dilluns, 26 d’octubre de 2020

Història del jazz, un cicle de Mario Catelli

(Última hora: Les sessions seran virtuals.

Cal inscriure's trucant a la biblioteca (934097231) o escrivint (b.barcelona.vv@diba.cat). )

Aquesta historia del jazz vol oferir una idea del seu misterios naixement i de la seva fascinant evolució. Des del 1900 a l’aparició de Louis Armstrong i el hot jazz, passant pel naixement del swing i la popularització de les grans orquestres. Arribarem a la revolució del bebp i la gran evolució del cool jazz, amb Miles Davis protagonitzant l’ingrés del jazz al món de la música culta.

 

 

PRIMERA CHARLA: etapa de 1900 a 1930

1.      La prehistoria del Jazz. Las Work songs. De la raíz africana al blues. Desarrollo de la improvisación colectiva. El estilo New Orleans. La ciudad propicia el encuentro de las raíces africanas y la música europea. El blues. Origen de la palabra “jazz”.

2.      Del blues al dixieland,  el “hot jazz”  y el swing. Louis Armstrong encarna la primer “la gran evolución” del jazz, potenciando la improvisación (seña de identidad del jazz por excelencia) y potenciando el virtuosismo de los solistas. Aparición de los arreglistas, las grandes orquestas (Duke Ellington, Cab Calloway…) y las formaciones de estudio. La importancia clave de la industria del disco. Consolidación del jazz como arte popular. Declive del estilo New Orleans.

 

 

SEGUNDA charla: etapa de 1935 a 1945

1.       Nacimiento del swing. Encumbramiento de los grandes solistas a la categoría de virtuosos: Lester Young, Colleman Hawkins, Jimmy Lucenford, Oscar Peterson, Lester Young.

2.       Consolidación y apogeo de las grandes orquestas, y desarrollo del estilo swing: Count Basie, Duke Ellington, Cab Calloway.  El boom de la industria del disco gracias al swing. Benny Goodman, apodado “el rey del swing”, integra músicos de todas razas y procedencis en su orquesta por primera vez en la historia del jazz. La época de los grandes cantantes: Frank Sinatra, Sara Vaughan, Billie Holliday, Ella Fitzgerald.

3.       Apogeo y decadencia del swing y las grandes orquestas. La “nueva generación”: Charlie Parker, Miles Davis, Dizzy Gillespie.

 

 

 

TERCERA CHARLA: etapa de 1945 a 1960

1.      Nacimiento del be-bop. Charlie Parker: la “segunda evolución” de los solistas. La libertad artística como sello de una época. La influencia del bebop en otras artes, como la literatura y la pintura. La “nueva escuela”: la revolución desde la tradición. Poliritmia y variaciones armónicas. Primeras influencias de la música clásica: Stravinsky, Mahler, Debussy.  El “imposible encuentro” de Stravinsky y Carlie Parker.

2.      Thelonius Monk: una revolución compositiva. Influencia del jazz en otras artes como la pintura, la literatura o el cine.

3.      Nacimiento del cool jazz, la gran e incontestable revolución del jazz de la mano de Miles Davis y Kind of Blue. La música modal y el clasicismo del siglo XX en la sonoridad del disco más c Un camino abierto hacia el jazz actual. influencias, ritomos, sonoridadesstoria del jazz. élebre de la historia del jazz. El jazz se convierte en una la música que trasciende a sus fuentes, a sus fronteras, que integra tradiciones, nacionalidades, influencias, ritmos, sonoridades. Un camino abierto hacia el jazz actual.

 

 


dimarts, 20 d’octubre de 2020

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona a 78 rpm

 Un dels posts que més visites ha tingut al nostre blog, és el titulat L'àrea musical de la biblioteca pública: què fem amb la col·lecció de CDs?...I sense? signat per en Josep Lluís Villanueva i Fontanella

La resposta del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona a aquesta pregunta ha estat el programa "78 rpm. Foment de la Música a les Biblioteques." El cicle comença aquest dimarts 20/10 a les 18h a la Biblioteca Carles Rahola amb la presentació del llibre "El sentit d'un final" de David Carabén (Mishima), dins el cicle "Músics de llibre"


La resta de biblioteques que participen en aquest cicle són la Fages de Climent (Figueres), la Francesc Ferrer i Guàrdia (Caldes de Malavella) i la biblioteca Comtat de Cerdanya (Puigcerdà), on tindran lloc les "Sessions LP", un cicle d'audicions comentades d'àlbums clàssics de rock i de la música popular. 



A les biblioteques Pere Caner (Calonge) i Lluïsa Duran (La Bisbal d'Empordà) tindrà lloc el cicle del "Poema a la cançó".


 I finalment la
biblioteca comarcal de Blanes i la Lambert Mata de Ripoll acolliran el cicle "BSO. Música i Cinema"



Aquest programa neix davant el descens continuat del préstec de CD, a causa dels canvis tecnològics i d'hàbit de consum dels usuaris, el projecte aposta per tres línies de treball: els fons, els espais i la creació d'una xarxa d'activitats, ja esmentada abans. 



El nom del projecte fa referència al número 78 que en la CDU s'utilitza a les biblioteques de les comarques gironines per a la matèria de música. I 78 RPM fa referència a l'acrònim que denomina el primer format de discos de gramòfon, que giraven a una velocitat uniforme de 78 revolucions per minut. Des de llavors, no han deixat de succeir-se canvis tecnològics al voltant de la música, amb formats diversos que han anat quedat obsolets.




Pel que fa als espais, cal plantejar zones d'escolta ben equipades, així com proporcionar llocs per realitzar activitats de petit format de caràcter formatiu i pedagògic, que despertin el gust per la música i la descoberta de nous estils musicals.


Les inscripcions a les activitats són gratuïtes i es poden fer a les mateixes biblioteques. Tot i les circumstàncies actuals provocades per la COVID-19, des del Servei de Biblioteques consideren indispensable mantenir les activitats culturals en aquests equipaments públics tot respectant les informacions i recomanacions que recull el Pla de Represa del Sector Cultural: Biblioteques, aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT. 





dilluns, 12 d’octubre de 2020

Guitarra africana, amb David Maestro

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 

29 d’octubre: La guitarra africana: David Maestro

 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


dilluns, 28 de setembre de 2020

La guitarra clàssica contemporània, amb Ali Arango

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 


 


15 d’octubre: La guitarra clàssica contemporània. Ali Arango


 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


divendres, 25 de setembre de 2020

Breakdance: Comptar i repartir

 Fa un parell de setmanes al Mercat del Vinil de GironaMumu 334 rendia homenatge al Dj i productor Jota Mayúscula, mort recentment. Aquest cap de setmana el hip hop torna a Girona per partida doble: amb una exhibició de breakdance a La Marfà, organitzada per Erol Urbà dins el Festival Monar't i els concerts de Vinnie Kairos  i Mad Phi més el showcase d' Skata 23, Gea, Yezi Boy i Neve a La Volta. La festa acabarà amb l' amic Soul Glo als plats (Text: Lídia Noguerol

 



El b-boying o breakdance és un dels pilars de la cultura hip hop. Si vols que el teu toprock, footwoork, resumint que els teus passos tinguin força i t'has de moure amb la música, al ritme que et marca. Sí, sembla una evidència, però no tothom ho sap fer. El reputat DJ Timber ha fet fa poc un tutorial que acompanya el seu últim mix "Space Funk" 



Timber explica que: "Vaig fer aquest vídeo per explicar i demostrar la base bàsica de b-boy aplicada a la música a diversos tempos i mostrar com el tempo de la música afecta la dansa, quan us quedeu tancat al groove" [Groove és molt díficil de traduïr. Poso el text original en anglès perquè per context s'entén millor:I made this video to explain & demonstrate basic b-boy foundation appliI made this video to explain & demonstrate basic b-boy foundation applied to music at various tempos and show how the tempo of the music affects the dance, when you stay locked in to the groove.]







BONUS TRACKS 

Ja que Vinnie Kairos s'inspira en Espriu i nosaltres som bibliotecaris musicals, us deixem un parell de llibres curiosos: 










 

divendres, 18 de setembre de 2020

Martí Farré tria: Cinc discos +1 de Tete Montoliu per al 30è Festival L'Hora del Jazz

 Aquest cap de setmana el Festival L'Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu arriba a la seva 30 edició. El festival comença al Sunset Jazz Club de Girona, amb qui els musictecaris ja hem fet altres col·laboracions.


Concerts al Sunset Jazz Club (19/09 - 26/09)


 Per celebrar que tant el Sunset com L'Hora del Jazz han sobreviscut al COVID, li hem demanat al periodista musical Martí Farré, també responsable del programa "Bad Music Jazz" d' ScannerFm, que esculli cinc discos del gran Tete Montoliu. Ens ha comentat que "m'ha costat moltíssim escollir-ne només cinc. Bé, us n'he posat una de propina". Moltes gràcies Martí!


SELECCIÓ DISCOS TETE MONTOLIU DE MARTÍ FARRÉ X MUSICTECARIS:

Dos tríos:

1.- Tete Montoliu, Piano for Nuria (MPS, 1968) [Universal, 2006]. [TM (p), Peter Trunk (cb) i Albert “Tottie” Heath (bat)]



2.- Tete Montoliu Trio, Al Palau (Zeleste / Edigsa, 1979) [Picap, 2007]. [TM (p), Eric Peter (cb) i Aldo Caviglia (bat)]



Un piano solo

3.- Tete Montoliu, The Music I Like To Play (3 volums) (Soul Note, 1987-1990).






Una raresa


4.- Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Vampyria (BASF, 1974) [Nuevos Medios, 2007]. [TM (p. elèctric), Jordi Sabatés (p)]




Un “Tete Montoliu meets”...


5.- Charlie Mariano & Tete Montoliu Trio, It's Standard Time. Vol 1 (Fresh Sound, 1997). [Charlie Mariano (st), TM (p), Horacio Fumero (cb) i Peer Wyboris (bat)]




...I la propina:


Mayte Martín, Tete Montoliu, Free Boleros (K Industria Cultural, 1996). [Mayte Martín (v), TM (p), Horacio Fumero (cb) i Nan Mercader (perc.)]




BONUS TRACKS MUSICTECARIS

Alguns llibres i còmics sobre el gran Tete


Tete, casi una autobiografía. Miquel Jurado. Iberautor Promociones. Madrid, 2005. 


 Edició en català del llibre esmentat abans. 


Montoliu Plays Tete. Còmic + 2 CD's. Gani Jakupi / Miquel Jurado (selecció musical). Discmedi. Barcelona, 2008

Cuando no sabes que decir. Cristina Durán / Miguel Ángel Giner Bou. Salamandra Graphics, 2015. 


Una història d'amistat entre amics que comparteixen devoció per Tete Montoliu, Gloria Swanson i Dexter Gordon.


--------------------------------------------------------------------------

Acabem amb un record per Toni Belenguer, que malauradament ens ha deixat recentment. 







dilluns, 7 de setembre de 2020

Les guitarres National, amb Álex Guitar García

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 

 

6 d’octubre: Història de les guitarres National amb Alex Guitar Garcia.


 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


dimarts, 25 d’agost de 2020

My guitar wants to kill you mama - Un cicle de guitarres especials

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 

 

6 d’octubre: Història de les guitarres National amb Alex Guitar Garcia.

15 d’octubre: La guitarra clàssica contemporània. Ali Arango

22 d’octubre: Guitarra sarda modificada. Paolo d’Angeli

29 d’octubre: La guitarra africana: David Maestro

 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


divendres, 21 d’agost de 2020

Pauk : Moduladors, oscil·ladors i estrelles ninja a peu de carrer

I cables, molts de cables. Els que necessita en Pauk (Pau Cabruja) per connectar les seves nombroses màquines. El dia 22 de juny a les 19.30h, Pauk farà fressa a fora l'Ateneu 24 de juny, dins del cicle de concerts " A peu de carrer". En paraules seves, "el concert serà completament improvisat. Està tot preparat per fer soroll, però no hi ha una composició establerta". I és que a en Pauk el que li agrada són  les màquines en blanc, perquè aixì les pot programar totes, sense que aquestes l'arribin a controlar mai.  I quines són les màquines d'en Pauk? Ell mateix ens les explica. (Text : Lídia Noguerol. Fotos: Pau Cabruja).

MAQUINÀRIA PAUK

És una bogeria veure tot el que porta per fer un directe basat en el "random -aleatòriament- controlat"! Multitud de canals que tenen múltiples plug-ins programats, com per exemple, loopers, etc, als que cal afegir unitats d'efectes. Recordar tot el que té instal·lat ja té mèrit! I és que fer -o programar- música electrònica no és tan fàcil!

OSCIL·LACIONS. EVOCACIONS ELECTRÒNIQUES DEL SO

"Filatura, fluctuacions magnètiques del so, configuració d'ones de les ones". Aquesta oda a les oscil·lacions no la recita Pauk, sinó que la canta el duet "Silver Apples", pioner de la música electrònica. I tot i que en Pauk no és gens mitòman, aquesta cançó m'ha semblat una bona introducció per al seu sintetitzador modular. La caixa on va muntat li va regalar la casa catalana Grau Modular quan va actuar al Sònar.


 Una curiositat del sintetitzador d'en Pauk és que gairebé no porta res analògic, ja que en aquest sentit no és gens integrista. El seu sinte és de tipus font, que vol dir que no processa so extern i, com el seu nom indica, està fet de diferents mòduls separats que segons com es connectin o s'enrutin sonaran d'una manera o d'una altra. Recordem que un sintetitzador genera a través de circuïts senyals elèctriques que després són convertides en sons. Els mòduls més típics són els oscil·ladors, que actuen sobre la freqüència, els filtres, que ho fan sobre l'espectre, els amplificadors, que operen sobre l'amplitud i els generadors d'envolvent, que s'encarreguen del control dinàmic. Per no acabar fets un embull com els cables d'en Pauk, acabarem amb les funcions modulars bàsiques, que són: senyal, control i lògica/temps. Espero que aquesta petita introducció als sintetitzadors modulars, serveixi per entendre una mica millor tots els aparells que venen a continuació, explicats per en Pau


"L'Axoloti és una placa buida on pots muntar el que vulguis: un seqüenciador, una caixa de ritmes, un sintetitzador per fer glitches, etc. També li he posat un paquet de 55 samplers escollits previàment. I cada vegada que pico un cop escullo entre aquests 55. És a dir, el sintetitzador fa "random" dins dels paràmetres que li he marcat perquè sonin cops rítmics. El que també m'agrada molt fer és que els seqüenciadors enviin i rebin senyals del modular i l'Ableton. El que em mola d'aquest aparell és que puc està creant un so i al mateix temps puc analitzar dades MIDI. A més, amb l'Axoloti puc fer anar diferents aparells dins del mateix "patch"[petit tros de programari] i si la CPU [xip central de cada aparell] et dona pots fer diverses cosetes: per la sortida d'àudio emets el que estàs sintetitzant i per l'entrada de MIDI  puc està rebent rellotge [beats] i treient seqüències cap al modular, que van sincronitzades amb el que estic creant amb l'Axoloti, on es mescla tot. L'Axoloti pot fer tot això i només em va costar 60€! És l'aparell més barat que tinc."


PATCHES D'AXOLOTI

"Tenen la part on es crea el so, tenen seqüenciadors, tenen efectes i controls de tot allò que vols fer. Serveixen per enrutar, com podeu apreciar a la foto. "




"El que mola d'aquest controlador és que tan pots controlar via MIDI, MIDI a través d'USB i al mateix temps CV, voltatge de control per al modular". 



PEDAL DE GUITARRA AVALANCHE RUN 

"Em va interessar perquè tenia els efectes de delay i reverb estèreo en un mateix pedal. Està adaptat pels diferents nivells de modulars."



"Amb ell pots fer escales, arpegis i LFO [oscil·lador que treballa a freqüència infrasònica], a banda de qualsevol tipus d'enrutament des de les seves 4 sortides i 4 entrades."



"És una graella de botons totalment programable que per si sola no fa res, però que pot ser utilitzada com a instrument, controlador, o seqüenciadors de possibilitats inimaginables. Faig servir un software a mida anomenat Pages, escrit en Java, que ordena per quadrants la pàgina principal. A cada quadrant hi ha un conjunt de funcions. Per exemple els triggers [És un tret, un cop] van en un, els faders en un altre, un teclat MIDI de quatre canals en un altre. Cada canal té plug-ins programats, des d’on pots llançar tant efectes com sintetitzadors o controlar sintetitzadors externs." 





També les fabrica una marca catalana. Serveixen per multiplicar la senyal produïda i enviar-la d'una sortida a varies entrades.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...