Bestiari musical!

BESTIARI MUSICAL

Sempre s’ha dit que la música tranquil·litza les feres. Això és així per què allà on hi ha feres hi ha música! Els animals mitològics han tocat la flauta, els músics han buscat al·legories al món salvatge, la música popular de tot arreu ha fet participar les bèsties, les balenes canten… El maridatge està clar: la música és una animalada.

Dates:

02 d’octubre, 19 h. 'Feres ferotges i altres bestioles'. La música popular és plena de cançons que tot i parlar d'animals ens ofereixen retrats divertits i crítics sobre el comportament dels éssers humans. En aquest zoològic musical hi haurà taurons, rates, galls i fins i tot uns gossos que estimen molt els escarabats. A càrrec de Nando Cruz (Biblioteca Vallcarca).

04 d’octubre, 19 h. Bèsties clàssiques: La fascinació de la literatura i la música per les criatures mitològiques europees. Des de les òperes dedicades a fades dels boscos passant pels contes infantils i les seves meravelloses criatures. . A càrrec Manu González. (Biblioteca Vapor Vell)

09 d’octubre, 19 h. “Música per llops”. Alguna vegada t’has plantejat la influència dels llops en la música rock? Et sorprendria. Anem a repassar algunes de les bandes que han fet de l’udol del canis lups la seva marca de fàbrica. Grups i artistes que van pensar que no hi ha millor nom per un grup de rock que el del llop. Auuuuuuuu! A càrrec d’Eduardo Izquierdo (Biblioteca Vallcarca)

11 d’octubre: El bestiari humà de Pink Floyd: la filosofia darrera d’Animals. Per molts, Animals és el disc més cru i hostil de Pink Floyd, el que té una visió més pessimista de la societat. A través de Gossos, Porcs i Ovelles, i amb l’ajuda de la filosofia, intentarem desentranyar què signifiquen aquestes metàfores bestials i si el món que ens envolta i les persones que l’habiten són tan bestials com sembla.  A càrrec de Jose Luís Vila (Biblioteca Vapor Vell)

"Bass Culture: la historia del Reaggae" de Lloyd Bradley, playlist del llibre

A Bass Culture: la historia del reggae descobrim com va evolucionar la música tradicional jamaicana, partint del mento, el calypso i el jazz jamaicà fins a arribar al reggae. Tot neix a finals de la dècada dels 50, moment en el qual van aparèixer els sound systems. Aquests eren autèntiques festes on, els sound men equipats amb un tocadiscos i grans altaeus portaven la música als dancehalls on se'ls requeria. Els primers sound systems destacats són el que van crear alguns del que, posteriorment, seran els grans promotors de la música jamaicana i l'ska, com Sir "Coxsone" Dodd, Prince Buster o Duke Reid.

Foto: Duke Reid

La rivalitat en aquests primers sound system era molt gran, i es basava en la capacitat de poder aconseguir temes exclusius que es convertissin en un èxit per al públic. El fet d'estar en una illa limitava l'arribada de música estrangera i quan algú podia portar un disc dels EUA i aquest agradava a l'audiència, els sound men s'encarregaven de guardar bé el secret de qui era l'artista i la cançó, rebatejant el tema en funció de les reaccions de la gent i del sound system que el tenia en propietat.

Foto: sound system

La demanda cada vegada més gran de música per part de l'audiència i la dificultat de l'exportació en exclusiva van portar a enregistrar els primers singles a l'illa de Jamaica, donant lloc al naixement de l'ska. Studio One, creat per Clement "Coxsone" Dodd, el segell anglès Blue Beat Records o, posteriorment, Trojan Records van ser alguns dels segells més importants que es van dedicar a difondre aquest nou estil musical.

A partir d'aquí, l'ascens i reconeixement de l'ska va ser imparable i la seva evolució també, derivant en altres estils com el Rocksteady, el Reggae, el Dancehall, el Lovers Rock o el Two Tone, aparegut  a Anglaterra a finals de la dècada del 70, i que va revitalitzar i actualitzar el gènere.

Foto: ska

Una història fascinant que s'escolta amb la playlist que hem preparat, on apareixen la majoria de temes que es citen en el llibre i que ens donaran una visió molt clara i completa de l'evolució d'un dels gèneres musicals més rics de la música negra.

"Fuego eterno: la historia de Jerry Lee Lewis" de Nick Tosches, playlist del llibre

Fuego eterno ens descobreix la trepidant vida de Jerry Lee Lewis, l'artista que va arribar a ser considerat per alguns com el veritable rei del rock and roll pel seu caràcter indòmit i salvatge. Descobrirem com va viatjar des del seu poble natal fins a Memphis decidit a gravar un disc d'èxit amb la discogràfica Sun Records i, al final, va acabar participant en la gravació del mític Million Dollar Quartet al desembre de 1956, una gravació en la qual va acompanyar a Elvis Presley, Carl Perkins i Johnny Cash.

Million Dollar Quartet

A partir d'aquest moment la fama de The Killer començà a créixer, i la gravació de dos exitosos singles com Whole Lotta Shakin' Goin' On i Great Balls of Fire el porta a ésser comparat amb Elvis Presley. Però l'ascensió meteòrica a l'Olimp del rock and roll va ser tant ràpida com la seva caiguda. Al viatjar a Londres per a realitzar una gira, la premsa anglesa va descobrir que la noia de 13 anys que l'acompanyava, Myra Gale, era la seva dona, amb la que s'acabava de casar. A partir d'aquest moment, la premsa sensacionalista anglesa va qualificar Jerry Lee Lewis d'autèntic monstre, i la gira va resultar un fracàs que va acabar amb la cancel·lació de la majoria de concerts i la deportació de Lewis cap als Estats Units.

Myra Gale i Jerry Lee

A partir d'aquí, tant la vida personal com professional de Lewis es va convertir en un autèntic i apassionant relat ple d'escàndols i anècdotes divertides. Tot això és el que trobareu en aquest fascinant llibre, que es llegeix com una novel·la d'aventures i que podeu acompanyar amb la playlist dels temes que van apareixent al llarg de la narració i que us facilitarà el recorregut musical per la vida de The Killer.

The Killer

Playlist del llibre: 

Enriquir els catàlegs: els articles d'Ignacio Julià al Ruta 66

Els catàlegs són sistemes nerviosos centrals que haurien de donar molta informació als bibliotecaris (què es busca i de quina manera) i haurien de donar molta informació als usuaris: en algun cas, fins i tot, la podrien donar tota. Això és el que hem intentat amb aquest projecte. 

La idea és molt senzilla. La revista Ruta 66 ha estat la revista espanyola de rock més penetrant. La seva trajectòria no ofereix dubtes. Els articles, llargs, informats, profunds, sondejaven cada artista, així fos underground. D'aquesta manera, les seves tres dècades d'existència ofereixen una autèntica mina d'informació per conèixer un gènere, una escena, una cultura musical. Però aquests articles, no están a la xarxa!!! Què podem fer les biblioteques?

[Número 0 de la revista]

El primer va ser posar-nos en contacte amb un dels directors i fundadors de la revista, el nostre còmplice Ignacio Julià. Encara cal presentar-lo? Aquí va! 



Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.

El mateix Ignacio Julià ens ha donat permís per escanejar i oferir els seus escrits. Són més de 170 articles complets, ja catalogats i escanejats, disponibles per a tothom, a només un clic del catàleg. Els trobareu tots aquí.

A continuació us oferim alguns exemples...

Una petita, però valuosa contribució a l'enriquiment del catàleg.. i d'Internet!

El Festival Punk de l'Aliança del Poble Nou, 40 anys després a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Cartell del primer Festival Punk Rock a Catalunya, al Casino de l'Aliança del Poble Nou (1977)

El año cero del punk (1976) casi coincide con el del comienzo de la transición política española y es a finales de 1977 cuando se celebra en el Teatre La Alianza del Poble Nou el primer festival de música punk con La Banda Trapera del Río, Marxa, Peligro y Mortimer como representantes locales más Ramoncín. A las bandas no se les puede negar la fiereza, descaro y entusiasmo necesario como punto de partida pero solo Mortimer parece tener algún paralelismo con la nueva escena inglesa como apuntaba un periodista del Melody Maker que cubrió el evento. Simultáneamente comienzan a surgir nuevas formaciones de un rock más urbano que puede verse en los conciertos organizados en el Club Juvenil Meridiana y en otros barrios de Barcelona que parecen robar el protagonismo de Valldoreix o Canet.

Javier Hernando. Fragment extret del llibre "Alter Músiques Natives". Krtu 1995.  

Els protagonistes d'aquest festival mític es reuniran per reviure'l 40 anys després, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents el dijous 30 de novembre a les 19 h.

Aprofitant l'efemèride, músics i organitzadors parlaran sobre aquell festival: la seva importància, les seves trajectòries vitals, el punk, els anys 70 i Barcelona, sempre a través de les seves experiències personals i la seva visió dels fets. 

Taula rodona i col·loqui. 

Participaran: 

Fito (Peligro)

Xavier Dalmau (Mortimer)

Panotxa (Marxa)

Morfi Grei (La Banda Trapera del Río)

Xavi Cot (Cuc Sonat)

Modera: Fernando Muñiz.

http://alianzapunk.com/

 

"Nuestro grupo podría ser tu vida: escenas del indie underground norteamericano 1981-1991" de Michael Azerrad, playlist del llibre

Nuestro grupo podría ser tu vida de Michael Azerrad és la història del moviment que va donar vida a l'escena de la música alternativa nord-americana durant la dècada dels vuitanta.

Sorgits després de la mort oficial del punk anglès, una part de la joventut americana desencantada, va intentar canalitzar, a través de la música, tota la ràbia que els generaven les polítiques conservadores de Ronald Reagan. Partint d'una actitud punk, basats en l'esperit Do It Yourself i en les ganes de tocar els instruments musicals encara que no en tinguessin coneixements previs, els joves van aconseguir difondre els seus ideals, gravar i publicar els seus propis discos i crear un circuit musical alternatiu a les grans discogràfiques. Van néixer centenars de fanzins, creats per fans i per als fans, que van servir per promocionar aquest moviment ignorat pels grans mitjans de comunicació, i van saber utilitzar les emissores de ràdio universitàries com altaveu per difondre el seu missatge i donar-se a conèixer.

A través de la història de tretze bandes representatives, podrem descobrir com es va forjar aquesta escena integrada per distribuïdores i discogràfiques independents, com SST, Dischord o Sub Pop, fanzines autogestionats com Maximum Rocknroll, Touch and Go o Search & Destroy que, amb el pas del temps, es van convertir en autèntics mitjans d'informació alternatius, i de com van aconseguir crear una xarxa de clubs, cases i locals de concerts que s'entenia al llarg de tot el país.

Des del hardcore polític de Black Flag, passant pel naixement del moviment straight edege, que promovia abstenir-se de beure alcohol, fumar i consumir drogues, i escoltant el rock alternatiu de Minutemen o Dinosaur Jr., el punk rock de The Replacements, el hardcore punk al llarg d'una dècada fins a arribar a la publicació de l'àlbum "Nevermind" de Nirvana l'any 1991, moment en el qual el rock alternatiu va canviar per complet i es va obrir al mainstream.

Azerrad ens explica en aquest llibre, ple d'anècdotes i entrevistes, la història d'aquests pioners de la música alternativa i de com, de mica en mica, van aconseguir canviar l'escena del rock a nivell mundial. Per poder gaudir-lo amb més intensitat, des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem creat aquesta playlist que inclou tots els temes que apareixen en el llibre i que donen una visió molt àmplia del desenvolupament d'aquesta escena.

DISCOS ESPREMUTS!! Un cicle insòlit!

DISCOS ESPREMUTS

Sentim molta música, però la coneixem? Podem escoltar un disc sencer? La música també serveix per ser espremuda, i així evitarem que passi al voltant nostre com un simple fil musical. Triarem alguns discos històrics, i altres d’incògnits, per saber-ne tot el possible: des de les circumstàncies del seu enregistrament fins al rerefons de les lletres i els detalls tècnics. Una espremedora artística!

Dimarts 19 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Shaft: Music from the Soundtrack, d’Isaac Hayes (1971)

A càrrec de Lalo López, músic i productor especialitzat en música disco i funk. Guitarrista de la Fundación Tony Manero i Chocadelia Internacional, entre d’altres grups.

Shaft (Stax, 1971) és una fita cabdal dins la història de la música negra: el seu autor, Isaac Hayes, va ser el primer afroamericà a rebre un Oscar pel seu score i representa l’obra fundacional de tot un gènere musical bàsic per entendre la black music dels anys setanta, la banda sonora blaxploitation. Una delícia auditiva plena d’anècdotes i moments per comentar i compartir.

Dijous 21 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell

Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)

A càrrec d’Eduardo Izquierdo, periodista habitual de Ruta 66, MondoSonoro i Efe Eme. Col·leccionista compulsiu de discos. Autor de Bob Dylan, la trilogia del tiempo y el amor.

En menys d’un any i mig, Dylan va publicar una trilogia de discos fonamental en la història del rock d’autor, formada per Bringing it all Back Home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde. El segon disc, el que ens ocupa, s’obre amb “Like a Rolling Stone” i acaba amb “Desolation Road”, un camí ple de lírica, apassionament, mites, llegendes i casualitats que, recorregut en una audició lenta, és tota una aventura.

Dimarts 26 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents

What's Going On, de Marvin Gaye (1971)

A càrrec d’Ignasi Julià, periodista i crític musical, fundador de la històrica revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloses les biografies autoritzades de The Velvet Underground i de Sonic Youth.

Pocs àlbums han exercit una influència tan decisiva en el desenvolupament de la música popular i la societat com What's Going On, l'obra mestra de Marvin Gaye. Quan el cantant i símbol afroamericà va interessar-se per la guerra, l'ecologia, la política i l'economia, el soul va deixar de ser només melodies i ball i va assolir la maduresa. 

Dijous 28 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell

Disc incògnit!

A càrrec d’El Petit de Cal Eril. Amb 3 discos a l’esquena i la fita ineludible de La figura del buit, Joan Pons (el seu nom real) és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud.

Disc incògnit. Jugarem a destapar el disc en el mateix moment en què comenci a sonar. Es tracta d'una escolta de disc a cegues, sense saber quin estem sentint. D'aquesta manera l'experiència serà en present.

I encara tenim una portada alternativa... amb un títol menys normatiu però igualment entenedor. O fins i tot més entenedor. Per què no!

"Ropa música chicos" de Viv Albertine, playlist del llibre

PUNK. Quan escoltem aquesta paraula, que amb la seva sonoritat rotunda avança un significat a l’alçada, probablement ens venen al cap conceptes com estètica anàrquica, subversió de l’ordre, radicalitat, rebuig a la societat i els valors establerts, rebel·lió contra l’autoritat. Tot això respira l’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del grup The Slits, recentment publicada per Anagrama. “Ropa Música Chicos” és un flashback al Londres de finals dels 70, una ciutat mutant i efervescent on els joves, insatisfets i descontents amb la societat que els seus pares els havien llegat, trobaven formes de transformar-la i fer-la a la seva mida. El punk va ser un revulsiu contra l’avorriment i un catalitzador d’idees i creativitat, sobretot musicals.

Foto: Viv Albertine i Sid Vicious. 

La Cara A del llibre de Viv Albertine, primera part de les seves memòries, es centra en aquesta etapa d’explosió creativa a la capital que esdevindria durant molts anys epicentre de la modernitat europea. Hi desfilen molts noms coneguts: Sid Vicious (amb qui Albertine mantenia una curiosa i bona amistat), Mick Jones (fundador i guitarrista de The Clash i la seva parella durant uns anys), Johnny Rotten (Sex Pistols), Johnny Thunders, Chrissie Hynde (The Pretenders), Neneh Cherry i, com no, Malcolm McLaren i Vivienne Westwood (pares del punk i de la seva estètica).

En aquesta part del llibre participem del que va ser el moviment punk, de les seves llums i les seves ombres. S’evidencien les dificultats de ser dona i dedicar-se a la música en una època en la qual les dones no pujaven a l’escenari amb una proposta musical tan arriscada i experimental com la que oferien les Slits: combinar rock amb reggae, free jazz i performance? Oh, my God! Sens dubte pioneres, les Slits es van avançar al moviment Riot Grrrl i van assentar les bases per al so folk-punk de grups com Violent Femmes o REM.

Però “Ropa Música Chicos” és molt més que una crònica vivencial dels anys punk a Londres. El llibre és també la història d’una dona que diu adéu a la seva joventut i deixa enrere la noia atrevida i rebel que va ser. Adéu als anys de punk, adéu a les gires, adéu a la música i benvinguda a l’edat adulta: cerca de feina, matrimoni, malaltia, desencís, experiències traumàtiques... La Cara B de les memòries ens parlen dels cops que dóna la vida, de crisis personals que ens canvien per dins i d’eleccions personals que ens capgiren: saltar a la incertesa o, en paraules de la guitarrista, “dir que sí al no-res” per recuperar l’esperit d’aquella persona que algun dia vam ser.

Una de les coses que més m’agrada del punk és l’actitud que abanderava: el tu també ho pots fer, tu també pots vestir-te com et sembli, pots viure com vulguis i fer el que vulguis a qualsevol edat sense renunciar a ser tu mateixa. Aquesta és l' actitud de “Ropa Música Chicos”, i Viv Albertine ens ho explica amb valentia, sense estridències, amb naturalitat i mirant-nos a la cara. Veritable PUNK.

PLAYLIST

Les cançons que l’autora va esmentant en el llibre. 

Banda sonora d’una època i de la seva pròpia vida.

ÀLBUMS 

Al llarg del llibre Viv Albertine escolta o esmenta els següents àlbums per ordre d'aparició: 

BEACH BOYS. Pet Sounds.

JOHN LENNON i YOKO ONO. Two Virgins.

CAPTAIN BEEFHEART. Safe as Milk.

DAVID BOWIE. Hunky Dory.

VVAA. Nice Enough to Eat. Island Records.

PATTI SMITH. Horses.

IGGY POP. The Idiot.

RAMONES. Ramones.

DAVID BOWIE. Low.

LAURYN HILL. Consumerism.

DON CHERRY. Brown Rice.

SUN RA. Space is the Place.

BRIAN ENO. Another Green World.

KATE BUSH. Hounds of Love.

BOB DYLAN. The Freewheelin’ Bob Dylan.

Vivienne y Malcolm no sólo buscan escandalizar, irritar y provocar una reacción con su vestimenta, sino también inspirar un cambio de actitud. Los jerséis de mohair, tejidos con grandes agujas y el punto tan suelto que puedes ver a través de ellos, las camisetas con agujeros o con frases escritas a mano, las costuras y las etiquetas a la vista, que muestran la estructura de la pieza; ésos son todos parámetros que se reflejan en la música que hacemos. Está bien no ser perfecto, mostrar el funcionamiento de tu vida y de tu mente a través de tus canciones y de tu ropa. Y lo que hagas en la vida también es significativo a nivel político. Por eso somos muy despiadados con los defectos de unos y otros y por eso despreciamos la dejadez. 

VIV ALBERTINE. Ropa Música Chicos. 

Foto: Malcolm McLaren i Vivianne Westwood