Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isaac Hayes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isaac Hayes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de setembre del 2017

DISCOS ESPREMUTS!! Un cicle insòlit!

DISCOS ESPREMUTS
Sentim molta música, però la coneixem? Podem escoltar un disc sencer? La música també serveix per ser espremuda, i així evitarem que passi al voltant nostre com un simple fil musical. Triarem alguns discos històrics, i altres d’incògnits, per saber-ne tot el possible: des de les circumstàncies del seu enregistrament fins al rerefons de les lletres i els detalls tècnics. Una espremedora artística!




Dimarts 19 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents
Shaft: Music from the Soundtrack, d’Isaac Hayes (1971)

A càrrec de Lalo López, músic i productor especialitzat en música disco i funk. Guitarrista de la Fundación Tony Manero i Chocadelia Internacional, entre d’altres grups.

Shaft (Stax, 1971) és una fita cabdal dins la història de la música negra: el seu autor, Isaac Hayes, va ser el primer afroamericà a rebre un Oscar pel seu score i representa l’obra fundacional de tot un gènere musical bàsic per entendre la black music dels anys setanta, la banda sonora blaxploitation. Una delícia auditiva plena d’anècdotes i moments per comentar i compartir.


Dijous 21 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell
Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)

A càrrec d’Eduardo Izquierdo, periodista habitual de Ruta 66, MondoSonoro i Efe Eme. Col·leccionista compulsiu de discos. Autor de Bob Dylan, la trilogia del tiempo y el amor.

En menys d’un any i mig, Dylan va publicar una trilogia de discos fonamental en la història del rock d’autor, formada per Bringing it all Back Home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde. El segon disc, el que ens ocupa, s’obre amb “Like a Rolling Stone” i acaba amb “Desolation Road”, un camí ple de lírica, apassionament, mites, llegendes i casualitats que, recorregut en una audició lenta, és tota una aventura.

Dimarts 26 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents
What's Going On, de Marvin Gaye (1971)

A càrrec d’Ignasi Julià, periodista i crític musical, fundador de la històrica revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloses les biografies autoritzades de The Velvet Underground i de Sonic Youth.

Pocs àlbums han exercit una influència tan decisiva en el desenvolupament de la música popular i la societat com What's Going On, l'obra mestra de Marvin Gaye. Quan el cantant i símbol afroamericà va interessar-se per la guerra, l'ecologia, la política i l'economia, el soul va deixar de ser només melodies i ball i va assolir la maduresa. 


Dijous 28 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell
Disc incògnit!
A càrrec d’El Petit de Cal Eril. Amb 3 discos a l’esquena i la fita ineludible de La figura del buit, Joan Pons (el seu nom real) és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud.

Disc incògnit. Jugarem a destapar el disc en el mateix moment en què comenci a sonar. Es tracta d'una escolta de disc a cegues, sense saber quin estem sentint. D'aquesta manera l'experiència serà en present.


I encara tenim una portada alternativa... amb un títol menys normatiu però igualment entenedor. O fins i tot més entenedor. Per què no!




divendres, 29 d’agost del 2008

La Discoteca d'Ampli, XVIII: Isaac Hayes


Una altra llegenda que ens ha deixat fa ben poc: Isaac Hayes. Als 65 anys va ser trobat mort el passat diumenge 9 d'agost a casa seva víctima d'un atac de feridura.

Dir només alguna cosa d'Isaac Hayes és quasi com no dir res. Ha estat una de les figures centrals de la música afroamericana de tots els temps i la seva imatge i estètica de mascle dur però sensible ha estat també molt influent en modes i corrents posteriors com el hip hop i per als moviments socials en defensa dels drets civils en els temps del black power, sobre els quals Miss Danger va parlar una mica en el seu il·lustratiu post Negres i orgullosos: el rap polític del passat mes de juny.

Musicalment, Hayes és un dels noms més importants de la música soul com a intèrpret i compositor. La seva carrera va començar en el també mític segell Stax de Memphis, on s'han cuit alguns dels moments més determinants de la música negra. Juntament, és clar, amb Hitsville, la seu central i factoria de la Motown a Detroit.

A Memphis començà component música per a altres i mica en mica anà introduint el seu propi material sota el seu nom. De veu profunda i automàticament reconeixible, el seu primer èxit arribà el 1969 amb l'àlbum Hot Buttered Soul, una mostra de les seves capacitats com a orquestrador, considerat un dels seus millors àlbums i que trencà l'esquema de l'àlbum com a col·lecció de singles que havia regnat fins aleshores. Tan i tan trencador fou que arribà al número 1 de les llistes amb el tema By the Time I Get to Phoenix, una versió personalitzada d'un hit country que dura 18 minuts i amb un Hayes que fa un llarg monòleg precursor del rap. Una cosa així, avui dia, és impensable.

De fet, del disc que us volia parlar amb més profunditat era de Black Moses però... poca cosa més podem dir si no és que l'escolteu vosaltres mateixos i experimenteu el poder del soul. Perquè també podríem parlar del disc que potser l'ha fet més famós: la BSO de Shaft, un d'aquells temes que fins i tot la gosseta dels meus pares reconeixeria.

Si bé també és cert que en els darrers anys s'ha fet famós pel personatge del xef a la sèrie South Park que no pas per la seva música. L'any passat va haver de suspendre diverses actuacions per un atac de feridura sense conseqüències fatals. I ara el segon se'ns l'ha endut definitivament. RIP Isaac.


Gambita

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...