Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sílvia Pérez Cruz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sílvia Pérez Cruz. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de setembre del 2013

La Discoteca d'AMPLI LXXV: Cançons de la roda del temps, Raimon | Any Espriu





Una petita contribució a l'Any Espriu des del nostre bloc a càrrec d'un apassionat de Raimon per fer l'homenatge encara més viu. Li cedim la paraula.


A la dècada dels anys 60 del segle passat, a Europa i a bona part de la resta del món, triomfaven Els Beatles i els Rolling Stones. A Espanya, en plena dictadura franquista, se'ls criticava i menystenia però no en fèiem cas i també els escoltàvem perquè ens adonàvem que eren molt bons músics. Haig de dir, però, que en el meu cas i degut precisament a la dictadura, escoltava més als nostres cantaautors: Raimon, Llach, Pi de la Serra, Paco Ibàñez, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, etc. Escoltar-los feia més suportable la manca de llibertat d'aquella època i et venien ganes de posar el teu gra de sorra per poder conquerir-la algun dia.

En commemorar enguany l'Any Espriu, crec que és adient parlar de l'excel·lent treball que un d'aquests cantaautors, en Raimon, fa fer conjuntament amb ell. Es tracta de “Les Cançons de la Roda del Temps” basades en els poemes que integren la segona part del llibre d'Espriu “El Caminant i El Mur”, poemes als quals Raimon hi va posar música i va cantar. Les cançons són aquestes: Cançó d'Albada, Cançó de la Mort de l'Alba, Cançó de la Plenitud del Matí, Cançó del Matí Encalmat, Cançó de la Mort Resplendent, Cançó de la Vinguda de la Tarda, Cançó del Pas de la Tarda, Cançó del Capvespre, Cançó de la Mort Callada, Cançó del Triomf de la Nit, Per a Ser Cantada en la Meva Nit, Just Abans de Laudes. I el treball es conclou amb L'inici de Càntic (En homenatge a Salvat-Papasseit). 




Raimon, l'any 1997 a Xàtiva, cantant l'Inici de Càntic

Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble". 


El segell discogràfic EDIGSA fou l'encarregat que aquest treball veiés la llum l'any 1967 en un disc de vinil amb portada de Joan Miró, maqueta i fotografies de Jordi Fornas, també una fotografia de Josep Puvill i una altre de F. Marull, la lletra de les cançons, escrits de Joan Fuster, Salvador Espriu i Raimon i una presentació del disc en català, francès i castellà. L'impressió fou de Gràfiques Suriñà de Barcelona.

Pel que fa als escrits, Joan Fuster acabava així la presentació que feia del disc: “Jo crec que el resultat és excel·lent. No entenc gens de música, i no vull excedir-me en el judici. Però les cançons m'agraden. Més: opino que n'hi ha alguna d'antològica. Totes són “cançons” almenys. “Populars”?. Esperem que sí: que ho seran. A la curta i a la llarga, els versos de Salvador Espriu i la veu de Raimon tenen per destinatari el poble. En aquesta confiança es lliuren al públic, ara”.

Salvador Espriu deia: “Raimon ha entès aquests poemes amb una imponderable, delicada, matisada subtilesa..... Ha elaborat totes les cançons amb un prodigiós equilibri, però sospito que la seva predilecta és “La Cançó del Matí Encalmat”....... El recull es clou amb una aparent paradoxa, que no ho és tant com a la primeria sembla. Perquè, d'una manera ben lògica, Raimon el tanca amb un inici, car ningú, en voltar una roda, no gosaria precisar-ne el començament i la fi”.

Raimon explicava: “Vaig treballar-hi fins al maig de 1966. Avui es publiquen ja al 1967. Fa més de mig any que el disc va ser gravat, però crec que no hi canviaria res. Aquesta és la música que jo he trobat dins els poemes. Una música que només intenta obtenir que la gent vegi amb menys esforç el sentit últim i precís de cadascuna d'aquestes cançons, que, a la vegada, formen part d'una unitat indestructible i d'una visió de l'existència individual clara i desolada, sense cap concessió a fàcils desigs ni a possibles necessitats metafísiques”.

Han passat molts anys però encara avui és un plaer escoltar totes aquestes cançons. I com més les escoltes, més t'agraden. En el disc de vinil del 1967, en Raimon les canta acompanyat només de la guitarra. L'any 1993 en “L'Integral Raimon”, les canta amb acompanyament d'orquestra. També m'agrada escoltar-les així encara que tinc debilitat per l'esmentat disc de vinil. Un disc que conservo com un preuat tresor.

M'agradaria que aquesta meva petita contribució a l'Any Espriu servís per fer-vos venir ganes de descobrir i d'assaborir, si no ho heu fet ja, “Les Cançons de la Roda del Temps”.


Boi Bramon
Banyoles (Pla de l'Estany)
setembre de 2013




No cal dir res més. Jo només hi afegiria aquesta cançó -la que el mateix Raimon va incloure en la reedició integral del 1993 de les Cançons de la Roda del Temps-, però només perquè el mestre Toti Soler encara la fa més gran, acompanyant la veu de Sílvia Pérez Cruz.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.






Pàgina oficial Any Espriu
Raimon: vida i obra (UPV)



divendres, 18 de febrer del 2011

Jo tinc un nom i amb guix l’escric a sota

Maria Coma en directe, febrer 2011
foto: Christian Bertrand



La història de la música popular, a tot arreu i en tots els temps, sempre ha patit un dèficit molt lamentable de presència femenina. El món amb ulls de dona, el fer amb mans de dona, el cant amb veu de dona ... històricament ocultat.
Per sort, això ha anat canviant sobretot a partir del segle XX i, poc a poc, trobem més i més dones aportant naturalment la seva creativitat al món de la música. Només cal remenar una mica en les estadístiques de consulta d'aquest bloc: l'article més visitat dels més de 500 que ja hem publicat, és el capítol final de l'exahustiva sèrie Dames perilloses del rock que va escriure Miss Danger, una de les fundadores d'aquest espai musictecari. El nombre de visites d'aquest article és el doble del segon classificat. La pròpia Miss Danger també va dedicar un altre article a les grans veus femenines del Rhythm & Blues en l'article Què va ser de l'Amy Winehouse? o la sud-africana en Les Veus de l'Àfrica: Miriam Makeba, i hem portat també aquí la força escènica de Tere G., la veu dels recordats Desechables en un dels capítols de la sèrie La Discoteca d'Ampli.

La progressiva presencia natural de la dona en la vida cultural, econòmica, esportiva, política o cívica ha acabat esdevenint un indicador de conquesta de llibertat... també per a l'home.
La quantitat i qualitat de dones que estan fent música ara mateix i aquí, al nostre país, només pot ser un motiu d'alegria i un indicador de bona salut cultural i avui ho volem celebrar amb tres d'elles. Ni millors ni pitjors, el criteri és completament subjectiu, de fan, només tres exponents de com és la música de la mà i la veu d'una dona. Elles tenen un nom: la Sílvia, l'Anna, la Maria ...


Sílvia Pérez Cruz
Palafrugell, 1983


Escoltar-la en qualsevol de les seves facetes musicals és quedar immediatament captivat. Veure-la cantant és una experiència d'harmonia i bellesa plàstica. No conec ningú que hagi escoltat la seva veu i l'hagi oblidat. En el vídeo que us presentem, la Sílvia ens posa la pell de gallina cantant un poema demolidor de la Maria Mercè Marçal, de qui també hem pres un seu vers per al títol d'aquest post.

Covava l'ou de la mort blanca



Divendres passat va caure a les meves mans el disc del grup Xalupa Un sordo s'ho escoltava, on la Sílvia n'és la veu. Un disc amb cançons tradicionals catalanes amb arranjaments de la Chiara Giani, que no he parat d'escoltar ...

http://www.myspace.com/silviaperez

http://silviaperezcruz.espacioblog.com/
Sílvia a la Wikipedia




Anna Roig
Sant Sadurní d'Anoia, 1981


La vida musical de l'Anna està lligada al grup L'Ombre de ton chien, amb qui porta més de tres anys damunt els escenaris. El primer que em va agradar d'ella és la combinació natural del català amb el francès en les seves cançons. La seva expressivitat i la seva personalitat la fa única.
Quan va sortir el seu primer disc, l'AMPLI se'n va fer ressò de seguida (Anna Roig i l'ombre de ton chien) i ja sempre l'hem anat seguint de ben a prop ... Us deixem amb una interpretació en directe d'un clàssic de l'època existencialista del gran Serge Gainsbourg.


Le poinçonneur des Lilas



En aquest moment l'Anna i els seus companys estan en la fase final de l'enregistrament del seu segon àlbum.

http://www.myspace.com/annaroigilombredetonchien
http://blocs.mesvilaweb.cat/lombredetonchien



Maria Coma
Barcelona, 1986


Vaig escoltar per primera vegada la Maria gràcies als meus fills teenagers que l'havien vist amb el grup U_ma i poc després va publicar el seu primer disc. El seu talent em va captivar de seguida i no vaig tenir més remei que esbombar-ho als quatre vents i escriure la meva primera ressenya discogràfica per a un artista jove i d'aquí: La Discoteca d'Ampli, XLVI: Maria Coma.
Els meus amics em prenen el pèl perquè diuen que em quedo embadalit quan l'escolto o la veig en directe. Potser si, però segur que no soc l'únic. I probablement n'hi haurà més quan, els que encara no la coneixen, vegin aquest vídeo ...

Cel salat



La Maria va tancar la gira de Linòleum, el seu primer disc , fa només un parell de setmanes i ens va anunciar que es disposava a entrar a l'estudi de gravació per enregistrar les cançons del segon, que ja té composat.

http://www.mariacoma.com/

* * *

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.

Bruixa de dol
Maria Mercè Marçal

.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...