Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nirvana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nirvana. Mostrar tots els missatges
dilluns, 26 de setembre del 2016
25 anys de Nevermind: L'Storify de les Biblioteques de Girona
El passat dissabte 24 de setembre 4 discos van fer 25 anys: "Nevermind" de Nirvana, "The Low End Theory" de A Tribe Called Quest, "Dangerous" de Michael Jackson i "Blood Sugar Sex Magic" dels Red Hot Chili Pepper. Les biblioteques de Girona van commemorar el quart de segle del "Nevermind" a cops de tuit, per emular el "pogo" que es ballava als concerts del grup de Seattle. Els han recopilat utilitzant l'Storify. Com a bonus tracks de la celebració de "Nevermind", us deixem amb dues versions de Nirvana: "In bloom" per Sturgill Simpson i "Stay Away" de Charles Bradley.
Etiquetes de comentaris:
Biblioteques Girona,
Difusió musical,
Nevermind,
Nirvana,
storify,
Twitter
dimarts, 22 d’abril del 2008
VERSIONS: The man who sold the world.
Una de les poques coses bones que té el fumar, a banda de poder demanar foc a qui et sembli oportú, és que pots fer alguna petita pausa a la feina.
I estava jo ara fent una d’aquestes pauses, davant de la biblio, al carrer, amb el sol i m’he posat a cantar com tinc costum.
Avui tocava The man who sold the world. La versió de Nirvana, és clar, que a mi el rollo grunge em va pillar quan era jovenet i em va impactar força.
I he pensat que era això: una versió. L’original era d’en David Bowie, que jo vaig descobrir alguns anys més tard.
Decididament, em quedo amb la versió de Nirvana. No em sembla millor, ni pitjor... simplement me l’estimo més pel que us deia de la joventut i de com em va impactar.
Us poso les dues... i que cadascú triï la que més li agradi.
The man who sold the world. Nirvana (1994)
The man who sold the world. David Bowie. (1970)
Per cert, al catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, podeu trobar els dos cds. Per si us heu quedat amb ganes...
I estava jo ara fent una d’aquestes pauses, davant de la biblio, al carrer, amb el sol i m’he posat a cantar com tinc costum.
Avui tocava The man who sold the world. La versió de Nirvana, és clar, que a mi el rollo grunge em va pillar quan era jovenet i em va impactar força.
I he pensat que era això: una versió. L’original era d’en David Bowie, que jo vaig descobrir alguns anys més tard.
Decididament, em quedo amb la versió de Nirvana. No em sembla millor, ni pitjor... simplement me l’estimo més pel que us deia de la joventut i de com em va impactar.
Us poso les dues... i que cadascú triï la que més li agradi.
The man who sold the world. Nirvana (1994)
The man who sold the world. David Bowie. (1970)
Per cert, al catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, podeu trobar els dos cds. Per si us heu quedat amb ganes...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)