Literatura i música: TERROR!!!!

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR

Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.

10 de maig

Música i Terror

No només de Death Metal viu el gènere literari de l'horror i el terror, els seus satànics tentacles es poden rastrejar en el rock, el pop o el rap. 

Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.

Literatura i música: gènere negre

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR

Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.

3 de maig

Música i gènere negre

Del jazz de les antigues pel·lícules de gansters fins al hip-hop actual. Delinqüència, dones fatals, assassinats i els discos que van inspirar. 

Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.

LIBROS

“Edipo Rey” de Sófocles (Penguin Clásicos)

“El nombre de la Rosa” de Umberto Eco (DeBolsillo)

“V de Vendetta” de Alan Moore y David Lloyd (ECC Ediciones)

“El collar de perlas o Sweeney Todd el barbero diabólico de la Calle Fleet” de James Malcoml Rymer (Pulpture Ediciones)

“Jack El destripador Caso Abierto” de Yvan Figueras y Tamara Mingorance (Aljia)

“El Dragón rojo” de Thomas Harris (DeBolsillo)

“From Hell” de Alan Moore y Eddie Campbell (Planeta DeAgostini)

“Las chicas” de Emmy Cline (Anagrama)

“Cadena Perpetua. La historia de Charles Manson” de Mariano Muniesa (Quarentena)

“El halcón maltés” de Dashiell Hammet (DeBolsillo)

“Anatomía de un asesinato” de Robert Traver (Quaterni)

“El hombre del brazo de oro” de Nelson Algren (Galaxia Gutemberg)

“Verano Rojo” de Daniel Quirós (Editorial Costa Rica)

“Miami blues” de Charles Willeford (RBA)

“Tatuaje” de Manuel Vázquez Montalbán (Booket)

"Jazz para el asesino del hacha" de Ray Celestin (Alianza)

“Un ciego con una pistola” de Chester Himes (RBA)

“Generación hip-hop” de Jeff Chang (Caja Negra)

“Ghetto Brother” de Julian Voloj (Sapristi)

“El poder del Perro” de Don Winslow (DeBolsillo)

DISCOS

“Las mejores obras del canto gregoriano” de Coro Monjes Monasterio Silos (EMI)

“Sweeney Todd Soundtrack” de Varios Autores (Nonesuch)

“The Beatles (Álbum Blanco)” de The Beatles (Parlophone)

“The Manson Family Sings the songs of Charles Manson” de The Manson Family (M-T Archives)

“Anatomy of a murder” de Duke Ellington (Not Now Music)

“The man with the golden arm” de Elmer Bernstein (Sound Track Factory)

“Touch of Evil” de Henry Mancini (Hot Record Society

“Jazz on film: Film noir” (caja) de Varios Autores (Moochin’ about)

“Siembra” de Willie Colón y Rubén Blades (Discos Musart)

“Romesco” de Gato Pérez (Picap)

Cualquier recopilatorio de Louis Armstrong

“Spillane” de John Zorn (Warner)

“Haunted Dancehall” de The Sabres of Paradise (Warp)

“Murder Ballads” de Nick Cave And The Bad Seeds (EMI)

“American Murder Ballads” de Varios artistas (Not Now)

“Straight Outta Compton” de NWA (Best Side)

“Doggystyle” de Snoop Doggy Dogg (Death Row)

“Illmatic” de Nas (Sony)

“Desde el Azteca” de Los Tigres del Norte (Mis)

DVDS PELÍCULAS

“Edipo Rey” de Pier Paolo Passolini

“El nombre de la Rosa” de Jean-Jacques Annaud

“V de Vendetta” de James McTeigue

“Sweeney Todd” de Tim Burton

“Asesinato por decreto” de Bob Clark”

“From Hell” de Albert y Allen Hughes

“El dragón rojo” de Brett Ratner

“El silencio de los corderos” de Jonathan Demme

“Manson, retrato de un asesino” de Tom Gries

“Anatomía de un asesinato” de Otto Preminger

“El hombre del brazo de oro” de Otto Preminger

“Sed de Mal” de Orson Welles

“Pulp Fiction” de Quentin Tarantino

“Pepe Carvalho” (Serie de Juanjo Puigcorbé)

“Asesinato en el Comité Central” de Vicente Aranda

“La noche del cazador” de Charles Laughton

“El halcón maltés” de John Huston

“Colors: Colores de guerra” de Dennis Hooper

“Los chicos del barrio” de John Singleton

“Clockers (Camellos)” de Spike Lee

“Traffic” de Steven Soderbergh

“Sicario” de Denis Villeneuve

Literatura i música: una extranya parella

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR

Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.

26 d'abril

Música i Ciència-ficció

Des de les bandes sonores de les pel·lícules dels cinquanta fins a la moderna música electrònica, els robots també ballen.

3 de maig

Música i gènere negre

Del jazz de les antigues pel·lícules de gansters fins al hip-hop actual. Delinqüència, dones fatals, assassinats i els discos que van inspirar. 

10 de maig

Música i Terror

No només de Death Metal viu el gènere literari de l'horror i el terror, els seus satànics tentacles es poden rastrejar en el rock, el pop o el rap. 

Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.

Biblioteca Vapor Vell

Sala Polivalent (4a planta)

Dia de la música 2016. Les recomanacions dels col·legues.

De les moltes maneres que existeixen per descobrir música, la que més mola es preguntar als col·legues que han escoltat últimament. Des de l'Ampli hem volgut saber quins discos ens reomanarien els nostres coneguts pel Dia de la Música. Alguns ens han dit perles de l'any en curs i d'altres han optat per una selecció més atemporal. 

Galetes de discos de segells clàssics americans 

MANU GONZÁLEZ 

Manu González 

Manu González és periodista musical, cap de redacció del portal cultural Blisstopic i presentador del concurs de la sala Apolo de Barcelona "Bala Perduda". Acaba de publicar el llibre "Dance Electronic Music" (Ma Non Troppo, 2016) i fa quatre dies va esbudellar el Sònar a la biblioteca Vapor Vell. Com no podia ser d'una altra manera ens fa una selecció cinc estrelles comentada de música electrònica. 

Plaid 

The Digging Remedy

(Warp)

Uno de los mejores trabajos de Plaid que recoge todos sus sonidos habituales, de la IDM al jazz más experimental.

Rebolledo

Mondo Alterado

(Hippie Dance)

Un viaje en Delorean por una autopista cósmica ochentera. Uno de los discos del año.

Death in Vegas

Transmission

(Drone)

El trance puede ser sucio y sexy. Como una película bondage en una fábrica industrial vieja y oxidada. 

James Blake

The Colour of Anything

(Polydor)

Al triste de James Blake nadie es capaz de ganarle en su juego del desamor. Lleva tres discos seguidos notables. 

Andy Stott

Too Many Voices

(Modern Love)

Stott abandona los ambientes sórdidos y oscuros e ilumina su música para alegría de nuevos oyentes. 

Portada del llibre de Manu González 

MARTA PALLARÈS

Cartell del PS 

Periodista musical, escriu per a Rockdelux i Panamérika (la Red Bull Music Academy a Mèxic) i havia treballat a la secció de Cultura del Diari de Girona. Actualment és la coordinadora del projecte del live stream del festival barceloní Primavera Sound. 

«Blackstar», David Bowie

«A Moon Shaped Pool», Radiohead

«Teens of Denial», Car Seat Headrest

«Adore», Savages

«Emily’s D+Evolution», Esperanza Spalding

ALFRED ALEGRE 

Logotip de l'associació 

És l'ànima de l'Associació Soroll de Vidreres porta anys alegrant-nos l'existència als de comarques amb els concerts que programa i amb el Festival Actitud. Sobre la seva selecció comenta que "et passo els 5 discos del que va del 2016...m'ha costat, no hi havia gaire per triar perquè només hi han 6 mesos però aquí els tens" :

Wild Animals -Basements: Music to fight Hypocrisy

Nada Surf - You Know who  you are

Bob Mould- Patch the sky

Pity Sex -White hot Moon

Metz - Eraser 

Bonus Track: 

Accidente - Pulso 

I acaba la seva tria dient que ha deixat fora la Joana Serrat, Triángulo de Amor Bizarro, Daria i Not Scientists.

ALBERT MESTRES

La mítica maleta de Fressa Enterprise

El franctirador de Girona i el marxant d'orquestres de Darnius ens porta una selecció del subsòl, una de les més underground d'aquest post. Molt més conegut per ser promotor d'artistes i grups independents a Girona, arriscar-se musicalment a tot, rescatant i promovent gires que seria impossible poder tenir al nostre territori si no fos per la seva insistència i empenta. Va començar representant a bandes com The Lazy Sundays o 12twelve i ha seguit programant i treballant en els darrers anys amb un munt de bandes internacionals. 

Capità Pilgrim – Coloms

Hello Lisa – Laughter Drinks and Jiving Along

Peter Piek - + 

Liannallull – L’amor que donis

Anton Barbeau – Magic act

Probablement es parla més de la seva feina a Brooklyn, Nova York, que no pas a Girona ciutat però viu i treballa des d’aquí des de fa més de vint anys. Es va passar disset anys a Ràdio Salt donant suport a l’escena independent i ha punxat com a mE dj a La Placeta, al Cercle, al Macondo de Barcelona i en esdeveniments puntuals. Va començar tocant la batería amb un parell de bandes indies catalanes.

SR. CRUSTACI (JORDI COMAS) 

Flyer del programa del dimecres 22/06

En Crusty ja ha passat per l'Ampli i sempre hi és benvingut. Fa 20 anys que escampa per l'aire el millor del subsòl des del Frenopàtic RàdioShow, que enguany es troba en la seva última temporada. Merci per la selecció, per la música i per acollir-nos al teu frenopàtic tots aquests anys!

- Night Birds "Mutiny At Muscle Beach" - Lp (2015)

- Tørsö "Sono Pronta A Morire" - Lp (2015)

- Juggling Jugulars "Forward" - MLp - 12" (2015)

- Pure Hell "Noise Addiction" - Lp Repress (2016)

- Wild Animals "Basements: Music To Fight Hypocrisy - Lp (2016)

AGUS SEGURA 

Logo de l'Atzavara Club de Sant Feliu 

L'Agus Segura és una de les persones que conec que més en sap de música. Home orquestra i home per a tot a l'Atzavara, tant se'l pot trobar darrere una taula de so, una guitarra, un baix, un banjo, una cabina de ràdio o una barra. Promotor, dj, music lover i bona persona igual que l'Alfred Alegre, actualment organitza concerts a la Cas Romagué i fa cançó d'autor amb Navratilova. Ens comenta la seva selecció: 

JULIEN BAKER - Sprained Ankle

Aquesta noieta menuda de Memphis, Tennessee, amb només 21 anyets ha debutat amb un disc madur, fosc, inquietant, misteriós, excitant i arriscat... Sap dosificar les emocions, i cançons que comencen molt maques acaben amb ferotges tempestes, forçant la veu fins a trencar-la. Emociona amb les seves lletres sobre la mort i els desencisos de la joventut del sud dels Estats Units... Discasso com la copa d'un pi!!!


DORI FREEMAN - Dori Freeman

Sembla que qui salvarà el country del segle XXI de les terribles produccions acartronades i comercials de Nashville seran noies joves que reinventin la tradició posant-la al dia, com la Sarah Jarosz, la Kelsey Waldon, o la que ens ocupa, la Dori Freeman, de Virgínia i amb només 24 anyets. No inventa la sopa d'all, ni falta que fa, però et fa pensar rapidament amb els duets de l'Emmylou Harris i en Gram Parsons, i això, senyors, són paraules majors!!! El disc és una autèntica meravella de principi a fi!

BASIA BULAT - Good Advice

No esperava gran cosa jo d'aquest disc, la veritat. Vaig quedar prendat d'aquesta canadenca menuda i riallera, amb el seu segon disc, "Heart of my own", allà pel 2010, però el seu anterior em va avorrir bastant. Que Jim James de My Mourning Jacket (grup que m'encanta) el produïs no m'apassionava, perquè m'esperava que fos un disc recarregat i barroc. Però la veritat és que no, quan treus totes les capes que ha posat el bo d'en Jim, queda un disc molt senzillet, fet i pensat per agradar, i, per a mi, el gran què del disc: "estribillus, estribillus, estribillus"!!!

WOODS - City sun eater in the river of light

Quina tropa els Woods!!! Des de Brooklyn i ja amb 8 discs d'estudi editats, aconsegueixen que la psicodèlia l'any 2016 encara sigui excitant, vigorosa i gens monòtona. Potser és perquè el seu rerefons no deixa de ser el pop clàssic dels 60's, digueu-li Beatles, Beach Boys o Love. A la fórmula ja coneguda als seus disc anteriors, en aquest se sumen matisos de reggae i d'afrobeat, que els acosta als Calexico o als My Mourning Jacket.

THE GOON SAX - Up To Anything

"Microdrames adolescents expressats amb sofisticació pop" o "terroríficament joves" són frases que s'han dit respecte al debut d'aquest trio de Brisbane, Austràlia. I sí, que el cantant és el fill d'en Robert Foster de Go-Betweens! Però la veritat és que al disc no li sobra res de res, i sota la seva aparença simplicitat es mostra un compositor i cantant brillant, amb veu pròpia i amb coses a dir, i això, avui en dia, costa de trobar! Segurament serà el disc pop de l'any, juntament amb el The Leisure Society!

Accèssit:

THE DONKEYS - Midnight Palms EP

Tot esperant el seu nou disc, em ve de gust posar als Burrus, perquè senzillament són el millor grup de pop del moment!!! Des de San Diego i amb clara vocació sixties pot ser aquest EP una bona carta de presentació per si no els coneixeu.

MUMU TRES TRES CUATRO (RISE UP!) 

Logo de l'associació gironina

At last but not least, Mumu Tres Tres Cuatro, que és igual de bo rere els plats que amb el photoshop, de l'Associació Rise Up de Girona, ens ofereix una petita mostra del que sonorà avui al seu soundsystem. Aquesta associació es crea la primavera del 2013 de la mà d'un grup de joves de Girona i rodalies amb inquietuds socials i musicals en el camp del reggae.  Units per la passió cap a aquesta música aquest grup va decidir constituir-se com a associació per tal de tenir la possibilitat d'organitzar tallers, events, concerts, etc. de forma legal i sense ànim de lucre. 

Activitats de Rise Up! pel Dia de la Música 

La idea principal que fa caminar aquesta associació és la de promoure la música reggae i donar-li un espai i un valor que consideren que no té a Girona. La música reggae no és una música buida o superficial, és un gènere que neix de les mans dels africans esclavitzats i deportats a l'illa de Jamaica durant l'era colonialista, i és una música combativa i reivindicativa, a més d'unificadora. Aquestes qualitats han fet que el Reggae sigui una música global on tothom i pot trobar l'esperit de lluita sigui d'on sigui. Rise Up! seguint l'esperit del Roots Reggae original no només es mou per un interès musical o festiu, sinó que ens interessa promoure una cultura de sostenibilitat, de respecte cap a la natura, de consciència de l'entorn i d'unitat. 

The copa com -  Michael Prophet

 Un 7" del segell techniques (jamaica). És de 1983.

Un més actual pot ser el nou 7" (single) del segell Cubículo Records amb el cantant Tonto Irie anomenat "No friend fi dem" ha sortit aquest mes de maig. 

Un altre que sempre sona a les meves seleccions i que segur que posaré aquest dia sera el 7" de Ras michael + sons of negus amb el tema que es diu "None jah jah children"

 Midnight riders un dels meus grups favorits amb el 7" del tema anomenat "Youthman Invasion". 

I per destacar algun actual també et diria el maxi nou de B-no & peter youthman amb el tema anomenat "Sad Feeling"

L'Arise Soundsystem ja peta al Parc del Migdia de Girona

Music Spy Club - Especial Sónar!

El proper 10 de juny, a les 19 h., us oferirem una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. Serà l'última de la 9ena temporada d'aquest cicle. Ah, el temps! 

Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. 

En aquesta propera sessió saltarem aquesta norma i ens cenyirem en la programació del Sónar, que quedarà esbudellat.

El Sónar és un festival descomunal, que ofereix més d'un centenar d'actucions en dosdies. Val la pena sondejar 10 suggeriments que s'allunyen dels noms més obvis. 

Per fer-ho comptem amb MANU GONZÁLEZ: 

Cap de redacció de la mítica Go Mag, la revista especialitzada en músiques electròniques, des del primer número (2001) a l’últim (2013), el Manu González és un expert en músiques que sempre creuen la frontera del confort. Un espia de primera filera per endinsar-nos al Sónar.

No us ho perdeu!