El Dia de l'Orgull 2021: L' antigay i antidisco Demolition Night i l'esperada traducció d'un blues

La nit de la Disco Demolition Night  , el 12 de juliol de 1979, milers de persones van acudir a l'estadi dels Red Sox de Chicago no només per veure el partit, sinó també per acudir a la crida del dj de rock Steve Dahl, que va demanar a la gent que portés els vinils de música disco que volgués destruir al camp de beisbol. A l'estadi hi havia pancartes que proclamaven que la "Disco Sucks" (la música disco apesta). A mesura que el partit avançava, els fanàtics entonaven càntics antidiscos i durant la cinquena entrada van començar a ploure discos incendiats al terreny de joc. (Refregit per: Lídia Noguerol) 

                                                                                                Pancarta

La tensió va arribar al seu punt màxim quan l'instigador de l'acte, Dahl, va aparèixer al camp amb un jeep militar i una caixa amb milers de vinils de música disco va ser dipositada al mig del terreny de joc. Acte seguit, Dahl va fer esclatar la caixa i una multitud de discos en flames va volar pels aires. Després de l'explosió, una gernació va saltar al camp, va llençar discos encesos al públic de les grades i van ballar al voltant de la foguera gegant. Quan la policia va aparèixer, els violents van tornar a les grades i l'àrbitre va declarar el partit suspès perquè el camp era impracticable. 

                                                                                        Explosió dels discos 

Aquesta animadversió cap a la música disco es devia a les identitats vinculades a aquest estil, com l'homosexual o al racisme contra afroamericans i llatins. Per una part de la societat americana, la música disco era gay i elitista. O sigui que la Demolition Night va ser una reacció contra la cultura gay. Afortunadament no tota la música disco es va cremar i avui hi ha cançons d'aquest estil que són clàssics. Perquè pogueu escoltar fins a quin punt hi havia cançons disco fortament sexualitzades - i evidentment això no tenia ni té res de dolent- he escollit dos recopilatoris de la sèrie Disco Discharge (Harmless Records). 

DISCO DISCHARGE. GAY DISCO & Hi ENERGY 

El terme Hi NGR va sorgir quan van preguntar-li a Donna Summer la raó de l'èxit del seu senzill "I Feel Love"  i ella va contestar que era perquè la cançó desprenia una alta energia (high energy). El tempo d'aquest estil és més accelerat que la del disco, els seus sintetitzadors són musculats, els staccatos abundants i els baixos són gruixuts i continuats. Cançons del CD: 

Boys Town Gang – Disco Kicks

Kano   – It's A War

Macho -  I'm A Man (Full Length Album Version)

Free Enterprise - Make It On My Own (Ben Liebrand Remix)

Fun Fun - Color My Love

Deodato* - S.O.S. (Fire In The Sky)

Astaire - Love Trap

Tapps – Don't Pretend To Know

LizaMinnelli - Losing My Mind

RoseLaurens –  American Love

Valerie Claire –  I'm A Model

The Flirts - Passion (Remix)

Boys Town Gang - Cruisin' The Streets (Cruisin', Rejected, The Pick Up, Busted, Reprise)

Ken Laszlo - Hey Hey Guy

SamanthaGilles - Let Me Feel It

Eria Fachin -Savin' Myself

LauraBranigan - Gloria

Oh Romeo - Saving Myself (For The One That I Love)

Harlow (2) - Take Off (Satisfaction Guaranteed)

    DISCO DISCHARGE. CRUISING THE BEATS 

El cruising, en castellà "cancaneo", és el terme que en l'ambient gay defineix l'activitat de buscar sexe anòmim i esporàdic en llocs públics.

Boys Town Gang - Can't Take My Eyes Off You (Original 12" Mix)

Dan Hartman–  Vertigo / Relight My Fire (Original 12" Mix)

Voyage - Golden Eldorado (Original AlbumVersion)

Who's Who - Palace Palace (Original 12" Mix)

Night Force (3) - Dance (Original 12" Mix)

Noel (2) - Dancing Is Dangerous (Original 12" Mix)

Lifeforce* - What A Way To Go (Original 12" Mix)

Norma Lewis–  Maybe This Time (Original 12" Mix)

Sleeping Lions (2) - Sound Of My Heart (Slightly Baroque) (Original 12" Mix)

Claudja Barry & Ronnie Jones– The Two Of Us (Disconet Extended Remix)

Janet D'Eon - Anything Like You (Original 12" Euro Mix)

Ellie Warren - Satellites (Original 12" Mix)

Jackie Rawe - I Believe In Dreams (Original 12" Mix)

Raquel Welch– This Girl's Back In Town (Original 12" Mix)

Waterfront Home - Take A Chance (On Me) (Original 12" Mix)

People Like Us (2) - Midnight Lover (Original 12" Mix)

Bobby O* - Suspicious Minds (Original 12" Mix)

Fantastique - Mama Told Me (Original 12" Mix)

Area Code (212) - Manhattan Shuffle (Original 12" Mix)

Technique (7)– Can We Try Again (Original 12" Mix)

UN BLUES

Moltes felicitats a l'editorial ANTIPERSONA per traduir finalment al castellà el clàssic: 

STONE BUTCH BLUES (Leslie Feinberg)  

En aquesta novel·la, la seva protagonista, Jess Goldberg lesbiana butch (d'aspecte masculí) de classe treballadora del nord dels EUA, haurà d'enfrontar-se a una multitud de gent que no accepta el seu aspecte, la seva identitat ni la seva expressió de gènere. Patirà el rebuig de la seva família, tindrà problemes amb la policia i problemes a la feina. La seva activitat sindical i el suport d'altres lesbianes i drag queers l'ajudaran a tirar endavant. Aquest llibre també va ser un dels primers que va abordar d'una manera nova la transsexualitat i el transgenderisme. És la primera vegada que es tradueix al castellà. Al web de la seva autora, Leslie Feinberg, podeu trobar l'original en anglès en pdf i com aconseguir-ne una còpia impresa.  

                                                                    Leslie Feinberg (1949 - 2014) 

Queer as folk (rock, pop, jazz,etc). Dia de l'Orgull 2018

Sembla una ironia que l'era binària suposi, esperem, el principi del final del gènere binari per donar lloc a altres expressions humanes més flexibles i fluïdes. En definitiva, més queer. La incorporació al nostre vocabulari del terme cisgènere o cissexual suposa el reconeixement de les persones trans, tot i que alhora sembla crear un altre binarisme. Potser no aconseguirem escapar mai de la dualitat, però el que si que està clar és que entre els seus dos pols hi ha un espectre molt ampli on tenen cabuda les diferents expressions de gènere. Igual que entre el rosa i el blau hi ha tota una gamma de colors que les dones i els homes poden triar. L'assumpte és complicat i des de l'Ampli, humilment, us recomanem la portada d'un disco com a guia per explorar la sexualitat humana i el gènere i alhora apte per celebrar el Dia de l'Orgull 2018: 

"Funkadelic - Free Your Mind and Your Ass Will Follow"

També recomanem, per fer caure alguns prejudicis llegir l'informe Kinsey (hi ha pel·li) i un llibre fàcil i entenedor:

"Dibuixant el gènere". Gerard Coll-Planas / Maria Vidal. Edicions 96. La Pobla Llarga, 2013. 

"Transexualidades otras miradas posibles" de Miquel Missé és una bona parella per a aquest llibre. Igual que el còmic que recomanarem ara és un bon complement de "Queer. Una historia gráfica" de Meg-John Baker: 

"Tomboy. A Graphic Memoir". Liz Prince. Zest Books. San Francisco 2014. 

Encara no l'han traduït ni al castellà ni al català, tot i que l'autora ja ha estat publicada anteriorment a l'Estat Espanyol. Aquest és de llarg el seu millor treball. Una autobiografia que qüestiona els arquetipus de gènere i que demostra que és cert que les aparences enganyen. Estic impacient per veure com tradueixen el títol. Liz Prince també es autora del fanzine punk "As we were". I per denunciar les actituds homófobes del punk i el hardcore va surgir el queercore. "Queercore" és el títol del documental sobre el gènere que es va estrenar a l'edició d'enguany a l'In-Edit i que també va ser emès per TV3. De moment no està disponible a l'In-Edit TV". Els musictecaris vam fer una selecció d'aquest gènere en un post anterior. 

                                                          Queercore: How to punk a revolution? 

I del punk passem al r&b i a una de les poques dones negres transgèneres que treballava en el món del soul als anys seixanta: Jackie Shane. A les seves cançons hi havia nombroses al·lusions en clau a l'homosexualitat i en l'únic directe que va deixar hi feia referència explícitament. El 1971 es va retirar dels escenaris i de la vida pública. L'any passat el segell Numero Group va publicar un doble recopilatori, "Any Other Way", amb cançons que no d'havien enregistrat mai. 

                                                Portada del recopilatori de Jackie Shane 

I és que sense les persones trans probablement avui no hi hauria desfilada de l'orgull, ja que moltes de les persones que van protagonitzar els aldarulls d' Stonewall eren transsexuals. L'associació Stonewall Rebellion Veteran's Association va recopilar en dues llistes de reproducció les cançons que sonaven al jukebox d'aquest local: 40 songs on the Stonewall Jukebox, june 1969  i "Songs of Stonewall 1966 -1969"

                                                  Part de la llista del Jukebox d'Stonewall 

Ens acomiadem amb la recomanació d'un llibres més: 

Historias, Excesos y tribulaciones de la mal llamada Música Gay. Andrés López Martínez. Milenio. Lleida, 2009

En paraules de l'autor: "El objetivo de este ensanyo no es otro que el de dar a conocer, en algunos casos, y recordar en otros, los injustos lances que han vivido y padecido alguno de los músicos LGTB"

Orgull Trans per acabar amb els rols de gènere

Enguany el col·lectiu transsexual ha sigut notícia a casa nostra, desgraciadament, pel suïcidi de l'Alan un menor trans que patia bullying per la seva identitat sexual. Aquest trist succés ha servit per donar visibilitat a entitats com Crysallis, l'associació de famílies de menors transsexuals i veu a activistes trans que defensen la despatologització de la transsexualitat des de fa temps, com Miquel Missé. En els últims anys, la societat ha començat a acceptar els trans quan s'han fet una reassignació de sexe, però una persona transsexual no té perquè voler canviar el seu cos o patir disforia de gènere, però en canvi perquè se'ls reconegui la seva identitat han de passar per un diagnòstic psiquiàtric que ho certifiqui. No tothom dins el col·lectiu transsexual comparteix l'opinió de Missé, però tot i això i sigui quina sigui la nostra identitat i orientació sexual, la lluita del col·lectiu LGTB  ha contribuït a donar flexiblitat a la rígida organització binària de la nostra societat i a fer-nos més lliures i poder viure amb més dignitat. I axò s'ha de celebrar i reivindicar. Gràcies! 

Hedwig and the Angry Inch a punt de liar-la

Des de l'Ampli us oferim una petita tria de llibres, pel·lis i música per commemorar el Dia de l'orgull. 

LLIBRES 

POLÍTICAS TRANS. 

Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. 

Pol Galofre/Miquel Missé (Editores). Egales. Barcelona/Madrid 2015. 

Portada del llibre

PATRICIA HIGHSMITH

El talento de Miss Highsmith

Joan Schenkar. Circe. Barcelona, 2010. 

L'adaptació al cinema de la novel·la "Carol" és una ocasió per acostar-nos a la figura de la seva autora, Patricia Highsmith, que al llarg de la seva vida va tenir relacions complicades amb diferents dones. 

 Miss Highsmith somriu des de la coberta de la seva biografia

PEL·LÍCULES 

Aquí trobareu una selecció de pel·lis recents de temàtica LGTB que s'han estrenat en sales grans i de fàcil accès per al gran públic. Si voleu films més trencadors sempre podeu fer una ullada al festival FIRE!, que es celebra del 30 de juny al 10 de juliol a Barcelona. 

CAROL 

Todd Haynes. 2016 

Una pel·li de mirades i de fotografia espectacular, que no es limita a transcriure al cel·luloide la primera novel·la pulp de temàtica lèsbica amb final feliç. 

Cartell

LA CHICA DANESA 

Tom Hooper. 2015 

Aquest film explica la vida de Lili Elbe, la primera persona coneguda que es va sotmetre a un canvi quirúrgic de sexe. Està basada en la novel·la homònima de David Hebershoff, publicada per Anagrama. Ha estat prohibida en diferents països. 

Pòster

FREEHELD

Un amor incondicional 

Peter Sollett. 2015

Basada també en una història real, aquest film explica la història de la sergent de policia Laurel Hester, malalta terminal de càncer,  i la seva lluita perquè la seva companya Stacie Andre tingués dret a rebre la pensió que li corresponia com a parella seva. També hi ha un documental. 

Julianne Moore i Ellen Page protagonitzen aquesta pel·lícula 

TODAS SOLAS

Zaida Carmona/ Maite Eraso 

Curt protagonitzat per Nausicaa Boninn, l'actriu catalana que millor sap plasmar la masculinitat femenina i que no té res a envejar a la Léa Seydoux de "Blue is the warmest colour". A "Cites" clava els gestos fent de Sofia. 

Bonnin en distància curta 

MÚSICA 

Anonhi no va voler acudir a la cerimònia dels Òscar perquè no la van convidar a cantar la cançó per la qual havia estat nominada. L'artista va considerar que la seva condició de transgènere va influir en la decisió de l'Acadèmia. Com a banda sonora per avui hem escollit una sessió de Black Madonna, artista vinculada al moviment Queer i que fa quatre dies va punxar al Sònar. Hem escollit una sessió de club com a homenatge a les víctimes del tiroteig de la discoteca Pulse d'Orlando. 

Amén. 

Orgull'14: Guia de lectura & Playlist

La festa reinvidicativa del Dia de l’Orgull a Girona, a més de recordar que ningú s’ha
d’avergonyir del seu gènere, identitat o orientació sexual, pot celebrar que ja té Consell
Municipal LGTB i que la mostra de cinema Gai i Lèsbic FIRE! ha arribat a la immortal.
Des de les Biblioteques els donem la benvinguda amb un petit recull de premis LGTB,
que podeu trobar a la xarxa del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Acompanya la guia una playlist que recull cançons de temàtica LGTBQ que van des del Riot Grrrl (Bikini Kill, Bratmobile, Huggy Bear) al Queercore (Team Dresch, Tribe 8, Pansy Division, Hunx and his Punx, Le Tigre o Gossip), passant per l'electrònica i l'indie d'aires tropicals. 



BONUS TRACKS: 

Per saber més coses sobre el Queercore podeu escoltar les playlist -les "Bitch Tapes"- que la revista feminista "Bitch Media" va dedicar a aquest gènere: 

Queercore: Now and Forever

Queercore: Now and Forever More

A les "Bitch Tapes" trobareu moltes més cançons, de diferents estils musicals, dedicades al al feminisme i al moviment LGTB. 

Guia LGBT

Per sort, actualment sortir de l’armari ja no vol dir haver de sortir de la societat. I això s’ha de celebrar, sense oblidar però, que en molts llocs del món les diferències sexuals encara no són tolerades i es poden pagar amb la vida. Des de les biblioteques, on tothom pot entrar, ens sumen a la festa reivindicativa del Dia de l’Orgull, amb un petit recull de temàtica LGBT, que a més de llibres, còmics -cal destacar les novetats que hi ha hagut recentment en el gènere de superherois- i pelis, també destaca dos discos i té una playlist.