Le sacré du printemps (I. Stravinsky) | Coreografia de Pina Bausch | Fotograma de Pina (Wim Wenders)
Amor, passió, sang alterada. Sol, ruixats i tempestes. Al·lèrgies, astènies, tristeses i eufòries sobtades. La primavera, amb totes les seves contradiccions, en un fado lisboeta del repertori d'Amália Rodrigues i recuperat, en aquesta ocasió, per Mariza.
Ens posem el xal negre i fem silenci, que se vai cantar o fado.
Bon diumenge i feliç primavera!
Primavera (fado)
[La traducció és obra meva i, a més, pretén ser fidel]
Lletra: David Mourâo Ferreira
Música: Pedro Rodrigues
Repertori d'Amália Rodrigues
Todo o amor que nos prendera | Tot l'amor que ens unia,
Como se fôra de cera | com si fos de cera,
Se quebrava e desfazia; | es trencava i es fonia.
Ai funesta primavera | Ai, funesta primavera!
Quem me dera, quem nos dera | Més em valdria, més ens valdria
Ter morrido nesse dia | haver mort aquell dia.
E condenaram-me a tanto | Terrible condemna:
Viver comigo o meu pranto | viure amb aquest lament dins meu,
Viver, viver e sem ti | viure, viure i sense tu.
Vivendo, sem no entanto | Vivint, sense ni tan sols
Eu me esquecer desse encanto | oblidar-me de l'encant
Que nesse dia perdi | que vaig perdre aquell dia ...
Pâo duro da solidâo | El pa sec de la solitud
É somente o que me dâo | és únicament el que menjo,
O que me dâo a comer | el que em donen per menjar.
Que importa que o coraçâo | Tant és que el cor
Diga que sim ou que nâo | digui que sí o que no,
Se continua a viver | si continua vivint.
Todo amor que nos prendera | Tot l'amor que ens unia
Se quebrara e desfizera | trencat i desfet,
Em pavor se convertia | es convertia en terror.
Ninguém fale em primavera | Que ningú no parli de primavera.
Quem me dera, quem nos dera | Més em valdria, més ens valdria,
Ter morrido nesse dia | haver mort just aquell dia.
Mariza a les biblioteques públiques catalanes: Argus | Aladí
