dilluns, 26 d’octubre del 2020

Història del jazz, un cicle de Mario Catelli

(Última hora: Les sessions seran virtuals.

Cal inscriure's trucant a la biblioteca (934097231) o escrivint (b.barcelona.vv@diba.cat). )

Aquesta historia del jazz vol oferir una idea del seu misterios naixement i de la seva fascinant evolució. Des del 1900 a l’aparició de Louis Armstrong i el hot jazz, passant pel naixement del swing i la popularització de les grans orquestres. Arribarem a la revolució del bebp i la gran evolució del cool jazz, amb Miles Davis protagonitzant l’ingrés del jazz al món de la música culta.

 

 

PRIMERA CHARLA: etapa de 1900 a 1930

1.      La prehistoria del Jazz. Las Work songs. De la raíz africana al blues. Desarrollo de la improvisación colectiva. El estilo New Orleans. La ciudad propicia el encuentro de las raíces africanas y la música europea. El blues. Origen de la palabra “jazz”.

2.      Del blues al dixieland,  el “hot jazz”  y el swing. Louis Armstrong encarna la primer “la gran evolución” del jazz, potenciando la improvisación (seña de identidad del jazz por excelencia) y potenciando el virtuosismo de los solistas. Aparición de los arreglistas, las grandes orquestas (Duke Ellington, Cab Calloway…) y las formaciones de estudio. La importancia clave de la industria del disco. Consolidación del jazz como arte popular. Declive del estilo New Orleans.

 

 

SEGUNDA charla: etapa de 1935 a 1945

1.       Nacimiento del swing. Encumbramiento de los grandes solistas a la categoría de virtuosos: Lester Young, Colleman Hawkins, Jimmy Lucenford, Oscar Peterson, Lester Young.

2.       Consolidación y apogeo de las grandes orquestas, y desarrollo del estilo swing: Count Basie, Duke Ellington, Cab Calloway.  El boom de la industria del disco gracias al swing. Benny Goodman, apodado “el rey del swing”, integra músicos de todas razas y procedencis en su orquesta por primera vez en la historia del jazz. La época de los grandes cantantes: Frank Sinatra, Sara Vaughan, Billie Holliday, Ella Fitzgerald.

3.       Apogeo y decadencia del swing y las grandes orquestas. La “nueva generación”: Charlie Parker, Miles Davis, Dizzy Gillespie.

 

 

 

TERCERA CHARLA: etapa de 1945 a 1960

1.      Nacimiento del be-bop. Charlie Parker: la “segunda evolución” de los solistas. La libertad artística como sello de una época. La influencia del bebop en otras artes, como la literatura y la pintura. La “nueva escuela”: la revolución desde la tradición. Poliritmia y variaciones armónicas. Primeras influencias de la música clásica: Stravinsky, Mahler, Debussy.  El “imposible encuentro” de Stravinsky y Carlie Parker.

2.      Thelonius Monk: una revolución compositiva. Influencia del jazz en otras artes como la pintura, la literatura o el cine.

3.      Nacimiento del cool jazz, la gran e incontestable revolución del jazz de la mano de Miles Davis y Kind of Blue. La música modal y el clasicismo del siglo XX en la sonoridad del disco más c Un camino abierto hacia el jazz actual. influencias, ritomos, sonoridadesstoria del jazz. élebre de la historia del jazz. El jazz se convierte en una la música que trasciende a sus fuentes, a sus fronteras, que integra tradiciones, nacionalidades, influencias, ritmos, sonoridades. Un camino abierto hacia el jazz actual.

 

 


dimarts, 20 d’octubre del 2020

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona a 78 rpm

 Un dels posts que més visites ha tingut al nostre blog, és el titulat L'àrea musical de la biblioteca pública: què fem amb la col·lecció de CDs?...I sense? signat per en Josep Lluís Villanueva i Fontanella

La resposta del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona a aquesta pregunta ha estat el programa "78 rpm. Foment de la Música a les Biblioteques." El cicle comença aquest dimarts 20/10 a les 18h a la Biblioteca Carles Rahola amb la presentació del llibre "El sentit d'un final" de David Carabén (Mishima), dins el cicle "Músics de llibre"


La resta de biblioteques que participen en aquest cicle són la Fages de Climent (Figueres), la Francesc Ferrer i Guàrdia (Caldes de Malavella) i la biblioteca Comtat de Cerdanya (Puigcerdà), on tindran lloc les "Sessions LP", un cicle d'audicions comentades d'àlbums clàssics de rock i de la música popular. 



A les biblioteques Pere Caner (Calonge) i Lluïsa Duran (La Bisbal d'Empordà) tindrà lloc el cicle del "Poema a la cançó".


 I finalment la
biblioteca comarcal de Blanes i la Lambert Mata de Ripoll acolliran el cicle "BSO. Música i Cinema"



Aquest programa neix davant el descens continuat del préstec de CD, a causa dels canvis tecnològics i d'hàbit de consum dels usuaris, el projecte aposta per tres línies de treball: els fons, els espais i la creació d'una xarxa d'activitats, ja esmentada abans. 



El nom del projecte fa referència al número 78 que en la CDU s'utilitza a les biblioteques de les comarques gironines per a la matèria de música. I 78 RPM fa referència a l'acrònim que denomina el primer format de discos de gramòfon, que giraven a una velocitat uniforme de 78 revolucions per minut. Des de llavors, no han deixat de succeir-se canvis tecnològics al voltant de la música, amb formats diversos que han anat quedat obsolets.




Pel que fa als espais, cal plantejar zones d'escolta ben equipades, així com proporcionar llocs per realitzar activitats de petit format de caràcter formatiu i pedagògic, que despertin el gust per la música i la descoberta de nous estils musicals.


Les inscripcions a les activitats són gratuïtes i es poden fer a les mateixes biblioteques. Tot i les circumstàncies actuals provocades per la COVID-19, des del Servei de Biblioteques consideren indispensable mantenir les activitats culturals en aquests equipaments públics tot respectant les informacions i recomanacions que recull el Pla de Represa del Sector Cultural: Biblioteques, aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT. 





dilluns, 12 d’octubre del 2020

Guitarra africana, amb David Maestro

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 

29 d’octubre: La guitarra africana: David Maestro

 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...