Música per a tothom amb Tanghoyde: Del Cambalache de Discépolo al Libertango de Piazzolla (Tangos del Riu de la Plata)

El tango a Argentina: concert poètic, musical i pedagògic amb detalls de la història viva del tango. Parlarem de l’evolució musical i poètica d’aquest gènere, que és l’orgull de tot el Riu de la Plata i avui dia un autèntic ciutadà del món! Amb vivències i anècdotes sobre els seus autors i compositors explicades per dos músics: Rodolfo Jäger i Guillermo Gómez que junts fan Tanghoyde.

Fa molts anys residents a l’àrea de Girona, Rodolfo Jäger (veu i guitarra) i Guillermo Gómez Álvarez (guitarra) pertanyen a les noves generacions del Tango argentí. Amb el nom ‘Tanghoyde’ volen precisament representar la idea del tango d’avui dia, que conserva les arrels d’aquest gènere musical, nascut al Riu de la Plata, però fa moltes dècades convertit en autèntic ciutadà del món. Com els mateixos Tanghoyde expliquen: “Entenem el Tango com una música elegant i d’actualitat, i l’interpretem amb un estil nostre, molt particular, del "Cambalache de Discépolo al Libertango de Astor Piazzolla” (Text: Magic Room) 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris Ampli (bibliotecaris especialitzats en música) que avui us ofereix una selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch i de la resta de biblioteques de Girona sobre el tango. (Text i Selecció: Lídia Noguerol)

Per llegir: 

Tango...Y todo a media luz. Norma. Barcelona, 2003. (Còmic)
“Y todo a media luz, que es un brujo el amor / A media luz los besos a media luz los dos”. El títol d’aquest tango popularitzat per Carlos Gardel dona nom a una nova aventura del Corto Maltés que també és un homenatge al Buenos Aires de principis de segle i als baixos fons de la ciutat, poblats de perdularis, criminals i prostitutes on van sonar els primers tangos. 

De Carlos Gardel al tango electrónico. Xavier Febrés. RBA. Barcelona, 2008. 
“Ante todo, el tango fue y sigue siendo un baile. Se configuró durante la segunda mitad del siglo XIX en “el hondo bajo fondo de Buenos Aires”, como un injerto más impuro, con gusto a pecado, entre la línea melódica de la habanera, la coreografía de la milonga y el ritmo del candombe, entre otros factores”. Aquest llibre és un recorregut històric que va de Gardel a Gotan Project, passant per Piazzolla i altres genis menys coneguts. (Bib. Lluch)

Gardel a Barcelona i la febre del tango. Xavier Febrés. Pòrtic. Barcelona, 2001. 
Aquest llibre passa revista a una de les etapes més inexplorades del mític cantant de tangos argentí. A la década dels anys vint, Carlos Gardel va elegir Barcelona com a primera plataforma de llançament mundial, abans de traslladar el centre d’operacions a París i Nova York.  (Bib. Rahola) 

Errante en la sombra: Novela musical. Federico Andahazi. Alfaguara. Buenos Aires, 2004. 
“He descobert l’ofici de poeta del tango al composar les lletres de les cançons que deambulen pel llibre”, diu l’autor, que ens explica la història de Juan Molina, un home que va estimar el tango, i que per devoció a la seva música, per lleialtat al destí fatal que aquesta l’imposava, va escollir viure a la sombra i callar la passió que el consumia. (Font: El País) (PI)

El tango de la guardia vieja. Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara. Madrid, 2012.  
Aquest llibre narra una turbulenta i apassionada història d’amor, traicions i intrigas, que es prolonga durant quatre dècades a través d’un segle convuls i fascinant, sota la llum crepuscular d’una època que s’extingeix. (PI)

El tango. Cuatro conferencias. Lumen. Barcelona, 2016. 
L’escriptor data el naixement del tango el 1880: “Se supone que entonces surge oscuramente, clandestinamente sería la palabra más justa”. “Hasta 1910 nosotros habíamos percibido pero no habíamos sido percibidos por el mundo. Ocurren entonces hechos que nos alegran y llega la noticia que nos conmovió a todos: ¡el tango se bailaba en París! Y posteriormente en Londres, Berlín, Viena, hasta en San Petersburgo”, diu Borges. (Font: El País) (PI)

Per escoltar: 

Astor Piazzolla. Symphonic Works. Chandos Records. Colchester, 2003 (B. Lluch)
Lo mejor de Carlos Gardel. BMG. Madrid, 1988. (B. Rahola)
Astor Piazzolla. Quartet Gerió. Stringendo Music Girona., 2008 (Bib. Allende) 
Borges & Piazzolla. Tangos & Milongas. Fundación Piazzolla. Buenos Aires, 1997. (B. Allende)
Canciones Argentinas. Bernanda Fink. Harmonia Mundi. Arles, 2006. (B. Casero) 
Diablito tango. Comboi  Records. València, 2012. (B. Lluch)
Melingo. Maldito Tango. Mañana. Paris, 2007. (B. Lluch)
VV.AA. Tangos & Tangueros. Iris Music. París, 2003. (B. Lluch) 
Adriana Varela. Vuelve el tango. Nuevos Medios. Madrid, 1996. (B.Lluch)
Gotan Project. Lunático. ¡Ya Basta! París, 2006. 

Seyyan Hanım canta 'Hasret' : del gramòfon al fons del cor

Seyyan Hanım

No podria dir si m'agrada més la música en viu o enregistrada. I també em costaria escollir entre la màgia dels cassettes de la meva adolescència o els vinils que formen part consubstancial de la meva manera de ser, o els CDs a qui he dedicat bona part de la meva vida professional, o l'acumulació selectiva d'arxius sonors en el en el meu dispositiu mòbil, o la definitiva immensitat de l'streaming ...  Cada forma d'escoltar la música té un valor especial i per a mi tots són igualment fantàstics i compatibles. 

Si que puc dir, però, que poques vegades he experimentat una emoció tan intensa i colpidora com escoltar la música d'un vell disc de pissarra en un gramòfon. És la meva percepció, naturalment, però em pregunto no obstant si respón a una experiència subjectiva de musicòman, o si tal vegada es tracta d'un fenomen físic més universal: el fenomen de la connexió intima i directa amb una època llunyana a traves de la màgia del so, sigui musical o no.  

Aquesta captura d'un tros de temps real ens és molt familiar en la nostra època, però adquireix un altra dimensió si aquest fragment de temps real és un temps molt anterior al nostre propi naixement ... podríem fins i tot admetre que l'impacte augmenta a  mida que un enregistrament sonor s'allunya més i més en el passat. Així, els primers enregistrament en cilindres de cera o en plaques de pissarra de finals del segle XIX i principis del XX contenen un testimoni vital que sacseja les parts més sensibles del nostre sistema nerviós. 

Café amb gramòfon.  Jerusalem, 1910

L'experiència de posar l'agulla d'un gramòfon damunt els solcs d'una placa de pedra per escoltar el so projectat des d'un altaveu enorme amb forma de flor oberta, és tan misteriosament humana com vertiginosa. És un so únic, un so real que, més enllà del poder d'evocació, sembla fer-nos entrar en el túnel del temps i permetre'ns 'palpar' amb els nostres sentits un moment que va succeir fa moltes dècades però que podem percebre com si fos present. 

Reparador de gramòfons al Kapalıçarşı (Gran basar) 

Istanbul, Febrer del 2014

Aquesta sensació purament física pot arribar a posar la pell de gallina quan, a més,  el so resulta ser una música sublim ... com és el cas de l'enregistrament que presentem avui en aquest post.

A principi dels anys '30 anys del segle passat, el tango va conquerir el món. Des dels molls del Rio de la Plata va arribar a Paris i des d'allà fins als molls del Bòsfor i el Corn d'Or a Istanbul on va ser un gènere musical molt apreciat i adaptat a la sensibilitat d'una ciutat molt oberta a la influència occidental en aquell moment. Seyyan Hanım, la nostra protagonista d'avui, va ser la primera cantant que va enregistrar un tango turc ...

Seyyan Hanım

Seyyan va néixer el 1913 a Istanbul . Després de l'escola secundària i gràcies a la seva veu i el seu talent musical va entrar al Conservatori d'Istanbul començant a actuar als 16 anys al Süreyya Operası, el llegendàri teatre de Kadiköy, a la banda asiàtica del Bòsfor.  Del 1914 al 1920 va enregistrar diverses cançons que reflectien l'estil musical de les primeres obres de l'opereta turca per a la companyia Columbia.  Després de signar contracte amb un altra companyia gramofònica, la mítica  His Master's Voice, va estar actuant al Moulin Rouge de  Paris entre 1930 i 1931.  El 1932 va enregistrar la cançó Mazi (Passat) composta per Necip Celal, la primera gravació d'un tango turc. 

A partir d'aquell moment, es van produir una extraordinària quantitat de tangos a Turquia amb orquestres i cantants que incloïen a: Fehmi Ege, Mustafa Sükrü, Kadri Cerrahoglu, Necdet Koyuturk, Celal Ince, Secaattin Tanyerli, Birsen Alsan, Ibrahim Ozgur, Mefharet Atalay, Birsen Hanim, Afife Hanim, Saime Sengul, Nezahat Onaner, Zehra Eren, i Orhan Avsar (el primer bandoneonista local).

Encara que també va cantar rumba, foxtrot i altres gèneres de música de cabaret, Seyyan va ser coneguda gràcies als tangos i va enregistrar al voltant de 50 plaques gramofòniques.  Finalment va signar per al segell Odèon i després de gravar un parell de discos va deixar de cantar professionalment per complet. 

Tota aquesta introducció només per compartir amb els lectors de l'Ampli una de les cançons que més m'han impactat els darrers anys. La melodia, la poesia, la veu de Seyyan, la seva interpretació colpidora des del so d'un enregistrament gramofònic que ens fa sentir com si l'estiguéssim veient cantar just davant nostre transportats de sobte a l'Istanbul de principis dels anys '30.

Amb vosaltres, la gran Seyyan Hanım cantant el tango Hasret , Anhel ... 

Anhel

Aquests ulls se'm fan més estranys que abans

Aquest amor infinit dins el meu cor  

Els meus ulls estan plens de llàgrimes

pel dolor de la meva ànima

Gemegant de dolor

no sé que em passa

La nit que m'acull és la meva millor amiga

plorant d'amagat per qui em trobo lligada

Les ferides del meu cor 

són molt més profundes