Ruta 66,
Popular 1,
Mojo,
Uncut,
Wire
Aquí teniu el resultat!
Com cada any, des de fa vuit, el musictecari Arnold Layne ens envia la seva selecció musical personal. Es tracta d'un document exhaustiu, el capítol d'una biografia apassionada per l'expressió artística. Més de 750 referències, entre discos, versions, còmics. pel·lícules... Més de dues referències diàries... Però és així com volem viure! Insaciables, permanentment sensibles, curiosos. És, en definivita, una nova mostra de qui que s'ha passat la vida vinculat a la música, des dels bars a les nits com a DJ, de les recomanacions periodístiques al Butxaca a la vida musictecària a la Biblioteca Vapor Vell. Aquesta és la seva collita musical del 2020. És la seva, però la curiositat la farà nostra.
Sense cap mena de dubte el 2020 serà un any que estarà a la llista negra de molts de nosaltres. El 2021, de moment, pinta que també serà un any de merda. I com que sembla que per ara no ens podem lliurar de l'escatologia, si hem de parlar de merda, que sigui de la bona: Ricard Rubert (Ricky lights / Atzavara Club), David Capo i Agus Segura (Navratilova, Ask The Dusk, The Dirty Reelers, Flying Burrito, Atzavara Club), comparteixem amb nosaltres els seus discos i cançons del 2020. (Cord: Lídia Noguerol)
Crate Diggin'
RICKY LIGHTS
Cada disc de la col·lecció d'en Ricard té una història personal al darrere. Només cal que li pregunteu per un disc i ell us explicarà coses sobre el disc i les seves impressions i vivències amb aquell disc. I si vas a l'Atzavara i és el teu aniversari, es celebra amb una ronda de "xupitos". I si és el teu aniversari i no ho dius: "Perquè no ho deies, que haguèssim fet uns "xupitos". Potser molts heu sentit cantar sobre ell o heu corejat una cançó seva però no ho sabeu. En Ricard va escriure "Lights (Richard's Mind)" per al segon àlbum de No More Lies "][" (Bcore 2001). A la seva llista hi ha tres discos internacionals i tres de nacionals, que ens proposen un viatge sonor pel metal, el postpunk i la psicodèlia progressiva. El "Bellavista" de Viva Belgrado va ser enregistrat per Santi Garcia (No More Lies) i Borja Pérez (Ultimate Freesbee, Jamie For President) als Ultramarinos de Sant Feliu de Guíxols.
Deftones - Ohms (Warner, 2020)
IDLES - Ultramono (Partisan Records, 2020)
Acid Mess - Sangre de Otros Mundos (Spinda Records, 2020)
El seu any de merda va ser el 2017. I sobre el 2020, musicalment parlant ens diu que: "La veritat és que no he estat gaire a l'aguait de les novetats del 2020, però així en general m'ha semblat "l'any dels discos no tan bons com els anteriors". No sé, teníem més temps que mai per crear i dir el que pensem, però potser pocs mitjans per plasmar-ho!Els discos que més he escoltat aquest any són del 2019, com els de Black Pumas, JS Ondara, Ordinary Elephant o Josienne Clarke, i segurament l'any que ve escoltaré discos d'aquest 2020!
Agus Segura com a Navratilova
També és l'any que he aprofundit (vull dir, molt!), en les discografies de Pentangle, John Lee Hooker, Van Der Graaf Generator, Shirley Collins i Bobbie Gentry. Però bé, es tractava de fer un top 5, no?"
Anna Andreu - Els mals costums (Hidden Track Records, 2020)
L'Anna ja fa bastants anys que portava fent molt bona feina amb Cálido Home, però al final feia la sensació que el projecte s'havia esgotat i faltava el més important: les cançons. Cap problema, perquè d'això en va sobrat "Els mals costums". Grans cançons amb grans històries al darrere. Per primer cop crec que l'Anna ha trobat la seva parcel·la, única i personal. Contenta amb el format duo, però amb més tensió elèctrica moderada (no espereu trobar heavy metal!) i percussions, crec que volgudament, senzilles, però efectives, que amplien la paleta de colors del quadre final.
Other Lives - For their love (Play it Again Sam, 2020)
Mapache - From Liberty Street (Yep Roc Records, 2020)
La vida a la frontera i l'amor per la música pot fer que dos nois blanquets de classe mitjana dels afores de Los Angeles mirin més cap al sud, a Mèxic, que cap al nord. Mapache no deixa de ser dues guitarres i dues veus, i sí, segueixen la tradició del pop californià amb tints psicodèlics (aquí una mica amagats pels instruments acústics... però hi són!)... i veus maques... molt maques!!! Ja saps: agafa la taula de surf i un pack de birres, que la vida són 2 dies!!
Doncs aquest any, també! També es celebra el Sona Amer al Teatre El Casal. El cicle comença aquest diumenge 03/01/2020 a les 18.00h amb l'actuació de Kat Klezmer Trio . Aquest trio ens proposa "Una volta al món en 80 minuts", un recorregut per algunes de les cançons més representatives de la música Klezmer amb una formació típica de l'estil: clarinet, guitarra, contrabaix. També podrem escoltar altres músiques com sardanes, choros brasilenys o lamentacions gitanes. Des de la biblioteca d'Amer us fem una petita selecció de còmics, documentals i pel·lícules que us permetran aprofundir i conéixer millor la música Klezmer. (Text i selecció: Lídia Noguerol).
La música klezmer era la música popular pròpia dels músics jueus de l'Europa oriental que parlaven yiddish. Aquest músics s'anomenaven klezmorin i la seva música era una fusió de la seva tradició amb les diferents músiques dels pobles amb qui convivien. A partir del s.XIX es va permetre l'entrada dels klezmorin als conservatoris europeus i la música clàssica va passar a ser una influència més de la música klezmer. A finals del s.XIX i principis del XX els pogrom contra els jueus van fer que milions d'ells migressin als Estats Units, on la seva música es va barrejar amb el jazz i molts klezmorin van passar a formar part de la indústria del cinema, tocant en pel·lícules mudes. Els anys vint i trenta van portar la decadència dels klezmorin, perquè es veien com una tradició antiquada i perquè van ser assimilats per les noves corrents musicals nordamericanes. A finals dels anys setanta va sorgir el primer renaixement de la música klezmer, que actualment és molt popular arreu del món. El programa de RTVE "Tapiz Sonoro" va dedicar un complet programa a la música klezmer, que us permetrà apreciar la seva evolució i resorgiment.
CÒMICS
Klezmer. Joann Sfar (Norma Editorial)
Història d’un grup de klezmorin ambulants, marginats, murris i arters que viatgen plegats per l'Europa de l'Est en un moment històric que l'autor no fixa. En els cinc volums editats fins ara, Sfar porta un pas més enllà el seu distintiu estil, combinant els colors llampants amb les aquarel·les i recordant al pintor Marc Chagall. Sfar és d'origen jueu i té un altre sèrie que tracta el judaisme: El Gato del Rabino (Norma Editorial. Set volums publicats)
Klezmer 1. La conquista del Este
Klezmer 2. Feliz aniversario Scylla
DOCUMENTALS I MÚSICA
Els podeu trobar a la plataforma ebiblio.cat i els podeu veure i escoltar de franc.
Un dia al gueto de Varsòvia. Jack Kuper. Filmakers Library, 1993.
La història de la música klezmer a través de la BKB (Budapest Klezmer Band). Només el líder de la banda és jueu i explica que "per tocar klezmer de manera perfecte no has de ser jueu, has de ser un músic perfecte". També està publicat en DVD.
Klezmer & Hassidic music.Burning Bush (Musical group).ARC Music, p1998
Aquí podeu sentir l'almagama de sonoritats i tradicions musicals que formen part de la música klezmer. Resumint i simplificant molt: el Hassidisme és un terme que s'utilitza pels jueus que han arribat al màxim nivell d'observança religiosa.
El grup "Burning Bush" també té un disc dedicat al klezmer i a la música sefardita. Sepharad era com anomenaven els jueus la península ibèrica.