

El vídeo del diumenge: Yoko Ono


Als seus 76 increibles anys Yoko Ono és una persona coneguda principalment per la seva relació amb John Lennon, però la seva personalitat i la seva obra artística mereix de bon troç una atenció especial.

El mes passat va publicar el seu darrer i excel·lent àlbum de cançons i música instrumental, Beyond My Head and the Sky, que estarà disponible ben aviat a moltes de les nostres biblioteques públiques i que pot servir per a molts, de porta d'entrada a una obra molt poc coneguda a casa nostra però de gran valor i influència en l'art del nostre temps.

Al seus inicis a Nova York, Yoko va ser una exploradora de l'art conceptual i la performance. Un bon exemple és Cut Piece, una performance realitzada el 1964 al Centre d'Art Sogetsu a Tòquio. Cut Piece contenia un verb destructiu com a instrucció: "Retalla". Ono va executar aquesta acció entrant a l'escenari, caient casualment agenollada a terra, cobert amb una peça.
Es va sol.licitar a sortir a l'escenari als membres de l'audiència i començar a tallar trossos de la seva peça de roba amb unes tissores fins que va quedar nua. Cut Piece és una de moltes oportunitats en que Yoko comunica el seu patiment interior a través del seu art.

A l'Universitat, Ono havia estat exposada a les teories existencialistes de Jean-Paul Sartre i, per tal d'apaivagar als seus propis sofriments humans, Ono implicava als seus espectadors per completar les seves obres d'art per tal de completar així la seva identitat. A més d'un comentari sobre la identitat, Cut Piece va ser un comentari sobre la necessitat de la unitat social i l'amor. També va ser una peça que va tocar en les qüestions de gènere i el sexisme, així com la més gran, l'aflicció universal del patiment humà i la solitud. Ono va tornar a realitzar aquesta performance a Londres i altres llocs, guanyant una atenció dràsticament diferent en funció de l'audiència. Al Japó, el públic era tímid i prudent. A Londres, el comportament dels assistents es va convertir en zel per aconseguir un tros de la seva roba i es va posar violent al punt en què va haver de ser protegida per la seguretat de la sala.

Aquest és el vídeo d'un diumenge de tardor que avui us proposem.


Yoko Ono Cut Piece Carnegie Hall, New York, 1965



Web oficial de la Yoko: http://imaginepeace.com/
Bloc de la Yoko: http://100acorns.blogspot.com/
Yoko a la Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/Yoko_Ono

.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...