Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música per a tothom. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música per a tothom. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de març del 2019

Barroc and Roll. Jordi Homs al Música per a Tothom: "No existeix el millor cantant del món. Existeix el que més t'agradi a tu"

JORDI HOMS és tenor i professor de cant format entre Barcelona i París. Ens explica que: 
"De petit amb una guitarra cantava davant d'una finestra amb llargues cortines blanques. La seva llum era com d'alabastre. La guitarra tenia sols tres cordes, però jo en tenia prou. He cantat a grans teatres d’ Europa, Espanya i Cuba, i us puc dir que segueixo buscant aquella cortina blanca, aquell moment en el que la màgia es fa present. La màgia mitjançant la música. La proximitat es per mi aquella cortina, que els grans teatres no  tenen. Es per això que m'encanta jugar a fer màgia tot explicant històries i cantant. Però aquest cop......en patins"



També comenta que: "La música clàssica és aquella que ha perdurat en el temps. Tot allò que perdura es allò que és vigent, per la seva bellesa i el seu sentit. I tot allò que transmet bellesa ho fa perquè conté vida, una flama que perdura. En el camp del cant clàssic la flama que guspireja sota la forma són les històries i els sentiments que hi són expressats, dels que tot sovint no es parla. En aquest espectacle us portaré de passeig en patins del barroc al clàssic, al caliu de les seves històries i els seus sentiments, i alguna que altra anècdota. Us ve de gust patinar pel temps?"


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Jordi Homs i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch
(Text i Selecció: Lídia Noguerol) 




Jordi Homs 

Realment aniràs en patins com si et dediquessis al “Roller Disco Boogie” o només és un joc de paraules? 

Sí, realment aniré amb patins en línia. De fet aniré en patins i vestit amb una casaca barroca. Portaré un amplificador portàtil amb algunes peces, de tal manera que la musica i el cant es mouran per l'espai lentament donant una sensació d’ atemporalitat, que per mi representa la forma més essencial del barroc i el seu temperament.


Casaca barroca 

Ens proposes una passejada que va del barroc al període clàssic. Quina ès la teva època preferida? 

L’ època barroca és la preferida per mi. Per moltes raons, i la més destacable és que en aquell temps van passar coses de les que no es parla molt i són la base de la nostra cultura. Una base que en aquest temps torna, enriquida per tots els temperaments humans que ha transitat la nostra història fins ara. Per això començo pel barroc. Mira, pensa una cosa. Parlar del barroc és parlar de renaixement. L'esser humà es posa en el centre de la creació. Els clàssics grecs tornen amb força, una força que neix de l'emoció i d’un profund debat amb la mort, revestit de sofisticació i atemporalitat.

"Judit i Holorfermes" per Artemisa Gentilleschi

Musicalment neix l'òpera, la música arriba a la gent i els teatres d'òpera prenen la forma de les places públiques, on si tens una moneda pots veure un espectacle que per l'època era fascinant. I musicalment entra una component significatiu, la tensió en el fraseig, que parla d’una tensió existencial, plena de ganes de viure i exaltar la bellesa de cada moment. No et sona això?

Baschenis - Instruments Musicals 

Has actuat arreu del món. Hi ha algun concert que recordis especialment? 

He actuat a molts llocs d'Europa i fora d'Europa. Tots els concerts tenen petits records que m'acompanyen, com per exemple l'olor del sabó dels hotels de París, que m'encantava. O els “mercadillos” de Berlín, on trobava coses fascinants abans dels concerts, com càmeres fotogràfiques amb òptiques de la URSS. I també hi podies veure vi calent amb un fred que pelava. Totes aquestes experiències pujaven a l'escenari, com nous perfums pel meu imaginari. No hi ha hagut grans concerts, sinó grans petites experiències darrere de cada cançó i de cada repertori, de cada ciutat, de cada trosset de món que he vist tot treballant. 


Càmera soviètica Exakta

Potser dintre d’ aquest marc dels concerts i els petits grans detalls, destacaria quan vaig cantar a l'Institut Austríac de París. Cantava en una sala de cambra no molt gran. Hi era present Paul von Schillawsky que havia estat treballant amb tots els cantants, doncs era, i dic era amb pesar, perquè ja no és entre nosaltres, i això és una gran pèrdua, per la seva saviesa, amabilitat i màgia, doncs era un dels grans especialistes en música alemanya i mozartiana d'Europa, que ens formava en el marc de la interpretació a cantants de tot el món. Doncs en aquell concert, un cop vaig acabar un tema que es deia “Am leuchtenden sommermorgen”, Schillawsky es va aixecar i em va dir: “Podries tornar a cantar aquesta cançó per a la meva dona (que acabava d’entrar en aquell moment)”. Era un cantant novell en aquells moments, no era un gran teatre, però va ser un moment entre simpàtic i màgic, on el protocol del concert clàssic es va trencar amb molta gràcia, i va ser per mi un moment ideal per correspondre a la seva estima 





Ens podries recomanar algunes obres per les quals patinaràs? 

Si, et recomano “When I'm laid” de Henry Purcell. Escolta-la . Et recomano la versió de Elin Manahan Thomas. Ja em diràs. 

Quins són els teus intèrprets preferits i per què? 

Saps?, No existeix el millor cantant del món. Existeix el que més t'agradi a tu. No es com el futbol que tenim a Messi. A mi em commou profundament Fritz Wunderlich, em fascina Pavarotti, em fa somiar amb els ulls oberts la Callas cantant la “Casta Diva”, em fa plorar Victòria dels Àngels amb la seva fragilitat entre divina i humana. Em fa creure en l'essència humana cada cantant que s’entrega a la música des del seu talent, i que viu l'essència del qui va concebre i crear una música tan bonica com necessària, tan especial que sobreviu al temps.




LA TRIA DE LA BIBLIOTECA

LLIBRES 

Barroco. Historia, compositores, obras, formas musicales, discografía e intérpretes de la música barroca. Francisco Camino. Ollero & Ramos. Madrid, 2012. 

La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Elliot Gardiner. El Acantilado, 2015.


                                                             Portada 

J.S. Bach. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Península. Barcelona, 1997.

Viaje musical por Francia e Italia en el s. XVIII. Charles Burney. Acantilado. Barcelona, 2014. 
Charles Burney (1726 – 1814) va ser compositor, organista, clavecinista i estudiós de la música. El juny de 1740 Burney va empendre un viatge, que ha esdevingut una fita en la història musical i un diari extraordinari escrit per un viatger curiós que descobreix una Europa complexa i tensa a les portes de la Revolució Francesa. 


Portada 


CD
He escollit dos compositors no tan
 coneguts pel gran públic. 

Barroc 




Era Clàssica






dilluns, 4 de març del 2019

Celticats al Música per a tothom: "Som un grup ceili. Toquem música tradicional irlandesa per ballar"

Celticats: Som un grup de formació recent i ens dediquem a fer música irlandesa i celta d’arrel. Som un quants i tenim els catalans David al violí i la flauta, la Bea que toca el violí i la mandolina, el Ferran també a la mandolina i el Juanjo a la guitarra. Jo soc la Jenny, irlandesa, i toco la flauta, l’acordió, el tambor i les culleres. També canto, amb la Paula, que té sang escocesa i menorquina. 





El meu besavi va ser fabricant de violins a Estats Units i trobador de música a Irlanda. Tocava en casaments, enterraments, etc. Han passat 5 generacions en la família fins que algú toqui música irlandesa en públic. Sempre tocava sola a casa aquí a Catalunya fins el dia que vaig tenir l’oportunitat de crear el meu grup perquè se senti la música irlandesa. la música que trobava tant a faltar i que se sent tant al carrer i en els pubs allà a la illa on vaig nàixer. Per fi, podeu sentir la música tradicional celta irlandesa en viu a Girona i voltants!... Esperem que us agradi.
-       Genevieve (Jenny) Smyth.


   AMPLIATS

   És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Jenny Smyth i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. 
   (Text i Selecció: Lídia Noguerol) 


                                         Selecció en la penombra de la biblioteca Ernest Lluch 

  Abans de deixar pas a les respostes de la Jenny i per contextualitzar-les una mica, poso la definició de música celta de la Viquipèdia. Veureu que en aquest article es cita a Alan Stivell, un dels músics dels que recomanem un CD. 

                                      Shamrock: trèbol de tres fulles irlandès amb motius celtes 
     
   Música Celta: és el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició celta d'Europa occidental. No existeix un cos musical real que pugui ser descrit com celta, però el terme serveix per unificar tant músiques estrictament tradicionals de determinades regions geogràfiques, com un tipus de música contemporània d'arrel folklòrica amb un mateix origen etnològic i musical. També es refereix a les característiques que serien exclusives de la música de les anomenades nacions celtes. 

                                                            Flauta irlandesa 

    Alguns, com Geoff Wallis i Sue Wilson en la seva obra “The Rough Guide to Irish Music” , insisteixen que moltes de les tradicions agrupades en l'etiqueta "celta" són ostensiblement diferents entre si (per exemple, la gaèlica i la bretona) i en realitat tenen res o poc en comú. D'altres, sobretot músics com Alan Stivell, diuen que sí que ho tenen, en concordança amb estudis més antics.

 Jenny Smith: “Som un grup més de tipus ceili, que seria música tradicional irlandesa per ballar”.



                                                     Celticats amb la Jenny a l'acordió 



      Què et va portar a Catalunya? 

     A la meva universitat, la de Limerick, van venir unes dones buscant professors nadius d'anglès per treballar a Espanya. En aquell moment no sabia que eren dels “Legionarios de Cristo”. O sigui que un cop llicenciada a Irlanda, els instints em van portar cap a Espanya, on vaig treballar un any com a mestra de primària en una escola privada religiosa a Barcelona. Barcelona em va agradar tant que vaig decidir fer un any més. Aquest cop, però, en una escola internacional a Sitges. I durant aquell any, el 2005, vaig conèixer el meu futur marit que era de Girona. A Girona vaig treballar a l’Escola Saint George. 


                                                                       Vista de Limerick
   
    Com vas conéixer els músics que formen part de Celticats? Ja eren fans de la música celta irlandesa?
    
    Jo mateixa explicaré tot això el dimarts de la trobada, però bàsicament buscava músics per escampar, sentir i tocar música irlandesa amb gent, perquè la trobava molt a faltar. Vaig enganxar cartells al Conservatori i a l’Aulatradi per trobar músics i vaig parlar amb algun company mestre de música per si coneixia algú. Els meus companys es van posar en contacte en mi! I sí, som fans!


                                                                        Celticats al bosc 

   De tots els instruments que toqueu hi ha un Bodhrán (tambor de marc irlandès) i les culleres. Les jug bands van existir abans a Irlanda que al Estats Units?
   
   Jo toco el bodhrán i les culleres! No sé que són les jug bands.

[ Les jug bands són bandes de blues que toquen amb una gerra (o ampolla amb nansa) i una barreja d’instruments fets a casa. Aquests instruments són objectes ordinaris com culleres o washboards (taules de rentar) adaptats o modificats perquè sonin d’una determinada manera]



                                               Spoons (Culleres)

   Què teniu en comú amb espectacles com “Lord of the dance” i la banda “The Pogues”? O que tenen ells de música tradicional irlandesa o celta?

    Nosaltres som una formació molt recent i som un grup més tipus ceili, que seria música tradicional irlandesa per ballar. Però també som com grups com els Dubliners o els Chieftians, cantem balades i també fem alguna cosa molt moderna o fusionada.



                                    Portada "The Very Best of Dubbliners"

   
   Només toqueu cançons tradicionals o també en teniu de pròpies? Canteu en gaèlic? 

  No tenim cap composició pròpia. En general, cantem  les típiques cançons tradicionals irlandeses. I és clar, algunes les canto en gaèlic. 

   La flauta que toques és una flauta travessera irlandesa? Per què no teniu gaita? 
  
   Potser algun dia tindrem una gaitista , però no hi estic massa a favor.  És un instrument força sorollós i solista, però estic oberta a tenir-ne  una. No l’he buscat encara per les raons esmentades. La flauta irlandesa és única i és vertical. 




                                                                     Gaita irlandesa 
   
   Quina diferència hi ha entre la música tradicional irlandesa i la cèltica? Vull dir, és fàcil distingir-les? 

   Doncs, la música celta podria ser d’Escòcia, de Bretanya  o de Gal·les. Però jo crec que nosaltres som i volem ser puristes irlandesos. 
   
   DISCOGRAFIA

    Connemara és la part est d’Irlanda. En aquesta regió les families s’asseien al voltant d’una foguera i per torns, cada un d’ells s’axeicava i tocava un instrument o cantava. Aquest intercanvi és la font de la música tradicional irlandesa. 



                                                    

     The spirit of Ireland: Celebrating O’Carolan (1670-1738). Pascal Bournet Consort. Mandala, 2001. (Irlanda)
    El bard irlandès Turlogh O’Carolan, que era cec, va crear el seu propi estil que es trobava entre la tradició de les arpes, l’estil gaèlic tradicional i els compositors italians del barroc. Els seus preferits eren Vivaldi i Corello. Com la música tradicional irlandesa, les peces d’aquest disc són de línies melòdiques simples i no tenen cap indicació sobre com harmonitzar-les o sobre la funció del baix. A causa d’aquest fet Pascal Bournet va escollir una sonoritat entre la música tradicional irlandesa i el barroc italià. 

                                                                               




                     



                        VV.AA – Calanais. Blue Moon, 1996. (Escòcia)



     Fiona Ritchie presents: The best of the Thistle & Shamrock vol.1. San Francisco: Hearts of Space, 1999. 
      Fiona Ritchie és la locotora del programa de la ràdio NPR (EUA) Thistle & Shamrock, dedicat a la música celta. Aquest és el primer volum dels seus recopilatoris. the presbyterian














dilluns, 4 de febrer del 2019

Parellop a Música per a tothom: D'on venen les cançons?

La sessió del 05/02/ 2019 s’anomena “Com fer una cançó”, i corre a càrrec del grup Parellop, que ens parlaran dels mètodes i dels misteris intricats del procés creatiu en la música. Amb aquest trio gironí, per tant, desvetllarem els secrets del desenvolupament i producció d’una cançó, pas a pas, i d’una manera fàcil i entenedora per tothom, des de la idea inicial fins al resultat final.




Parellop és “Rock de Bosc i Pop de Ciutat” - Després d’enregistrar un primer EP (2014) que els va portar a guanyar alguns premis i gràcies a les aportacions dels mecenes, publiquen el CD “Pols” el 2017. Inclou onze cançons rock i pop que conjuntament amb les anteriors donen forma habitual als directes, ja sigui en format acústic o elèctric. Parellop va més enllà de la música. Parla amb el públic, el sorprèn i el converteix en un participant més del concert. (Text: Associació Magic Room)


Parellop són: 





Veu, guitarra : Albert Teixidó (Teixi)
Piano: Pep Vidal
Guitarra: Albert Llorens


Han guanyat:


Primer Premi Festival de la Cançó (2015)


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix el comentari de Parellop  i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. En aquesta ocasió he triat tres llibres que parlen del procés compositiu. (Selecció: Lídia Noguerol) 


D’on venen les cançons? (Text: Parellop)


Partim de la base que tothom té disponibles només 12 notes, des de Mozart, Rolling Stones o  la música relaxant de l’ascensor del supermercat. Com es facin servir ja depèn del talent o la sort de cadascú.
Només cal una d’aquestes dues coses per veure néixer i en moltes vegades veure morir als 5 minuts una cançó: o una nota o un tema



Una nota per estirar el fil. La nota que començarà una melodia. Aquesta melodia es pot convertir en el principi de la lletra de la cançó amb un “nanana” o en un solo de piano d’allò més complex. La clau és trobar precisament aquesta nota desencadenant. Tornar a estirar del fil i trobar la següent  i llavors la següent i la següent, etc. A vegades és qüestió d’atzar i d’altres de tècnica però sempre hi ha una batalla interna per trobar allò que volem expressar.


Però també podem partir d’una temàtica. Una idea més o menys abstracta del què volem comunicar. Amor, pèrdua, protesta, tranquil·litat ... Serà llavors quan podem construir les primeres idees en forma de frase per tal de musicar-les. En tot procés  creatiu sempre hi ha un “click”. Una sensació de que la idea és bona i que s’ha de continuar explorant i desenvolupant. Sempre en base a “prova i error” fins que ens quedem en pau amb nosaltres mateixos. Assolir la pau pot ser qüestió d’ una tarda o pot implicar dies i dies de feina. No hi ha una recepta màgica. En aquesta fase final és quan hi intervenen factors com la tècnica o la sort però també conscient o inconscientment totes les influències o gustos que el músic ha rebut al llarg de la seva vida.  Des de una cançó infantil fins a al versió dels Beatles tocada només amb un quartet de corda a la consulta del dentista.

LLIBRES SELECCIONATS

Mazoni: 31 dies de gira; Mazoni: 31 dies tancat (març, 2015). Barcelona. La Breu, Bankrobber. 2015. 
Mazoni es va tancar durant un mes al Centre d’Art Santa Mònica amb l’objectiu de compondre cançons i cada dimarts ensenyar petites mostres en públic del que anava component. L´últim dia, el 31, va fer un concert amb les cançons que havia escrit mentre havia estat tancat. El llibre documenta les restriccions que Mazoni es va marcar, les pròpies regles que va trencar (no ensenyar les cançons fins que estan acabades) i els estats d’ànim pels que va passar.



Anatomía de la canción: historia oral de 45 temas que transformaron el rock, el R&B y el pop. Marc Myers. Barcelona. Malpaso. 2018.
Aquest llibre explica què va inspirar i com es van compondre i gravar cançons de diferents èpoques que ja formen part de la memòria col·lectiva.



La Fábrica de canciones: cómo se hacen los hits. John Seabrook. Barcelona. Random House Mondadori. 2015. 
Durant les dues últimes dècades ha nascut un nou tipus de cançó. Els hits actuals estan plens de hooks, esquers musicals dissenyats per enganxar-se a la teva orella cada set segons. 

«Este libro entra de lleno en el terreno de la producción musical para explicar porqué una canción acaba revolucionando las emisoras y las listas de ventas.»
Javier Márquez Sánchez, Tapas 







dilluns, 7 de gener del 2019

Música per a tothom: "El piano i el naixement del jazz amb Albert Llovet"

Estrena la nova temporada de "Música per a tothom" el pianista Albert Llovet, que ens explicarà la relació entre el piano i el naixement del jazz. El seu repertori és un repàs als diferents estils pianístics que conformen el passat de la història del Jazz, com poden ser el Ragtime, el Swing primitiu de Fats Waller o el Boogie Woogie, un dels precedents del Rock&Roll; un viatge que recull les grans melodies del jazz tradicional. 




ALBERT LLOVET: Va començar la seva carrera el 1993 i durant aquest temps ha gravat discos amb diverses bandes de jazz: Two Cats, Hop’s Trio, Counting Off i La Madam Boogie (banda que configura el seu projecte personal). En la seva trajectòria artística cal remarcar el seu pas pel Festival de Jazz de Girona (2010, 2011 i 2018) el 40è Festival Internacional de Música de Cadaqués (2011, 2013), el Black Music Festival (2012 i 2013), el Festival de Jazz de Figueres (2018) i el Girona Christmas Swing entre d’altres. El seu nom ha figurat en la programació de locals de renom com el Sunset Jazz Club i en diferents auditoris de Catalunya i França. Gran amant del ragtime, ha dedicat els darrers anys a l’estudi del jazz tradicional i el boogie woogie a mans d’especialistes en la matèria com el mestre Lluís Coloma.


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix la recomanació de l' ALBERT LLOVET i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch
(Text: Lídia Noguerol / Albert Llovet)) 


Una mica d'història

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets). Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afegí el piano. (Font: Viquipèdia)


L’Albert Llovet ens recomana: 


“Se'm fa molt difícil pensar en dos o tres discos per recomanar per
diferents raons. La primera, perquè el repertori que toco és d'una
època en la que els discos tenien una cançó per cada cara i prou (el
que trobem són recopilacions). L'altre raó és que m'és molt difícil escollir quelcom que sigui representatiu degut la gran diversitat de material. En tot cas, la feina de seleccionar cançons ja la vaig fer previament a l'hora de gravar el meu propi disc amb el trio "La Madam Boogie".



Així doncs, el disc que us recomano és el meu, ja que recull un tema
de cada un dels 11 pianistes que vam seleccionar i on tots els estils,
gèneres i moments de la història hi són representats. Cada una de les peces d’aquesta selecció vol retre homenatge a l’estil característic dels grans pianistes dels moment, com Jelly Roll Morton, Fats Waller o Albert Ammons. També conté moltes de les cançons que interpretaré al concert i, a més a més, crec que és un bon punt de partida per aquells que s'interessen per primera vegada pel jazz antic, perquè troben un xic de tot. Així és al menys com el vam pensar. “Strideboom” proposa un recorregut per alguns dels temes més representatius de l’ stride piano i el boogie woogie dos gèneres jazzístics que tingueren el seu boom  durant les primeres decàdes del segle XX a les grans ciutats nord-americanes."

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 
(Selecció: Lídia Noguerol)

Scott Joplin’s – Piano Rags. Emporio, 1994. 

Fats Waller – Fats Waller. Folio, 1992 (Bib. Casero)

Fats Waller – The Panic is on. Le Chant du Monde, 2005. (Bib. Casero)

Willie “Lion” Smith – Music On My Mind. Universal, 2001.

Jazz Piano: Jelly Roll Morton, Fats Waller, Oscar Peterson, Earl Hines, Lennie Tristano and Bud Powell. BMG Classics, 1999. 

La Vella Dixieland – Ragtime. Discmedi, 1995.

La Vella Dixieland – Viatge a Nova Orleans, 1992.

Jazz: The Smithsonian Anthology. Smithsonian Folkways Recordings, cop. 2010. (Box Set amb llibret explicatiu en anglès, que repassa la història del jazz i els seus punts d’inflexió) . 

Jazz: la historia. (4 DVD). Dir. Ken Burns. 

Historia del Jazz. Ted Gioia. Turner / Fondo de Cultura Económica. Madrid, 2002. 
  












dilluns, 3 de desembre del 2018

Música per a tothom amb Tanghoyde: Del Cambalache de Discépolo al Libertango de Piazzolla (Tangos del Riu de la Plata)

El tango a Argentina: concert poètic, musical i pedagògic amb detalls de la història viva del tango. Parlarem de l’evolució musical i poètica d’aquest gènere, que és l’orgull de tot el Riu de la Plata i avui dia un autèntic ciutadà del món! Amb vivències i anècdotes sobre els seus autors i compositors explicades per dos músics: Rodolfo Jäger i Guillermo Gómez que junts fan Tanghoyde.



Fa molts anys residents a l’àrea de Girona, Rodolfo Jäger (veu i guitarra) i Guillermo Gómez Álvarez (guitarra) pertanyen a les noves generacions del Tango argentí. Amb el nom ‘Tanghoyde’ volen precisament representar la idea del tango d’avui dia, que conserva les arrels d’aquest gènere musical, nascut al Riu de la Plata, però fa moltes dècades convertit en autèntic ciutadà del món. Com els mateixos Tanghoyde expliquen: “Entenem el Tango com una música elegant i d’actualitat, i l’interpretem amb un estil nostre, molt particular, del "Cambalache de Discépolo al Libertango de Astor Piazzolla” (Text: Magic Room) 


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris Ampli (bibliotecaris especialitzats en música) que avui us ofereix una selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch i de la resta de biblioteques de Girona sobre el tango. (Text i Selecció: Lídia Noguerol)

Per llegir: 

Tango...Y todo a media luz. Norma. Barcelona, 2003. (Còmic)
“Y todo a media luz, que es un brujo el amor / A media luz los besos a media luz los dos”. El títol d’aquest tango popularitzat per Carlos Gardel dona nom a una nova aventura del Corto Maltés que també és un homenatge al Buenos Aires de principis de segle i als baixos fons de la ciutat, poblats de perdularis, criminals i prostitutes on van sonar els primers tangos. 




De Carlos Gardel al tango electrónico. Xavier Febrés. RBA. Barcelona, 2008. 
“Ante todo, el tango fue y sigue siendo un baile. Se configuró durante la segunda mitad del siglo XIX en “el hondo bajo fondo de Buenos Aires”, como un injerto más impuro, con gusto a pecado, entre la línea melódica de la habanera, la coreografía de la milonga y el ritmo del candombe, entre otros factores”. Aquest llibre és un recorregut històric que va de Gardel a Gotan Project, passant per Piazzolla i altres genis menys coneguts. (Bib. Lluch)




Gardel a Barcelona i la febre del tango. Xavier Febrés. Pòrtic. Barcelona, 2001. 
Aquest llibre passa revista a una de les etapes més inexplorades del mític cantant de tangos argentí. A la década dels anys vint, Carlos Gardel va elegir Barcelona com a primera plataforma de llançament mundial, abans de traslladar el centre d’operacions a París i Nova York.  (Bib. Rahola) 



Errante en la sombra: Novela musical. Federico Andahazi. Alfaguara. Buenos Aires, 2004. 
“He descobert l’ofici de poeta del tango al composar les lletres de les cançons que deambulen pel llibre”, diu l’autor, que ens explica la història de Juan Molina, un home que va estimar el tango, i que per devoció a la seva música, per lleialtat al destí fatal que aquesta l’imposava, va escollir viure a la sombra i callar la passió que el consumia. (Font: El País) (PI)




El tango de la guardia vieja. Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara. Madrid, 2012.  
Aquest llibre narra una turbulenta i apassionada història d’amor, traicions i intrigas, que es prolonga durant quatre dècades a través d’un segle convuls i fascinant, sota la llum crepuscular d’una època que s’extingeix. (PI)




El tango. Cuatro conferencias. Lumen. Barcelona, 2016. 
L’escriptor data el naixement del tango el 1880: “Se supone que entonces surge oscuramente, clandestinamente sería la palabra más justa”. “Hasta 1910 nosotros habíamos percibido pero no habíamos sido percibidos por el mundo. Ocurren entonces hechos que nos alegran y llega la noticia que nos conmovió a todos: ¡el tango se bailaba en París! Y posteriormente en Londres, Berlín, Viena, hasta en San Petersburgo”, diu Borges. (Font: El País) (PI)




Per escoltar: 

Astor Piazzolla. Symphonic Works. Chandos Records. Colchester, 2003 (B. Lluch)
Lo mejor de Carlos Gardel. BMG. Madrid, 1988. (B. Rahola)
Astor Piazzolla. Quartet Gerió. Stringendo Music Girona., 2008 (Bib. Allende) 
Borges & Piazzolla. Tangos & Milongas. Fundación Piazzolla. Buenos Aires, 1997. (B. Allende)
Canciones Argentinas. Bernanda Fink. Harmonia Mundi. Arles, 2006. (B. Casero) 
Diablito tango. Comboi  Records. València, 2012. (B. Lluch)
Melingo. Maldito Tango. Mañana. Paris, 2007. (B. Lluch)
VV.AA. Tangos & Tangueros. Iris Music. París, 2003. (B. Lluch) 
Adriana Varela. Vuelve el tango. Nuevos Medios. Madrid, 1996. (B.Lluch)
Gotan Project. Lunático. ¡Ya Basta! París, 2006. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...