dilluns, 5 de maig de 2008

Carta Oberta del President de l'ACIM a Christine Albanel, Ministra de Cultura i Comunicació de França

L'Ampli és un bloc de professionals de la informació musical a la biblioteca pública.
Amb aquest post volem manifestar la nostra adhesió a l'esperit i al contingut d'aquesta carta signada per l' ACIM, associació de referència en la nostra professió.


Carta oberta a la Senyora Christine Albanel, Ministre de Cultura i de la Comunicació
Per Arsène Ott, President de l'ACIM (Associació per a la Cooperació dels Professionals de la Informació Musical)
Estrasburg 28 de març de 2008

Els 'natius de la biblioteca' * s’apunten a la música

Senyora Ministra,
La música s'ha beneficiat al llarg del segle XX dels canvis tecnològics que li han permès fer evolucionar l'escolta i la creativitat de l'oient. La digitalització de la música ens ha permès, amb el disc compacte, fer les nostres primeres experiències d'escolta aleatòria o programada, de tenir accés a informacions codificades combinades en els continguts musicals... etcetera.
S'ha obert així una primera porta a la cultura, i les biblioteques musicals han sabut treure profit ben aviat dels avantatges (menys desgast, escolta integral...) oferts pel disc compacte. A cada innovació tecnològica seguia una mobilització per integrar nous suports, nous continguts, permetent així nous usos.
Al mateix temps, un gran nombre de professionals eren conscients que la música havia d'existir a la biblioteca no només a través d'un sol suport, sinó a través de tota acció i tot dispositiu susceptible de formar el gust i de crear afecció i amor per la música.

Adherir-se al canvi ?
L'objecte d'aquesta carta és precisament alertar-vos sobre el fet que el lloc de la música a la biblioteca no gaudeix avui d’aquesta mateixa adherència als canvis tecnològics.
Per això una de les nostres missions, documentar la música sota totes les seves formes per facilitar-ne l'accés al major nombre de persones, es veu progressivament qüestionada.
La música ha estat la primera concernida pels trastorns vinculats a la descàrrega d’arxius, però el que era així ahir per a la música, ho és avui per a la imatge i per als documents impresos.
Les biblioteques s'han quedat al marge de la revolució digital i no han pogut encara jugar plenament el seu paper en matèria d'identificació, de col·lecta, d'organització i de comunicació de les fonts musicals digitals.
Per què aquest sentiment de relegació ? Això s'explica en part per :
- la dificultat de poder encabir la nostra activitat dins un marc jurídic propici a la difusió de la cultura digital a la biblioteca ;
- un accés a nous serveis digitals que ha de ser negociat sovint una i altra vegada, amb els representants d'una economia emergent (plataformes de descàrrega, productors d'informació virtual...) que no acostumen a treballar amb les biblioteques (essent també així en sentit invers);
- la complexitat d'una oferta digital en perpetu canvi, que ens demana multiplicar els models d'accés a la informació musical.
Temàtiques al voltant de les quals, l'ACIM no ha deixat mai de plantejar als seus membres i als professionals de la informació musical per tal d'explorar noves solucions.

Desempallegar-se de la música?
La pusil·lanimitat d'una part dels professionals de la informació i el context general d'una economia del disc en ple trastorn (per a França la baixada del mercat del suport musical haurà estat d'un 18,3% el 2007 respecte a l'any 2006) han conduït de vegades a una crispació de l'oferta documental en biblioteca, amb la disminució (de vegades fins i tot la desaparició) de l'oferta en matèria de música com a principal objectiu.
Hi ha un risc real de veure certes biblioteques o col·lectivitats intentar desllastar-se de la música, considerant-la com un sector en crisi. Ara bé, el que està en joc aquí no és tant la crisi de la música com els prejudicis i el clima d'oració fúnebre que aquesta última permet canalitzar.
És sempre més fàcil, en un període de mutació, decretar la fi d'alguna cosa (en el nostre cas, la mort del disc), que d'imaginar el canvi o de domesticar els trastorns en matèria artística, tecnològica, econòmica i cultural.
Tanmateix, és fàcil comprovar que les eines de la creació, de la difusió i de l'escolta musical mai no han estat tan àmpliament sol·licitades i difoses com ara. No assistim doncs tant a una crisi de la música com a un renaixement en la nostra manera de tenir influència sobre ella.

Capgirar les perspectives partint de les experiències digitals vinculades a la música
En lloc de cedir a la temptació de sacrificar el disc respecte al llibre dins la biblioteca i de fer reaparèixer l'espectre de discursos legitimistes, podríem capgirar la perspectiva i considerar la música a la biblioteca com el sector apropiat per a la implantació d'ofertes de serveis digitals. Experiències que podrien llavors ser transposades en altres àmbits, per tal de definir nous models d'accés a la informació.
Aquesta visió de les biblioteques com a lloc d'expressió de la cultura digital es pot imaginar amb molt realisme des d'ara per tal de permetre :
- a l'aficionat: re-composar la música ;
- al lector: co-signar el llibre que està llegint ;
- a la música: existir, més enllà dels objectes (discs, llibres o particions), a través d'eines digitals de mediació ;
- a la idea de lectura, d'escolta, d'imatge: dissociar-se de l'objecte material per remetre a la de trobada o d'intercanvi virtual ;
- a l'usuari: fregar-se a l'obra, tocar la música amb les seves paraules, els seus tags ;
- al melòman: subratllar les seves preferències musicals amb l'ajuda de marcatges ;
- a l'usuari: compartir els seus gusts per tal de participar en una lectura o una escolta col·laborativa ;
- l'elaboració d'una comunitat del saber «en temps real», capaç de desenvolupar i de mantenir les eines tecnològiques més eficients (suites de programaris...), però també de suscitar el debat, de transmetre coneixements, d'indexar, d'arxivar, d'anotar o de validar continguts...

Comprendre els secrets de la cultura digital
De cara a un paisatge documental que no deixa de recomposar-se, ens caldria poder dibuixar amb agilitat els contorns de la nostra activitat. De cara a l'abundància de l'oferta digital, ens caldria recercar una abundància de solucions. Sabem que és molt probable que demà algú trobarà un algoritme o escriurà les línies de codis que trastornaran tot de nou i es crearà un altre model d'explotació de la música o del saber.
El risc de veure com augmenta la diferència entre les biblioteques i l'oferta de música digital és gran. Fem de manera que el nostre marc jurídic ens acosti al públic en lloc de separar-nos-en.
Si existeixen diferències temporals entre l'acció pública i les pràctiques digitals, no hauria d’obligar-nos a córrer darrere el canvi, sinó que ens pertany, al contrari, anticipar-nos, comprendre-ho i compartir les apostes.
Les biblioteques continuarien així encarnant el punt d'equilibri entre les pràctiques individuals i les formes de vida col·lectiva, materialitzant el punt d'adhesió entre les pràctiques culturals digitals i l'accés físic amb una oferta documental o les persones susceptibles de fer-ne la mediació.
Es beneficien de la seva implantació i proximitat als barris, les ciutats, els departaments. Llocs on contribueixen diàriament a la creació musical i a la democratització de la cultura. Espais públics amb presència d’un mateix i de l'altre on s'esculpeix la musica amb les paraules, les cares, les trobades. Les biblioteques permetrien afermar la cultura digital en l'acció pública.
Els bibliotecaris podrien així jugar plenament el seu paper de barquer, per tal de posar les balises de la memòria, de marcar els continguts i, en la imatge dels titellaires, de treure els fills de la informació.

Domesticar el futur
Per portar a terme el nostre treball de mediació i d'acompanyament del públic ens veiem portats sovint a desenredar un cabdell de regles jurídiques paralitzants. En lloc de ser portats per l'ona digital tenim doncs el sentiment d’estar atrapats entre la nostra acció respectuosa amb els drets d'autor i la nostra missió fonamental de facilitar l'accés a la música sota totes les seves formes.
És per aquest motiu que ens agradaria buscar amb vostè solucions adaptades a les necessitats de les biblioteques.
La signatura de convencions adaptades a les biblioteques (SACEM) ** ens havia permès administrar la difusió musical als nostres locals. Potser cal buscar una solució aproximada, per tal de respondre a les nostres necessitats en matèria de digitalització, de consulta sobre el terreny o en línia, de documents digitals, de tele descàrrega, d'accions de sensibilització i de formació del públic...
Aquesta seria una manera d’entrecreuar les cultures digitals i les col·leccions físiques, els usuaris virtuals i els usuaris presents físicament a les nostres biblioteques.
És per parlar d'aquests diferents objectius que desitjaria, Senyora Ministra, trobar-nos en nom de l'ACIM, per tal de reflexionar amb vostè sobre les accions que ens permetrien considerar altrament el lloc i el futur de la música en biblioteca.
Accepteu, Senyora Ministra, la meva més alta consideració.
Arsène Ott
President de l'ACIM


* Joc de paraules a partir d’un concepte definit per Marc Prensky:
digital natives: generació dels joves nascuts amb internet (després de 1985)
digital immigrants: nosaltres, els que hem d’aprendre a utilitzar internet

** SACEM, associació francesa equivalent a la SGAE espanyola

Enllaç al document original en francès des de la website de l'ACIM

Traducció de l'original per Josep Lluís Villanueva Fontanella
Agraïments a Sílvia, Nicolas i Sophie per la seva ajuda


.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...