El Brugent desemboca al delta del Mississippi en l'últim Sona Amer amb Queralt Albinyana Trio

 Quan pensem en blues és probable que ens vingui al cap en Robert Johnson que diuen que va vendre l'ànima al diable per convertir-se en el millor bluesman de tots els temps. El que segurament no sap gaire gent és que les dones també van tenir un paper molt destacat en el blues. A l'últim Sona Amer serà una altra dona, la Queralt Albinyana la que ens presentarà les grans dames del blues. Ella mateixa va descobrir que la seva veu encaixava amb el so del blues, estil que li permetia cantar lliurement i no sentir-se encorsetada. Amb la formació QBlues3 (Queralt Albinyana Trio) l'actriu i cantant ens farà un recorregut per la història del blues destacant, com ja hem dit, les seves cantants i compositores. (Text i selecció: Lídia Noguerol) 

When I Met The Blues 

Queralt Albinyana va plasmar en aquest disc el sentiment que li desperta el blues

Des de la biblioteca d'Amer us volem recomanar dues pel·lícules, dos llibres i aquest excel·lent article de la revista Jot Down. 

La madre del Blues: Ma Raney y su legado (Netflix) 

L'estil de la mare i pionera del blues estava més influït per la música del sud i va ser la primera dona que va cantar balades sobre assassinats, sobre els maltractaments de les dones i sobre les addiccions. Portava dents d'or i lluïa vestits daurats i plomes. 

L'autèntica Ma Raney posant-nos la pell de gallina 

L'Emperadriu del Blues: Bessie Smith 

Bessie Smith va ser molt popular a la seva època. Va ser descoberta per uns caçatalents del segell Columbia per a la seva col·lecció de "race music" (música de negres). El seu estil combinava jazz, swing i blues amb tocs dramàtics i humorístics. Va ser la primera cantant que es va atrevir a cantar sobre el desig sexual de les dones, la pobresa de la comunitat negra i odes a l'alcohol. La cadena HBO va rodar una pel·lícula sobre ella, "Bessie" protagonitzada per Queen Latifah. 

 L'autèntica Bessie Smith en acció. Aquí canta, però si havia de barallar-se no tenia cap problema en acabar a cops de puny. 

LLIBRES 

Disfruta de mi si te atreves. Buzzy Jackson. Alba. Barcelona, 2006

Podreu llegir sobre les pioneres del blues i conèixer la biografia de Bessie Smith, entre d'altres. 

Blues. La música del delta del Mississippi. Ted Gioia. Turner. Madrid, 2018. 

Un clàssic que va des de les plantacions del Mississippi, fa parada i fonda  a Memphis i s'estableix a Chicago. 

El blues a la Biblioteca Tecla Sala

És ben sabut que la Biblioteca Tecla Sala té un fons de blues que va alimentant any rere any. Amb gran paciència van elaborant uns butlletins on informen de les novetats. Així han arribat al número 40!

Aquest és el missatge que ens han fet arribar, on ens ho expliquen...

Fa poc us parlàvem del butlletí “Blues a fons núm. 16”, dedicat a la connexió francesa amb el blues, a través de Michelle i Jacques Morgantini i de la discogràfica MCM.

Avui, seguint amb la ‘French Connection’, us informem que acabem d’incorporar al fons de blues de Tecla Sala 15 CDs més de la col·lecció Blues Reference d’una altra discogràfica emblemàtica francesa: Black & Blue.

Us enviem el document en format pdf i l’enllaç a l’Issuu

https://issuu.com/bibteclasala/docs/llistat_blues_40_novetats_blues_201

Amb aquest full de novetats (que vam començar a elaborar l’any 2015) arribem al número 40 (10 per any), ens ha servit per llistar i mostrat uns 900 CDs incorporats en els darrers 4 anys al “Fons de Blues i música negra” de la Biblioteca Tecla Sala, un fons que ha passat de 3374 (gener 2015) a 5332 documents (gener 2019). Quantitat, però sobretot, qualitat que no tindríem sense la complicitat i la feina de la Societat de Blues de Barcelona.

“Livin’ the life” Jimmy Johnson

Salutacions,

InfoBlues

Informació del “Fons de Blues i música negra” de la Biblioteca Tecla Sala

Alex "Guitar" García a "Música per a tothom": "Estic connectat amb la tradició antiga, amb els sons contemporanis i amb les meves pròpies idees"

Amb el músic andalús Alex ‘Guitar’ García, coneixerem un instrument molt concret que és l’anomenada guitarra ‘National’ o 'resofònica', anterior a la guitarra elèctrica. Veurem que l' ha inventat, el context històric en que va ocórrer, com són a l’interior, els materials de que poden estar fetes i el propi concepte del so ‘resofònic’ que li serveix de base. Tot estarà intercalat amb temes musicals i cançons, amb les quals podrem conèixer les guitarres resofòniques de 6 i de 12 cordes. Al final, com sempre, hi haurà diàleg i torn de preguntes.

Sobre Alex ‘Guitar’ García: Durant els anys 80 va recórrer tota la geografia peninsular amb l’Algeciras Blues Express, tocant en clubs i festivals de jazz i blues. Va partipar com a músic convidat en projectes del grup Entresuelos (de Sevilla) i també del grup anglès Short Fuse. Va ser l’impulsor del Bluster Club, per on van passar grups i artistes de blues de tot el món. Actualment, porta el seu propi projecte en solitari, dedicant-se també a conduir propostes culturals i educatives sobre el gènere musical i en particular sobre el seu instrument de preferència: l’anomenada guitarra ‘national’ o ‘resofònica’, de la qual és considerat el més gran especialista a tot l’Estat Espanyol. (Text: Magic Room) 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.  
(Text: Lídia Noguerol) 

                                                    Alex Guitar davant la Motor Music Records 

¿Com vas descobrir les guitarres ressonadores i què et va atraure d’elles fins al punt de convertir-te en un especialista? 

Les vaig descobrir escoltant-les en discos i veient-les en fotos dels músics que les feien servir. No recordo que va ser primer si el seu so o la seva estètica, doncs cap d’aquestes característiques em van passar desapercebudes, però el cas és que em vaig enganxar a aquestes meravelloses guitarres des del primer moment. 

                                                              Amb el bottleneck a punt 

Les dues primeres cases que van fabricar ressonadores van ser National i Dobro. Popularment la guitarra resofònica és coneguda com a Dobro. Quina diferència hi ha entre elles? Ets endorser de National?  

Són dues marques dins d’un mateix concepte, el so resofònic, que consisteix en amplificar el so de manera mecànica –no existian les guitarres elèctriques en aquells dies- i totes dues són del mateix pare, el senyor John Doypera, el seu inventor. 

Primer va ser National i després Dobro. La diferència entre ambdues té a veure amb la forma del ressonador que és d’alumini d’un 80% de puresa i amb la peça que serveix de pont. Això confereix a cada guitarra un so diferent, fàcilment reconeixible. En el cas de National el ressonador és de forma cònica i va col·locat cap avall (concau). Aquest ressonador està tallat per la seva àpex i porta cargolada una part rodona de fusta anomenada galeta i per la seva part superior passen les cordes a través d'uns talls de la mida del gruix de les mateixes cordes. El so de la National és més obert.

                                                   Alex Guitar amb les seves ressonadores 

I en el cas del Dobro el con va cap a dalt –convex- i s’assembla molt a la membrana d’un altaveu. A més a més el lloc on s’ubica el ressonador és una peça circular (corona), que porta una sèrie de forats també circulars que tenen tots el mateix diàmetre a tot el seu contorn. A sobre porta una peça d’alumini anomenada spider bridge. A la seva part superior l’spider bridge porta una tira de fusta amb els seus talls corresponents, que és per on passen les cordes. Totes aquestes característiques li confereixen al Dobro un so més nasal. Dobro és la contracció de Doypera Brothers, i en eslovac, l’inventor de la guitarra resofònica i tota la seva família eren d’Eslovàquia, significa bo. Sí, soc “endorser” de National.

¿Quantes guitarres ressonadores tens i on les has aconseguit? Toques els tres models de dobro. Quin és el teu preferit? 


Actualment en tinc tres: Una National Delphi amb cos de ferro i un ressonador de nou polzades i mitja (single cone), una National Tricone de cos de llautó i tres ressonadors de sis polzades i mitja i una National Estralita de dotze cordes i fusta de koa amb un con com el del model Delphi. Aquest dimarts portaré l’Estralita i la Tricone. No en tinc cap de favorita. Segons el feeling del moment i del tema a interpretar en puc fer servir una o altra, totes tenen la seva personalitat i totes han vingut dels Estats Units. 

                                                                    Alex Guitar en directe 

¿Com va arribar el blues a Andalusia? 


Crec que principalment va arribar d’Anglaterra i no només a Andalusia, sinó a tota Espanya. També hi va haver una persona clau en la seva difusió i que va ser un mestre i un referent per molts professionals del mitjà radiofònic: L’Àngel Alvarez amb el seu programa Vuelo 501 va donar a conéixer molt la música americana, ja que era comandant de vol i dels seus viatges als EUA tornava carregat amb la música que es feia allí i la posava a la ràdio, fent les delícies de tot aquell que escoltava el seu programa, que t’enganxava des del primer instant. No sé si aquest senyor encara és viu, però va contribuir moltíssim a obrir els horitzons musicals de molta gent. 

                                                       Ángel Álvarez a Ràdio 3 Foto: RNE 

També van contribuir a difondre el blues les bases americanes de Torrejón de Ardoz a Madrid, la de Morón de la Frontera a Sevilla i la de Rota, a Cadis. 

¿Vas engegar el Bluster Club per què no hi havia locals on programar blues? Recordes alguna actuació del Buster Club que fos especial? 


El Bluster el vaig muntar per i per a la música en directe. Pel blues principalment, però també per d’ altres estils minoritaris i alguns recitals de poesia o alguna presentació de llibres. A Algecires no hi havia res de tot això. En general tots els concerts van ser de gran altura. Al Bluster els músics tocaven amb ganes. En aquest sentit vam ser molt rics. 

                                           Interior del Bluster Foto: bloc "La movida en Algeciras"

¿Com va néixer el projecte pedagògic de difondre el blues a les escoles andaluses? 


Pel Bluster passaven molts professors d’institut i un dia un d’ells em va fer la proposta i la vaig acceptar. Arran d’això es va anar corrent la veu d’un institut a un altre i em van anar trucant. Tot això es feia dins el marc de les activitats extraescolars i segons m’explicaven els professors en els treballs que els posaven als alumnes després de les mateixes, l’activitat de blues va ser de les que més participació va tenir, o sigui que va funcionar. Guardo un record molt bonic d’aquesta experiència. 

                                                             Alex Guitar a la Tia Felipa 

Fins el 2003 no vas debutar en solitari. Què et va fer decidir a fer-ho o com va sorgir l’oportunitat? 


La idea de tocar en solitari sempre m’havia atret i com que feia un temps que s’havia dissolt la meva banda, Algeciras Blues Express, vaig decidir encaminar els meus passos en aquesta direcció, tot i sabent que hauria de començar de zero, ja que hauria d’aprendre a tocar amb els dits, ja que llavors només sabia tocar amb pua. 

                                                                               Portada 

El teu últim disc “Tarifa Wind”  te l’has editat tu mateix. Costa trobar segells interessats en el “root ‘n’ blues”? El disc sembla gravat entre amics  i de manera espontània. Autoeditar-se té els seus avantatges? 

“Tarifa Wind” és autoproduït com també ho era el meu treball anterior, “Hooked on blues”. Amb “Tarifa Wind” hi va haver un segell interessat i tot sonava molt bonic, però alhora de passar de les paraules als fets, va resultar que res de res. Després de deixar passar un temps més que prudencial, vaig decidir fer-ho pel meu compte. Si et produeixes el teu propi treball pots fer el que et doni la gana, sempre dins de les teves possibilitats, és clar. 

                                                                                Portada 

                                              Alex Guitar també participa en aquest recopilatori

Toques música d’arrel. Quins diries que són els canvis més destacats que hi ha hagut en el gènere durant els últims anys? 

No sé què dir-te. En el meu cas no només estic connectat amb la tradició més antiga sinó també amb els sons contemporanis i amb les meves pròpies idees. De tot això surt la meva manera de fer. 

                                                                      My way a San Javier 


Per acabar ens podries recomanar dos discos que t’hagin marcat especialment? 

No tinc discos que m’hagin marcat especialment, més aviat tinc músics i són més de dos. En tot cas Skip James i Blind Willie Johnson ocuparien llocs capdavanters. 

                                                Skip James al Festival Folk de Newport el 1964 

                                                                     Blind Willie Johnson 

A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU DOBROS ALS DISCOS DE: 

Taj Mahal – The best of

Conté cançons de la seva etapa a Columbia i engloba el període que va de 1967 a 1974. Una bona introducció a la música d’aquest artista.

Chris Thomas King – Me, My guitar and the blues

Tot i que hi ha algunes cançons de blues del Delta, la majoria de temes tenen un so més comercial. 

God don’t never change – The Songs of Blind Willie Johnson

Àlbum de tribute dedicate al llegendari músic texà on participen il·lustres com Lucinda Williams, Tom Waits i Ricky Lee Jones entre d’altres. Podeu escoltar les originals i escollir si us agraden més que les versions. 

Ry Cooder – Paris Texas

Si no heu vist la pel·lícula és igual. L’ slide de la seva banda sonora és dels més populars. (Disponible a la bib. Carles Rahola). 

A LA XARXA

Tarifa Wind – Alex Guitar 

Charles Lloyd & The Marvels + Lucinda Williams 

Un disc d’enguany de jazz i americana on també hi sona un dobro. 

Pony Hunt – Heart Creek

Delta Blues, Tin Pan Alley i esperit indie amb dobro elèctric.

  

Les meravelloses aventures de la Sra. Jazz, el Sr. Blues i el Sr. Soul

El proper dissabte 7 d'abril, a les 11:30, la Biblioteca Vapor Vell oferirà una sessió musical molt especial, basada en els llibres de l'editorial 66rpm, amb la col·laboració de l'Escola de DJ's PDJK. No us ho perdeu!!!

Capítol 1. D’Àfrica a Amèrica. Un viatge traumàtic

Explicarem la historia del Blues i el Jazz des dels seus orígens. Una historia no tan sols musical sinó també humana, social i política, perquè és impossible dissociar la musica dels seus esdeveniments històrics. Junts es retroalimenten i es complementen. Començarem pels orígens, des de l’Africa i com els blancs van empresonar als seus habitants com esclaus per endur-se´ls   a treballar a la terra promesa: Amèrica.

Proposem una Blues africà d’Ali Farka Touré com aquesta:

Capítol 2. Els africans arriben a Amèrica. Call and response

Explicarem la seva vida a Amèrica com a esclaus. Com van ser forçats a treballar en dures condicions. Com van haver d’aprendre un nou idioma.  I com les seves tradicions musicals africanes barrejades amb la tristesa de la captivitat i la vida dura al camp com a treballadors va originar una nova música: el call and response.

Exemples de Call and response

Capítol 3. L’Esclavitud s’acaba. Per fi els afroamericans són lliures

Explicarem que al acabar l’esclavitud els afroamericans són lliures i per primer cop poden viatjar pel país. I encara que segueixen patint moltes injustícies, i siguin víctimes d’una societat racista, també son una mica mes lliures que abans i comencen a crear músiques que canvien el món.

Capítol 4. Musica a La Iglesia. Els espirituals

Explicarem que la comunitat afroamericana vivia la religiositat d’una manera molt diferent i van adaptar els ritus catòlics que els hi van imposar amb a la seva tradició animista on la música era un element indispensable. D’aquesta manera van néixer els Espirituals.

 Podem posar una musica gospel...qualsevol! Com per exemple aquesta:

Capítol 5. El Jazz i el Blues

En aquest capítol explicarem que els afroamericans cada cop són mes lliures. Molts decideixen marxar del sud, que es on havien viscut com esclaus i se’n van cap a les grans ciutats americanes per buscar feina i progressar, New York, Chicago, Detroit o Philadelphia es converteixen en grans ciutats musicals on neixen la música Blues i jazz.

Aquí podem posar dues cançons, una de jazz i l’altre de blues.

Blues:

Jazz:

  

Capítol 6. La ciutat. Neix la musica Soul

En aquest capítol explicarem que els afroamericans cada cop fan més vida a la ciutat i cada cop es modernitzen més. A la ciutat surten noves musiques que es diferencien del jazz i el blues, com el rock, o el country, però sobretot el Soul acaba predominant en les llistes d’èxits entre els afroamericans.

Blues is welcome!

La Biblioteca Vapor Vell torna a oferir un cicle de blues, però no un cicle qualsevol. La nostra musicòloga de capçalera, Teresa Torres, ens ha proposat tres sessions originals que mostren el matrimoni entre el blues i els músics britànics. La música té una qualitat viatgera preciosa, sempre disposada  a influir i a deixar-se influir. No us ho perdeu!

1 de març: sesión 1: el blues i gran Bretaña, un matrimoni de conveniència.
15 de març: el blues torna a casa ( però ara és blanc...)
22 de març: psicòpates del màstil. Blues però no tant...

Fronteres obertes a la música negra a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

El somni d’una Europa sense fronteres sembla esvair-se. La crisi econòmica ha provocat un enduriment de les polítiques migratòries i el Brexit britànic és una expressió més del malestar. 

El cas, però, és que les migracions no solament aporten beneficis a l’economia dels països d’acollida, sinó que també enriqueixen la seva cultura. En trobem un exemple al Regne Unit, on la música negra procedent de l’Àfrica, els Estats Units i el Carib ha estat tradicionalment una font d’influència per a moltes bandes locals, el motor generador de diferents subcultures juvenils i de corrents musicals a l’avantguarda.

Foto de Janette Beckman: Rude Boys, Londres 1981. 

A la Biblioteca Vallcarca i els Penitents obrim les fronteres al ritmes vibrants que han fet del país de la boira un epicentre de música multiracial i diversa: “Black in the UK: fronteres obertes a la música negra” és el cicle d’audicions comentades que iniciem el 4 de maig i que finalitzarà el 8 de juny. 

Dijous 4 de maig a les 19 h: 

Els fills blancs del blues (volum 1). 

A càrrec de Teresa Torres, professora de música i historiadora de l'art. 

Dijous 11 de maig a les 19 h: 

Els fills blancs del blues (volum 2). 

A càrrec de Teresa Torres, professora de música i historiadora de l'art. 

Dijous 18 de maig a les 19 h: 

De Kingston a Brixton i de l'ska al blue beat. 

A càrrec de Fernando Muñiz, autor dels dos volums del llibre Barcelona on the rocks. 

Dijous 25 de maig a les 19 h: 

Estilistes del soul: subcultures britàniques i negritud musical. 

A càrrec d'Alberto Valle, periodista, promotor musical i DJ. 

Dijous 1 de juny a les 19 h: 

L'eco del dub en l'electrònica de ball. 

A càrrec de Francesc avier Riembau, historiador de l'art i DJ. 

Dijous 8 de juny a les 19 h: 

Blues i soul en l'era del Brexit. 

A càrrec dels crítics musicals Manel Celeiro (Ruta 66, Mondosonoro, Rock On) i Eduardo Izquierdo (Ruta 66, Mondosonoro, Efe Eme). 

Llibres que sonen a jazz i blues

La relació entre jazz i literatura és fecunda, fins i tot es podria dir que el jazz té la seva pròpia literatura. Hi ha autors capaços de recrear a ritme de swing tot l’ambient que envolta el món del jazz, o que troben en la vida dels jazzmen la matèria primera per començar a teixir les seves trames.

Per a Julio Cortázar el Jazz va ser una de les seves obsessions. L’autor de Rayuela tenia a casa uns quatre mil llibres i uns sis o set mil discos i cassets. La biografia de Boris Vian inclou haver estat trompetista i compositor, a més d'haver conegut a grans artistes com Duke Ellington, Miles Davis i Charlie Parker. Antonio Muñoz Molina és un gran melòman, un enamorat de la música en general i del jazz en particular. Innegable també va ser la influència que va tenir el jazz en la Generació Beat.

Boris Vian tocant al Saint-Germain Club de Paris

Però la influència del jazz i el blues va més enllà de la narrativa. Còmics i literatura infantil també han sucumbit als seus encants. Música, narració i il·lustració es fusionen en llibres que sovint resulten veritables obres d'art.

 

                                               Hate Jazz, Jorge González                                          Swing Café, Carl Norac

A la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents han decidit recollir en una guia aquests llibres que sonen a jazz i blues i que podeu trobar al seu centre d'interès sobre la matèria. 

“Yo ya no tengo tiempo ni me importan las modas, / mezclo Jelly Roll Morton con Gardel y Stockhausen, / loado sea el Cordero” (Libro de Manuel, Julio Cortázar).

Jukebox Session a la Biblioteca Central Tecla Sala

Des de la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat us volem explicar la nova activitat de difusió musical que posarem en marxa el proper dijous, 5 de maig, a les 7 de la tarda. S’anomena Jukebox Session i consisteix en la selecció i audició comentada de cançons de la nostra jukebox, de la màquina de discs del fons musical de Tecla Sala. La música que sentirem és una tria personal, l’objectiu és descobrir peces destacades entre la immensitat de l’oferta musical existent.

Podríem dir que la idea li vam robar a un espia d’un club musical que vam conèixer fa temps; un espia tant vell que encara funciona a vapor. Però la realitat és més literària del que sembla, fins i tot la musical. El cas és que ens va seduir una dona rossa, misteriosa i serena, amb ulleres blaves i auriculars verds, de llavis vermells, que passejava pel final de la Rambla i va acabar entrant a un local de contactes i experiències úniques (ara li diuen bones pràctiques) que es deia Bib&Play.

La qüestió és que tenim la Jukebox de Tecla Sala plena de música seductora, que ens creiem el paper pedagògic de la biblioteca, que darrerament els cds s’estan quedant una mica freds, i que coi! que veure com l’espia i la dona misteriosa es ‘rascaven allà on no pica’ enmig del Bib&Play ens ha posat calents, musicalment parlant.

Per això hem li hem tret la pols a la nostra Jukebox i farem trobades musicals. L’objectiu? Escoltar música. Amb atenció. Amb els cinc sentits. Concentrats. Sense fer res més. Després, si cal, comentar-la. Amb gent interessant. Per descobrir. Per saber.

Per seguir calents! musicalment parlant, clar.

I què millor que el blues per començar!


Primera sessió ‘Jukebox’: La història del blues en 10 cançons
Dijous, 5 de maig, a les 19 h.
Manolo López Poy, periodista musical. 

Manolo López Poy. 

Alan Bike presenta "Alrededor del compás"

El dissabte 30 d'abril, a les 12 h. us oferim una presentació-concert ben curiosa. 

Alan Bike és un improbable songster nascut, diu, a Antequera (Mississippi) que ha rondat pels camins del blues amb la seva guitarra a coll, sol o en companyia de personatges curiosos i entranyables. Durant anys va estar recorrent "garitos", comptant a qui volgués escoltar les seves peripècies. Ara aquestes aventures, commovedores i divertides, una mica estranyes, han estat reunides en el llibre titulat Alrededor del compás.

I tocar Alrededor del compás no és només una manera de fer música amb un tempo flexible, elàstic, sinó una manera de ballar amb la vida i amb la mort fins al final.

A càrrec de l'autor.

Entrada lliure.

Aforament limitat.

Dissabte 30 d'abril, a les 12h.

Sala d'actes de la biblioteca (4a planta).

Ptge. Vapor Vell, 1.

"Deep South: música i literatura al Sud dels Estats Units" a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

 American Gothic de Grant Wood, 1930 (Art Institute of Chicago).

El Sud dels Estats Units, bressol de músiques que han esdevingut universals com el blues, el country, el rock i el jazz, és també lloc d’una fèrtil tradició literària que ha perforat tant la literatura nord-americana com, en general, la literatura occidental. La influència de noms com William Faulkner, Flannery O’Connor o Truman Capote s’ha estès fins arribar a contagiar autors no necessàriament vinculats amb aquest territori (Donald Ray Pollock o Chuck Palahniuk, per exemple). 

L’imaginari de la novel·la del Sud, poblat d’éssers a un pas de l’abisme que es debaten entre el bé i el mal, de personatges grotescs i freaks, de ruralisme, racisme, moral puritana, de violència i fanatisme religiós ha tingut també en el cinema, un material de primer ordre per construir històries crues i salvatges però també plenes de lirisme.

Wise Blood (Sang sàvia) de John Houston (1979), basada en la novel·la del mateix títol de Flannery O'Connor.

La Biblioteca Vallcarca i els Penitents recorre les carreteres perdudes i els camps de cotó del Deep South, sondejant la seva ànima fosca i llegendària:

 - D'abril a  juny ens perdem en el cicle Deep South: música i literatura al Sud dels Estats Units: tres audicions comentades per Teresa Torres i Eduardo Izquierdo; Miqui Otero i Marina Espasa pel costat literari. 

/

- Prediquem al Facebook la nostra pròpia religió. 

- Ens afegim a la crew de l'editorial Dirty Works, especialitzada en literatura del Sud, incorporant al nostre fons tots els títols publicats fins ara. 


 Si voleu que us expliquem la història de la mà dreta i de la mà esquerra, la història del bé i del mal, no dubteu a passar per la nostra església del 21 d'abril a l'1 de juny.

La nit del caçador de Charles Laughton (1955).