Resum de les darreres novetats discogràfiques en CD seleccionades per la Unitat de Gestió de la Col.lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Una proposta bimensual de música de qualitat que abasta diferents estils i pretén ser un punt de partida per descobrir artistes i tendències allunyades dels circuits més comercials. Un servei que es manté actiu sense interrupcions des del 1988 i que ha anat conformant l'estructura bàsica dels fons musicals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
Músiques del món
- Mayte Martín. In illo tempore. Àlbum doble on la cantaora catalana aborda el flamenc des de dues mirades: des de les arrels fins la més contemporània. En paraules de la cantant: “Puro” i “Entreverao”.
- Stelios Petrakis. Lyric. En el desè treball del músic cretenc conviuen peces antigues de la música de Creta i noves creacions, amb influències tan diverses com la música d’Àsia Menor i sud d’Itàlia, fins a Califòrnia i València.
- Souad Massi. Zagate. La compositora i guitarrista algeriana ens presenta el que probablement és el millor àlbum de la seva carrera. Un treball de música chaabi produït per Justin Adams, amb col·laboracions estel·lars: els rapers Youssoupha i Gaël Faye.
- Johnny Greenwood, Shye Ben Tzur, The Rajasthan Express. Ranjha. Nou àlbum de col·laboració entre el guitarrista de Radiohead, Johnny Greenwood, el músic Shye Ben Tzur i el grup indi The Rajasthan Express. Una continuació del seu aclamat debut Junun, que inclou 11 temes inèdits que combinen la música tradicional índia amb tons més contemporanis.
- Maria del Mar Bonet. L’aigua no cansa. Llibre – CD de la cantant mallorquina. L’àlbum ha estat creat i produït íntegrament a Mallorca i la poesia hi té un paper essencial. Conté textos propis i poemes d’altres autors: Toni Cuenca i Antoni Parera Fons, així com una peça de Mauro Pagani.
- Ablaye Cissoko, Cyrille Brotto. Djiyo. El compositor de kora Ablaye Cissoko i l’acordionista Cyrille Brotto han creat un àlbum de mestissatge amb cançons amb estructura narrativa. Històries de sempre amb un tempo lent i dolç.
- Joan Dausà. Immortals. Després de cinc anys, el cantant torna per explicar-nos històries, explorar noves sonoritats i emocionar-nos amb el piano.
Jazz, blues i soul
- Parlor Greens. Emeralds. El trio d’òrgan del soul-jazz instrumental actual ens presenten el seu segon treball. Onze temes amb influències que van des del funk de la Motown fins a Horace Silver, Charles Earland o Junior Wells.
- Flea. Honora. L’icònic baixista de Red Hot Chili Peppers presenta un disc d’amor al jazz. Un gènere on demostra la qualitat musical i la llibertat d’interpretar el que més li agrada. Reprèn la trompeta i, sovint, la combina amb el baix acompanyat dels seus col·laboradors de sempre. Una autèntica joia.
- Shabaka. Of the Earth. Després de dos anys investigant amb altres instruments, l’artista torna amb el saxo tenor. Per primera vegada també es llança a instruments de vent, electrònics i percussions per donar veu a diferents associacions musicals, des del rap fins al hip hop o l’ambient electrònic, sense deixar de banda el gènere mare: el jazz.
- Tiwayo. Outsider. El tercer disc de l’artista francès, produït per Adrián Quesada, posa l’èmfasi en els vells discos de soul (Al Green, Syl Johnson, Otis Redding i Percy Sledge) com a punt de partida per oferir-nos un disc sobre el viatge i el desarrelament.
- Nubiyan Twist. Chasing shadows. El cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica profunditza en temes com la connexió humana enfront a l’avenç de la IA i els algoritmes amb la seva música de fusió jazz, afrobeat, hip-hop, soul, reggae i ritmes electrònics. Música humana impossible de replicar per les màquines, nascuda de l’ànima, del caos i d’uns magnífics músics que conviden al ball.
- Ulysses Owens Jr. Around the World With U. En el segon treball del projecte Generation Y, creat pel bateria Ulysses Owens Jr, no només col·laboren Kurt Elling i Christian McBride, sinó que reuneix joves talents del jazz i estudiants de la Juilliard School, on Owens dona classes. Una barreja de hard bop modern i enèrgic, swing i jazz acústic que pren temes de tots els membres de la banda.
Pop i rock
- My New Band Believe. My new band believe. Torna Cameron Picton envoltat de músics procedents del folk i de la música d’avantguarda del Regne Unit. L’artitsta ens presenta un àlbum inclassificable, amb música sempre en moviment, canvis bruscos de tonalitats, que combina l’electrònica i el folk.
- The Black Keys. Peaches. El 14è àlbum d’estudi inclou 10 cançons, gravat en viu i mig improvisat. El cantant i guitarrista, Dan Auerbach, el descriu com el disc més natural de la seva trajectòria.
- Foo Fighters. Your favorite toy. La incorporació del bateria Ilan Rubin a la banda de Seatle és un punt a favor en aquest àlbum continuista en la trajectòria del grup: cançons furioses amb ànima de punk.
- Haute & Freddy. Big Disgrace. El duet format per Michelle Buzz i Lance Shipp et porta a un món infantil, irreal i fantàstic. Cançons que ens fan ballar amb un estil molt personal.
- Melvins with Napalm Death. Savage imperial death march. Primera col·laboració entre les mítiques bandes Melvins i Napalm Death. Una barreja de sludg, grindcore i experimentació.
- Jesca Hoop. Long way home. Primer àlbum produït per l’artista, que desmunta les conviccions del folk anglosaxó. De caire intimista, fruit de ruptures sentimentals, amb melodies delicades que impregnen l’àlbum d’una sensació d’autoavaluació vital.
- Modern Woman. Johnny's Dreamworld. La banda londinenca debuta amb un treball entre l’art-rock i el post-punk, amb influències de Patti Smith i Björk, on la cantant Sophie Harris desplega múltiples registres vocals.
- Maria Arnal. AMA. En el seu primer treball en solitari, l’artista catalana fa gala del virtuosisme de la seva veu. Un àlbum amb un fort component electrònic i experimental.
- Cloe Riembau. Equilibris sense xarxa. La jove cantant bisbalenca publica el seu primer disc, produït per Aleix Bou. En només tres anys l’artista s’ha consolidat en l’escena musical des de la seva victòria al concurs Sona 9. Un àlbum intimista i emocional.
- The Molotovs. Wasted on youth. El duet format pels germans Mathew i Issey Carlidge s’estrenen en amb un àlbum clàssic i potent amb ànima de mod i punk. Malgrat les evidents influències (Supergrass, Oasis, etc.) el repertori de la banda és prou sòlid per establir un estil propi.
- Aldous Harding. Train on the island. La cantant neozelandesa grava, conjuntament amb John Parish, un treball que alberga la dissociació o l’estranyesa, amb lletres i melodies que profunditzen en la distància amb nosaltres mateixos. Harding explora en cada nou treball, nous temes i melodies, sense acomodar-se a les convencions del pop.
- Raye. This music may contain hope. Segon treball de la cantant amb reminiscències al Hollywood clàssic i al soul. Compta amb la col·laboració d’Al Green. L’àlbum està dividit en quatre estacions on la superació darrere una ruptura és un dels temes estrelles.
- Niña Polaca. Dónde está la ONU cuando más la necesitas. El grup madrileny presenten un repertori que fan referència a la seva generació. Lletres inconformistes i reivindicatives que esdevenen una crida a la insurgència diària.
- Linda Perry. Let it die here. Primer àlbum en solitari de l’artista en més de 25 anys. Les 17 cançons sorgeixen durant la filmació d’un documental homònim. Perry s’allibera del dolor i el dol a través d’una música que transmet la seva lluita i redempció.
- Johhny Blue Skies & The Dark Clouds. Mutiny after midnight. La nova personalitat d’Sturgill Simpson no es deixa arrossegar per la política americana i decideix posar funk, esperança i sexe als EEUU, palès en l’alternativa “Make America Fuk Again”.
- Sunn o))). Sunn o))). Drone metal i música experimental. El duet format per O’Malley i Anderson ens presenta el seu desè àlbum d’estudi i primer editat per Sub pop. Sis composicions, algunes de 10 a 15 minuts, de música densa, amb guitarres monòtones i acords sostinguts, típics d’aquest subgènere del doom metal.
Música clàssica
- José de Torres. Misa de difuntos para Luís I. Primer enregistrament complet d’aquesta obra, interpretada magistralment per Les pages du Centre de Musique Barroque de Versailles, Choeur de l’Opéra Royal i Los elementos, sota la direcció d’Alberto Miguélez Rouco. La soprano Emmanuelle de Negri, la mezzo Judit Subirana, i el propi Miguélez Rouco com contralt, el tenor Jacob Lawrence i el baix Lisandro Abadie constitueixen un quadre solista de luxe.
- Steven Isserlis, Connie Shih. Schumann & Moscheles: 1851 Cello Sonatas. El violoncel·lista Steven Isserlis i la pianista Connie Shih interpreten diverses obres amb el fil conductor de l’any 1851. La segona sonata per a violí de Schumann, la sonata de Moscheles, la balada al estil bohemi de Dvorák, un Romanze de Ferdinand David i el dedicatori del Concierto en Mi menor de Mendelssohn, entre d’altres.
- Felix Mendelssohn. Symphonies & oratorios.. La crítica especialitzada ha elogiat la versió del director letó Andris Nelsons de les obres de Mendelssohn. Els oratoris, Paulus i Elias, amb el repartiment vocal de Werner Güra, Zeppenfeld, Andrè Schuen i Wiebke Lehmkuhl. Respecte a les simfonies, des de la primera fins a la quinzena, passant per l’escocesa i l’italiana, el geni de Nelsons han marcat una gravació de referència.
- Marta Gawlas. Compositrices. Primer àlbum en solitari de la flautista polonesa Marta Gawlas, acompanyada de Natalia Olczak al clavecí. El programa inclou cinc sonates: dues de violí d’Élisabeth Jacquet de La Guerre, dues de flauta per Anna Bon di Venezia i una de flauta per Wilhelmine von Bayreuth. Un tribut de l’artista a les dones músiques del repertori barroc.
Música clàssica contemporània
- Diego Conti. Opere per archi. El polifacètic compositor i violinista italià ens ofereix una òpera per corda seguint el seu estil postmodern i amb la col·laboració del Chaos String Quartet i Christoph Slenczka a la viola.
Bandes sonores
- Michael Jackson. Michael: Songs From The Motion Picture. Gaudeix de la trajectòria musical de Michael Jackson, des dels seus inicis familiars amb Jacksons 5 fins la seva consagració com a rei del pop.
- Josh Groban. Cinematic. Deu versions d’algunes de les cançons més emblemàtiques del cinema, produïdes per Greg Wells de la mà d’un dels cantants número u en vendes dels Estats Units.
- Hania Rani. Sentimental value. Gravada en els icònics estudis Abbey Road i la Ràdio polonesa, va sorgir sense veure la pel·lícula, només amb el guió i la total llibertat del director, Joachim Trier.
