dilluns, 3 de maig de 2021

Music Spy Club, amb Aurelio Santos

  El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 21 de maig, a les 18:30h. ens trobarem amb l'espia Aurelio Santos! 









 AURELIO SANTOS... Durant anys, els dilluns a la nit tenien un sabor electritzant, màgic imprevisibles: al Jamboree es feien les WTF Jam Sessions, que ens mantenien amb el cos calent i les orelles alerta fins a altes hores de la matinada. No hi havia una manera millor de començar les setmanes. El seu percutor era Aurelio Santos, carismàtic hiphopper, capaç de fer del jazz una música vertiginosa. La seva experiència estètica el converteix en un pou de músiques urbanes, arriscades, sempre el fil de la navalla.



divendres, 9 d’abril de 2021

El Brugent desemboca al delta del Mississippi en l'últim Sona Amer amb Queralt Albinyana Trio

 Quan pensem en blues és probable que ens vingui al cap en Robert Johnson que diuen que va vendre l'ànima al diable per convertir-se en el millor bluesman de tots els temps. El que segurament no sap gaire gent és que les dones també van tenir un paper molt destacat en el blues. A l'últim Sona Amer serà una altra dona, la Queralt Albinyana la que ens presentarà les grans dames del blues. Ella mateixa va descobrir que la seva veu encaixava amb el so del blues, estil que li permetia cantar lliurement i sentir-se encorsetada. Amb la formació QBlues3 (Queralt Albinyana Trio) l'actriu i cantant ens farà un recorregut per la història del blues destacant, com ja hem dit, les seves cantants i compositores. (Text i selecció: Lídia Noguerol) 




Queralt Albinyana va plasmar en aquest disc el sentiment que li desperta el blues





Des de la biblioteca d'Amer us volem recomanar dues pel·lícules, dos llibres i aquest excel·lent article de la revista Jot Down. 

La madre del Blues: Ma Raney y su legado (Netflix) 

L'estil de la mare i pionera del blues estava més influït per la música del sud i va ser la primera dona que va cantar balades sobre assassinats, sobre els maltractaments de les dones i sobre les addiccions. Portava dents d'or i lluïa vestits daurats i plomes. 


L'autèntica Ma Raney posant-nos la pell de gallina 


L'Emperadriu del Blues: Bessie Smith 

Bessie Smith va ser molt popular a la seva època. Va ser descoberta per uns caçatalents del segell Columbia per a la seva col·lecció de "race music" (música de negres). El seu estil combinava jazz, swing i blues amb tocs dramàtics i humorístics. Va ser la primera cantant que es va atrevir a cantar sobre el desig sexual de les dones, la pobresa de la comunitat negra i odes a l'alcohol. La cadena HBO va rodar una pel·lícula sobre ella, "Bessie" protagonitzada per Queen Latifah. 



 L'autèntica Bessie Smith en acció. Aquí canta, però si havia de barallar-se no tenia cap problema en acabar a cops de puny. 


LLIBRES 
Disfruta de mi si te atreves. Buzzy Jackson. Alba. Barcelona, 2006


Podreu llegir sobre les pioneres del blues i conèixer la biografia de Bessie Smith, entre d'altres. 



Un clàssic que va des de les plantacions del Mississippi, fa parada i fonda  a Memphis i s'estableix a Chicago. 



dimarts, 6 d’abril de 2021

Music Spy Club comunitari amb Nando Cruz

 El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 16 d'abril, a les 19 h. ens trobarem amb l'espia Nando Cruz! 







 NANDO CRUZ – 16 d’abril, 19 h. És cert que és periodista musical des de finals dels anys vuitanta, i que ha col·laborat en programes de televisió com Sputnik, i Música Moderna (BTV), emissores de ràdio i diverses revistes (Popular 1, Rockdelux, Factory...), i que ha escrit diversos llibres musicals... sí, però amb tot aquest background ens proposa una experiència diferent: escoltar les 10 cançons que li ha descobert gent que no es dedica al periodisme musical... Un autèntic espia musical! 






 Properes dates... 



 AURELIO SANTOS – 21 de maig, 19 h. Durant anys, els dilluns a la nit tenien un sabor electritzant, màgic imprevisibles: al Jamboree es feien les WTF Jam Sessions, que ens mantenien amb el cos calent i les orelles alerta fins a altes hores de la matinada. No hi havia una manera millor de començar les setmanes. El seu percutor era Aurelio Santos, carismàtic hiphopper, capaç de fer del jazz una música vertiginosa. La seva experiència estètica el converteix en un pou de músiques urbanes, arriscades, sempre el fil de la navalla.

dijous, 25 de març de 2021

Història del jazz - 2

 


En este segundo tramo de taller recorreremos lo ocurrido desde la aparición revolucionaria del cool jazz y hasta el panorama jazzísitico del presente. Lo dividiremos en tres etapas que tocaremos en cada uno de los tres dias de taller:


DIA 1

El jazz de 1960 a 1980


Cool jazz: la consagración del jazz dentro del espacio de la llamada “música culta”. El cool se vuelve comercial.

La reacción: el hard bop y el free jazz.

Las influencias: la bossa nova, el jazz rock, el jazz funk.

John Coltrane y su peso en el desarrollo del jazz, del lenguaje y del sonido del jazz y del saxo especialmente.

Miles Davis, una influencia y escuela más allá de géneros y épocas.




DIA 2

El jazz de 1980 a 2000


El jazz latino, pieza fundamental desde los comienzos se configura y ocupa su sitio. El Caribe no es solo salsa. 

La influencia del jazz brasileño.

La “infinita quinta de Miles”: Chick Corea, Keith Jarret, Kenny Garret, Marcus  Miller, Wayne Shorter…

Prince como prefiguración del jazz del siglo XXI.

¿El jazz en crisis?

Dos grandes experimentadores de finales del siglo XX: Tomas Chapin y John Zorn. 

El hip hop y el rap como contexto para el jazz de final de siglo.



DIA 3

El jazz de 2000 a 2020


¿Qué es el jazz hoy?

La reconfiguración del jazz: globalización, fusión, profesionalización y rejuvenecimiento

El hip hop como sonido y sistema constructivo en el jazz del siglo XXI.

El nuevo canon, las nuevas influencias, los nuevos músicos abren nuevas vias: Robert Glasper, Ghost Note, Snarky Puppy, Jaimeo Brown, Jacob Collier. 

Los jazzistas reciben un nuevo impulso de los sonidos nuevos y las nuevas herramientas tecnológicas.

El “Nu Jazz”, que se caracteriza por inspirarse en la gama completa de sonidos e instrumentos de la escena musical contemporánea.



divendres, 19 de març de 2021

Carola Ortiz porta al Sona Amer Montserrat Abelló, Maria-Mercè Marçal i Mercè Rodoreda en clau de jazz

 Pecata Beata és l'últim disc de la cantant, clarinetista i compositora Carola Ortiz (Terrassa, 1986). El 2019 va saltar a la fama internacional amb el seu disc Spirala, que va ser inclòs entre els millors discos de l'any pel prestigiós crític musical Ted Gioia. La catalana també va ser considerada per la revista Gatopardo com una de les cinc jazzistes que van marcar el 2019. (Text i selecció: Lídia Noguerol

Carola Ortiz 

En el seu darrer treball ha musicat un recull de poesia catalana d’autores com Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló entre d’altres, en què la dona, la seva història, el seu imaginari, els seus mites i llegendes i la seva sensualitat són els motius centrals. I també vol ser un homenatge i un exercici de memòria a la figura de la dona a través del temps. El disc és una mescla de sons mediterranis amb la música de cambra i el jazz. 

Portada del disc 


Carola Ortiz cantant (Foto: Natalia Alonso) 

Carola Ortiz al clarinet 



 

Mercè Rodoreda és una de les escriptores catalanes més conegudes, tot i això com a poetessa encara pot resultar bastant desconeguda. I ja que Carola Ortiz ha musicat la seva poesia, des de la biblioteca d'Amer us recomanem aquest recull de la seva poesia: 

Agonia de llum. Mercè Rodoreda. Angle Editorial. Barcelona, 2002 


D'aquest volum, com diu el seu editor Abraham Mohino, destaquen els sonets de El Món d'Ulisses. Josep Carner va encoratjar Mercè Rodoreda a escriure poesia, però finalment ella la va abandonar per dedicar-se a la narrativa. 

BONUS TRACKS: MÉS DONES DEL JAZZ CATALÀ 

Sabina Witt - Les Crisàlides (Allanamiento de Mirada, 2018) 


En paraules de la seva autora, que combina el jazz amb la cançó d'autor, "aquest disc és un recorregut que va de la mítica Safo fins a les creadores de l'actualitat, recuperant poemes i convertint-los en cançons". 

Alba Alsina - El Principio 


Amb l'Alba Alsina ja hi havíem parlat i el primer disc que ha publicat com a líder i compositora hi ressonen unes paraules que ens va dir: "M'encantaria explorar més la música flamenca. També tinc un gran interès en la música electrònica i m'encataria saber-ne per les possibilitats que em pot oferir pel que fa a nous recursos tímbrics".  

Giulia Valle - Carlos Cano en clave de jazz 

Alba Alsina cita Giulia Valle com una de les seves influències. La baixista ha publicat recentment un disc on adapta la música de Carlos Cano en clau de jazz (sí, li he copiat el títol). Giulia Valle compta  amb una llarga i interessant trajectòria i continua explorant nous territoris musicals amb gust, risc i atreviment. 

Portada del disc 


Carlos Cano i Giulia Valle (Foto: Balaio Produccions) 

Giulia Valle - Eden Club (Live) (Fresh Sounds Records, 2020) 

Un disc preciosita, personalíssim i aparentment fàcil, de marcada originalitat. 


Ted Gioia - Cómo escuchar Jazz (Turner, 2017)

Un llibre que ens guia i ens fa fixar en els elements més distintius d'aquest gènere. 





Univers Bowie


“Five Years” es titulava la cançó que obria el seu disc més mític, Ziggy Stardut, i cinc anys fa ja que ens va deixar una de les figures més admirades de la cultura contemporània, el camaleònic David Robert Jones, conegut per a l’eternitat com a David Bowie. A la Biblioteca Vapor Vell li retem homenatge, recordant la seva música, les pel·lícules on va actuar, una selecció de films on apareixen cançons seves i una àmplia bibliografia vinculada al geni londinenc (o va venir de Mart?).





Exposició preparada per un dels nostres musictecaris de capçalera, Arnold Layne

dilluns, 8 de març de 2021

Una tria a ritme de 4/4 per al 8 de març (Ultra - Local Records, Prole, Discos Redondos, Biblioteca d'Amer)

 Aprofitant que havia de passar per la botiga aquesta, Ultra - Local Records, perquè m'ensenyessin a plegar correctament la portada del disc d'Ubaldo, vaig demanar a la Carme Baqués i al Raül Chamorro si em podien recomanar discos fets per dones per al dia d'avui. I és clar, em van dir que sí i a més em van fer un dibuix. Mil gràcies macos! 


Prole és la nostra llibreria de referència feminista i LGTBIQ+ i també els hem demanat uns quants títols. 

Borrell, 100 (Bcn) 


De Concha Piquer a Rosalia, un llibre fascinant que reivindica el diàleg amb les nostres àvies i les pioneres de la cultura popular. 


“La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut…” 


Història novel·lada però real de les cinc germanes Salom, família jueva sefardí del Sarajevo de principis del s.XX. Aquestes cinc dones aprendran les regles de la vida mentre desafien les normes d'una societat patriarcal i el vendaval de la història, per poder portar una existència independent i adelantada al seu temps. 

Si el títol ja incomoda, imagineu-vos com pot arribar a incomodar a una víctima de violació quan aquesta pregunta li fa un senyor jutge. 



Prole comparteix espai amb Discos Redondos que ens recomana: 


 If You’re Not Part of the Solution, You’re Part of the Problem + Assata Shakur, Una Autobiografía.

Biblioteca d'Amer (Lídia Noguerol) 

Recomanem dos llibres relacionats amb el club de lectura: 


Actualment està en cartellera en una adaptació teatral. Virgina Woolf va adonar-se que per tenir independència una dona necessitava diners i un espai personal. Al juny, al club llegirem Orlando


Aquest mes comentem "Persèpolis" i ja que n'han publicat una nova versió, tant en català com en castellà,  recomanem també "Brodats", de la mateixa autora. Al voltant d' una taula parada amb el samovar, el te i les pastes, un grup de dones es disposa a passar la tarda. El ritme de la conversa aviat les du a parlar dels amors, del sexe i dels capricis dels homes. De mica en mica aniran sortint els secrets més íntims d'aquesta colla de dones fascinants, i també les seves pors, els remordiments i diverses anècdotes ben escandaloses. "Brodats" és un llibre radicalment viu que ens ensenya què vol dir ser dona, no només en un país islàmic, sinó a qualsevol punt del món.


Peter Bagge ha dibuixat una sèrie de biografies sobre feministes nordamericanes: Margaret Sanger, Zora Neale Thurston i Rose Wilder Lane. Aquestes dones tenen en comú que incomodaven la dreta i l'esquerra, les seves comunitats i a d'altres feministes. Però malgrat tot, elles anaven a la seva i eren feroçment independents. 



'El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya' (Edicions 62) de M. Àngels Cabré recull cinquanta textos individuals, de 33 dones, i també col·lectius, que van des de mitjans del segle XIX a finals del segle XX. Entre altres hi figuren Dolors Monserdà, Teresa Claramunt, Frederica Montseny, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Teresa Pàmies i Maria-Mercè Marçal.


Suzanne Ciani és una pionera de la música electrònica. El 2019 va actuar al festival Lapsus, que va editar el seu concert en un disc titulat "Sonic Womb" (Úter Sònic). 









Marc Ayza al Music Spy Club

 El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 19 de març, a les 19 h. ens trobarem amb el gran Marc Ayza! 




 MARC AYZA – 19 de març, 19 h. Baterista de jazz amb una enorme trajectòria, ha treballat amb músics com Perico Sambeat,  Javier Colina, Steve Kuhn, Greg Osby, Wallace Roney, Esperanza Spalding, Jason Lindner, Antonio Hart... i molts més músics tant de l’escena del Jazz del Hip Hop. També lidera els seus propis projectes com Marc Ayza Group, Beat'a'Boom (con Dj Helios) o BUM Collective. 






 Properes dates... 


 NANDO CRUZ – 16 d’abril, 19 h. És cert que és periodista musical des de finals dels anys vuitanta, i que ha col·laborat en programes de televisió com Sputnik, i Música Moderna (BTV), emissores de ràdio i diverses revistes (Popular 1, Rockdelux, Factory...), i que ha escrit diversos llibres musicals... sí, però amb tot aquest background ens proposa una experiència diferent: escoltar les 10 cançons que li ha descobert gent que no es dedica al periodisme musical... Un autèntic espia musical! 

 AURELIO SANTOS – 21 de maig, 19 h. Durant anys, els dilluns a la nit tenien un sabor electritzant, màgic imprevisibles: al Jamboree es feien les WTF Jam Sessions, que ens mantenien amb el cos calent i les orelles alerta fins a altes hores de la matinada. No hi havia una manera millor de començar les setmanes. El seu percutor era Aurelio Santos, carismàtic hiphopper, capaç de fer del jazz una música vertiginosa. La seva experiència estètica el converteix en un pou de músiques urbanes, arriscades, sempre el fil de la navalla.


divendres, 5 de març de 2021

La companyia MINIMíssima al Sona Amer : "Vull tocar i expressar-me de manera senzilla i directa, sense pretensions"

Aquest diumenge 07/03 continua el Sona Amer amb una proposta on menys és més. Gerard Díaz és La Companyia MINIMíssima, que en paraules seves es dedica a "a la música tradicional, a la composició, i a les diverses possibilitats intermitges de la música no escrita. Pot ser que la trobeu també acompanyant contes, poesia, dansa, o vés a saber què…". Escoltant-lo sentireu que tot i sé senzilla, la seva música és rica en sons diferents. (Entrevista: Lídia Noguerol) 


Comences i acabes el disc apel·lant a la resistència i a la poesia per fer front a la grisor dels nostres dies. L’esperit poètic també és el que t’ha guiat a l’hora de fer el disc, que és delicat, intimista i artesanal? 

Començo i acabo amb un poema de l’admirat Pep Divins, poeta del Solsonès que no fa gaire va publicar El llevat de la vida. La poesia del Pep em sembla molt potent i amb una sensibilitat fora mesura.

Gerard Díaz: Cadira, shruti, acordió i violí 


De fet amb LA COMPANYIA MINIMíssimA cada cop faig servir més la poesia perquè em sembla una eina fantàstica per la seva senzillesa, versatilitat i potència. I dins de l’estètica “minimíssima” m’és molt útil.

D’on et ve l’interès per la música d’arrel? Quins altres gèneres t’interessen? De setí veu de Satie.  

La música d’arrel la vivim tots els que volguem d’una manera o altra, a casa al carrer... És senzilla, fàcil de connectar-hi. Tocant l’acordió diatònic hi estàs molt connectat però m’interessen moltes altres músiques del rock a la clàssica (efectivament De setí és una picada d’ullet a Erik Satie) passant particularment per la música antiga.

Ets una mena d’home orquestra. Toques tres tipus d’acordions i el violí. Per què vas escollir aquests instruments? Ens podries explicar que t’aporta cada acordió? El shruti box suposo que t’ajuda a fer bordons, molt presents en les teves cançons.

Sí, toco uns quants instruments. He après a tocar sol molts instruments, per tant la meva manera de tocar no té res a veure amb com se n’aprèn als conservatoris. En diferents moments de la vida he fet servir uns instruments o uns altres. Amb l’acordió diatònic fa anys que m’hi trobo molt còmode però quedes limitat al diatonisme; i amb la concertina, tot i tenir un so com de joguina, tinc les alteracions que em permeten de sortir-ne. L’shruti l’utilitzo constantment per fer bordons, així tinc un coixí per fer les melodies a sobre o senzillament per recitar. Aquests últims temps tot i no ser violinista, també porto el violí que és fàcil de portar amunt i avall i és un instrument sense fi. 

Tocant el violí 

A l'acordió diatònic 

Els instruments també te’ls construeixes tu? 

No! Però sí que és veritat que sóc arqueter. Els arcs que utilitzo sí que els he fet jo.

El teu nom artístic és la companyia MINImíssima. Tot i ser una sola persona i bastir les teves cançons amb poc elements, aconsegueixes un so ple sense buits. Seria aquest el segell distintiu de la teva música? 

És minimíssima perquè sóc jo sol però també perquè faig música molt senzilla, sense pretensions. Vull tocar i expressar-me, fer arribar alguna cosa a algú, de manera senzilla i directa, per això m’agraden els concerts petits i ben a prop.

La Minimíssima al complet

La tradició oral, a més de ser present en les cançons tradicionals que fas, també es nota en la sonoritat de Cop de cap. D’altres cançons, com Coses del camí ral encaixarien en una pel·lícula de l'oest. Què t’atrau de la poesia o dels contes i com encaixen en la teva música? 

Tant la poesia com el conte són una mica la parentela més humil de la literatura, potser LA COMPANYIA MINIMíssimA és la parentela més humil de les músiques...

En el teu debut hi col·laboren: Pep Divins, Iona Díaz i David Vila. Per què els vas triar? 

De fet hi ha moltes més col.laboracions. Totes són persones molt properes, amb qui comparteixo moltes coses i que em sembla que aporten molt. 

Pep Divins 

Els textos del Pep i el David, la veu desacomplexada de la Iona, la viola da gamba de la Lixsania, el clarinet de l’Alberto, etc. Tots són gent molt especial i estimada per mi.


David Ros 

El teu disc va sortir durant la pandèmia. Com et va afectar aquest fet? Vas aprofitar no poder fer concerts per compondre més música? 

Doncs mira, sobretot m’ha agafat per la poesia. No he recitat mai coses meves en públic i me n’han agafat ganes. Potser a Amer...


Portada del disc de debut de Gerard Díaz 

Al concert d’Amer t’acompanyarà la Neus Plana Turu. Et pots avançar com serà el concert de diumenge? 

El format serà l’habitual de la minimíssima: cadira i instruments al voltant. Però fa poc vaig conèixer casualment la família de la Neus i resulta que venim de la mateixa casa de Viladecavalls, al Vallès. Li vaig proposar de compartir escenari. Jo fa temps que toco una melodia escrita per en Joan Turu , que era el meu besavi i fill del seu rebesavi. En Joan era pagès i escrivia poesia i feia moltes altres coses. En un calaix de casa hi va deixar una partitura preciosa amb el nom de La Luna i em fa molta il.lusió de tocar-la amb la Neus. Serà com un petit retrobament familiar-musical.

Flier del concert al Sona Amer 

La Luna de Joan Turu 

Per acabar, ens podries recomanar algun llibre, ja sigui de poesia o de narrativa? 

A part de El llevat de la vida del Pep Divins als concerts sovint faig servir contes de Roba estesa del David Vila i Ros. Són dos llibres que m’han agradat molt. Altres que m’han marcat els últims mesos són El nus la flor i Assagets d’Enric Casasses

El llevat de la vida 

Els contes de David Vila 


El nus la flor 


Assagets 





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...