El dia de la Dona 2022 a Can Musictecari

 Enguany sí que podem celebrar amb normalitat el Dia de la Dona Treballadora. El vuit de març, però, no deixa de reivindicar el que és una enorme anormalitat: que les dones haguem de sortir a reclamar drets fonamentals, igualtat salarial i d'oportunitats i respecte per les nostres vides un any més.  Des de l'Ampli ens sumem a les reivindicacions feministes amb una banda sonora composada per dones. 

Les reivindicacions de les dones tenen un llarg recorregut històric

Director Wilkins 

tUnE-yArDs -"Nikki Nack"

Potser hi ha discos que no es poden entendre. No són la suma de les seves parts, no són una col·lecció de cançons, no són un cocktail d'influències. Per què s'hauria d'entendre la música? Potser n'hi ha prou amb deixar que faci la seva feina amb la nostra sensibilitat i acceptar-la com és: ella mateixa. Això és el que ens va passar amb "Nikki Nack", l'obra on Merril Garbus i la seva parella (el baixista Nate Breener) deixaven anar les cançons com feres escapades d'un zoològic. La personalitat de Merril -freak, expansiva, singularíssima- s'imposa al llarg del disc amb una força pròpia dels moments únics. Hi ha alguna cosa tel·lúrica, quelcom de festa enmig de l'apocalipsi, una cel·lebració "malgrat tot". Merril Garbus, dona fora de qualsevol estereotips vell o modern, és l'anfitriona dins una parranda afroamericana extranyíssima. Al final ja no només hem renunciat a entendre el disc, sinó que hem renunciat a entendre'ns a nosaltres i d'alguna manera tot és millor. 

Water Fountain 

Merrill Garbus

                                                               Portada del disc

Fonti

Can't Find My Way Home (Blind Faith) - Rachael Price | Live from Here with Chris Thile

Jazz, blues i cordes blanques troben aixopluc sota el paraigua de l' Americana en l'avellutada veu de Rachael Price en una preciosa versió del clàssic de Blind Faith. 

                                                                          Rachael Price 
 

                                                 Lo Jaume 

Perquè si, perquè porto cert temps captivat pels seus efluvis musicals i perquè son cinc veus extraordinàries i molt conscients del que canten. Us convido a fer un pont entre Llatinoamèrica i Euskadi: de Natalia i Catalina, cap a Josene, Uxue, i Izaro. Una personal manera de tractar el folk i les seves arrels populars cap noves fronteres.

Natalia LaFourcade - Canto por México

De la sempre rotunda melancolia Mexicana ens arriba la meravellosa Natalia Lafourcade, incansable i genuïna aquesta adaptació dels seus Canto por México a un espectacle musical cantat per ella mateixa.

                                                                Natalia LaFourcade 

                                                   Monsieur Periné - Bailar contigo 

De l'acolorida Colòmbia ens arriba el grup Monsieur Periné, liderat per la veu de la Catalina Garcia en aquesta barreja de folk, pop, jazz tant optimista i necessària: Bailar contigo.

Izaro Andrés - La Felicidad 

Creuem el pont i arribem a Euskalerria. La biscaïna Izaro Andrés ens fa ballar amb la desimboltura i la follia de la joventut: La felicidad.

                                                                         Izaro Andrés

Huntza - Aldapan gora 

Els bilbaïns Huntza amb Josene Araskistain a l’acordió i la Uxue Amonarriz a la veu fan una demostració de força i sensibilitat, amb aquest himne que ens anima a fer kilòmetres costa avall o a superar les adversitats segons es miri: Aldapan gora

Huntza, tot just abans de la manifestació del 8 de març de 2016 va publicar la cançó Harro Gaude: un homenatge a les primeres dones que van pujar als escenaris, el tema de seguida es va fer molt popular.

                                                          Manifestació del 8 de març

I un bonus track de Huntza amb Mafalda, la cantant de Tremenda Jauría.

Tremenda Jauría i Mafalda al Razz 

Dra. Goldfoot 

Little Simz ft. Obongjayar - Point and Kill 

El quart disc de la rapera britànica d'ascendència nigeriana és un cant d'admiració a les dones en general i a la dona negra en concret. A Sometimes I Might Be An Introvert hi ha soul, funk, confessions i una declaració de valors i principis feministes. 

Portada del disc 

Marga Mbande - JEFA

Ja només pels directes que fa, ja sigui a Salt o Barcelona, Marga Mbande ja es una "jefa". Propera tan a dalt com a baix l'escenari, no té cap problema a compartir pista de ball després de les seves actuacions. Foteu-li una orella al seu Afromantik EP, que en paraules de la mateixa Marga, s'engloba dins el que es coneix com afrobeat (el d'ara) i cada cançó de l'EP toca un "pal".

Marga Mbande 

BONUS TRACK

L7 Fast and Frightening

Una tria a ritme de 4/4 per al 8 de març (Ultra - Local Records, Prole, Discos Redondos, Biblioteca d'Amer)

 Aprofitant que havia de passar per la botiga aquesta, Ultra - Local Records, perquè m'ensenyessin a plegar correctament la portada del disc d'Ubaldo, vaig demanar a la Carme Baqués i al Raül Chamorro si em podien recomanar discos fets per dones per al dia d'avui. I és clar, em van dir que sí i a més em van fer un dibuix. Mil gràcies macos! 

Prole és la nostra llibreria de referència feminista i LGTBIQ+ i també els hem demanat uns quants títols. 

Borrell, 100 (Bcn) 

De Concha Piquer a Rosalia, un llibre fascinant que reivindica el diàleg amb les nostres àvies i les pioneres de la cultura popular. 

“La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut…” 

Història novel·lada però real de les cinc germanes Salom, família jueva sefardí del Sarajevo de principis del s.XX. Aquestes cinc dones aprendran les regles de la vida mentre desafien les normes d'una societat patriarcal i el vendaval de la història, per poder portar una existència independent i adelantada al seu temps. 

Si el títol ja incomoda, imagineu-vos com pot arribar a incomodar a una víctima de violació quan aquesta pregunta li fa un senyor jutge. 

Prole comparteix espai amb Discos Redondos que ens recomana: 

 If You’re Not Part of the Solution, You’re Part of the Problem + Assata Shakur, Una Autobiografía.

Biblioteca d'Amer (Lídia Noguerol) 

Recomanem dos llibres relacionats amb el club de lectura: 

Actualment està en cartellera en una adaptació teatral. Virgina Woolf va adonar-se que per tenir independència una dona necessitava diners i un espai personal. Al juny, al club llegirem Orlando. 

Aquest mes comentem "Persèpolis" i ja que n'han publicat una nova versió, tant en català com en castellà,  recomanem també "Brodats", de la mateixa autora. Al voltant d' una taula parada amb el samovar, el te i les pastes, un grup de dones es disposa a passar la tarda. El ritme de la conversa aviat les du a parlar dels amors, del sexe i dels capricis dels homes. De mica en mica aniran sortint els secrets més íntims d'aquesta colla de dones fascinants, i també les seves pors, els remordiments i diverses anècdotes ben escandaloses. "Brodats" és un llibre radicalment viu que ens ensenya què vol dir ser dona, no només en un país islàmic, sinó a qualsevol punt del món.

Peter Bagge ha dibuixat una sèrie de biografies sobre feministes nordamericanes: Margaret Sanger, Zora Neale Thurston i Rose Wilder Lane. Aquestes dones tenen en comú que incomodaven la dreta i l'esquerra, les seves comunitats i a d'altres feministes. Però malgrat tot, elles anaven a la seva i eren feroçment independents. 

'El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya' (Edicions 62) de M. Àngels Cabré recull cinquanta textos individuals, de 33 dones, i també col·lectius, que van des de mitjans del segle XIX a finals del segle XX. Entre altres hi figuren Dolors Monserdà, Teresa Claramunt, Frederica Montseny, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Teresa Pàmies i Maria-Mercè Marçal.

Suzanne Ciani és una pionera de la música electrònica. El 2019 va actuar al festival Lapsus, que va editar el seu concert en un disc titulat "Sonic Womb" (Úter Sònic). 

8 de març de 2019: La Guagua

El 1976 Torrebruno cantava: "Aprendre ya, la guagua es un autobús (...) / Ya llega la guagua / la guagua que viene y va / que va y viene /llega ya". Davant de la proximitat del 8 de Març, Dia de la Dona, alguns nostàlgics del franquisme  -i de la "División Azul"- han decidit sortir a la carretera amb un autocar molt més sinistre que el de Torrebruno: El de les Feminazis. No contents amb el bus contra els transsexuals, els de #nomechillesquenoteveo ara es foten amb les feministes i les dones. Ja que tenen tanta afició al servei discrecional, els recomanem una visita a qualsevol bibliobús perquè  busquin els següents títols (tot i que molt coneguts -excepte els dos últims- no sembla que els hagin llegit): 

-La trilogía d'Auschwitz. Primo Levi.

-Tothom hauria de ser feminista. Chimanda Ngozi Adiche. 

-Teoria King Kong. Virginia Despentes. 

-Mercancía del horror.Fascismo y nazismo en la cultura pop. Jaime Gonzalo. 

-La paraula més sexi és sí. Shayna Joy Machlus. L'Altra. Barcelona, 2019. 

Sobre el consetiment

El bus tunejat després del seu pas per Barcelona

I ara sí, deixem la carretera i escoltem la música que els musictecaris hem triat pel Dia de la Dona. 

 

FONTI EFFENDI

Gaye Su Akyol per Aylin Güngör

Gaye Su Akyol és una jove i talentosa istanbulina que ha publicat fa poc el seu 3er LP, İstikrarlı Hayal Hakikattir (La realitat és una consistent fantasia) deliciós i suggerent treball, aclamat pels principals medis especialitzats d'arreu (Wire, Mojo, Uncut, BBC Music, gairebé tots els rellevants) per la seva qualitat i aportació innovativa a la música popular de principis de S.XXI

Gaye Su i la seva extraordinària banda (atenció especial al guitarrista, Ali Guclu Simsek) viatgen per l'art musical turc, l'anadolu rock, la surf music i el pop psicodèlic per portar-nos a un univers juganer i misteriós  on ens trobem seduïts per la seva deliciosa veu, la seva creativitat i una personalitat magnètica i fascinant. 

 

HURDY GURDY MAN 

Potser us sonen més els himnes feministes d’Aretha Franklin, com "Respect" o "Think". Però la cantant de Detroit Laura Lee també va emprar a principis dels 70 l’energia i la força emotiva del soul per reivindicar l’alliberament de la dona al crit de: “Stand up and fight, girls, for your love rights”.

 


LO JAUME 

Recomano Chocolate, menta, Minsk...un grup israelià dels anys 70, que van arribar a competir a Eurovisió. 

Li he demanat en préstec a Don Sicalíptico que fa uns recopilatoris espectaculars. 

                                          Portada de la recopilació sicalíptica

DIRECTOR WILKINS 

És un home fidel i ens torna a parlar de la seva estimada Sister Rosetta Tharpe de qui ja en va cantar les excel·lències en un post anterior. 

""Em nego a començar aquesta recomanació sense que abans veieu aquest vídeo. Atenció especial al que passa a partir del minut 1:20:

Aquí la teniu, dear musictecarians, Sister Rosetta Tharpe. Negra entre blancs, dona en un món d’homes, guitarrista entre dones exclusivament cantants, compositora entre intèrprets, showwoman entre puristes del gospel, despreocupada en un ambient solemne, elèctrica en un món acústic... Va ser pionera en casi tot el que es va proposar. Tocar gospel a nightclubs! Les paraules casi no serveixen però aquí van les bàsiques.

Va nàixer l’any 21 del segle passat a Arkansas, amb el nom de Rosetta Nubin. Als 6 anys ja se la considerava una nena prodigi. Estudià guitarra per interpretar bàsicament blues i jazz. Va començar tocant i enregistrant discos de gospel amb sa mare abans de fer els 10. Es va traslladar a New York, després de casar-se amb el pare Thomas Thorpe (d’aquí ve “Tharpe”), i començà a enregistrar discos propis amb Decca. Les seves cançons van causar un gran impacte per la força i alegria que transmetien, i per la fluida barreja entre música religiosa i secular. Els seus primers discos són de mitjans dels anys 30; va morir al 73 en plena sessió de gravació. 

Va tocar amb Benny Goodman i Cab Calloway. La quantitat de grans artistes que han reconegut obertament la seva influència i mestratge és enorme: Elvis, Little Richard, Aretha Franklin, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Isaac Hayes... Una influència com a cantant, guitarrista i showwoman. Veient-la podríem afegir a a llista unes quantes desenes més d’influenciats il·lustres. M’atreveixo? Sí: Albert Collins! 

                                                      Disc recomanat 

El disc que us recomanem és una recopilació, que cobreix la primera dècada de la seva carrera. La més gloriosa/coneguda. Inclou la majoria dels seus hits: This Train, Up Above My Head, Rock Me, Precious Memories... Gospel energètic, elèctric, vigorós, vitamínic, essencial. Una delícia! Les biblioteques públiques, encara, no han descobert Sister Rosetta Tharpe. Segur que ho faran, gràcies als companys musictecaris d’arreu, per donar a conèixer aquesta joia de l’alegria musical. 

Però no hi ha una millor d’acabar aquesta nota que mostrar un altre vídeo. L’arribada, l’ambient, la posada en escena. Ah, la lleugeresa, la dolçor de viure!

LADYHAWKE

"V" està inspirada "En els monòlegs de la vagina", d'Eve Ensler. Aquesta cançó és d'obligada escolta després que un institut prohibís "Tina Frankens" (Bel Olid. Fanbooks. Barcelona, 2018) perquè la protagonista es masturbava. A mitjans dels anys 90' als instituts es recomanava llegir "El tigre de Mary Plexiglass" de Miquel Obiols (Barcelona: Laia, 1987; Barcelona: Columna, 1997), on la protagonista també es tocava. Com està el món, cony!

JOAN ROSEBUD

Ens recomana un trio de dames de tres èpoques diferents: 

Natalie Merchant (Líder dels 10.000 Maniacs) 

Etta James en directe (No necessita presentació) 

Genuflexió per Joan Jett 

DRA. GOLDFOOT 

Ginecologia i obstetricia 

Abans d'escoltar la cançó que he escollit pel "Dia de la Dona" comparteixo un vídeo didàctic sobre els genitals femenins impartida per una dona transsexual a la popular sèrie de Netflix "Orange is the New Black". 

I sense deixar el camp de la prevenció aquí us deixo la cançó que he escollit. "Candidiasis" del grup de "chocho punk" / Riot Grrrls Los Ovarios. 

CANDIDIASIS

Tantes dones, tants conys 

Més experimental però igual d'educatiu és l'àlbum "Blood Bitch" de Jenny Hval, que està dedicat a la menstruació. 

Sacred Bones, 2016

Aquesta obra d'art de Judy Chicago, també molt il·lustrativa, es titula "Red Flag" i és de 1971. Sembla que encara no han passat prou anys per acostumar-nos a una imatge d'allò més normal. Tot arribarà. 

                     Red Flag. Judy Chicago. 1971. Foto-Litografia. 20x24 polzades.  

BONUS TRACK

D'on venen els monstres? 

Doncs tal i com explica el llibre que us recomano a continuació, venen del passat i són fantasmes molt reals i presents: 

VV.AA - ESPAÑA SALVAJE. LOS OTROS EPISODIOS NACIONALES. 

La Felguera Editores, 2019. 

Homenatge a Abbey Lincoln, Nina Simone i Billie Holiday a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

A la Biblioteca Vallcarca i els Penitents celebrem el dia de la dona amb un homenatge a tres dones fonamentals en la història del jazz:


ABBEY LINCOLN

NINA SIMONE



BILLIE HOLIDAY



La cantant Celeste Alías serà l'encarregada de reviure i reinterpretar a les grans cantants amb l'acompanyament del contrabaixista Horacio Fumero.


La Celeste Alías és va iniciar en el món de la música tocant el clarinet però de mica en mica es va endinsar en el terreny de la veu. Té una llarga trajectòria com a cantant en diferents formacions i ha compartit escenari amb altres gran noms del jazz contemporani. La Celeste és també professora de veu Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona.
http://www.celestealias.com/ 

Horacio Fumero, oriünd d'Argentina però establert a Barcelona des de l'any 1980, és un dels contrabaixistes de jazz més actius i internacionals de casa nostra. Va formar part del Trio de Tele Montoliu durant dues dècade i actualment participa en diferents formacions. Fumero és també professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
                                                                                                        http://horaciofumero.com/web/

Celeste Alías, Horacio Fumero i Pau Ruiz, en el "Concert de la vergonya" (Luz de Gas, 13 de juny de 2016).