divendres, 15 de gener de 2021

Collita 2020!



Com cada any (i van...) el musictecari Arnold Layne (AKA JC Badlands) ens prepara la collita comparada de millors discos de l'any, en base a les llistes les següents revistes:

Efe Eme
Mondo Sonoro, 
Rockdelux, 
Inrockuptibles, 
Ruta 66,
Popular 1, 
Mojo,
Uncut,
Wire

El resultat és una collita de consens, ordenada en base als discos que han sortit a més llistes. Aquests dos gràfics que funcionen com un haikú de l'any que ja comencem a oblidar. Una llista portàtil perquè el passat no pesi. 

Aquí teniu el resultat!





dimarts, 12 de gener de 2021

L'any musictecari d'Arnold Layne - 2020

 Com cada any, des de fa vuit, el musictecari Arnold Layne ens envia la seva selecció musical personal. Es tracta d'un document exhaustiu, el capítol d'una biografia apassionada per l'expressió artística. Més de 750 referències, entre discos, versions, còmics. pel·lícules... Més de dues referències diàries... Però és així com volem viure! Insaciables, permanentment sensibles, curiosos. És, en definivita, una nova mostra de qui que s'ha passat la vida vinculat a la música, des dels bars a les nits com a DJ, de les recomanacions periodístiques al Butxaca a la vida musictecària a la Biblioteca Vapor Vell. Aquesta és la seva collita musical del 2020. És la seva, però la curiositat la farà nostra. 


Aquí teniu el link a les playlist d'Spotify
2): https://open.spotify.com/playlist/4sQfcIfYdTFLCTY3bi0lSu?si=2pZedn8wRE-d2crt7IIqDw
3): https://open.spotify.com/playlist/1S5N32mGCpv3b9YusHwz5L?si=f20SMSsdTdyESBq2wFIJrA

Ah, per si el voleu consultar en persona, Arnold Layne opera a la Biblioteca Vapor Vell. 





dissabte, 9 de gener de 2021

Tres llistes musicals del 2020 : David Capo, Navratilova, Rickylights

 Sense cap mena de dubte el 2020 serà un any que estarà a la llista negra de molts de nosaltres. El 2021, de moment, pinta que també serà un any de merda. I com que sembla que per ara no ens podem lliurar de l'escatologia, si hem de parlar de merda, que sigui de la bona: Ricard Rubert (Ricky lights / Atzavara Club), David Capo i Agus Segura (Navratilova, Ask The Dusk, The Dirty Reelers, Flying Burrito, Atzavara Club), comparteixem amb nosaltres els seus discos i cançons del 2020. (Cord: Lídia Noguerol


Crate Diggin'


RICKY LIGHTS 

Cada disc de la col·lecció d'en Ricard té una història personal al darrere. Només cal que li pregunteu per un disc i ell us explicarà coses sobre el disc i les seves impressions i vivències amb aquell disc. I si vas a l'Atzavara i és el teu aniversari, es celebra amb una ronda de "xupitos". I si és el teu aniversari i no ho dius: "Perquè no ho deies, que haguèssim fet uns "xupitos". Potser molts heu sentit cantar sobre ell o heu corejat una cançó seva però no ho sabeu. En Ricard va escriure "Lights (Richard's Mind)" per al segon àlbum de No More Lies  "][" (Bcore 2001).  A la seva llista hi ha tres discos internacionals i tres de nacionals, que ens proposen un viatge sonor pel metal, el postpunk i la psicodèlia progressiva. El "Bellavista" de Viva Belgrado va ser enregistrat per Santi Garcia (No More Lies) i Borja Pérez (Ultimate Freesbee, Jamie For President) als Ultramarinos de Sant Feliu de Guíxols. 

Ampliant la col·lecció 

Deftones - Ohms (Warner, 2020)


(New West Records, 2020)


IDLES - Ultramono (Partisan Records, 2020) 




Acid Mess - Sangre de Otros Mundos (Spinda Records, 2020) 


Agus Segura

El seu any de merda va ser el 2017. I sobre el 2020, musicalment parlant ens diu que: "La veritat és que no he estat gaire a l'aguait de les novetats del 2020, però així en general m'ha semblat "l'any dels discos no tan bons com els anteriors". No sé, teníem més temps que mai per crear i dir el que pensem, però potser pocs mitjans per plasmar-ho!Els discos que més he escoltat aquest any són del 2019, com els de Black Pumas, JS Ondara, Ordinary Elephant o Josienne Clarke, i segurament l'any que ve escoltaré discos d'aquest 2020!

Agus Segura com a Navratilova 

També és l'any que he aprofundit (vull dir, molt!), en les discografies de Pentangle, John Lee Hooker, Van Der Graaf Generator, Shirley Collins i Bobbie Gentry. Però bé, es tractava de fer un top 5, no?"

 Anna Andreu - Els mals costums (Hidden Track Records, 2020)

L'Anna ja fa bastants anys que portava fent molt bona feina amb Cálido Home, però al final feia la sensació que el projecte s'havia esgotat i faltava el més important: les cançons. Cap problema, perquè d'això en va sobrat "Els mals costums". Grans cançons amb grans històries al darrere. Per primer cop crec que l'Anna ha trobat la seva parcel·la, única i personal. Contenta amb el format duo, però amb més tensió elèctrica moderada (no espereu trobar heavy metal!) i percussions, crec que volgudament, senzilles, però efectives, que amplien la paleta de colors del quadre final.

Other Lives - For their love (Play it Again Sam, 2020)


Vaja discassu que s'han marcat els d'Oklahoma!! Que sí, que no han inventat res, que se'ls hi veuen les influències (Nick Cave, Bowie, Radiohead, etc.), però és que el contingut del disc és brutal!!! Molta instrumentació, un llit de violins per aquí, pianets i tecladets, percussions de tota mena molt ben posades, i un gran treball coral. Però per sobre de tot, grans cançons, de les que pots cantar mentre condueixes seguint la riba del Ter! No sé si m'enteneu?

Mapache - From Liberty Street (Yep Roc Records, 2020)

La vida a la frontera i l'amor per la música pot fer que dos nois blanquets de classe mitjana dels afores de Los Angeles mirin més cap al sud, a Mèxic, que cap al nord. Mapache no deixa de ser dues guitarres i dues veus, i sí, segueixen la tradició del pop californià amb tints psicodèlics (aquí una mica amagats pels instruments acústics... però hi són!)... i veus maques... molt maques!!! Ja saps: agafa la taula de surf i un pack de birres, que la vida són 2 dies!!



La pedrera de Athens, Georgia, sembla que no s'esgota mai! En
Theo Hilton i els seus Nana Grizol ja fa uns anyets que es dediquen a això de fer disquets, i sembla que en comptes d'evolucionar van cap a enrere!!! Són bastant desastre i els discos sonen fatal, a part de desafinats! Però que voleu que us digui: m'encanten!! Tot és com la mateixa cançó atropellada, la veu entre desganada i furiosa, trompetetes (de la mort!) i cants juvenils (o ja no tant!) a la relació amor/odi amb el lloc on viuen, amb el sud reaccionari, on no sempre és fàcil ser músic underground i homosexual!. I la sensació que envaeix el disc és que la festa s'ha acabat, i no precisament bé!

Tilde - Algae (Repetidor, 2020)


Llibertat! Això amb què tot músic somia, i pocs saben o poden trobar! És la primera paraula que em ve al cap a l'escoltar a Tilde. Si, fa la sensació que Tilde fan bastant el que els dona la gana! Si que es poden veure influències per aquí i per allà, que si el post-rock yankee, una mica de free jazz o be-bop, i, encara que algú es posi les mans al cap, una mica de prog-rock del bo (Captain Beefheart, Genesis...). Però per sobre de tot una personalitat pròpia i ganes d'experimentar i de dir coses. Unes lletres poètiques i combatives (que no està contraindicat!), i una veu i palmes aflamencades, cosa poc comú al gènere, però que queda molt natural i gens forçat. Podríem dir que Tilde, batedora en mà, han trobat un nou camí inexplorat, i això només pot ser bo!


Cinder Well també és imprescindible! Va tocar a l'Atzavara amb Blackbird Raum. Ha fet un discassu, ben fosc! 


Agus Segura amb "Ask The Dusk" 


Amb "The Dirty Reelers"

La promotora (?) i el segell (?) de l'Agus

Aquestes bandes o solistes també han tret disc aquest 2020 i els he disfrutat molt: Delta Spirit, Tanya Donelly & the Parkington Sisters, Cordovas, Lucinda Williams, Saskia Griffiths Moore, Lori McKenna, Mary Chapin Carpenter, Courtney Marie Andrews, Mean Mary, Phoebe Bridgers, Fiona Apple (se li ha anat la castanya?? quina meravella!!!), i d'aquí Pigmy, Flamaradas, Alberto Montero o Marta Pérez...

BONUS TRACKS: 




Post on es poden veure els concerts gravats en Super 8 per CloroxBoy. 




L'amic David Capo ja ens havia fet un altre llista i havíem parlat d'ell en un altre post. Després d'una temporada lluny dels plats i la pista de ball ha tornat amb el projecte que l'allunya de l'indie i s'endinsa en l'electrònica més conceptual. Fa poc ha publicat un EP amb els remix del grup mallorquí Lava Fizz i actualment està preparant el seu primer EP. La seva música també es pot escoltar al documental "Sempre Dijous" (Joan Porcel) sobre la cantant mallorquina Júlia Colom, que va rebre el premi al millor documental nacional IN-EDIT 2020. 


David Capo punxant aquest estiu a la guingueta del Yeah 

La seva llista és  "un top 10 de temes preferits d'aquest any. És tot bastant electrònic, meitat nacional i meitat internacional".

A la tardor a la terrassa del Yeah! (Girona)






























diumenge, 3 de gener de 2021

Shalom! Sona Amer 2021: Cat Klezmer Trio

 Doncs aquest any, també! També es celebra el Sona Amer al Teatre El Casal. El cicle comença aquest diumenge 03/01/2020 a les 18.00h amb l'actuació de Kat Klezmer Trio . Aquest trio ens proposa "Una volta al món en 80 minuts", un recorregut per algunes de les cançons més representatives de la música Klezmer amb una formació típica de l'estil: clarinet, guitarra, contrabaix. També podrem escoltar altres músiques com sardanes, choros brasilenys o lamentacions gitanes. Des de la biblioteca d'Amer us fem una petita selecció de còmics, documentals i pel·lícules que us permetran aprofundir i conéixer millor la música Klezmer. (Text i selecció: Lídia Noguerol). 

Kat Klezmer Trio 


Logo del trio 

La música klezmer era la música popular pròpia  dels músics jueus de l'Europa oriental que parlaven yiddish. Aquest músics s'anomenaven klezmorin i la seva música era una fusió de la seva tradició amb les diferents músiques dels pobles amb qui convivien. A partir del s.XIX es va permetre l'entrada dels klezmorin als conservatoris europeus i la música clàssica va passar a ser una influència més de la música klezmer. A finals del s.XIX i principis del XX els pogrom contra els jueus van fer que milions d'ells migressin als Estats Units, on la seva música es va barrejar amb el jazz i molts klezmorin van passar a formar part de la indústria del cinema, tocant en pel·lícules mudes. Els anys vint i trenta van portar la decadència dels klezmorin, perquè es veien com una tradició antiquada i perquè van ser assimilats per les noves corrents musicals nordamericanes. A finals dels anys setanta va sorgir el primer renaixement de la música klezmer, que actualment és molt popular arreu del món. El programa de RTVE "Tapiz Sonoro" va dedicar un complet programa a la música klezmer, que us permetrà apreciar la seva evolució i resorgiment. 

CÒMICS 

Klezmer. Joann Sfar  (Norma Editorial)

Història d’un grup de klezmorin ambulants, marginats, murris i arters que viatgen plegats per l'Europa de l'Est en un moment històric que l'autor no fixa. En els cinc volums editats fins ara, Sfar porta un pas més enllà el seu distintiu estil, combinant els colors llampants amb les aquarel·les i recordant al pintor Marc Chagall. Sfar és d'origen jueu i té un altre sèrie que tracta el judaisme: El Gato del Rabino (Norma Editorial. Set volums publicats)

Klezmer 1. La conquista del Este 



Klezmer 2. Feliz aniversario Scylla



Klezmer 3. ¡Todos Ladrones!


Klezmer 4. ¡Trapecio volador!


Klezmer 5. Kishinev de los locos 



DOCUMENTALS I MÚSICA

Els podeu trobar a la plataforma ebiblio.cat i els podeu veure i escoltar de franc. 

Un dia al gueto de Varsòvia. Jack Kuper. Filmakers Library, 1993. 



Ningú sabrà mai perquè el sergent de la Werchmarht Heinz Hoest va decidir passar el dia del seu 43è aniversari, fent fotos d'amagat (els nazis ho havien prohibit) al gueto de Varsòvia. Joest va guardar aquestes fotos, que retraten les inhumanes condicions de vida del gueto, fins el dia de la seva mort. El director Jack Kuper, supervivent de l'holocaust, va crear aquest documental combinant les fotos de Hoiest amb el testimoni d'altres supervivents del gueto. Enmig de la desesperació també hi ha un petit lloc per l'humor, les cançons yiddish i la música klezmer. Els nazis van construir els seus camps d'extermini a Polònia, on van morir milions de jueus ashkenazis. 


Recull de les primeres gravacions comercials de música klezmer. També editat en CD



La història de la música klezmer a través de la BKB (Budapest Klezmer Band). Només el líder de la banda és jueu i explica que "per tocar klezmer de manera perfecte no has de ser jueu, has de ser un músic perfecte". També està publicat en DVD. 


Klezmer & Hassidic music.Burning Bush (Musical group).ARC Music, p1998

Aquí podeu sentir l'almagama de sonoritats i tradicions musicals que formen part de la música klezmer. Resumint i simplificant molt: el Hassidisme és un terme que s'utilitza pels jueus que han arribat al màxim nivell d'observança religiosa. 


El grup "Burning Bush" també té un disc dedicat al klezmer i a la música sefardita. Sepharad era com anomenaven els jueus la península ibèrica. 




Jordi Savall i Montserrat Figueras van voler reivindicar amb aquest dics l'espiritualitat de la música sefardita i la modernitat de la música antiga. 




CD


Aquest disc és un homenatge i una picada d'ullet al gran clarinetista Naftule Brandwein, brillant y capriciós clarinetista klezmer, emigrat de Galicia (Ucrania) a Estats Units i autoproclamat “Rei del clarinet klezmer”


BONUS TRACK 


Aquest musical no podem dir que sigui klezmer, però si que reflecteix la importància del violinista en la música klezmer alhora que serveix de metàfora per explicar la delicada situació dels jueus a Rússia. Aquesta pel·lícula està basada en el llibre "Les filles de Tevye", de Shalom Alechem









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...