El Sr. Chinarro al Music Spy Club!

La nostra incredulitat és doble. Per una banda el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.
... per altra banda, el proper 17 de marçtindrem amb nosaltres un músic extraordinari... El Sr. Chinarro!

SR. CHINARRO – 17 de març, 19 h.

Darrera del nom artístic de Sr. Chinarro s’amaga Antonio Luque, un artista amb una trajectòria dilatada i riquíssima d’inspiració. Amb més de quinze discos d’estudi a les seves esquenes, ha aportat a les nostres vides un bon grapat de cançons inoblidables, estranyes, dotades d’una lírica entre costumista i al·lucinada. És també un escriptor singular, intens, imprevisible, com ho provem Matar en Barcelona i el darrer Socorrismo. 

Us hi esperem!

----------------------

Les properes dates:

GUILLE MILKYWAY (La Casa Azul) – 21 d’abril, 19 h.

Compositor, cantant i productor musical. Artífex de La Casa Azul, un dels grups més eufòrics i inspirats del panorama pop espanyol, conegut fins i tot al Japó i Corea del Sud. És també un DJ habitual a clubs de BCN, així com productor i compositor per altres artistes principalment del segell Elefant Records. La seva predilecció per la música pop oriental fan que les seves influències tinguin arrels poc comunes.

JOAN S. LUNA (Esbudellant el Primavera Sound)  – 19 de maig, 19 h.

Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop. 

XAVI SÁNCHEZ PONS (Esbudellant el Primavera Sound)  – 19 de maig, 19 h.

Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.

LA BIEN QUERIDA – 9 de juny, 19 h.

Sota aquest magnífic nom, s’amaga una artista original i subtil. Dedicada des de l’adolescència a la pintura, va ser al 2007 quan va decidir fer un pas endavant i llençar-se a la carrera musical. Des de llavors, cada disc ha estat més agosarat i més marcat que l’anterior, passant de la cançó més penetrant a la música de ball més elegant. Un cocktail de referències musicals! 

La discoteca ambulant 5 - Sr. Chinarro

Alegria ve de aligerari, o sigui d'alleugerir-se, de fer lleugera la vida. Així anem perdent pes mentre correm i perdem el pes del temps mentre el paisatge passa. També nosaltres som una cosa que li passa al paisatge.

Ara hem aprés a sentir la música amb una atenció inèdita. Ens abstenem de criticar el disc, de canviar la cançó al mínim disgust estètic, de passar a un altre disc si la cosa no ens agrada. Hem aprés a deixar que la música entri i faci el que haig de fer, que potser és avorrir-nos. El mètode té moltes virtuds. La primera és que desenvolupem l'atenció i amb ella el món és més ample i més donat a la descoberta. 

Així hem arribat, per vintena vegada en la nostra vida, al Sr. Chinarro. I ens sembla la primera. 

Darrera aquest nom en clau hi ha Antonio Luque, un andalús seriós, franc, imaginatiu. És tracta d'un artista amb una trajectòria dilatada i riquíssima d’inspiració. Amb més de quinze discos d’estudi a les seves esquenes, ha aportat a les nostres vides un bon grapat de cançons inoblidables, estranyes, dotades d’una lírica entre costumista i al·lucinada. És també un escriptor singular, intens, imprevisible, com ho provem Matar en Barcelona i el darrer Socorrismo. 

El primer que ens va cridar l'atenció va ser aquesta lletra, que té una curiosa intuició. Tot és decorat. El paisatge, les habitacions, la gent, estem envoltats de decorat i nosaltres ho som també. És una intuició fantàstica, que no hagués desagradat a Philip K. Dick i que és absolutament ambulant. Aquí va:

Té gràcia però no vol fer-la. No hi ha cap èmfasi. Canta les mil i una ocurrències i ho fa amb la serietat de qui s'està jugant la vida, els calers, el destí en allò. Poca broma amb l'humor. Aquí observa els cartells de la ciutat: 

Com haureu comprovat, algunes de les seves veus no estan a la vigilia. I la seva musa sembla venir a través d'una mèdium. I aquesta meravella entre la tradició i els dissabtes a la nit està al seu últim disc i al nostre cor.

El convidarem al Music Spy Club!