Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ambient. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de desembre del 2016

Brian Eno : 'Ambient', reflexió i música generativa


Brian Eno Reflection (Warp, 2017)


El proper dia 1 de Gener es publicarà Reflection, el darrer treball de Brian Eno, una de les personalitats més importants i influents en l'art del nostre temps. La seva figura trascendeix el mer fet musical des de fa ja mig segle (!) i no cal dir que esperem amb la màxima expectació la seva darrera obra fixada en un enregistrament sonor.  Hem volgut preparar el terreny fins llavors, publicant també aquí les seves pròpies paraules sobre aquest esdeveniment. Una reflexió sobre la reflexió. Pur Eno.


Brian Eno parla sobre Reflection 

Reflection és el treball més recent d'una llarga sèrie. Va començar (pel que a publicació de discos es refereix) amb Discreet Music el 1975 - o tal vegada s'inicia amb el primer àlbum de Fripp & Eno el 1973? [No Pussyfooting]  O va començar amb la primera peça de música original que vaig fer, a la Ipswich Art School el 1965 - enregistraments d'una pantalla de metall amb la velocitat reduïda a tres quarts, tot superposat?

Sigui com sigui , és la música que més endavant va ser anomenada 'Ambient'. No crec que hores d’ara entengui en que ha quedat el significat d’aquesta paraula  - sembla haver-se inflat per donar cabuda a alguns companys de llit bastant inesperats -  però encara el faig servir per distingir-la de peces de música amb durada fixa i connectada rítmicament, elements tancats junts.

L'arbre genealògic d'aquesta peça inclou Thursday Afternoon, Neroli (el subtítol del qual és Thinking Music IV) i LUX. He fet un munt de thinking music, però la major part l’he guardada per a mi. Ara, noto que la gent està utilitzant alguns d'aquests primers enregistraments en la forma en què els faig servir jo mateix - com a espais de provocació per al pensament – així que em sento més inclinat a fer-los públics.

Peces com aquesta tenen un altre nom: són GENERATIVES. Amb això vull dir que estan fetes per elles mateixes. La meva feina com a compositor és posar en marxa un grup de sons i frases, i després algunes regles que decideixen el que els passa. Llavors activo el sistema complet i observo el que fa, ajustant els sons, les frases i les regles fins que aconsegueixo una cosa que m’agrada. Com aquestes regles són probabilístiques (- sovint prenent la forma «realitzar l'operació x, y per cent del temps ') la peça es desenvolupa de manera diferent cada vegada que s'activi. El que tenim aquí és un enregistrament d'un d’aquests desenvolupaments.

Reflection es diu així perquè he trobat que em fa pensar de nou. Em fa pensar sobre les coses. Sembla crear un espai psicològic que estimula la conversa interna. I, en realitat, l’externa també - la gent sembla gaudir-ne com a fons de les seves converses. Quan faig una peça com aquesta, dedico la major part del meu temps a escoltar-la durant llargs períodes - de vegades durant  dies sencers – observant com actua en diferents situacions, veient com em fa sentir. Faig les meves observacions i després ajusto les regles. Com en aquestes peces tot és probabilístic i donat que les probabilitats s'acumulen,  pot  portar molt de temps el tenir una idea de totes les variacions que puguin produir-se en la peça. Una regla podria dir "augmenta una de cada 100 notes per cada 5 semitons' i una altra podria dir "augmenta una de cada 50 notes per 7 semitons’. Si aquests dos instruccions estan operant en el mateix flux de dades, de vegades - molt rarament - ambdós actuaran sobre la mateixa nota ... així que alguna cosa com 1 de cada 5000 notes s'incrementarà en 12 semitons. No sabrem quina de les 5000 notes acabarà sent. Com que hi ha una gran quantitat d'aquest tipus d'operacions funcionant  juntes, en diferents però paral·lels fluxos de dades, el resultat final és una xarxa complexa i impredictible.

Els artistes potser es poden dividir en dues categories: pagesos i cowboys.
Els pagesos s'assenten en un tros de terra i el conreen curosament, trobant cada vegada més valor en ell. Els cowboys busquen nous llocs i s’entusiasmen amb el simple fet del descobriment, i amb la llibertat d'estar en algun lloc que no moltes persones han estat abans. Jo solia pensar que el meu temperament era més de cowboy que de pagès ... però el fet que la sèrie a la qual pertany aquesta peça ha estat funcionant des de fa més de 4 dècades em fa pensar que hi ha una gran part de pagès en mi.


Brian Eno parla sobre les versions generatives

Reflection és el més recent dels meus experiments amb la música ambient i representa el més sofisticat d'ells fins ara.  La meva intenció original amb la música ambient era fer música infinita, música que estaria allà tot el temps que un voldria que hi fos. Volia també que aquesta música es desenvolupés de manera diferent tot el temps – ‘com estar assegut prop d’un riu' : sempre és el mateix riu, però sempre està canviant.  Els enregistraments  - ja sigui de vinil, casset o CD – però, estan limitats en longitud, i es reprodueixen de forma idèntica cada vegada que els escoltem.  Així doncs, en el passat estava limitat en la realització dels sistemes que fan la música, però després enregistrant 30 minuts o una hora i publicant-ho.  Reflection en la seva forma d'àlbum -. en vinil o CD -. és així. Però l'app amb la qual Reflection és produïda no té restriccions:  es crea una versió infinita, i amb canvis infinits, de la peça musical.

La creació d'una peça de música com aquesta es divideix en tres etapes: la primera és la selecció dels materials sonors i un mode musical - una constel·lació de relacions musicals. Aquests, llavors, són modelats i explorats per un sistema d'algoritmes que varien i permuten els elements inicials introduïts en ells, resultant  un flux metamòrfic constant  (o riu) de la música. La tercera etapa és l’escolta. Una vegada que tinc el sistema en funcionament passo un temps llarg - molts dies i setmanes, de fet - veient el que fa i afinant els materials i conjunts de regles que executen els algoritmes. És molt semblant a la jardineria: es planta la llavor i després es cuida, tendint a obtenir el jardí que t'agrada.


Peter Chilvers (músic i programador, col·laborador de Brian Eno) parla sobre les versions generatives

Traslladar la composició a software va permetre una oportunitat addicional; les pròpies regles podrien canviar amb al llarg del dia. L'harmonia és més brillant al matí, amb una transició gradual durant la tarda per arribar a la clau original al vespre. Quan s’acosta la matinada, les condicions recentment introduïdes dispersen les notes i tot s’alenteix.

* * *

La versió 'enregistrada', de Reflection, una captura concreta de 54 minuts de contingut, s'editarà en CD, doble LP de vinil, i descàrrega digital. Però, com hem pogut llegir, la notícia està en el llançament d'una app per a dispositius iOS i AppleTV que és capaç d'interpretar Reflection partint de l'esquema bàsic concebut per Eno i codificat en aquest programa, generant en cada escolta una materialització diferent del concepte musical que subjau en aquesta composició orientada als processos. Una orientació que més que despreocupada pel detall últim, està interessada per la varietat d'aquest detall últim i la sorpresa a la que pugui portar.


En realitat, la idea no és tan nova i porta decennis aplicant-se en el que anomenem música algorítimica o generativa, al seu torn un corrent fill de la música estocàstica el referent de la qual és la contestació de Xenakis a la voluntat hiper racionalista present en el serialisme, donant entrada a la aleatorietat, a la indeterminació, com a forma de reintroduir la naturalesa, la vida i la sorpresa. En el cas concret de la música generativa l'autor no defineix les notes precises sinó la forma en què la música serà generada des d'un sistema que segueixi les regles que ell / a hagi especificat. La 'partitura' passa a ser un seguit d'instruccions que governen però no predeterminen el resultat. S'arriba així com a resultat a una música constant i canviant a un mateix temps, idèntica en el fons i en la intenció però variable en la seva materialització i aparença.

* * * 

Entrevista amb Brian Eno a propòsit de Reflection
http://www.loudandquiet.com/interview/brian-eno-a-world-exclusive-interview/

Web oficial: http://www.brian-eno.net/


 

divendres, 29 d’octubre del 2010

AMPLI Sessions: The european canon is here

Brian Eno - Robert Fripp - David Bowie
(Berlin, 1977)


La idea de celebrar el mateix dia del 10è aniversari d'una biblioteca pública amb una marató de 10 hores de sessions musicals a càrrec de diferents DJs a cada hora convidant també a musictecaris em va semblar simplement genial. I probablement, qui sap si també pionera d'una nova manera d'entendre el paper de la música dins la biblioteca pública.

Em vaig posar content quan l'equip de la biblioteca Vapor Vell ens va convidar i vaig acceptar de seguida (malgrat el meu rovell amb les taules mescladores) al adonar-me de que immediatament em venien al cap moltes cançons i temes candidats per punxar. Quan ja en tenia clares unes 4 o 5, vaig entendre que era el que tenien en comú i quina coherència podria donar-li a la selecció.

Música europea, preferentment no electrònica, amb estructura de loop o bucle, monocorde, atmosfèrica, circular, hipnòtica, suggerent, climàtica, trobada dins l'art-rock, el rock progressiu, el pop-art, el krautrock, l'avantguarda i buscant també l'aportació de sensibilitats no anglòfones.

Músiques repetitives, intrigants, creatives, integradores i amb una possibilitat de ser escoltades activament o simplement com a fons sonor ignorable: un concepte musical proposat per Brian Eno conegut com Ambient. Un intent d'ambientar la biblioteca amb una sessió a realitzar entre les 16 i 17 hores de la tarda, simplement posant un tema rera l'altre, amb l'única intervenció pròpiament DJ d'eliminar alguns (molt pocs) dels passatges exempts de patrons rítmics. Finalment, i dintre d'aquests criteris, vaig intentar presentar una selecció el més variada i diversa possible.



els temes escollits

1
One More Night / Can(LP 'Ege Bamyasi', 1972)
Köln2
St Elmo's Fire / Brian Eno
(LP 'Another Green World', 1975)
London


3
The Wise Man in Your Head / Daevid Allen & Euterpe
(LP 'Good Morning', 1976)

Deià


4

L'hôtel particulier / Serge Gainsbourg
(LP 'Histoire de Melody Nelson', 1971)

Paris

5

Escarbats / U_mä
(CD 'u_mä, 2009)
Barcelona


6

Hallogallo / Neu!
(LP 'Neu!', 1972)

Düsseldorf

7
Sálvese quien pueda / Juana Molina
(CD 'Sálvese ...', 2005)

London


8
Contact / Brigitte Bardot
(LP 'Show', 1968)

Paris


9

The Zero of the Signified / Robert Fripp
(LP 'God Save the Queen/Under Heavy Manners', 1980)

London


10
Ab-I-Hayat / Mercan Dede
(CD 'Su', 2003)

Istanbul


11
Je so' pazzo / Pino Daniele
(LP 'Pino Daniele', 1979)

Napule


12
Kein Schöner La La / Irmin Schmidt
(CD 'Anthology', 1995)

Berlin


13
Heaps of Sheeps / Robert Wyatt
(CD 'Shleep', 1997)

Bristol






La playlist al Youtube 





Acabo amb una imatge de la sessió:

... a la sala sóna 'Hallogallo' a tota màquina, DJ Wilkins hipnotitzat amb el loop infinit del tema, tombat entre coixins; César donant voltes examinant l'exposició de les delirants cobertes dels inacabables LPs de Ray Conniff ... i un senyor proper als 80 anys, assegut solemnement, immòbil, mirant l'infinit a ritme de krautrock implacable.
Acaba el tema (10 minuts), el senyor s'aixeca i s'en va ...

..............

una selecció concebuda gràcies a i dedicada a Frances Díaz i Melis
l'amic Francesc, el mestre Melis

" conspiracions de miralls per tot,
no hi ha res consistent

tot el temps que ara vius
és fred
és tòxic,
imaginat

pot ser còfia,
o pot ser
gelat de marengo

o és butllofa
rebentada al teu pit de cel·lofana

majestic friend
amic majestic ! "
DJ Fonti
.
.

dissabte, 31 de juliol del 2010

La cosa exòtica

... el bon temps, la calor, la poca roba, les ganes de tallar la rutina ... a l'estiu tot ens porta a escapar d'aquí i anar ben lluny! físicament ... o mentalment ... i , com sempre, la música ens ajuda a visitar territoris imaginats, encantats... el paradís !

Arriba l'agost i els musictecaris es posen les ulleres de sol i en aquest bloc comencen a aparèixer els posts que torren les neurones i provoquen ganes de caminar descalç o demanar un martini amb soda.

Si més no ... aquest n'és un !
;-)





El gènere conegut com Exotica és un tipus de música de salò (lounge) i d'escolta fàcil (easy listening) que dibuixa una música mundial, però no aspira a la replicació autèntica. En lloc d'això, la intenció principal d'aquesta música és proporcionar una diversió lleugera, recollint sons ètnics ràpidament identificables presentats en una suau forma pop, fàcilment digerible.
Aquesta música conjura, típicament, una màgia evocadora de imatges de destinacions turístiques estrangeres exòtiques, destinades a americans blancs i, en aquest sentit, és una mena d'equivalent sonor de les vacances programades per un tour-operator : diversió, artificialitat i turisme familiar de manera segura.

L'Exotica s'arranja normalment per a orquestres estàndards, afegint instrumentació ad hoc segons la localització que vol evocar (percussió ètnica, instruments de corda, etc.) ; alguns tipus d'exotica també prenen en préstec la raresa, efectes sonors d'altres mons que defineixen l'estil de pop de l'edat espacial (space age pop). Fins i tot en el seu moment d'auge als anys '50 / primers '60s, l'exotica es ridiculitzava sovint com superficial i tonta, però en el seu ressorgiment als anys '90 entre els fans de música alternativa es tornen a abraçar aquelles mateixes qualitats encara que irònicament, però també suposant una re avaluació sincera de les tècniques de producció enginyoses en la música.
El Pacific, el Carib, Amèrica Llatina, el Brasil, i l'Àfrica són entre les fonts musicals regionals més populars d'exotica; els artistes essencials d'aquest estil inclouen Les Baxter, Martin Denny, Esquivel, i Yma Sumac, de la qual us en vam parlar en aquest article d'homenatge quan ens va deixar.
(font: All Musc Guide)

Als anys '50 del segle XX, l 'aparició dels equips d'alta fidelitat de so (HI-FI) va suposar un subtil però important canvi en la manera d'escoltar la música i ... en la música mateixa. Per primera vegada les tècniques d'enregistrament, els estudis de gravació, els enginyers de so apareixien com actors essencials d'una música també nova. Gèneres com el que avui comentem neixen descarada i senzillament com un reclam per vendre aquests flamants aparells futuristes

tot un símbol d'una nova època marcada pel meteòric desenvolupament econòmic dels USA, la paranoia de la guerra freda, els primers passos per l'espai exterior i el contacte amb selenites i marcians, l'escapisme i el benestar proporcionat per la proliferació de una llarga llista d'electrodomèstics. Els fabricants d'equips d'alta fidelitat, doncs, promouen també la fabricació d'una música destinada a proporcionar aquesta nova sensació acústica, neta, fàcil, brillant, superficial, ambiental però també suggerent.

Una música oblidada durant les dècades dels '70 i '80 i reivindicada als '90 a partir de la popularització del concepte chill-out (espai de relax de les discoteques de Detroit on va néixer la música house) i la música associada a aquestes zones de descans entre ball i ball coneguda inicialment com ambient house, un nou gènere fill de l'electrònica i els conceptes ambient music proposats per Brian Eno i descendent directe també d'aquests gèneres anteriors com l'exotica, la lounge music o l'easy listening.

Us proposem una escolta fàcil i agradable amb 10 confortables mostres d'aquesta música que sempre entra tan bé com un refrescant Ginger Ale !




dilluns, 4 de maig del 2009

La Biblioteca d'Ampli # 1: La madrugada eterna

.
Paco Peiró La madrugada eterna: antes y después del ambient
Barcelona : Futura Ediciones, 1996 (Colección Zanzíbar nº 3) 315 p.
ISBN: 84-89381-03-8


Els musictecaris volem pensar que la música és una mica més que un simple objecte de consum. Considerem que la música és cultura i forma part d'un context cultural enriquidor.

Veiem l'àrea musical de la biblioteca pública com un espai on conviuen tota classe de documents: enregistraments sonors, recursos d'autoaprenentatge, enregistraments vídeo, llibres, recursos digitals, partitures, recursos-referencia de la vida musical (local i no local), música en línia, recursos pedagògics per a l'escola, revistes especialitzades, difusió de temàtica musical, classes i conferències, agenda de concerts ...

I, dins aquest context professional, aquesta que encetem avui podria ser una nova sèrie d'articles dedicats a recomanacions musicals: els llibres sobre música.
Segurament, mai com ara havíem tingut a l'abast tanta bibliografia musical. El dèficit respecte als llibres publicats en anglès o francès encara és considerable, però no hem de passar per alt que darrerament podem trobar un bon nombre de textos que poden completar la nostra curiositat o la nostra formació musical.

Benvinguts a La Biblioteca d'Ampli, la fascinant literatura de la música, els llibres que tot melòman voldria llegir.




Mike Flowers Pops Wonderwall (1996)

"La madrugada eterna es un viaje sin prejuicios por el pasado, el presente y el ¿futuro? del fenómeno musical más prolífico de esta década, descrito de manera crítica y subjetiva. Paco Peiró nos guía por el sugerente territorio fronterizo donde los pioneros de una forma rupturística de entender la música (el rock alemán, Brian Eno , el techno de Detroit...) quebraron los esquemas impuestos por la ortodoxia, ya fuera del rock, del pop o de la música de vanguardia. Deambulamos por un presente ( The Orb, Aphex Twin, Black Dog...) que ha reciclado consciente o inconscientemente parte del legado original, colándose por las brechas abiertas y descubriendo, en el mejor de los casos - cuando ya todo parecía estar hecho -, nuevos e insólitos caminos.
También nos habla el autor del futuro que se deja entrever hoy y que parece augurar una rígida ortodoxia, funcional y conformista, una vez digeridas viejas y recientes innovaciones.
La madrugada eterna es, pues, un apasionante texto de arqueología musical, apto para todos los públicos, que recorre los vestigios, las pruebas y los indicios no de un género, sino de una actitud ante la música." (de la solapa de la coberta de l'edició original)


Un extraordinari document, avui descatalogat i definitivament desaparegut del mercat que podeu, no obstant, trobar fàcilment a 40 de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.



Llibreries musicals recomanades:
  • Librería Lenoir (www.lenoir.es, Barcelona. Especialitzats en rock, pop, jazz i blues)
  • Llibreria Laie (www.laie.es, Barcelona)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...