dimarts, 12 d’octubre de 2021

Music Spy Club... 15 ena temporada... amb Ignacio Julià

 El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 29 d'octubre, a les 18:30 h. ens trobarem amb el gran Ignacio Julià! 





IGNACIO JULIÀ– 29 d’octubre, 18:30 h.

Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.









 Properes dates... 


SARAH ARDITE– 26 de novembre, 18:30 h.

Ens trobem amb una periodista, cronista musical, DJ i radio instigator a Contrabanda FM. Actualment investiga sobre filosofia de la música, treball que compagina amb la docència. És l’editora del projecte sobre música i pensament crític www.musicas-sospechosas.net. Músiques sospitoses? Serà curiossíssim assistir a la seva selecció!

 

YLIA- 17 de desembre, 18:30 h.

Susana Hernandez és el cas d’una apassionada de la música pels quatre costats. La seva formació és pianística, i clàssica, però ha desenvolupat mil i una factes com ara Ylia, dins l’àmbit de la música electrònica, o Terence, a l’ambient còsmic, ha girat amb El niño de Elche i és capaç d’editar els seus discs només en caset. Si  hi ha algú fent bullir la música per aquí, és Susana. 


divendres, 8 d’octubre de 2021

Prohibit cantar en públic: Una petita recopilació per escoltar Afganistan

 Que després de 20 anys de guerra, els talibans tornessin a recuperar el poder sense trobar cap oposició, només les dones han gosat alçar la veus, ens hauria de fer emmudir. Per si de cas no ha estat així, els talibans ja han prohibit la música en públic. La comunitat internacional ja s'ha fet la sorda amb les peticions dels afganesos i el camp de Samos segur que no serà una festa. Per no oblidar els afganesos quan l'actualitat arraconi el seu país dels titulars, els podem recordar amb la seva música. Tot i no tenir-ne ni idea, aquí va una petita recopilació de música afgana. Sentireu que tenen elements en comú amb la música de Paquistan, l'Índia o Pèrsia, per la proximitat geogràfica. La majoria de discos triats són del segell Smithsonian Folkways Recordings i Nonesuch. La resta són recopilacions del col·leccionista danès  Mads Nimann Jensen. Al Museu de la Música de Barcelona podeu veure instruments típics afganesos. Potser els discos més assequibles per començar són:  "The Tea House Music Of Afghanistan", "Radio Kaboul", "Afghanistan: Crossroads of Asia" (Text i selecció: Lídia Noguerol). 


                                                 Dones afganeses durant els anys 60 i 70


Music of Afghanistan - Various Artists (1961)

Notes sobre l'àlbum 

Afghanistan: Music During The Civil War (1979 - 2001)


Notes sobre l'àlbum

The Traditional Music Of Herât


Notes sobre l'àlbum 

Mahwash - Radio Kaboul  (2003) 


Mahwash
va ser la primera dona que va rebre el títol d'Ustad (mestre). 

Tea House Music Of Afghanistan - VVAA (1977)



                                                                  Notes sobre l'àlbum 

(Nonesuch, Re, 1977) 



Lloyd Miller & University Utah Afghan Ensemble - Impressions of Afghanistan 


Lloyd Miller també té un disc amb els Heliocentrics

Aryana Sayeed - Bache Kabul 

L'estrella del pop afganès va aconseguir fugir de Kabul l'agost d'enguany 


LA COL·LECCIÓ DE MADS NIMANN JENSEN 

El vaig trobar per casualitat buscant singles al discogs. És un col·leccionista danès especialitzat en discos d'Afganistan, concretament en 78's i 45's de Radio Kabul gravats per el segell soviètic Melodiya. També col·lecciona cassets d'aquesta discogràfica. El seu canal de you tube és per embogir si a més d'escoltar la música us agrada mirar les galetes i les portades dels discos. I seu mixcloud és una molt bona introducció a la música afgana tant de compositors famosos com de música més pop. 


Bonus Tracks 

A més de les notes sobre els àlbums que podeu llegir a la pàgina de Smithsonian Folkways Recordings  , afegim una breu selecció de llibres sobre Afganistan. 



Vaig conéixer la Mònica Bernabé gràcies al programa de Miquel Calçada  Afers Exteriors. Bernabé ha estat corresponsal a l'Agfanistan durant vuit anys. També va protagonitzar el documental Vestida de negre (2015). 




Juntament amb el fotògraf Gervasio Sánchez, Mònica Bernabé recull el testimoni de 250 dones afganeses. 

Donde los hombres alcanzan toda gloria. Jon Krakauer. Capitán Swing. 2015 


Després del atemptats de les Torres Bessones, Pat Tillman va renunciar a un contracte milionari de l'NFL i es va allistar a l'exèrcit per anar a lluitar a l'Afganistan. Dos anys després va morir en acte de servei en aquest país. L'administració Bush va fer servir Tillman per ennoblir una guerra que es començava a allargar. Jon Krakauer demostra en aquest llibre que la història de Pat Tillman va ser una altra. 

ABOVE HALLOWED GROUND 

Les fotografies de l'11S fetes per la policia de Nova York 


Un dels últims discos de Sonic Youth s'anomena "Murray Street", un carrer on va caure un motor d'un dels avions. Doncs aquest motor surt al llibre abans esmentat. 


Portada del disc de Sonic Youth 





dimarts, 28 de setembre de 2021

Les millors bandes sonores de la història del cinema, segons Rockdelux

 Una altra apassionant llista, cortesia de la revista Rockdelux. Confeccionada a partir d’una enquesta realitzada a més de 70 estudiosos i professionals del món del cinema i la música, aquest estiu ens han presentat una de les seves llistes canòniques: “Les 100 millors bandes sonores”.

Un total de 100 pel·lícules mítiques que probablement no serien tan mítiques si no fos per la música que acompanya les seves imatges (moltes vegades partitures escrites especialment per a l’ocasió, en altres casos seleccions de música preexistent, sovint una barreja de les dues coses). No han entrat a la selecció les adaptacions de musicals de Broadway (o operístics) ni sèries de televisió ni “films-concert” (ens avisen que mereixeran llistes pròpies més endavant).

En la guia que hem preparat per a la nostra exposició, veureu que a la xarxa de biblioteques es poden trobar la majoria dels films (76 a la Biblioteca Vapor Vell) i gran part de les bandes sonores en CD (50 a Vapor Vell). Com és habitual, apareixen al llistat per ordre alfabètic, però darrere de cada títol teniu entre parèntesi la posició que ocupen a la classificació de Rockdelux: des del memorable score d’Ennio Morricone per a El bueno, el feo y el malo, que ocupa el primer lloc de la selecció, fins al soundtrack d’American Graffiti, ple de hits de l’època daurada del rock’n’roll, que ocupa la posició 100. Enmig, un grapat d’inoblidables pel·lícules amb extraordinàries bandes sonores.



Exposició preparada per un dels nostres musictecaris de capçalera, Arnold Layne

dissabte, 18 de setembre de 2021

El poder de la música al cinema: Kubrick troba a Khatxaturian

.
 
 
 
 
La relació entre música i cinema és tan estreta i fecunda que ha estat analitzada i compilada extensament en infinitat de documents. Avui només volem fer un petit exercici musictecari recordant que a la biblioteca tenim, també, una notable abundància de documents que podem presentar als nostres usuaris de forma atractiva i enriquidora. Probablement, la majoria de professionals estarem d'acord en que ens ho passem millor a la feina quan tenim l'oportunitat de fer alguna aportació creativa que intenti anar més enllà de les tasques rutinàries del dia a dia. La relació entre música i cinema és un tema gairebé il·limitat per despertar la nostra pròpia imaginació com a professionals de la biblioteca pública i per despertar l'interès dels usuaris. 
 
Una de les escenes cinematogràfiques que personalment més m'han impressionat, i que avui vull compartir amb els lectors de l'AMPLI, podria ser un exemple perfecte d'aquesta relació entre arts. Segurament, molts heu reconegut immediatament la nau Discovery en plena missió al planeta Jupiter, del clàssic del cinema de ciència-ficció 2001: A Space Odyssey, del 1968, una de les obres magistrals del cineasta anglès Stanley Kubrick. Una pau fredament dramàtica: l'Home, sol, enmig de l'incomprensible immensitat de l'Univers. En cap altra manifestació musical, cinematogràfica, científica o literària he sentit una cosa semblant a l'espectacle de la naturalesa mostrant la seva cara més indiferent respecte a nosaltres, l'espècie humana. 
 
Una enorme nau, blanca, llarga i prima, amb una gran esfera a la proa que, vista des del front, presenta les faccions d'un rostre humà, navega enmig d'un espai inabastable, una negror gèlida i absoluta. La fotografia és, en si mateixa, d'una gran bellesa plàstica, reforçada per un moviment pràcticament imperceptible en la pantalla, que amaga en realitat una velocitat d'infart. 
 
Però aquesta imatge espectacular adquireix tota la seva dimensió poètica, tota la seva potència sensible, gràcies a la banda sonora que embolcalla íntimament tota la composició cinematogràfica. El so del violoncel, la viola i el violí es transforma ni més ni menys que en la veu de l'Univers i la veu de l'Home. Un diàleg que succeeix continuament en el més profund de cada un de nosaltres. Una melodia que transmet una agradable tristesa, una calma inquietant, una incòmoda por a la realitat, torbadora i fascinant, una comunió amb l'harmonia ... una dolça, estranya i incomprensible harmonia ... 
 
La connexió entre aquest adagio del georgià Aram Khatxaturian (una composició de 1942) i la plàstica del genial cineasta és, al meu entendre, un dels grans moments en la història de l'art del nostre temps. .

dilluns, 28 de juny de 2021

El Dia de l'Orgull 2021: L' antigay i antidisco Demolition Night i l'esperada traducció d'un blues

La nit de la Disco Demolition Night  , el 12 de juliol de 1979, milers de persones van acudir a l'estadi dels Red Sox de Chicago no només per veure el partit, sinó també per acudir a la crida del dj de rock Steve Dahl, que va demanar a la gent que portés els vinils de música disco que volgués destruir al camp de beisbol. A l'estadi hi havia pancartes que proclamaven que la "Disco Sucks" (la música disco apesta). A mesura que el partit avanzava, els fanàtics entonaven càntics antidiscos i durant la cinquena entrada van començar a ploure discos incendiats al terreny de joc. (Refregit per: Lídia Noguerol) 

                                                                                                Pancarta

La tensió va arribar al seu punt màxim quan l'instigador de l'acte, Dahl, va aparèixer al camp amb un jeep militar i una caixa amb milers de vinils de música disco va ser dipositada al mig del terreny de joc. Acte seguit, Dahl va fer esclatar la caixa i una multitud de discos en flames va volar pels aires. Després de l'explosió, una gernació va saltar al camp, va llençar discos encesos al públic de les grades i van ballar al voltant de la foguera gegant. Quan la policia va aparèixer, els violents van tornar a les grades i l'àrbitre va declarar el partit suspès perquè el camp era impracticable. 


                                                                                        Explosió dels discos 

Aquesta animadversió cap a la música disco es devia a les identitats vinculades a aquest estil, com l'homosexual o al racisme contra afroamericans i llatins. Per una part de la societat americana, la música disco era gay i elitista. O sigui que la Demolition Night va ser una reacció contra la cultura gay. Afortunadament no tota la música disco es va cremar i avui hi ha cançons d'aquest estil que són clàssics. Perquè pogueu escoltar fins a quin punt hi havia cançons disco fortament sexualitzades - i evidentment això no tenia ni té res de dolent- he escollit dos recopilatoris de la sèrie Disco Discharge (Harmless Records). 

DISCO DISCHARGE. GAY DISCO & Hi ENERGY 

El terme Hi NGR va sorgir quan van preguntar-li a Donna Summer la raó de l'èxit del seu senzill "I Feel Love"  i ella va contestar que era perquè la cançó desprenia una alta energia (high energy). El tempo d'aquest estil és més accelerat que la del disco, els seus sintetitzadors són musculats, els staccatos abundants i els baixos són gruixuts i continuats. Cançons del CD

Eria Fachin -Savin' Myself


    DISCO DISCHARGE. CRUISING THE BEATS 

El cruising, en castellà "cancaneo", és el terme que en l'ambient gay defineix l'activitat de buscar sexe anòmim i esporàdic en llocs públics.


Boys Town Gang - Can't Take My Eyes Off You (Original 12" Mix)

Dan Hartman–  Vertigo / Relight My Fire (Original 12" Mix)

Voyage - Golden Eldorado (Original AlbumVersion)

Who's Who - Palace Palace (Original 12" Mix)

Night Force (3) - Dance (Original 12" Mix)

Noel (2) - Dancing Is Dangerous (Original 12" Mix)

Lifeforce* - What A Way To Go (Original 12" Mix)

Norma Lewis–  Maybe This Time (Original 12" Mix)

Sleeping Lions (2) - Sound Of My Heart (Slightly Baroque) (Original 12" Mix)

Claudja Barry & Ronnie Jones– The Two Of Us (Disconet Extended Remix)

Janet D'Eon - Anything Like You (Original 12" Euro Mix)

Ellie Warren - Satellites (Original 12" Mix)

Jackie Rawe - I Believe In Dreams (Original 12" Mix)

Raquel Welch– This Girl's Back In Town (Original 12" Mix)

Waterfront Home - Take A Chance (On Me) (Original 12" Mix)

People Like Us (2) - Midnight Lover (Original 12" Mix)

Bobby O* - Suspicious Minds (Original 12" Mix)

Fantastique - Mama Told Me (Original 12" Mix)

Area Code (212) - Manhattan Shuffle (Original 12" Mix)

Technique (7)– Can We Try Again (Original 12" Mix)



UN BLUES

Moltes felicitats a l'editorial ANTIPERSONA per traduir finalment al castellà el clàssic: 

STONE BUTCH BLUES (Leslie Feinberg)  


En aquesta novel·la, la seva protagonista, Jess Goldberg lesbiana butch (d'aspecte masculí) de classe treballadora del nord dels EUA, haurà d'enfrontar-se a una multitud de gent que no accepta el seu aspecte, la seva identitat ni la seva expressió de gènere. Patirà el rebuig de la seva família, tindrà problemes amb la policia i problemes a la feina. La seva activitat sindical i el suport d'altres lesbianes i drag queers l'ajudaran a tirar endavant. Aquest llibre també va ser un dels primers que va abordar d'una manera nova la transsexualitat i el transgenderisme. És la primera vegada que es tradueix al castellà. Al web de la seva autora, Leslie Feinberg, podeu trobar l'original en anglès en pdf i com aconseguir-ne una còpia impresa.  


                                                                    Leslie Feinberg (1949 - 2014) 




dilluns, 21 de juny de 2021

La biblioteca de Figueres celebra el dia de la música amb "Buenas Influencias" (Joanjo Bosk i Hèctor Pérez)

 La biblioteca Fages de Climent de Figueres porta molts promovent la música, ja sigui cuidant el seu fons, fent-me difusió al seu blog Sona Bé o programant concerts. El Dia de la Música, el 21 de juny a les 20h, la biblioteca de Figueres acull el concert de Buenas Influencias, en el marc del cicle Paraula de MúsicEl concert és gratuït, l'aforament és limitat i cal inscripció prèvia trucant al 972677084. 



Buenas Influencias és un projecte de Joanjo Bosk (veu i harmònica) i Hèctor Pérez (guitarra acústica) amb el que ressegueixen les grans cançons i himnes del rock estatal de les darreres dècades. Són un duet amb veu prominent, lletres afilades, guitarres acústiques i detalls d’harmònica que composen un show personal i respectuós a la vegada. Un “unplugged” potent on les cançons es despullen i es mostren en la seva versió més bàsica. Una mescla sense prejudicis de diferents gèneres de R‘n’R. Bones influencies de M-Clan, Rosendo, Sabina, Barricada, Los Suaves, Calamaro, HdS, etc. Joanjo Bosk que periòdicament ha anat compaginant el gust per les versions amb la composició de temes propis. 



Des de 2018 la Biblioteca de Figueres duu a terme el cicle  Paraula de Músic, un projecte concebut per dinamitzar la música, especialment la música local, usant la biblioteca com a catalitzador. Dos dels poders permanents de la biblioteca són el fons i el públic, sobre aquests pilars Paraula de Músic es proposa els seus objectius directes:

> Oferir activitat de música local en viu

> Donar visibilitat als projectes de música local

> Convertir els músics en prescriptors musicals

> Ampliar el fons musical

Amb Paraula de Músic també es busca assolir objectius més intangibles però imprescindibles com teixir i mantenir sinèrgies amb els actius musicals de la comarca, normalitzar i donar valor a  la música local, completar i dinamitzar el fons musical de la biblioteca, crear i mantenir nous públics o fer de la biblioteca un referent natural en la música Km 0.


                                                        Una part del fons musical de la biblioteca de Figueres 



                                                             Capçalera del blog de la música de l'Alt Empordà 

A més del concert, els músics són videoentrevistats amb un format de 2 blocs diferenciats: un bloc de l’entrevista es dedica a aprofundir en el projecte musical que presenten i en l’altre bloc els músics es converteixen en prescriptors musicals i conviden a coneixer diversos materials que formen el fons  biblioteca. D’entre els artistes o treballs que ens proposen els músics convidats demanem que en destaquin algun que pensin que seria imprescindible però que no és present a la biblioteca. La biblioteca adquireix aquestes desiderates i afegint-les a la resta de suggerències instal·la un aparador amb elles. Aquest aparador i les videoentrevistes accessibles des del canal de Youtube de la biblioteca i una acurada campanya de cartelleria i difusió a xarxes completen la funcionalitat presencial i virtual del Paraula de Músic



Altres vídeo entrevistes :

























































 
BONUS TRACK MUSICTECARI 


El compositor i guitarrista de blues Amadeu Casas va musicar textos del poeta empordanès Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) al disc Lo gaiter de la Muga (2013)

                                                                                    

  


 


dimecres, 16 de juny de 2021

Donació del Fons Rockdelux a la Biblioteca Vapor Vell


 

Des de la seva creació, l’any 1984, Rockdelux ha estat testimoni, altaveu i, sovint, protagonista de les escenes i tendències musicals més innovadores, obertes i transgressores del país.

La revista ha donat cabuda al hip hop, l’electrònica, el rock, el trap, a la música de vanguàrdia, al reguetón, al pop i al world músic; primer a través de la seva versió en paper (novembre 1984-maig 2020: 394 números), i, des del desembre de l’any 2020, en format digital.

Al maig de 2020, quan la pandèmia va aturar el món i el que fins aquell moment havíem conegut com a normalitat va començar esdevenir un escenari utòpic, Rockdelux, una de les revistes més emblemàtiques del periodisme musical espanyol, amb seu a Barcelona, 35 anys de trajectòria i 394 números publicats, va haver de deixar de publicar-se en paper i reorientar-se al nou format digital actual: rockdelux.com. Va ser llavors quan la publicació va decidir donar el seu fons documental a la Biblioteca Vapor Vell ─especialitzada en músiques urbanes─, amb el propòsit de què el material que acollien els seus arxius estigués a l’abast de la ciutadania.

Tot plegat, juntament amb el fons que la Biblioteca Vapor Vell ha anat adquirint al llarg dels anys, conforma la col·lecció de música moderna més gran de Barcelona.


La donació consta de:

 Fons bibliogràfic de 1.500 llibres especialitzats en música

 Fons audiovisual d’uns 540 dvd i uns 100 cd

 Hemeroteca d’aproximadament uns 15.000 exemplars que recull capçaleres, revistes i fanzins de l’escena musical internacional, nacional i local

 Col·leccions completes de les revistes Factory i Dancedelux (del mateix grup editorial) i de la pròpia revista Rockdelux

 Arxiu fotogràfic i de retalls de premsa de la revista Rockdelux, que inclou material des de la dècada del 1970



Per difondre la nova col·lecció, s’ha creat aquesta primera mostra entorn Els Arxius de Rockdelux (1984-2020).

Es tracta d’una exposició dividida en tres parts:

- «El millor de l’any»: Cada any, el número més esperat de la revista era el del gener, on es repassava i ordenava el bo i millor de la collita musical de l’any anterior. Aquesta part de l’exposició ofereix una panoràmica d’aquests resums musicals de l’any, recorrent de pam a pam la historia d’aquests números mítics de la revista en paper.

- «Collages de fotografies d’arxiu»: Sobrevolant literalment l’àrea musical de la biblioteca, trobem una instal·lació fotogràfica amb una selecció d’imatges que donen una bona idea de tot allò que es podia trobar als arxius fotogràfics de la publicació barcelonesa.

- «La revista en directe»: Una de les seccions més populars de la revista eren les cròniques de concerts. Per tancar l’exposició, la Vapor Vell acull una tria d’algunes de les millors instantànies de directes disparades pels fotògrafs de Rockdelux. Totes elles venen acompanyades de la seva corresponent crítica. Una mostra flotant que també trobareu a l’Àrea de música de la biblioteca

Comissari de l’exposició: Carles Rodriguez

Dissenyador de la mostra: PH Studio


Per commorar aquesta donació hem muntat una expo... dels números 1 de la Revista! Les llistes de Rockdelux! A vegades controvertides, sempre estimulants, tots els aficionats les esperem amb ganes cada any (i cada dècada). Coincidint amb la inauguració de l’espai que ocupa a la Biblioteca Vapor Vell el generós fons que la revista Rockdelux ens ha donat, hem preparat aquesta exposició dedicada als elapés i les pel·lícules que han aconseguit figurar en el primer lloc de les seves llistes (en alguns casos, com veureu, compartint la medalla d’or).
Els títols en vermell estan disponibles a la Biblioteca Vapor Vell; els títols en blau els podeu trobar a altres biblioteques de la xarxa.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...