Sense cap mena de dubte el 2020 serà un any que estarà a la llista negra de molts de nosaltres. El 2021, de moment, pinta que també serà un any de merda. I com que sembla que per ara no ens podem lliurar de l'escatologia, si hem de parlar de merda, que sigui de la bona: Ricard Rubert (Ricky lights / Atzavara Club), David Capo i Agus Segura (Navratilova, Ask The Dusk, The Dirty Reelers, Flying Burrito, Atzavara Club), comparteixem amb nosaltres els seus discos i cançons del 2020. (Cord: Lídia Noguerol)
Crate Diggin'
RICKY LIGHTS
Cada disc de la col·lecció d'en Ricard té una història personal al darrere. Només cal que li pregunteu per un disc i ell us explicarà coses sobre el disc i les seves impressions i vivències amb aquell disc. I si vas a l'Atzavara i és el teu aniversari, es celebra amb una ronda de "xupitos". I si és el teu aniversari i no ho dius: "Perquè no ho deies, que haguèssim fet uns "xupitos". Potser molts heu sentit cantar sobre ell o heu corejat una cançó seva però no ho sabeu. En Ricard va escriure "Lights (Richard's Mind)" per al segon àlbum de No More Lies "][" (Bcore 2001). A la seva llista hi ha tres discos internacionals i tres de nacionals, que ens proposen un viatge sonor pel metal, el postpunk i la psicodèlia progressiva. El "Bellavista" de Viva Belgrado va ser enregistrat per Santi Garcia (No More Lies) i Borja Pérez (Ultimate Freesbee, Jamie For President) als Ultramarinos de Sant Feliu de Guíxols.
Ampliant la col·lecció
Deftones - Ohms (Warner, 2020)
(New West Records, 2020)
IDLES - Ultramono (Partisan Records, 2020)
Acid Mess - Sangre de Otros Mundos (Spinda Records, 2020)
Agus Segura
El seu any de merda va ser el 2017. I sobre el 2020, musicalment parlant ens diu que: "La veritat és que no he estat gaire a l'aguait de les novetats del 2020, però així en general m'ha semblat "l'any dels discos no tan bons com els anteriors". No sé, teníem més temps que mai per crear i dir el que pensem, però potser pocs mitjans per plasmar-ho!Els discos que més he escoltat aquest any són del 2019, com els de Black Pumas, JS Ondara, Ordinary Elephant o Josienne Clarke, i segurament l'any que ve escoltaré discos d'aquest 2020!
Agus Segura com a Navratilova
També és l'any que he aprofundit (vull dir, molt!), en les discografies de Pentangle, John Lee Hooker, Van Der Graaf Generator, Shirley Collins i Bobbie Gentry. Però bé, es tractava de fer un top 5, no?"
Anna Andreu - Els mals costums (Hidden Track Records, 2020)
L'Anna ja fa bastants anys que portava fent molt bona feina amb Cálido Home, però al final feia la sensació que el projecte s'havia esgotat i faltava el més important: les cançons. Cap problema, perquè d'això en va sobrat "Els mals costums". Grans cançons amb grans històries al darrere. Per primer cop crec que l'Anna ha trobat la seva parcel·la, única i personal. Contenta amb el format duo, però amb més tensió elèctrica moderada (no espereu trobar heavy metal!) i percussions, crec que volgudament, senzilles, però efectives, que amplien la paleta de colors del quadre final.
Other Lives - For their love (Play it Again Sam, 2020)
Vaja discassu que s'han marcat els d'Oklahoma!! Que sí, que no han inventat res, que se'ls hi veuen les influències (Nick Cave, Bowie, Radiohead, etc.), però és que el contingut del disc és brutal!!! Molta instrumentació, un llit de violins per aquí, pianets i tecladets, percussions de tota mena molt ben posades, i un gran treball coral. Però per sobre de tot, grans cançons, de les que pots cantar mentre condueixes seguint la riba del Ter! No sé si m'enteneu?Mapache - From Liberty Street (Yep Roc Records, 2020)
La vida a la frontera i l'amor per la música pot fer que dos nois blanquets de classe mitjana dels afores de Los Angeles mirin més cap al sud, a Mèxic, que cap al nord. Mapache no deixa de ser dues guitarres i dues veus, i sí, segueixen la tradició del pop californià amb tints psicodèlics (aquí una mica amagats pels instruments acústics... però hi són!)... i veus maques... molt maques!!! Ja saps: agafa la taula de surf i un pack de birres, que la vida són 2 dies!!
La pedrera de Athens, Georgia, sembla que no s'esgota mai! En Theo Hilton i els seus Nana Grizol ja fa uns anyets que es dediquen a això de fer disquets, i sembla que en comptes d'evolucionar van cap a enrere!!! Són bastant desastre i els discos sonen fatal, a part de desafinats! Però que voleu que us digui: m'encanten!! Tot és com la mateixa cançó atropellada, la veu entre desganada i furiosa, trompetetes (de la mort!) i cants juvenils (o ja no tant!) a la relació amor/odi amb el lloc on viuen, amb el sud reaccionari, on no sempre és fàcil ser músic underground i homosexual!. I la sensació que envaeix el disc és que la festa s'ha acabat, i no precisament bé!
Llibertat! Això amb què tot músic somia, i pocs saben o poden trobar! És la primera paraula que em ve al cap a l'escoltar a
Tilde. Si, fa la sensació que
Tilde fan bastant el que els dona la gana! Si que es poden veure influències per aquí i per allà, que si el post-rock yankee, una mica de free jazz o be-bop, i, encara que algú es posi les mans al cap, una mica de prog-rock del bo (
Captain Beefheart,
Genesis...). Però per sobre de tot una personalitat pròpia i ganes d'experimentar i de dir coses. Unes lletres poètiques i combatives (que no està contraindicat!), i una veu i palmes aflamencades, cosa poc comú al gènere, però que queda molt natural i gens forçat. Podríem dir que
Tilde, batedora en mà, han trobat un nou camí inexplorat, i això només pot ser bo!
Cinder Well també és imprescindible! Va tocar a l'Atzavara amb Blackbird Raum. Ha fet un discassu, ben fosc!
Agus Segura amb "Ask The Dusk"
Amb "The Dirty Reelers"
La promotora (?) i el segell (?) de l'Agus
Aquestes bandes o solistes també han tret disc aquest 2020 i els he disfrutat molt:
Delta Spirit,
Tanya Donelly & the Parkington Sisters,
Cordovas,
Lucinda Williams,
Saskia Griffiths Moore,
Lori McKenna,
Mary Chapin Carpenter,
Courtney Marie Andrews, Mean Mary,
Phoebe Bridgers,
Fiona Apple (se li ha anat la castanya?? quina meravella!!!), i d'aquí
Pigmy,
Flamaradas,
Alberto Montero o
Marta Pérez...
BONUS TRACKS:
Post on es poden veure els concerts gravats en Super 8 per CloroxBoy.
L'amic
David Capo ja ens havia fet un altre llista i havíem parlat d'ell en un altre
post. Després d'una temporada lluny dels plats i la pista de ball ha tornat amb el projecte que l'allunya de l'indie i s'endinsa en l'electrònica més conceptual. Fa poc ha publicat un EP amb els
remix del grup mallorquí
Lava Fizz i actualment està preparant el seu primer EP. La seva música també es pot escoltar al documental
"Sempre Dijous" (Joan Porcel) sobre la cantant mallorquina
Júlia Colom, que va rebre el premi al millor documental nacional
IN-EDIT 2020.
David Capo punxant aquest estiu a la guingueta del Yeah
La seva llista és "un top 10 de temes preferits d'aquest any. És tot bastant electrònic, meitat nacional i meitat internacional".
A la tardor a la terrassa del Yeah! (Girona)
