dissabte, 19 de setembre del 2026

Selecció de novetats discogràfiques, Setembre 2026


                                                               Cocanha - Flame Folclòre

 

Resum de les darreres novetats discogràfiques en CD seleccionades per la Unitat de Gestió de la Col.lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Una proposta bimensual de música de qualitat que abasta diferents estils i pretén ser un punt de partida per descobrir artistes i tendències allunyades dels circuits més comercials. Un servei que es manté actiu sense interrupcions des del 1988 i que ha anat conformant l'estructura bàsica dels fons musicals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.


 Músiques del món

  • Ali & Charif Megarbane. Tirakat. Fusió de funk psicodèlic indonesi dels 70 amb ritmes tradicionals malaies i melodies àrabs. Una col·laboració del trio Ali de Yakarta i el multiinstrumentalista libanès Charif Megarbane. 
  • Quico El Célio, El Noi I El Mut De Ferreries. Jota x cobla. Música mediterrània d’arreu del territori català. Un recull de la jota del sud de Catalunya i de la cobla sardanística. 
  • Mah Damba. Taabolo Koura. Una de les veus més preuades de Mali. Un disc modern arrelat en el llinatge jali. Fet en família: nebot, fill, filles i netes als instruments i cors. 
  • Cocanha. Flame Folclòre. El duet reconstrueix el repertori tradicional occità per parlar de la lluita de la dona i l’ecologia. 
  • Ballareu. Arada. El duet d’Olesa de Montserrat celebra deu anys de trajectòria amb el seu tercer treball on ens fan ballar amb el cançoner popular català.
  • Mexican Institute of Sound & Meridian Brothers. Ruido Tovar. El disc rend homenatge a Ringo Tovar. Una reconstrucció de la música mexicana amb guitarres elèctriques, teclats i òrgans. Una connexió, a través del ball, entre Mèxic i Colòmbia; amb la col·laboració de Beck.


Jazz, blues i soul

  • Jeff Parker Eta Ivtet. Happy today. Gravat en directe en el Logde Room de Los Ángeles. Un treball d’improvisació minimalista marcat per la guitarra de Parker. 
  • Jalen Ngonda. Doctrine of Love. El disc presenta cançons inèdites d’un dels cantants de soul més reconeguts de l’estil inconfusible del so Motown. 
  • Ambrose Akinmusire, Mary Halvorson Slo-mo neon luminate hoverings. Primer treball de dues de les figures més innovadores del jazz contemporani. La trompeta de Akinmusire i la guitarra de Halvorson dialoguen entre textures electròniques i silencis. Música que queda suspesa a l’aire i a la memòria. 
  • Nils Petter Molvaer. Be quiet. El músic noruec es mou entre el jazz, el drum’n’ bass i l’electrònica. Un disc amb nou temes tocats a duo amb artistes de tot el món i de diferents gèneres musicals. 
  • Keb,Mo. The breakdown. Després de 50 anys de carrera el guitarrista ens presenta el seu àlbum més minimalista. Les gravacions es redueixen a la seva guitarra, la seva veu i algunes col·laboracions com el Soweto Gospel Choir o el sextet Take 6. 
  • Fathers. Fathers. El col·lectiu de musics i productors experts en groove evoquen joies del pop i l’electrònica amb petjades de Rhythm and Blues.


Pop i rock

  • Kneecap. Fenian. La banda irlandesa torna a ritme de trip-hop, dubstep i ho fan amb una dura crítica al govern britànic. 
  • Kevin Morby. Little wide open. El vuitè treball del cantautor de folk rock tanca la trilogia sobre el centre dels Estats Units. Música que acompanya als paisatges del medi oest americà.
  • Ed O'Brien. Blue Morpho. Segon àlbum en solitari del guitarrista de Radiohead. Set peces extenses i entrellaçades que ens transporten al món dels sentiments.
  • Boards of Canada. Inferno. Primer treball en 13 anys del duet escocès de música electrònica. Ens ofereixen un ambient enigmàtic amb tocs retro.
  • Gigi Masin. Movement. L’artista venecià torna en solitari amb la música ambient entre la melancolia, la robòtica i el groove. La dansa i el moviment corporal són l’essència d’aquest nou treball. 
  • Chanel Beads. Your day will come. L’inclassificable banda plagia títol del seu primer treball. Així són Chanel Beads: irreverents i confusos. La seva música navega entre cançons de bressol i ritmes sinistres interromputs amb frases o sorolls domèstics, amalgamant pel pop. 
  • Olivia Rodrigo. You seem pretty sad for a girl so in Love. La cantant, guanyadora de tres Grammy, i amb Nigro a la producció, presenta un treball emmarcat en el principi i final d’una relació amorosa.
  • Nia Archives. Emotional Junglist. L’artista britànica utilitza ritmes afrocaribenys, el soundsystem i la música electrònica amb un toc de Rhythm and Blues per dotar la música jungle del seu estil inconfusible. 
  • Loathe. A stranger to you. La banda de metal reprèn la producció del seu nou treball amb un punt de maduresa  personal i musical. Una combinació de metalcore, shoegaze (nu-gaze) amb un post hardcore cada vegada més progressiu. 
  • Mary in the junkyard. Role model hermit. Música indie amb una gran varietat de registres. Àlbum debut d’una de les bandes britàniques del moment.
  • Beth Orton. The ground above. La veterana artista ens presenta un àlbum amb cançons de llarga durada, una veu avesada a les dificultats i tocs de jazz. Orton deixa total llibertat a les improvisacions al piano de Sam Beste, la bateria de Chris Vatalaro i la trompeta de Christos Styliandes. 
  • Show me the body. Alone together. Quart treball del trio de post-rock experimental que posa la música al servei de lluita contra la “pobre praxis actual”. 
  • Kelela. New avatar. Tercer treball on Kelela combina els seus orígens a l’escena indie punk i amplia les possibilitats del R&B amb tocs d’electrònica. A.K. Paul, Fousheé i PinkPantheress son alguns dels seus col·laboradors.
  • Muse. The wow! Signal. La ciència ficció, un dels grans temes del grup, torna per incloure el petit univers personal i emotiu en la gran conspiració còsmica, a ritme de rock progressiu i música electrònica. 
  • Kelsey Lu. So help me God. Un àlbum sobre l’autoconeixement on la violoncel·lista i cantant ens presenta cançons intimistes amb un pop-folk orquestral. Compta amb contribucions de Kim Gordon i Kamasi Washington. 
  • Laurie Anderson. Let X=X (live). Un recorregut en directe per la trajectòria d’aquesta veterana artista experimental a través de 23 cançons. 
  • Shearwater. The new world. El músic i biòleg ens presenta un àlbum creat després d’una expedició a l’Antàrtida. Sota una sonoritat bàsica amb baix, guitarra i bateria s’amaguen flautes, clarinets i violoncels, que doten de profunditat un treball inspirat en la natura. 


Música clàssica

  • Langlois, Christie. Le violon de Rameau. Àlbum fruit de la recerca entorn l’obra del compositor barroc Jean–Philippe Rameau on es reinterpreta la seva música instrumental i lírica. A càrrec de Théotime Langlois al violí i del clavecinista William Christie.
  • Mark Adamo. Lysistrata. Excel·lent enregistrament de l’òpera basada en l’obra d’Aristòfanes a càrrec de l’Odyssey Opera i el Boston Modern Opera Project, sota la direcció de Gil Rose. Amb un repartiment nombrós, 24 papers en solitari, en destaca Lysia, interpretada per Anya Matanovic.
  • Henryk Wieniawski. Chamber Works. Una selecció personal d’obres del compositor i violinista polonès Henryk Wieniawski. Per a la gravació s’han utilitzat instruments de l’època: Piotr Pawlak toca un piano de 1853 fabricat a Leipzig i Mikołaj Zgółka un violí napolità de 1839. 
  • Adrian Willaert Dyonisos now. Adriano 6. El grup dirigit pel tenor Tore Tom Denys ens ofereix una sèrie dedicada a la música d’Adrián Willaert. L’extensa Missa Laudate Deum  motets i madrigals del renaixement. Una gravació plena de detalls i riquesa que fa honor a la música del compositor flamenc.


Música clàssica contemporània 

  • György Kurtág. Fin de partie. Esplèndida primera gravació de l’òpera basada en l’obra de Samuel Becket creada al 2018. La gravació correspon a la interpretació en el Müpa de Budapest al 2023, amb direcció de Markus Stenz.
  • John Williams, Flute concerto; Bernard Herrmann. Souvernirs de voyage. Obres de compositors coneguts per les seves aportacions al cinema. De John Williams es recullen dues obres creades a la dècada dels 60: Concert de flauta i Assaig per cordes; Bernard Hermann ens ofereix els seus Records de viatge originalment per a quintet de clarinet; i finalment Hugo Friedhofer amb una Suite per a cinc instruments de vent amb reminiscències de Ligeti o Webern.


Bandes sonores

  • Companyia Les solidàries. Durruti t'estimo. Doble àlbum del musical rock dedicat a la vida i pensament del combatent anarquista. El llançament del disc coincideix amb el 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil. Amb música de Guillem Caballero i lletra de Tuli Márquez. 
  • Green day. Nimrods. Doble CD de la banda sonora de la pel·lícula sobre les primeres gires de la icònica banda de punk rock. 
  • Miles Davis, Michel Legran. Dingo. El propi Miles Davis va participar a la pel·lícula i va comptar amb la col·laboració del veterà compositor francès Michel Legrand. Premi de l’Australian Film Institute a la millor banda sonora al 1991. 
  • Ken Russell. The music lovers. Antologia d’un dels “enfants terribles” del cinema britànic. Va dirigir pel·lícules com Tommy per The Who i en aquest CD es recull la música de les pel·lícules de les dècades dels 60 i 70. (No surt a la llista d’Spotify)
 

dijous, 9 de juliol del 2026

Recomanacions de la tercera temporada de Planeta B

 Planeta B (“amb B de Biblioteca, amb B de Barcelona”) és el pòdcast de recomanacions musicals de Ràdio Maconda que preparem des de la Biblioteca Vapor Vell i gravem a l’estudi de ràdio de la Biblioteca Gabriel García Márquez.



El podeu trobar a la Xarxa de ràdios comunitàries (https://www.barcelona.cat/xrcb/ca/radio/radio-maconda?page=0&program=343) o a la plataforma iVoox (https://www.ivoox.com/podcast-planeta-b_sq_f12347106_1.html).



Us convidem a tastar una selecció dels discos, llibres i pel·lícules que podeu trobar a la Biblioteca Vapor Vell que han protagonitzat la tercera temporada de Planeta B (els episodis del 21 al 28).














Planeta B 28. Especial Festivals

 Ens haureu de perdonar. Aquesta vegada el Planeta B ens ha agafat a milions d'anys de la terra, perduts en una tòrrida nebulosa que ens ha convidat a no fer res. Finalment, hem abandonat l'estupor i us portem l' últim episodi de Planeta B

                                                     Gesse post-punk del far west 


L’abundància de festivals musicals d’aquests mesos d’estiu, a Barcelona i més enllà, ens serveix d’excusa per encadenar una nova dotzena de perles: dels novaiorquesos Geese a la neozelandesa Aldous Harding, passant pel britànic Baxter Dury, els catalans Remei de Ca la Fresca, el brasiler Seu Jorge, els texans ZZ Top, i molts més.

                                                                 Remei de Ca la Fresca 



Aquí teniu la banda sonora ideal per aquest estiu de 2026.


Llistat de cançons:


Geese: “Trinidad”

The Cure: “Fascination Street”

David Byrne & The Ghost Train Orchestra (amb Hayley Williams): “What Is The Reason For It?”

Baxter Dury: “Kubla Khan”

Ian Dury: “Blockheads”

Seu Jorge: “Starman”

Remei de Ca La Fresca: “Fusta d'artista”

Goldie (amb Diane Charlemagne): “Angel”

ZZ Top: “Tush”

Traffic: “Feelin' Alright?”

Sugar: “Helpless”

Aldous Harding: “Designer”



Guió, locució i selecció musical: Juan Carlos Belmonte

Control tècnic i edició: Albert Fernández

Planeta B

                                                                      Ràdio Maconda


divendres, 12 de juny del 2026

Selecció de novetats discogràfiques, Juny 2026



Resum de les darreres novetats discogràfiques en CD seleccionades per la Unitat de Gestió de la Col.lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Una proposta bimensual de música de qualitat que abasta diferents estils i pretén ser un punt de partida per descobrir artistes i tendències allunyades dels circuits més comercials. Un servei que es manté actiu sense interrupcions des del 1988 i que ha anat conformant l'estructura bàsica dels fons musicals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.



Músiques del món

  • Mayte Martín. In illo tempore. Àlbum doble on la cantaora catalana aborda el flamenc des de dues mirades: des de les arrels fins la més contemporània. En paraules de la cantant: “Puro” i “Entreverao”. 
  • Stelios Petrakis. Lyric. En el desè treball del músic cretenc conviuen peces antigues de la música de Creta i noves creacions, amb influències tan diverses com la música d’Àsia Menor i sud d’Itàlia, fins a Califòrnia i València. 
  • Souad Massi. Zagate. La compositora i guitarrista algeriana ens presenta el que probablement és el millor àlbum de la seva carrera. Un treball de música chaabi produït per Justin Adams, amb col·laboracions estel·lars: els rapers Youssoupha i Gaël Faye. 
  • Johnny Greenwood, Shye Ben Tzur, The Rajasthan Express. Ranjha. Nou àlbum de col·laboració entre el guitarrista de Radiohead, Johnny Greenwood, el músic Shye Ben Tzur i el grup indi The Rajasthan Express. Una continuació del seu aclamat debut Junun, que inclou 11 temes inèdits que combinen la música tradicional índia amb tons més contemporanis. 
  • Maria del Mar Bonet. L’aigua no cansa. Llibre – CD de la cantant mallorquina. L’àlbum ha estat creat i produït íntegrament a Mallorca i la poesia hi té un paper essencial. Conté textos propis i poemes d’altres autors: Toni Cuenca i Antoni Parera Fons, així com una peça de Mauro Pagani.
  • Ablaye Cissoko, Cyrille Brotto. Djiyo. El compositor de kora Ablaye Cissoko i l’acordionista Cyrille Brotto han creat un àlbum de mestissatge amb cançons amb estructura narrativa. Històries de sempre amb un tempo lent i dolç.
  • Joan Dausà. Immortals. Després de cinc anys, el cantant torna per explicar-nos històries, explorar noves sonoritats i emocionar-nos amb el piano. 


Jazz, blues i soul

  • Parlor Greens. Emeralds. El trio d’òrgan del soul-jazz instrumental actual ens presenten el seu segon treball. Onze temes amb influències que van des del funk de la Motown fins a Horace Silver, Charles Earland o Junior Wells. 
  • Flea. Honora. L’icònic baixista de Red Hot Chili Peppers presenta un disc d’amor al jazz. Un gènere on demostra la qualitat musical i la llibertat d’interpretar el que més li agrada. Reprèn la trompeta i, sovint, la combina amb el baix acompanyat dels seus col·laboradors de sempre. Una autèntica joia. 
  • Shabaka. Of the Earth. Després de dos anys investigant amb altres instruments, l’artista torna amb el saxo tenor. Per primera vegada també es llança a instruments de vent, electrònics i percussions per donar veu a diferents associacions musicals, des del rap fins al hip hop o l’ambient electrònic, sense deixar de banda el gènere mare: el jazz.
  • Tiwayo. Outsider. El tercer disc de l’artista francès, produït per Adrián Quesada, posa l’èmfasi en els vells discos de soul (Al Green, Syl Johnson, Otis Redding i Percy Sledge) com a punt de partida per oferir-nos un disc sobre el viatge i el desarrelament. 
  • Nubiyan Twist. Chasing shadows. El cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica profunditza en temes com la connexió humana enfront a l’avenç de la IA i els algoritmes amb la seva música de fusió jazz, afrobeat, hip-hop, soul, reggae i ritmes electrònics. Música humana impossible de replicar per les màquines, nascuda de l’ànima, del caos i d’uns magnífics músics que conviden al ball.
  • Ulysses Owens Jr. Around the World With U. En el segon treball del projecte Generation Y, creat pel bateria Ulysses Owens Jr, no només col·laboren Kurt Elling i Christian McBride, sinó que reuneix joves talents del jazz i estudiants de la Juilliard School, on Owens dona classes. Una barreja de hard bop modern i enèrgic, swing i jazz acústic que pren temes de tots els membres de la banda. 


Pop i rock

  • My New Band Believe. My new band believe. Torna Cameron Picton envoltat de músics procedents del folk i de la música d’avantguarda del Regne Unit. L’artitsta ens presenta un àlbum inclassificable, amb música sempre en moviment, canvis bruscos de tonalitats, que combina l’electrònica i el folk. 
  • The Black Keys. Peaches. El 14è àlbum d’estudi inclou 10 cançons, gravat en viu i mig improvisat. El cantant i guitarrista, Dan Auerbach, el descriu com el disc més natural de la seva trajectòria. 
  • Foo Fighters. Your favorite toy. La incorporació del bateria Ilan Rubin a la banda de Seatle és un punt a favor en aquest àlbum continuista en la trajectòria del grup: cançons furioses amb ànima de punk. 
  • Haute & Freddy. Big Disgrace. El duet format per Michelle Buzz i Lance Shipp et porta a un món infantil, irreal i fantàstic. Cançons que ens fan ballar amb un estil molt personal. 
  • Melvins with Napalm Death. Savage imperial death march. Primera col·laboració entre les mítiques bandes Melvins i Napalm Death. Una barreja de sludg, grindcore i experimentació. 
  • Jesca Hoop. Long way home. Primer àlbum produït per l’artista, que desmunta les conviccions del folk anglosaxó. De caire intimista, fruit de ruptures sentimentals, amb melodies delicades que impregnen l’àlbum d’una sensació d’autoavaluació vital. 
  • Modern Woman. Johnny's Dreamworld. La banda londinenca debuta amb un treball entre l’art-rock i el post-punk, amb influències de Patti Smith i Björk, on la cantant Sophie Harris desplega múltiples registres vocals. 
  • Maria Arnal. AMA. En el seu primer treball en solitari, l’artista catalana fa gala del virtuosisme de la seva veu. Un àlbum amb un fort component electrònic i experimental.  
  • Cloe Riembau. Equilibris sense xarxa. La jove cantant bisbalenca publica el seu primer disc, produït per Aleix Bou. En només tres anys l’artista s’ha consolidat en l’escena musical des de la seva victòria al concurs Sona 9. Un àlbum intimista i emocional. 
  • The Molotovs. Wasted on youth. El duet format pels germans Mathew i Issey Carlidge s’estrenen en amb un àlbum clàssic i potent amb ànima de mod i punk. Malgrat les evidents influències (Supergrass, Oasis, etc.) el repertori de la banda és prou sòlid per establir un estil propi. 
  • Aldous HardingTrain on the island. La cantant neozelandesa grava, conjuntament amb John Parish, un treball que alberga la dissociació o  l’estranyesa, amb lletres i melodies que profunditzen en la distància amb nosaltres mateixos. Harding explora en cada nou treball, nous temes i melodies, sense acomodar-se a les convencions del pop.
  • Raye. This music may contain hope. Segon treball de la cantant amb reminiscències al Hollywood clàssic i al soul. Compta amb la col·laboració d’Al Green. L’àlbum està dividit en quatre estacions on la superació darrere una ruptura és un dels temes estrelles. 
  • Niña Polaca. Dónde está la ONU cuando más la necesitas. El grup madrileny presenten un repertori que fan referència a la seva generació. Lletres inconformistes i reivindicatives que esdevenen  una crida a la insurgència diària.  
  • Linda Perry. Let it die here. Primer àlbum en solitari de l’artista en més de 25 anys. Les 17 cançons sorgeixen durant la filmació d’un documental homònim. Perry s’allibera del dolor i el dol a través d’una música que transmet la seva lluita i redempció.
  • Johhny Blue Skies & The Dark Clouds. Mutiny after midnight. La nova personalitat d’Sturgill Simpson no es deixa arrossegar per la política americana i decideix posar funk, esperança i sexe als EEUU, palès en l’alternativa “Make America Fuk Again”.
  • Sunn o))). Sunn o))). Drone metal i música experimental. El duet format per O’Malley i Anderson ens presenta el seu desè àlbum d’estudi i primer editat per Sub pop. Sis composicions, algunes de 10 a 15 minuts, de música densa, amb guitarres monòtones i acords sostinguts, típics d’aquest subgènere del doom metal. 


Música clàssica

  • José de Torres. Misa de difuntos para Luís I. Primer enregistrament complet d’aquesta obra, interpretada magistralment per Les pages du Centre de Musique Barroque de Versailles, Choeur de l’Opéra Royal i Los elementos, sota la direcció d’Alberto Miguélez Rouco. La soprano Emmanuelle de Negri, la mezzo Judit Subirana, i el propi Miguélez Rouco com contralt, el tenor Jacob Lawrence i el baix Lisandro Abadie constitueixen un quadre solista de luxe.
  • Steven Isserlis, Connie Shih. Schumann & Moscheles: 1851 Cello Sonatas. El violoncel·lista Steven Isserlis i la pianista Connie Shih interpreten diverses obres amb el fil conductor de l’any 1851. La segona sonata per a violí de Schumann, la sonata de Moscheles, la balada al estil bohemi de Dvorák, un Romanze de Ferdinand David i el dedicatori del Concierto en Mi menor de Mendelssohn, entre d’altres. 
  • Felix Mendelssohn. Symphonies & oratorios.. La crítica especialitzada ha elogiat la versió del director letó Andris Nelsons de les obres de Mendelssohn. Els oratoris, Paulus i Elias, amb el repartiment vocal de Werner Güra, Zeppenfeld, Andrè Schuen i Wiebke Lehmkuhl. Respecte a les simfonies, des de la primera fins a la quinzena, passant per l’escocesa i l’italiana, el geni de Nelsons han marcat una gravació de referència. 
  • Marta Gawlas. Compositrices. Primer àlbum en solitari de la flautista polonesa Marta Gawlas, acompanyada de Natalia Olczak al clavecí. El programa inclou cinc sonates: dues de violí d’Élisabeth Jacquet de La Guerre, dues de flauta per Anna Bon di Venezia i una de flauta per Wilhelmine von Bayreuth. Un tribut de l’artista a les dones músiques del repertori barroc. 


Música clàssica contemporània

  • Diego Conti. Opere per archi. El polifacètic compositor i violinista italià ens ofereix una òpera per corda seguint el seu estil postmodern i amb la col·laboració del Chaos String Quartet i Christoph Slenczka a la viola. 


Bandes sonores

  • Michael Jackson. Michael: Songs From The Motion Picture. Gaudeix de la trajectòria musical de Michael Jackson, des dels seus inicis familiars amb Jacksons 5 fins la seva consagració com a rei del pop.
  • Josh Groban. Cinematic. Deu versions d’algunes de les cançons més emblemàtiques del cinema, produïdes per Greg Wells de la mà d’un dels cantants número u en vendes dels Estats Units. 
  • Hania Rani. Sentimental value. Gravada en els icònics estudis Abbey Road i la Ràdio polonesa, va sorgir sense veure la pel·lícula, només amb el guió i la total llibertat del director, Joachim Trier. 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...