dimarts, 23 de febrer del 2021

Bayreuth. Wagner i l'Anell dels Nibelungs

 

BAYREUTH

El Anillo del Nibelungo. Richard Wagner

Bayreuth és la ciutat alemanya on Richard Wagner va fer realitat el seu somni més ambiciós: la Gesamtkunstwerk ( l'Obra d'Art Total) que incloïa la construcció d'un teatre, el Festpielhaus (Teatre dels Festivals), concebut i dissenyat pel mateix compositor per a la representació  exclusiva de la seva obra.

  





Des de la seva inauguració el 1876, el Teatre acull cada estiu el Festival Wagner on per primera vegada es va representar, al llarg de quatre jornades, la monumental  Tetralogia de l'Anell del Nibelung. Setze hores de música amb gegants, nans, dragons, incest, traïcions, sacrificis, encanteris i moltes coses més que us proposem analitzar al llarg de tres sessions. 

Sessió 1: Richard Wagner: L'home i l'artista.  L'Or del Rin

Sessió 2: La Walkiria

Sessió 3: Siegfried i L'ocàs dels Déus




divendres, 19 de febrer del 2021

La Ruta de la Seda passa pel Sona Amer

 El diumenge 21/02 a les 18h la famosa Ruta de la Seda afegeix una nova parada al seu trajecte: El Teatre El Casal d'Amer. La Orquestra Mioritique formada per 13 membres de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ens ofereixen un viatge musical des de Xina fins a Europa interpretant el folklore dels diferents països d’aquesta famosa ruta comercial. En aquest viatge, els músics i el compositor Dan Turnau proposen una simbiosi entre els elements essencials de la música folklòrica, amb sonoritats modernes, buscant una visió personal. Des la biblioteca d'Amer ens afegim a la caravana amb una selecció de música i llibres de diferents indrets, cosits per la preuada fibra (Text i selecció: Lídia Noguerol) 

La "Ruta de la Seda" era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de la Xina, Síria i Constantinoble (actualment Istambul, Turquia), fins a les portes d'Europa. L'expansió de l'imperi d'Alexandre el Gran va ser el primer pas per obrir una ruta cap a Àsia central. Més tard vindrien les incursions xineses també a l'Àsia central i les relacions sino-romanes. Poc després de la conquesta romana d'Egipte (30 a.C) el comerç entre l'Índia, el sud-est asiàtic, Sri Lanka, la Xina, l'Orient Mitjà, l'Àfrica i Europa florien en una escala sense precedents amb la unificació de l'Àsia Central i el nord de l'Índia dins de l'Imperi Kushan des del segle I al III. Aquests fets van promoure la interacció multicultural del món grecoromà, la Xina i l'Índia, com queda palès al lloc arqueològic de Begram. El 2013 la Xina va proposar construir una nova ruta de la seda  (Font: Viquipèdia / El País) 

MÚSICA


  Per la ruta de la seda, a més de mercaderies, també hi circulaven les cultures dels diferents pobles que la transitaven. En el cas d'aquest llibre - disc, les cultures d'Orient i el Mediterrani. 

LLIBRES 


El viatger més famós de la ruta de la seda va dictar els seus viatges per Orient el 1298. Va tenir molt d'èxit i va inspirar altres viatgers com Cristòfol Colom. 




Una panoràmica sobre els 2000 anys d'història de la ruta de la seda.

 


Les dones també es van atrevir a recórrer la ruta de la seda en una època on no era habitual que les dones viatgessin. Rosita Forbes després de divorciar-se es va vendre l'anell de casament per poder viatjar. 


Dues viatgeres infatigables i dues dones fascinants van viatjar pels països esmentats just abans de l'esclat de la II Guerra Mundial. 



 El mateix viatge però explicat per la seva altra protagonista, a qui Thomas Mann anomenava l'àngel devastat. 



Seguint l'antiga ruta de la seda, l'autor apunta al nou món que vindrà del continent asiàtic. 


Corta Maltés.La casa dorada de Samarcanda. Hugo Pratt. Totem. 

(Actualment les aventures de Corto Maltés les publica Norma Editorial)

Un aventurer com el Corto Maltés no podia faltar en un viatge com aquest. 







dimarts, 16 de febrer del 2021

Claudi Montañà: estoy hablando de mi generación




 'Ajuntament de Barcelona publica 'Estoy hablando de mi generación', una compilació d'articles escrits per Claudi Montañá, crític musical i escriptor, entre el 1972 i el 1977, amb edició i pròleg de Josep Maria Ripoll. Es tracta d'un nou volum de la col·lecció 'Biblioteca Secreta', que vol recuperar la memòria d'un periodista i escriptor, gairebé desconegut, que va deixar un llegat molt valuós sobre les commocions musicals, cinematogràfiques, literàries i ideològiques de l'anomenada 'contractultura'.

Claudi Montañá (1944-1977) va deixar escrit el retrat d’una generació de la dècada dels seixanta i principis dels setanta que va passar d’idealista a nihilista, i en què s’aprecia el desengany del mateix autor, un període que va deixar pel camí algunes morts voluntàries, entre les quals hi ha la del mateix Montañá.

Al llibre, que fa un recorregut per la seva vida com a escriptor, es traça un mapa entre els seus escrits més simbòlics o transcendents, en els quals s’aprecia la seva qualitat literària i que ens mostren el retrat d’una generació. A més, la publicació es complementa amb escrits de persones que el van admirar i van escriure sobre ell després de la seva mort, com ara Àngel Casas, Salvador Picarol, Eduardo Haro Ibars, Oriol Llopis, Pilar Parcerisas, Juan José Fernández, Jaume Vallcorba i Carles Hac Amor, a més de Josep Maria Ripoll.

«Cal destacar aquí un matís important: l’articulista parla sobretot dels anys setanta en què duu a terme la seva activitat periodística, però la seva mirada sovint és la d’un supervivent desenganyat dels seixanta, la generació a què, de fet, pertany. Sigui com sigui, hem volgut fer una antologia amb una mostra del singular mosaic sobre aquestes dues dècades que suposen els seus textos. Molts d’aquests escrits estan situats en la subtil frontera entre periodisme de divulgació i literatura de creació», escriu Josep Maria Ripoll, responsable de l’antologia i prologuista.

De producció efímera i avui oblidat, Montañá va escriure a les revistes més importants de l’època dedicades al rock, el cinema, a la contracultura. Amb un estil molt particular «proper al poema en prosa», tal com el defineix Ripoll, va defensar el periodisme com a gènere i va batallar per trencar la línia divisòria entre el periodisme i la literatura de creació, igual que entre l’underground i l’«Alta cultura».

De Warhol a Sisa

Amb un estil virtuós i agosarat, la seva escriptura, segons Josep Maria Ripoll, és com «un intens lirisme; seqüències d’aparença il·lògica amb influències de l’escriptura automàtica i de la beat generation; un fort subjectivisme; presència de nombrosos elements característics de la cultura pop pel que fa al collage de les més variades referències; i la presència tant d’una fascinació pel “costat fosc de la vida” com d’un cert nihilisme a l’hora d’expressar un prematur desengany després de les il·lusions pròpies d’una rebel·lió juvenil massiva».

D’aquesta manera Montañá va saber captar l’atenció dels joves que començaven a escoltar els termes del pop, l’underground o la contracultura. A més d’aquests moviments en van sorgir altres, com la Nova Cançó, en què es feia crítica política a través de la cançó. La creació artística vivia un moment d’exaltació en àmbits com el literari –amb la irrupció del boom llatinoamericà a Barcelona–, el plàstic, el cinematogràfic o el musical. Representants de l’art conceptual, o dibuixants de còmic, utilitzaven les seves vinyetes per fer crítica política.

Els estudis que més defineixen la narrativa de Claudi Montañá són els dedicats a l’eclosió del pop, la contracultura i la Barcelona underground, al rock anglosaxó i americà, als actors del cinema americà més «rebels», o a l’univers underground de Warhol, escrits que no destaquen tant per la descripció objectiva de l’època, com per la seva implicació i el seu judici, de gran valor per definir aquests moviments o tendències.

D’altra banda, cal destacar que va contribuir a narrar l’ambient musical de l’època, principalment el cercle entorn de la sala Zeleste del carrer d’Argenteria, on van sorgir figures com Jaume Sisa, l’Orquestra Mirasol, Toti Soler, Jordi Sabatés o la Companyia Elèctrica Dharma. Sobre això, entre les seves aportacions més notables hi ha l’article «Sisa. En busca de las ilusiones perdidas», un dels millors textos de Montañá, segons Josep Maria Ripoll, o «Rayos de sol en las catacumbas de nuestra música», que la revista va titular «Spanish underground», una descripció de l’evolució de la música progressiva procedent de la psicodèlia a la música laietana, alineada amb el jazz d’avantguarda.

Col·lecció ‘Bilblioteca Secreta’

Aquest llibre forma part de la col·lecció ‘Biblioteca Secreta’, que edita l’Ajuntament de Barcelona, vol donar resposta a l’època de la contracultura en què tot va passar del blanc i negre al color. Coordinada per David Castillo i dissenyada per Marc Valls, la col·lecció, a través dels seus protagonistes, rescata l’essència d’una època des de l’aprenentatge i l’experimentació individual i també col·lectiva, un període que va marcar una part de la societat i va donar color a la ciutat.

Els títols publicats són:

Hem d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak), Joan Vinuesa Baliu

Diario del marionetista Pepe Otal, Pep Gómez

Cuc Sonat, Xavi Cot

CAMILO –és perillós abocar-se–, Antonio Orihuela i Isaías Griñolo

Les music chiens, Fotografies de Mercè Salvador, Pròleg: Canti Casanovas

Trencadís amb mar al fons, Josep Maria Sala-Valldaura

 

dissabte, 6 de febrer del 2021

Els lieder d'Eduard Toldrà i Robert Gerhard al Sona Amer

 I també els lieder de Beethoven i Strauss. Aquest diumenge 7 de febrer a les 18h, el Sona Amer ens ofereix el concert "De Beethoven a Strauss, de Barcelona a París", en el qual el baríton Ferran Albrich i la pianista Carmen Santamaria interpretran els lieder d'aquests compositors. (Text i selecció: Lídia Noguerol

Cartell del concert 

Beethoven i Strauss són força coneguts per tothom, en canvi Eduard Toldrà i Robert Gerhard, tot i sé catalans, no ho són tant. Per això en aquest modest post parlarem més d'ells. Comencem pel principi: lied (cançó en alemany) és una composició breu per a veu i piano. En català s'anomena cançó per a concert i es considera Eduard Toldrà (1895 - 1962) com el seu creador. 

Eduard Toldrà

Eduard Toldrà a més de violinista i compositor, era considerat un diletant, un mestre en humanitats, un apassionat de tots els aspectes de la cultura (dibuixava, actuava, escrivia i feia pedagogia). Va estudiar violí a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb només setze anys va fundar el Quartet Renaixement. Musicalment va viure el període que va de la presa de consciència nacional moderna - a mitjans del anys vuitanta del s.XIX - fins l'esclat de la Guerra Civil, durant el qual els compositors de tots els corrents artístics (modernistes, noucentistes, tradicionalistes, avantguardistes,etc) coincidient a les mateixes tertúlies amb la gent del teatre i els escriptors. La proximitat entre els diferents llenguatges i corrents es nota en la cançó per a piano i veu. Els compositors com Toldrà s'interessaren per les obres de poetes contemporanis com Garcès, Carner i Sagarra.  La cançó francesa d'autors com Ravel i Poulenc també va ser una influència per als compositors de l'època. El Quartet de corda Renaixement va tocar al domicili de Ravel i durant deu anys, fins al 1921, va donar a conéixer la música de cambra tant d'autors clàssics com contemporanis. La Guerra Civil va arruinar els seus plans de crear una Orquestra Simfònica que havia dissenyat amb la Generalitat. Però el 1944 li van oferir la direcció de l'Orquestra Municipal de Barcelona, que acabaria esdevenint l'Orquestra Nacional de Catalunya. 

Quartet Renaixement amb Eduard Toldrà al centre 

Eduard Toldrà va compondre també sardanes i una òpera còmica noucentista amb llibret del poeta Josep Carner: "El giravolt de maig" (1928) Un bon disc per a introduir-se als lieder de Toldrà és: 

Eduard Toldrà. Integral de cant i piano. Columna Música. 2010  

Portada del CD 

Eduard Toldrà. Impressions Líriques. Centre Robert Gerhard. 2012 (Llibre-disc) 

Portada 

L’edició del llibre-cd Eduard Toldrà. Impressions Líriques coincideix amb la commemoració del 50è aniversari de la mort del compositor i fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).Eduard Toldrà. Impressions Líriques és un llibre+ 3CD’s editats pel segell discogràfic propi del Centre Robert Gerhard que recull 5 obres cabdals de Toldrà totes enregistrades per l’OBC sota la direcció d’Antoni Ros Marbà.

El CD 1 inclou 4 obres simfòniques enregistrades  a L’Auditori: La filla del marxant, La rosa als llavis, Empúries, La maledicció del Comte Arnau. Totes elles interpretades per l’OBC i la soprano Elena Copons sota la direcció del mestre Antoni Ros Marbà.

Els CD 2 i 3 inclouen la reedició d’El giravolt de maig interpretat per l’OBC i la soprano Núria Rial, la mezzosoprano Marisa Martins, els tenors David Alegret i Joan Cabero, el baríton Joan Martín Royo i el baix Stefano Palatchi sota la direcció d’Antoni Ros Marbà. L’obra es va enregistrar a L’Auditori l’any 2006 i es va editar el 2007 per Harmonia Mundi Ibèrica.

Els apunts biogràfics i els comentaris de les obres són de Cèsar Calmell, gran coneixedor de la vida i obra del compositor vilanoví.

Eduard Toldrà. Impressions Líriques és el segon volum que edita el C_RG/L’Auditori a través del segell discogràfic Record C_RG amb l’objectiu de difondre el nostre patrimoni musical amb l’objectiu d’ajudar a assolir un millor coneixement de les grans figures de la música catalana. Va rebre el Premi Enderrock 2012 al millor disc de música clàssica. (Text: Auditori de Barcelona) 


LLIBRES SOBRE TOLDRÀ

Eduard Toldrà. Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona (Total, res!)

Eduard Toldrà va nèixer a Vilanova i la Geltrú i d'adolescent es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Les Impressions incoherents són el diari personal d’un jove Eduard Toldrà, iniciat quan el músic tenia catorze anys, moment en què va decidir fer de la música el centre de la seva vida.

Portada 


Els estius a Cantallops: Correspondència entre Eduard Toldrà i Manuel Capdevila (1921 - 1961). Brau Edicions. Figueres, 2018

Manuel Capdevila i Font amic i biògraf de Toldrà ha transcrit els documents que durant anys van guardar amb zel les dues famílies, i Joaquim Rabaseda ha fet l'edició crítica i les notes introductòries d'aquest epistolari que, entre d'altres aspectes interessants, permet reconstruir part del procés creatiu de Toldrà

Coberta 


Si us hi heu fixat, el segell que ha editat les Impressions Líriques de Toldrà, és el Centre Robert Gerhard. Robert Gerhard Ottewalder (Valls 1896 - Cambridge 1970) va ser un dels compositors més rellevants del s.XX.  Era fill d'una alsaciana i d'un suís que s'havien establert a Valls per dedicar-se al negoci del vi.  L'any passat es van celebrar els cinquanta anys de la seva mort. La Fàbrica del Lied (Barcelona) li va dedicar un homenatge, on va participar Ferran Albrich.

Robert Gerhard

Robert Gerhard va estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell. Quan Pedrell va morir va tenir molta relació amb Manuel de Falla i tenia pensat viatjar a París per conéixer de prop Ravel i Debussy. Però passa dos anys recluït a Valls on treballada disciplinadament i s'allunya de l'impressionisme francès, acostant-se a l'austeritat de Schönberg. El creador del dodecafonisme el va acceptar com a alumne i Gerhard va ser l'introductor del mètode dodecafònic a Catalunya. Però Gerhard sempre va fer un ús molt personal del dodecafonisme, barrejant-lo amb la tradició mediterrània que havia après de Pedrell. Gerhard també s'implicà en la recol·lecció de temes populars. Un cop va tornar a Barcelona, les seves composicions van enriquir les avantguardes de l'època, però la música de Gerhard sovint era incompresa i poc popular. Després de la Guerra Civil va exiliar-se a Cambrige. 

Robert Gerhard treballant 

Un disc de lieder marcat per la influència de l'impressionisme francès és: L'infantament meravellós de Scherazada (1918), amb poemes de López Picó.

Portada del disc 

El 2011 es va publicar un llibre-disc amb 7 CD que reeditava set fonogrames descatalogats que inclouïen les principals obres simfònico-corals del compositor tarragoní. Es complementava amb el volum Vida i obra de Robert Gerhard de Josep Maria Mestres Quadreny, i amb una reproducció d'un dels esbossos que Joan Miró va realitzar pels decorats d'un dels ballets que va compondre

Coberta del llibre-disc 


Escrit a Cambridge entre 1955 i 1956 utilitza elements serials. El primer moviment és aspre. 


CD

Robert Gerhard i Joaquim Homs. Música de Cambra. Columna, 2011 

Joaquim Homs va ser amic i deixeble de Gerhard. En aquest CD trobem obres representatives d'Homs, però no de Gerhard, perquè la seves creacions es troben fragmentades per les circumstàncies de la seva vida. Extret del llibret que acompanya el CD, escrit per Mestres Quadreny. 

Portada 


De 1950 a 1960 Gerhard va enregistrar en cintes música electrònica primerenca. El segell belga Sub Rosa, dedicat a la música experimental, va restaurar les cintes i les va publicar en CD, disc i en format digital. 

Portada 

LLIBRES SOBRE ROBERT GERHARD 

Robert Gerhard. Joaquim Homs i Oller.  Editorial Labor, Barcelona 1992

Coberta

Robert Gerhard i Joaquim Homs. Correspondència. Ramon Ribé Queralt i Pietat Homs Fornesa. Cossetània Edicions. Barcelona, 2015. 

Coberta

Robert Gerhard i Arnold Schönberg : correspondència / edició crítica de Paloma Ortiz-de-Urbina.[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Biblioteca de Catalunya, març de 2020

Coberta




divendres, 5 de febrer del 2021

Music Spy Club... amb Quique Ramos!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 19 de febrer, a les 19 h. ens trobarem amb l'inclassificable 




QUIQUE RAMOS. QUIQUE RAMOS – 19 de febrer, 19 h. Músic, periodista musical (de Vice, a l’Ara, passant per Rockdelux)... i entusiasta musical de ‘tomo y lomo’. Ha tocat en grups de pop desmenjat, escriu un newsletter fabulós sobre música que li agrada i que envia als seus subscriptors, i d'un temps ençà s'ha ficat de ple en el món de les "músiques urbanes". Un diletant de l’underground!






 Properes dates... 

 MARC AYZA – 19 de març, 19 h. Baterista de jazz amb una enorme trajectòria, ha treballat amb músics com Perico Sambeat,  Javier Colina, Steve Kuhn, Greg Osby, Wallace Roney, Esperanza Spalding, Jason Lindner, Antonio Hart... i molts més músics tant de l’escena del Jazz del Hip Hop. També lidera els seus propis projectes com Marc Ayza Group, Beat'a'Boom (con Dj Helios) o BUM Collective. 

 NANDO CRUZ – 16 d’abril, 19 h. És cert que és periodista musical des de finals dels anys vuitanta, i que ha col·laborat en programes de televisió com Sputnik, i Música Moderna (BTV), emissores de ràdio i diverses revistes (Popular 1, Rockdelux, Factory...), i que ha escrit diversos llibres musicals... sí, però amb tot aquest background ens proposa una experiència diferent: escoltar les 10 cançons que li ha descobert gent que no es dedica al periodisme musical... Un autèntic espia musical! 

 AURELIO SANTOS – 21 de maig, 19 h. Durant anys, els dilluns a la nit tenien un sabor electritzant, màgic imprevisibles: al Jamboree es feien les WTF Jam Sessions, que ens mantenien amb el cos calent i les orelles alerta fins a altes hores de la matinada. No hi havia una manera millor de començar les setmanes. El seu percutor era Aurelio Santos, carismàtic hiphopper, capaç de fer del jazz una música vertiginosa. La seva experiència estètica el converteix en un pou de músiques urbanes, arriscades, sempre el fil de la navalla.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...