Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ted Gioia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ted Gioia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de gener del 2017

Una història del Cool Jazz en 100 cançons


Foto: Gerry Mulligan per Bob Willoughby


La Biblioteca Vallcarca i els Penitents continua la sèrie de playlists a Spotify que ens apropen a diferents estils musicals dins de l'ampli ventall de la música negra afroamericana. Aquest cop el Cool Jazz és el protagonista.

El Cool Jazz és un estil musical que va sorgir un cop el bebop, el moviment més renovador de la història del jazz, va començar a minvar la seva influència. Ràpidament va ser conegut com West Coast Jazz, ja que la majoria dels seus músics provenien de la costa est dels Estats Units, a diferència del bebop, la procedència dels quals era majoritària de Nova York i els seus voltants.

Es tracta d’un estil més relaxat i orquestral, allunyat de la improvisació i els ritmes accelerats del bop i és va fer molt popular entre les noves generacions de músics blancs, amb Chet Baker, Gerry Mulligan o Stan Getz al capdavant.



Tot i que és consideren les gravacions de Miles Davis de finals dels 50, recopilades en l’àlbum The Birth Of The Cool, com l’inici d’aquest nou moviment, els rastres d’aquest estil ja és poden intuir en gravacions de Bix Beiderbecke, Red Norvo o Claude Thornhill durant els anys 20 i 30.


L’evolució d’aquest estil, des de les seves primeres expressions, és el que podeu escoltar a la playlist “Una història del Cool Jazz en 100 cançons”que hem elaborat des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents  a partir de la selecció de temes que va realitzar el destacat crític musical Ted Gioia per a la web  www.jazz.com.




divendres, 22 de gener del 2016

"Blues: la música del Delta del Mississippi" de Ted Gioia: playlist del llibre



Un cop acabada la monumental  i aclamada Historia del Jazz (Noema, 2010), l’historiador i crític musical Ted Gioia va continuar el seu viatge per la música i la cultura afroamericanes en la seva obra "Blues: la música del Delta del Mississippi" (Turner, 2010).  

Foto: Ted Gioia

Aquesta aventura, igual d’intensa i emocionant, comença en els Minstrels,  espectacles teatrals on es ridiculitzava a la gent de color, travessa els camps de treball de les grans plantacions de cotó i s’atura a les presons del Delta per recollir el llegat de les worksongs. En el seu viatge acompanya a WC Handy (considerat el “Pare del blues” ) el dia que es va creuar amb un músic negre que interpretava, amb la seva guitarra desafinada, el que es considera un dels primers blues coneguts, el “Yellow Dog Blues”. 

Repassa les primeres gravacions i èxits de Bessie i Mamie Smith. Recorre els camps de treball amb Alan Lomax a la recerca de la pista dels primers i oblidats cantants, com Blind Lemon Jefferson, Charley Patton o Son House, en l’intent de deixar constància a la posteritat d’una música que anava més enllà de l’estrictament musical esdevenint una forma de vida. També coneixerem la tràgica història d’alguns antics bluesmen, com el maleït Robert Johnson  i d’altres grans músics que van donar vida i forma a aquest gènere.

Foto: Parchman Farm (Penitenciaria Estatal de Mississipí), anys 30

Gioia, relata l’arribada de la mecanització a les feines del camp, la migració dels treballadors agrícoles del sud cap a les ciutats industrials del nord, una mà d’obra que es va emportar la seva música a Kansas City, St. Louis, Chicago o Nova York. Altre fet clau en aquesta història és la introducció de la guitarra elèctrica per part d’artistes com T-Bone Walker, John Lee Hooker o Muddy Waters que donarà lloc a una àmplia divergència i popularitat d’estils facilitant que el blues s’estengués al llarg de tot el territori dels Estats Units.

Foto: Maxwell Street Market, Chicago. 1950

A  més a més, l’autor ens fa viure el revival que es va produir en la dècada dels 60, quan el públic majoritari i els nous músics van redescobrir els antics bluesmen i les seves primitives gravacions, gràcies als treballs previs de Lomax i altres antropòlegs musicals, apropant així els antics sons a un nou públic que seria l’encarregat de modelar el blues en el futur. Acabarem el viatge gaudint de la popularitat amb la qual BB King i el blues-rock van situar el gènere, tot i descobrint els principals músics de l’escena actual.

Foto: Muddy Waters i Mick Jagger, The Rolling Stones. 1981

Tot això i molt més, és el que ens ofereix Gioia en aquesta obra clau per conèixer la història de la música del Delta del Mississipí. A partir dels temes que l’autor va citant en el text, una selecció de cent blues fonamentals, la biblioteca ha elaborat la playlist a Spotify que us presentem per tal que els lectors gaudiu d’aquest gènere d’una manera especial, completa i didàctica.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...