Coincidint amb la celebració (avui i demà, dies 19 i 20 de Març) dels Rencontres Nationales des Bibliothécaires musicaux 2012 , el congrès anual dels nostres col·legues musictecaris francesos, publiquem avui al bloc dels bibliotecaris musicals catalans la traducció d'un article de Nicolas Blondeau on, com sempre, trobem un anàlisi lúcid i optimista sobre el nostre moment professional, així com una mostra dels diferents camins per on algunes biblioteques ja han començat a travessar el futur: el magnífic repertori en línia Bibliothèques musicales hybrides.
Introducció de l'article proposat per publicar dins el llibre
Música a la biblioteca (de propera aparició).
En dues dècades, l'accés a la informació de la música ha canviat dràsticament. El bloc
Hypebot (1) compara amb humor els dies d'un melòman ràdio-oient, durant el 1990 i vint anys després, el 2010:
1990 - 09:00: L'oient escolta una cançó que li agrada a la ràdio, i no té idea de qui la canta. A les 23 h 30: L'oient escolta de nou la cançó que li agrada a la ràdio i encara no té idea de qui la canta.
2010- 9 am: L'oient escolta una cançó que li agrada a la ràdio, i no té idea de qui la canta, escriu al Google dues linies que recorda de la lletra, després mira el video a Youtube, després llegeix la biografia completa del grup a la Wikipedia, després descarrega ilegalment la totalitat de la discografia del grup, després fa un
mashup amb la cançó i un vídeo que circula per Internet ... i el puja al Youtube, després reinterpreta la cançó amb la guitarra de plàstic d'un vídeo-joc musical establint un nou record! A les 23h30, l'oient mira al grup interpretant la cançó en un show televisiu nocturn i se'n va a la xarxa social per dir a tothom fins a quin punt és dolent aquest grup.
El paral · lel entre dues èpoques, no tan distants l'una de l'altra, és indicatiu de la confusió creada per les tecnologies digitals. No obstant això, si bé l'exercici té un gran element de veritat, amanit amb ironia, la demostració tendeix a donar credibilitat a la hipòtesi segons la qual no existeix, ni mai ha existit, una font d'informació on l'oient pot anar a preguntar, a sol · licitar 'informació, a enriquir la seva cultura musical. Concebre així a l'oient melòman, com un esser aïllat del món i comptant només amb els seus propis medis no és just. Escoltar música és una pràctica que també es troba en un entorn social.
El quinze gloriosos (1988-2003) del CDEl 1990, les botigues de discos eren encara nombroses i formaven una densa xarxa de professionals dedicats a qui els aficionats podien demanar consell i informació.
Paral·lelament, gran part de les biblioteques municipals i departamentals, des de finals dels 80 s'havien convertit en mediateques amb una àrea musical. Aquests espais, coneguts com
discothéques, contenien col · leccions de música enregistrada rica i variada, acompanyada dels llibres de consulta (diccionaris, enciclopèdies, guies d'audició) per a una cerca bibliogràfica bastant exhaustiva. En aquest moment,
All Music Guide no era encara una base de dades en linia, sino un gruixut volum imprès que ja donava un bon servei. Per la seva banda, l'amant de la música clàssica venia a la discoteca a consultar el catàleg general de les gravacions clàssiques de
Diapason per trobar les referències a un disc, o per escollir una interpretació. Un bon moment per als que se sentien
discothécaires, reconeguts en les seves competències, especialment pels que havien rebut un títol de formació inicial: el certificat d'aptitud per al càrrec de bibliotecari (CAFB) - opció música.
Durant més de quinze anys, les
discothéques han tingut un gran èxit de públic, proporcionant una oportunitat sense precedents per descobrir tot tipus de música, incloent aquelles que no són gaire escoltades, o poques vegades, a la ràdio, tals com el jazz, la música clàssica i contemporània, músiques del món (tradicionals o modernes) o la música de cinema. Durant aquest període, els fabricants de cassettes verges i CD-R probablement van viure els seus millors anys, la
discothéque s'havia convertit, en les paraules d'Arsene Ott,
la núvia del pirata (2).
2012, el paisatge després de la batallaAvui dia, el panorama de la informació musical és molt diferent. Les noves tecnologies relacionades amb el desenvolupament digital han transformat radicalment les pràctiques culturals, amb un fort creixement de la cultura de la pantalla (3).
Com s'ha assenyalat per Julià Figueres, bibliotecari musical a Barcelona, "Els intermediaris tradicionals per l’adquisició de documentació musical (botigues de discos i biblioteques) ja no són únics. Les plataformes de venda i intercanvi de fitxers, així com les webs dels propis subministradors (artistes o segells discogràfics) tenen ja un ús massiu i preferent. Queden alguns sectors i alguns formats, que mantenen el seu costum i el seu encant; parlem, per exemple, dels discs de vinil, sobre els quals val la pena treballar tan aviat ens com sigui possible. La professió bibliotecària és també intermediària, entre la informació i els usuaris. I ara? "(4)
Hem inferir que, igual que les botigues de discos, les mediateques estan destinades a desaparèixer? L'oferta de música en línia, per la seva abundància i accessibilitat, deixa definitivament obsoletes les col · leccions adquirides al llarg dels anys per les biblioteques? Com es poden enfrontar a Deezer les nostres biblioteques? es preguntava ja el 2008 l'autor del bloc
Bibliothèques 2.0. (5). A primera vista, la batalla fa mala pinta per a les biblioteques, encara que una anàlisi detallada de l'oferta proposada pels llocs de
streaming (6) també posa de manifest els defectes del tot-digital en línia.
L'economia de la música enregistrada no ha completat la seva mutació. Si bé les vendes de CD segueixen baixant, el creixement de la música digital a penes el compensa, la quota de mercat de la tecnologia digital encara està per sota del 25%. És en aquest context que l'ACIM va declarar en un manifest: Si bé el lloc del suport CD a la biblioteca podria reduïr-se a mig termini, la seva presència segueix sent ara per ara la millor manera de materialitzar en els nostres equipaments una oferta musical
híbrida, és a dir,
combinant les col · leccions físiques i les col · leccions en suport electrònic. (7)
Música i Mitjans de Comunicació SocialLa informació musical té un futur brillant, per poc que continui concretant-se en aquest lloc de socialització que és la mediateca, lloc de contactes, d'intercanvis i d'assistència, a condició que contingui els medis pertinents per obrir-se a l'escolta i comparteixi els seus recursos en les diverses xarxes socials.
Noves biblioteques de música híbridesCada vegada hi ha més biblioteques que presenten i ofereixen els seus serveis i col · leccions en línia. Aquestes biblioteques no estan esdevenint biblioteques virtuals, totalment desmaterialitzades, sino biblioteques híbrides. El títol de
biblioteques híbrides, posa èmfasi en la complementarietat, la integració del físic i el digital. "Aquest concepte reconeix doncs que ni els serveis "tradicionals ni esls serveis electrònics no sabrien en si mateixos constituïr solucions apropiades"(8)
Aquesta presentació té com a objectiu informar sobre les experiències i realitzacions que tenen lloc a les biblioteques públiques, articulant la informació musical amb l'ús de les tecnologies digitals principalment al voltant de 7 eixos:
1. La col · lecció: oferta de préstec digital i streaming2. La instal · lació: un dispositiu d'escolta dins la biblioteca3. Introducció a la música digital4. La pregunta: catàlegs 2.0 i informació als usuaris5. Mediació: la producció de continguts6. La participació: l'activitat en les xarxes socials7. La posada en comú: les estructures i les eines de cooperacióAquestes experiències i realitzacions en curs a les biblioteques públiques estan repertoriades en la pàgina
Bibliothèques musicales hybrides en aquesta direcció de la
Bibliopédia adoptant aquestes mateixes categories:
http://www.bibliopedia.fr/index.php/Bibliothèques_musicales_hybridesNotes :
1. Chart: The New 24 Hour Song Discovery Cycle, Hypebot, <http://www.hypebot.com/hypebot/2010/08/chart-the-new-24-hour-song-discovery-cycle.html>
2. Ott, Arsène, « Musique en bibliothèque : la fiancée du pirate ? », 2007, <http://www.acim.asso.fr/2007/07/musique-en-bibliotheque-la-fiancee-du-pirate-pour-lire-larticle-complet-ouvrir-ou-telecharger-le-fichier-ci-associe/ >
3. Les pratiques culturelles des français à l’ère numérique, Département des Études de la Prospective et des statistiques du Ministère de la Culture (DEPS), 2008, < http://www.pratiquesculturelles.culture.gouv.fr/ >
4. Figueres Pérez, Julià ; Villanueva Fontanella, Josep Lluis, « Spotify et les bibliothèques : l’expérience de la bibliothèque Vapor Vell de Barcelone », 2 septembre 2010, <http://www.acim.asso.fr/2010/09/spotify-et-les-bibliotheques-lexperience-de-la-bibliotheque-vapor-vell-de-barcelone/ >
5. < http://bibliotheque20.wordpress.com/2008/08/11/que-peuvent-nos-discotheques-face-a-deezer/ >
6. Blondeau, Nicolas ; Cornière, Sophie ; Queyraud, Franck, « Musique dans les nuages, Musique dans les nuages : Deezer, musicMe, Bibliomédias, Spotify : une première analyse de l’offre (RNBM, Aix 2010) », 8 avril 2010, < http://www.slideshare.net/mediamus/musique-dans-les-nuages-deezer-musicme-bibliomdias-spotify-une-premire-analyse-de-loffre >
7. « La musique a toute sa place en bibliothèque », Association pour la coopération des professionnels de l’information musicale, 2011, <http://www.acim.asso.fr/2011/06/la-musique-a-toute-sa-place-en-bibliotheque/>
8. Brophy, Peter, La bibliothèque hybride, bbf, 2002,t. 47, n° 4, <http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-2002-04-0014-002>
Traducció del text original en francès per Josep Lluís Villanueva i Fontanella
