divendres, 17 de gener de 2020

Ollies, nollies, backflips, kickturns, skatecore i fakies: Skaters a la Biblioteca de Caldes de Malavella

Si voleu aprendre tots aquest trucs sobre un skateboard (monopatí) però us pesen l'edat, els quilos i les pors, divendres podeu descobrir com fer-los sense que hagueu de patir per la vostra integritat. Com? Venint avui divendres 17/01/2019 a les 20.30h a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella. Dins el cicle dedicat i protagonitzat per joves "La volta al món en 80 vides", l'skater de Caldes Sergio García ens explicarà les seves vivències sobre la taula. Ah, i si patines i ets un temerari i un descerebrat sobre l'asfalt també estàs convidat. (Text: Lídia Noguerol). 



En Sergio ja patinava abans que es construís l' skatepark del poble. Una vegada fet, es va passar dos anys patinant-hi.  L'entrevistarà la jove periodista local Xènia Casanovas, tot i que tothom li podrà preguntar el que vulgui. 


                                                            Sergio García

L'skateboarding serà esport olímpic per primera vegada als jocs de Tokyo 2020, quasi 50 anys després que es fabriqués el primer monopatí. L' skateboarding  el van inventar els surfistes quan van adaptar una taula de surf per poder patinar sobre l'asfalt quan no hi havia onades.









Al voltant d'aquest esport i subcultura va aparèixer l'skatepunk o l'skatecore, format principalment per bandes de hardcore que són o han sigut molt populars entre els skaters com ara: Minor Threat, Black Flag, Bad Brains, Teen Idles, Green Day, NOFX o Satanic Surfers, per citar-ne algunes. 
                           


Però una dècada abans dels skaters punks hi va haver una fornada d'adolescents, la majoria nens, que patinaven en les nombroses piscines abandonades de la costa oest i que escoltaven bandes pioneres del heavy metal com Led Zeppelin. El fotògraf Hugh Holland va retratar aquest estil salvatge de manera magistral. 

Patina y destruye: Hugh Holland y el estilo salvaje (Pete "Black Thunder/ Agente Provocador)


                                                      
                                                   
Les mirades de reprovació que rebien no va impedir a les patinadores i pioneres dels anys seixanta fer allò que els agradava. 







Podeu conèixer més bandes que s'escolten tant a les rampes com patinant a l'estil del carrer si continueu llegint. A més de música també trobareu pel·lis, llibres sobre skateboarding, un especial de Dj Cloroxboy  sobre l' skate punk pel programa de ràdio el Frenopàtic i la llista de reproducció que escolta en BB de la BraveSkate Escola per patinar.  


MÚSICA 



12 leyendas del skate muy ligadas a la música (Marc Fontrodona /Adri Martínez /Red Bull)





Entre els skaters músics que aquest article esmenta hi ha Tommy Guerrero, que com a skater va destacar als anys 80 com a integrant de la Bone Brigade de Powell Peralta. Com a músic, Tommy Guerrero va venir a tocar a l'Atzavara Club de Sant Feliu de Guíxols durant la gira de presentació del seu àlbum "No Mans Land"









En BB deu el seu àlies a les taules Bad Boy i és el fundador del club i de l'escola d'skate BraveSkate. Des del 2002 ha ensenyat a patinar a infants, joves i adults. Al lloc web de l'escola podeu trobar una guia dels skateparks de la Costa Brava, l'Empordà i altres llocs, com Caldes de Malavella. 






LLISTA DE REPRODUCCIÓ BB 


PEL·LIS 

N'hi ha moltes. Aquí en recomano només 4: 

Un recorregut per la història de l'skate a l'Estat Espanyol. 



Explica la història dels mítics Z-Boys (Stacy Peralta, Jay Adams i Tony Alva) que als anys 70 van revolucionar l'skatebording. 



També hi ha un documental sobre els Z-Boys dirigit per un dels seus membres, Stacy Peralta.

Paranoid Park (Gus Van Sant, 2007)

Aquest film, basat en una novel·la, parla de com un assassinat sense resoldre ocorregut "Paranoid Park" porta a la policia fins a un jove skater, que s'haurà d'enfrontar a la desconnexió i al dolor de l'adolescència i a les conseqüències del seus actes. 



Al filo del Abismo (Glaeme Clifford, 1988)

Brian (Christian Slater) és un jove skater de Califòrnia, rebel i sense cap més interès que passar-se el dia patinant a qualsevol lloc. Tot canvia quan el seu germà adoptiu, Vihn, d'origen vietnamita apareix mort en un motel. En aquesta pel·li hi van participar importants skaters de l'època com Tony Hawk. 



LLIBRES 
N'hi ha molts sobre disseny i il·lustracions de taules i graffiti. Aquest que recomano explica històries d'skaters i el podeu trobar a les biblioteques: 

Skate. Le Mao, Fabrice. Fitway:París, 2004. 



També hi ha biografies d'skaters i novel·les, però no estan traduïdes. Per això i per l'estreta relació que hi ha entre els dos esports, en recomano un sobre surf: 

Los años salvajes. William Finnegan. Libros del Asteroide. Barcelona, 2018







dilluns, 13 de gener de 2020

Bruno Sokolowicz al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 31 de gener, a les 19 h. ens trobarem amb un d'aquells grans divulgadors musicals... Bruno Sokolowicz!




BRUNO SOKOLOWICZ – 31 de gener, 19 h.
Periodista, presentador, activista i emprenedor musical. Descobreix aviat la ràdio en emissores locals del Maresme i el Barcelonès. Treballa més d'una dècada com a guionista i presentador del programa de televisió musical Sputnik, del Canal 33 (Televisió de Catalunya). Treballa a TVERàdio4-RNE, TVCLos40Catalunya RadioiCat i és soci fundador de ScannerFM, la primera ràdio online amb Premi Ondas.










Properes dates...


IKRAM BOULOUM  – 21 de febrer, 19 h.
Dj de singular recorregut, ha incendiat bona part dels clubs i festes de Barcelona. Forma del col·lectiu Zen 55, format per artistes que utilitzen l'espai de la festa per a experimentar, aprendre o buscar la seva forma ideal de club, ja sigui des d'una experiència més sensorial o com a pensament. A la Sala Hangar ha plantejat una recerca de nous imaginaris musicals al costat de Isamit Morales, l'altra meitat del seu projecte musical a quatre mans iii (aiaiai).
PAVVLA – 20 de març, 19 h.
secretly hoping you catch me looking» és el seu segon disc, publicat a finals de 2018. El seu disc de debut,Creatures, la va posicionar com una de les propostes més originals del país. Ha girat per tota Espanya i l’estranger. Si hi ha una artista emergent, que ja està exclatant, una supernova en marxa, aquesta és PAVVLA.

dimarts, 7 de gener de 2020

L'any 2019 del musictecari Arnold Layne

Com cada any, des de fa quatre, el musictecari Arnold Layne -diletant i universalista- ens envia la seva selecció musical personal. Es tracta d'un document exhaustiu, el capítol d'una biografia apassionada per l'expressió artística. Més de 500 referències, entre discos, versions, directes, còmics... Quasi dos referències diàries... Però és així com volem viure! Insaciables, permanentment sensibles, curiosos.

És una mostra rellevant d'algú que s'ha passat la vida vinculat a la música, des dels bars a les nits com a DJ, de les recomanacions periodístiques al Butxaca a la vida musictecària a la Biblioteca Vapor Vell. Aquesta és la seva collita musical del 2019. És la seva, però la curiositat la farà nostra. 


Ah, per si el voleu consultar en persona, Arnold Layne opera a la Biblioteca Vapor Vell. 





divendres, 20 de desembre de 2019

La caça del directe de 2019

El nostre company musictecari Arnold Layne ens envia… 

                 El 2019 resumit en 18 solvents versions que he caçat en directe al llarg de l'any


(Juntament amb la foto de cada intèrpret, el
disc al qual pertany la cançó versionada)
 YO LA TENGO: “I’ll Be Your Mirror” [The Velvet Underground] (Apolo, 13/2)
 DANIEL ROMANO: “Whole Wide World” [Wreckless Eric] (Rocksound, 19/5)
 THE STEMS: “I’ll Feel A Whole Lot Better” [The Byrds]
(Upload, 28/11)
 ROBYN HITCHCOCK: “Gigolo Aunt” [Syd Barrett]
(Upload, 6/10)
 CHUCK PROPHET & CHARLIE SEXTON AND THE EAST RIVER TRUCKERS: “Lies” [The Rolling Stones]
(Razzmatazz 2, 30/1)
 STRAY CATS: “Double Talkin’ Baby” [Gene Vincent] (Mendizabala, Vitoria, Azkena Rock Festival, 21/6)
 PASCAL COMELADE I LA COBLA SANT JORDI:
“Russian Roulette” [The Lords Of The New Church]
(Av. de la Catedral, Festes de la Mercè, 22/9)
 MADNESS: “Madness” [Prince Buster] (Masia d'en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú, Vida Festival, 6/7)
 KEVIN MORBY: “The Dark Don't Hide It” [Magnolia Electric Co] (Masia d'en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú, Vida Festival, 5/7)
 NICK WATERHOUSE: “Pushin’ Too Hard” [The Seeds]
(Apolo, 3/11)
 SOUTHSIDE JOHNNY AND THE ASBURY JUKES:
“Broke Down Piece Of Man” [Sam & Dave]
(Fabrica Llobet, Calella RockFest, 11/10)
 GLUECIFER: “He’s A Whore” [Cheap Trick] (Apolo, 24/10)
 McKINLEY JAMES: “Marie Marie” [The Blasters]
(Barbara Ann, 4/11)
 GIANT SAND: “You Can’t Put Your Arms Around A Memory” [Johnny Thunders] (La Nau, 17/11)
 STARCRAWLER: “Pet Sematary” [Ramones]
(Mendizabala, Vitoria, Azkena Rock Festival, 22/6)
 SEX MUSEUM: “Walking On My Grave” [Dead Moon]
(Parc d'Europa, Santa Coloma de Gramenet, Festival Sintonitzza, 31/8)
 SCHIZOPHRENIC SPACERS: “Won’t Get Fooled Again”
[The Who] (Fabrica Llobet, Calella RockFest, 11/10)
 WILKO JOHNSON: “Bye Bye Johnny” [Chuck Berry]
(Plaça de l'Ajuntament, Sant Boi, Festival Altaveu, 6/9)

divendres, 13 de desembre de 2019

Disc i concert recomanat : Lidia Damunt - Nacer en Marte

¿Acabaran les camisetes de Lidia Damunt venent-se a les botigues d'Inditex o H&M al costat de les dels Ramones, els Iron Maiden, de les calcetes de Run Dmc o les dessuadores de la NASA? Si aquestes marques es regissin per criteris artístics i realment estètics, sí. És més, si la música d'ella sonés en aquests comerços els dotaria de l' autenticitat que els falta, perquè Lidia Damunt ha fet una marcianada amb una producció mainstream sense renunciar a ser ella mateixa. (Text: Lídia Noguerol) 



A "Nacer en Marte" (La Castanya, 2019), Lidia Damunt emula l'antheà David Bowie a " El hombre que cayó a la tierra" (el 2016 l'Editorial Contra va publicar una nova versió del clàssic de Walter Tevis) i canta als seus amors i desamors terrestres des de la perspectiva d'algú que no acaba de trobar el seu lloc al planeta blau. El millor del disc són les guitarres, les melodies pop, el flirteig amb l'R&B i una producció pulcra, molt diferent a la dels seus discos anteriors, que mima els sons i els efectes.




 En aquest disc Lidia Damunt recull el treball que va fer amb la veu al disc "Gramola" (Tormina, 2014) i amb la guitarra a "Telepatía" (Tormina, 2016). De fet, "Nacer en marte" parteix de la cançó "La Caja" i a mesura que va avançant i anem escoltant les lletres ens ve al cap la frase de Virginia Woolf amb la que Lidia Damunt anunciava la sortida del seu nou disc: "El amor es una ilusión, una historia que uno construye en su mente, consciente todo el tiempo de que no es verdad, y por eso pone cuidado en no destruir la ilusión". De Bloomsbury a Mart en deu cançons molt terrenals que ens recorden també que la flama de "Vigila el fuego" (Austrohúngaro, 2012), mai es va apagar. Abans he destacat les guitarres, doncs resulta que en directe Lidia Damunt no en toca cap! Es dedica a les coreografies sui generis acompanyada per Javier Carrasco (al sintes i efectes) i Clara Collantes a la guitarra elèctrica. Javiera Mena truca ja a la Damunt i te l'emportes de gira, dona. 





Lidia Damunt toca aquest dissabte 14/12/2019 a les 20.30h a la sala VOL. Demà (o passat demà) afegeixo una selecció de cançons, pel·lis i llibres per completar el post. 





dilluns, 2 de desembre de 2019

Lidia Pujol al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 13 de desembre, a les 19 h. ens trobarem amb l'extraordinària LIDIA PUJOL.  




LIDIA PUJOL – 13 de desembre, 19 h.
Amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, Lídia Pujol es va donar a conèixer formant duet amb la cantant Sílvia Comes, però pocs anys després va continuar en solitari un camí que ha donat com a resultat una experiència poètica i musical singular, Iter Luminis... i Pannikar, una experiència artística creada per resaltar la saviesa i l’espiritualitat d’aquest pensador inclassificable.










Properes dates...



BRUNO SOKOLOWITCZ – 31 de gener, 19 h.
Periodista, presentador, activista i emprenedor musical. Descobreix aviat la ràdio en emissores locals del Maresme i el Barcelonès. Treballa més d'una dècada com a guionista i presentador del programa de televisió musical Sputnik, del Canal 33 (Televisió de Catalunya). Treballa a TVERàdio4-RNE, TVCLos40Catalunya RadioiCat i és soci fundador de ScannerFM, la primera ràdio online amb Premi Ondas.

IKRAM BOULOUM  – 21 de febrer, 19 h.
Dj de singular recorregut, ha incendiat bona part dels clubs i festes de Barcelona. Forma del col·lectiu Zen 55, format per artistes que utilitzen l'espai de la festa per a experimentar, aprendre o buscar la seva forma ideal de club, ja sigui des d'una experiència més sensorial o com a pensament. A la Sala Hangar ha plantejat una recerca de nous imaginaris musicals al costat de Isamit Morales, l'altra meitat del seu projecte musical a quatre mans iii (aiaiai).
PAVVLA – 20 de març, 19 h.
secretly hoping you catch me looking» és el seu segon disc, publicat a finals de 2018. El seu disc de debut,Creatures, la va posicionar com una de les propostes més originals del país. Ha girat per tota Espanya i l’estranger. Si hi ha una artista emergent, que ja està exclatant, una supernova en marxa, aquesta és PAVVLA.

dimarts, 26 de novembre de 2019

Un Caldes de llegenda: Pubilla Hilton Dj a "El Gust de la Paraula". Setlist comentat

Deia Víctor Català que "La bona paraula amaneix la taula". Vaig descobrir aquest adagi llegint-lo al programa de "El gust de la paraula" (21-24 de novembre), el festival de Caldes de Malavella que fusiona literatura i gastronomia, sense oblidar-se de la música. I és que la música sempre ha estat molt present al poble i a la biblioteca, que des de fa un munt d'anys organitza concerts. Enguany ha tocat al festival Xavier Calvet en horari de vermut, on ha presentat el seu últim disc  "Crosswinds" , un lluminós encreuament entre el dream pop i l'americana, ple de "hitets".  (Text: Lídia Noguerol / Fotos: Mercè Serrallonga / Ajuntament de Caldes de Malavella).  



El mateix dissabte, pels més petits hi va haver l'actuació de Pep Puigdemont amb les noves cançons de la Família Fesxup. I el diumenge, després de la visita guiada "Un Caldes de llegenda", que va acabar al Balneari Prats amb la lectura teatralitzada de la "Marieta Salada" a càrrec de la Remei, servidora va punxar cançons sobre llibres i menjar que anaven del rockabilly, el jump blues i del rhythm & blues al funk passant per la salsa, els ritmes jamaicans i el rock. He fet una llista de reproducció a l'Spotify amb totes les cançons que vaig posar. Les trobareu al final del post. Aprofito aquesta entrada per afegir-hi tres cançons com a "bonus tracks"




LES CANÇONS DE "EL GUST DE LA PARAULA" 

Aquesta és una de la cançons més populars de R&B dedicada a la beguda, que es van escriure durant la dècada de 1940-1950. Ha estat versionada per nombrosos intèrprets, Xavier Cugat entre ells. Per preparar un "Mint Julep" es necessita: 

-12 fulles de menta
-75ml de bourbon
-22 ml de xarop de sucre
-3 rajolins d'angostura (opcional)
-Gel picat

Habitualment aquest còctel es prepara en un vas metàl·lic, on es barreja amb el xarop de sucre i es presiona amb un muddler la menta per extreure'n els olis essencials. A continuació s'hi afegeix el bourbon i l'angostura i es remena tot amb una cullera de còctel. Després s'omple mig got amb gel picat i es torna a remenar. Finalment s'omple tot el got amb gel picat i es decora amb unes fulles de menta. Aquesta beguda és refrescant i s'aconsella veure-la a poc a poc mentre el gel es va desfent. El terme "julep" fa referència a dolç. 


La cantautora nordamericana Suzanne Vega va dedicar el seu novè álbum a l'escriptora Carson Mc Cullers, cèlebre pel seu llibre "El cor és un caçador solitari". Lover, beloved: Songs From An Evening with Carson Mc Cullers" ( Amanuensis Productions, 2016), està basat en l'obra de teatre "Carson Mc Cullers Talks About Love", estrenada el 2011 i protagonitzada per la mateixa Vega

Algunes de les cançons d'aquest disc parlen sobre personatges dels llibres de Mc Cullers.  "We of me" fa referència a "Frankie Addams" (L'altra, 2017), que també té adaptació cinematogràfica, "The Member of the Wedding" (Fred Zinnemann, 1952) i "The Ballad of Miss Amelia" a "La Balada del Cafè Trist" (L'Altra Editorial, 2016). D'altres fan referència a la vida de l'escriptora de Georgia. De la mateixa autora, L'Altra Editorial també ha publicat l'assaig "Entre la solitud i el somni. Notes sobre literatura, memòria i identitat" (2017). 


Un rockabilly cantat de manera dinàmica i teatral amb l'ampolla de nou  com a protagonista. Charlies Feathers seria una de les influències de Lux Interior (The Cramps).


Un dels primers èxits del segell Atlàntic i una de les primeres cançons precursores del rock'n'roll. Dedicada també a la beguda. 


Un R&B que apunta ja al soul i que parla d'un home abandonat per la seva parella, que només li va deixar torrades cremades i cafè negre. 


Jo diria que les gallines són l'animal a qui més cançons s'han dedicat. Més endavant en trobareu més. Aquesta cançó forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Pink Flamingos". No apta per tots els estòmacs. 


Més gallines. Aquesta vegada per gentilesa de l'inventor del "Power Chord". El Dj Cut Chemist la va incloure en un recopilatori de Rockabilly i Jump Blues perquè li va semblar que era la millor manera de netejar de gent la pista quan era hora de plegar.


Un dels pilars fonamentals del rock'n'roll i figura clau de la seva transició del blues ens recorda que les aparences enganyen, amb una cançó a cavall del R&B i el Rock'n'roll. 


Més mam. Aquesta vegada cortesia, una cop més, de la banda sonora de "Pink Flamingos". 


R&B amb ecos de do woop escrita per una de les parelles de compositors més importants del segle passat: Jerry Lieber i Mike Stoller. Aquesta cançó va formar part, juntament amb 38 cançons més dels mateixos compositors, d'una revista que es va representar a Broadway. 


Un dels blues instrumentals tocats amb hammond més populars del món. El seu títol li van posar a la babala. Al principi no en tenia. 


Funky gallines de la mà d'un dels grups més importants de Nova Orleans.


El germà de Mickey Murray sabia que llegir li serviria per expressar-se millor en tots els sentits. 


Aquesta banda de soul psicodèlic amb Minnie Riperton com a cantant s'atreveix a versionar la cançó de "Cream" , donant un caire més experimental a les aventures del protagonista de l'Odissea


Un clàssic del northern soul molt popular i sense alcohol. 


I abans de la salsa sempre va bé escoltar una mica de boogaloo. 


Latin Funk de molts breaks ideal per cremar moltes calories.


Jazz, funk i tambors bata de la santeria per convertir en música un plat típic de Cuba.


Sense moure'ns del Carib, Jackie Mitto fusiona ska i latin jazz per tocar sobre gallines i beguda.


Un single que va ser un èxit a UK, protagonitzat pel gos més excèntric del còmic.
I a més aquesta cançó és una versió dels Royal Guardmen


Un single de Lovers Rock que explica com de díficil és oblidar un amor passat. 


Un dub comestible a càrrec de l'extraterrestre jamaicà que va calar foc al seu propi estudi.  


Tot i que associem més les crispetes al cinema, la música li ha dedicat nombroses cançons. Des del Brasil Walter Wanderley els en dedica una en clau easy-listening. 



"The Mohawks" van néixer com a grup de músics de sessió coneguts per l'ús del hammond. En aquesta ocasió van fer servir el seu doll d'acords per una famosa beguda gasosa. 


Els "fab four" ens expliquen la història d'un noi que volia ser escriptor de novel·les de butxaca. 


Explica la llegenda que Marianne Faithfull li va regalar un llibre a Mick Jagger. El llibre era "El Mestre i Margarida" de Mikhaïl Bulgàkov, que explica com el diable sembra el caos mentre visita l'antiga Unió Soviètica.  Després de llegir-lo Jagger va composar "Simpathy for the Devil".



Aquesta cançó ja la vaig posar a la biblioteca de Caldes de Malavella quan va venir en Marc Egea. La vaig triar perquè ell toca una viola de roda i John Cale tocava  la viola elèctrica. A "El gust de la paraula" la vaig posar perquè d'una banda, el nom del grup ve d'una novel·la pulp, i de l'altra, perquè "Venus in furs" és també una altra novel·la. El seu autor és Leopold von Masoch. La paraula masoquista deriva del seu cognom. La mare de Marianne Faithfull era la besneta d'aquest escriptor. 




LLISTA DE REPRODUCCIÓ 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...