Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cantautors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cantautors. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de març del 2019

Constan al Música de Tothom: "Si volia tocar m’havia de demostrar a mi mateix que podia fer-ho sol i  ser autosuficient"


Sobre Constan: amb una llarga trajectòria musical en diferents grups, inicia la seva carrera en solitari amb el seu primer treball “L’abric de set hiverns” (Segell Microscopi), un disc amb un itinerari emocional: són cançons viscudes en primera persona que descriuen paisatges interiors, l’obertura a una nova visió i el tancament d’un cicle.

Avui acompanyem el cantautor en l’aventura quotidiana a través d’un recorregut introspectiu i lluminós, on anirem descobrint com el compositor emergeix de les seves pròpies runes per arribar a desvetllar la seva veritat: un procés alquímic vital on tots passem en un moment o altre, amb uns textos que faran gaudir als que no es conformen amb resoldre’ls a la primera lectura.
                                                  Constan nova etapa en solitari 
AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix la recomanació de Constan i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. 
(Text: Constan / Selecció biblioteca: Lídia Noguerol) 
“Després de la dissolució del meu anterior grup Pols, vaig prendre la  decisió de tirar endavant jo sol. Em vaig adonar que als grups els costa molt de mantenir  l’energia i la continuïtat. Si volia tocar m’havia de demostrar a mi mateix que podia fer-ho sol i  ser autosuficient. A més em trobava en un procés de canvi personal i em venia de gust encetar una altra etapa musical aquesta vegada com a cantautor.
                                                                      Portada del disc 
                                                                En directe 

Un parell de discos que m'han agradat serien, per exemple “Pequeño circo ambulante” de Enrique Bunbury i  “Sagrat cor” de l’Eduard Canimas. Els cantants que  més m’han influenciat son molts com és lògic però per dir-ne algun... Sóc admirador de Quique González per la seva manera de construir paisatges quotidians  en les lletres i d’en Santi Balmes de Love of Lesbian per la seva  personalitat i la imaginació lírica que tenen els seus temes.”

                                             Presentant "L'Abric dels Set Hiverns"

A la biblioteca Ernest Lluch podeu trobar: 
 
Bunbury: 

El tiempo de las cerezas. Madrid: EMI Music Spain, 2006. 
Freak Show el álbum, las fotos, la película. Madrid: EMI, 2005. 

Love of Lesbian: 

Poeta Halley. Madrid: Warner, 2016. 
Cuentos chinos para niños del Japón. Naïve, 2007. 

Llibres de Santi Balmes: 

¿Por qué me comprasteis un walkie talkie si era hijo único? 
Barcelona: Principal de los libros, 2012. Ilustraciones: Ricardo Cavolo. 
Comentaris d’alguns lectors a la xarxa: “Una paranoia”, “Vulgar”, “Si no lo hubiera escrito Santi Balmes no se lo hubieran publicado”, “Surrealista y un descojone”, “Apto para sibaritas del humor de penes, ciruelos, manubrios y gente de bien".  Santi Balmes també ha escrit llibres per a infants.

Eduard Canimas. Camines y rebentes. Santa Coloma de Farners A.R.T.P, 2002. 

dimecres, 27 de novembre del 2013

A pesar de los pesares : Paco Ibáñez a Girona



Paco Ibáñez 


El Paco, com Labordeta o Brassens o Víctor Jara, sempre ha sigut com aquell germà gran a qui un es vol assemblar quan s'és adolescent. Rebel, autèntic, sensible, ple de força, humiltat i convicció. Des de fa ja prop de 60 anys, el Paco ens porta acompanyant a descobrir i llegir, rellegir i endinsar-nos en la millor poesia castellana de tots els temps i procedències. Al Paco sempre l'hem estimat i sempre l'estimarem perquè ens fa la vida una mica millor. 

El passat divendres, 22 de novembre del 2013, el Paco va cantar a Girona,  l'Esther Suriñach  hi era i avui comparteix la seva experiència amb nosaltres.



Arriba un punt a la vida que, quan esperes la tardor, ja no és per començar l’escola o per fer grans castanyades amb la colla dels amics. Després del desgavell de l’estiu, esperes la tardor per tornar a la rutina, i esperes la rutina per aconseguir fugir durant els caps de setmana, per exemple. Llavors et ve de gust un bon concert, una obra de teatre, sessions de cineclub o de lectures, activitats còmodes i abrigadetes allà entre quatre parets. Seus a les fosques, desconnectes del món, i valores el gran luxe de poder pagar una entrada malgrat les crisis i l’IVA i tot aquest daltabaix.

Arriba un punt a la vida que empassar-se sencer el catàleg de Temporada Alta és un dels rituals de la nova estació. I seleccionar espectacle, una decisió difícil.
Aquest any l’escollit va ser Paco Ibáñez, 25 euros, segona fila, auditori de Girona, 22 de novembre a les 9 de la nit.
Enganyada pel programa, m’imaginava que tot serien versions musicades de poetes sudamericans, i anava armada de mocadors perquè es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Però al final va resultar menys llagrimeta que puny enlaire, tal com demana el moment. De Neruda, només dues, i no precisament el poema nº15.

Un Paco Ibáñez sòbriament vestit d’un color negre d’ala de mosca, acompanyat en algunes peces d’un guitarrista fabulós, ens va oferir un viatge per totes les Espanyes, des del romanços àrabs andalusos fins Galícia i País Basc, passant per García Lorca, Machado, Goytisolo, León Felipe i –per si no fos prou- Xile  i Argentina i fins i tot una cançó popular italiana, poble que segons Ibáñez inspira alegria i gran estimació.

Quantes coses, a més de cantar, es poden fer en una hora i mitja de concert?
Criticar els polítics (tant els d’ara com abans), defensar els gitanos.
Denunciar el tancament de llibreries mentre s’obren botigues de roba i ens volen vestir per fora i criar jovent analfabet.
Reconèixer que hi ha vida més enllà del futbol.

Descobrir que una de les més grans poetesses argentines, Alfonsina Stormi, coneguda per la cançó “Alfonsina i el mar” va voler ser lliure d’escollir quan havia d’arribar la seva hora. Escolteu la seva història i el seu poema : 



Les anècdotes personals van ser fantàstiques, l’energia inalterable, l’humor molt fi. Paco Ibáñez, setanta nou anys i dos dies quan el vaig sentir en directe. Sempre més recordaré la veu pausada i propera com si toqués en un espai molt íntim, i no en un auditori modern ple fins a la bandera. Roja, evidentment.

Va dir amb sornegueria que anem enrere com els crancs, i que no seria estrany que ens obliguessin a saludar a l’estil feixista. Per compensar-ho, proposo que s’imposi per llei una audició diària de la millor cançó que explica les coses de la vida, ara i sempre i davant de tots els mals. Que es declari Palabras para Julia himne nacional d’una nació més justa. 


Quan em trobi el geni de la làmpara, li diré que em converteixi en José Agustín Goytisolo, o en la  Julia del poema, o potser, simplement, en guitarra entre les mans d’aquest senyor.

Esther Suriñach


Article sobre Paco Ibáñez  a la Wikipedia : http://es.wikipedia.org/wiki/Paco_Ib%C3%A1%C3%B1ez


dijous, 11 de juliol del 2013

Concert d' Ian Sala a la biblioteca El Carmel - Juan Marsé (BCN)

Ian Sala


El passat mes de maig, els companys de la biblioteca El Carmel - Juan Marsé a Barcelona ciutat ens comunicaven la seva participació en la 16a edició de l'històric Concurs de cantautors d'Horta - Guinardó. 

Avui ens conviden al concert d' Ian Sala, guanyador d'aquest any, a la terrassa de la biblioteca aquest proper divendres.


Serà un concert especial ja que just aquest dies el barri del Carmel celebra les seves festes i la biblioteca serà, com cada any, un dels escenaris d’algunes activitats.

Així que tant si viviu a la vora com si no, us animem a que us acosteu a la biblioteca i gaudiu de bona música, amb un bon ambient i amb bones vistes de la ciutat, mentre preneu alguna cosa al bar.


.

diumenge, 5 de maig del 2013

16è Concurs de cantautors d'Horta - Guinardó



La biblioteca El Carmel - Juan Marsé de Barcelona participa en la celebració d'aquest històric concurs 




Us informem que ja està en marxa una nova edició del Concurs de cantautors/es d’Horta-Guinardó, que enguany arriba a l’edició número 16!!! Es tracta d’una plataforma ideal per a la difusió de nous autors, oberta a tothom, sense limitació geogràfica, d’idioma o d’estil musical. En aquest concurs han participat en edicions anteriors músics que ara tenen una carrera consolidada, però que en el seu moment van aprofitar aquesta oportunitat per donar a conèixer la seva música: Estopa, Maika Makovski o Anna Roig, per exemple s’hi van presentar. 

El concurs l’organitza el Centre Cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20); podeu trobar les bases i tota la informació a: http://matasiramis.wordpress.com/ 

Aquest any la biblioteca El Carmel-Juan Marsé hi col·labora de forma més activa, ja que a més de distribuir  les butlletes d’inscripció serà la seu d’un concert que es farà el dia 12 de juliol dins de les festes del barri. 

El període d’inscripció finalitza el 10 de maig del 2013. Per participar, és molt senzill, només heu de fer arribar 3 coses al Centre Cívic Matas i Ramis:

  • Butlleta d’inscripció complimentada. Si no podeu omplir una oficial, podeu enviar les dades que es demanen.
  • Document amb les lletres de les cançons (en cas de no ser català o castellà, heu d’adjuntar traducció).
  • Arxius d’àudio amb 3 cançons originals (música i lletra).


La forma de fer-ho és por via postal al CC Matas i Ramis, C/ Feliu i Codina 20 08031 Barcelona, o per correu electrònic al ccmatasiramis@gmail.com.

Des d’aquí us animem a que hi participeu i doneu a conèixer entre amics i familiars aquest concurs, que ja forma part important de la vida del nostre districte i volem que també ho sigui del barri. 


diumenge, 5 d’octubre del 2008

Documental sobre La Nueva Trova Cubana




A mitjans dels anys 60 apareixen a Cuba una sèrie de cantautors l'estil dels quals diferirà molt de la cançó d'autor tradicional, ja que partien tant de la música tradicional cubana com d'altres gèneres no molt bé vistos per part de l'oficialisme com pot ser el rock, la qual cosa portaria que arribessin a censurar-se a finals dels 60 algunes actuacions en televisió.
Tanmateix es tracta de cantautors clarament compromesos en la defensa de la Revolució Cubana, si bé amb algunes crítiques davant de temes concrets. Cap a 1967 alguns d'aquests músics es vincularan a la Casa de las Américas, i comencen a participar en festivals i a realitzar els seus primers enregistraments en discs col·lectius.

L'estil musical anomenat trova va néixer a la regió oriental de l'illa, a la ciutat de Santiago de Cuba, de la mà de músics bohemis que recorrien la ciutat amb la seva guitarra interpretant les seves cançons a qualsevol bar o plaça, on en l'últim terç del segle XIX un compositor i guitarrista anomenat José Sánchez - Pepe-, es va convertir en el pare de la cançó trovadoresca cubana i en el primer mestre dels grans trovadors, especialment del genial Sindo Garay.

Els creadors del Movimiento de la Nueva Trova Cubana van ser un grup de músics sorgits a Cuba entre finals dels anys '50 i principis dels '60, com Pablo Milanés i Lázaro García. Van orientar les seves lletres i actituds creatives a partir de la inspiració en què es que van constituir els esdeveniments que van envoltar a la revolució Cubana de 1959.
La Nueva Trova Cubana va sorgir en un concert donat per Silvio Rodriguez, Pablo Milanés i Noel Nicola a la casa de las Américas el 18 de Febrer de 1968, i es va constituïr oficialment com a Movimiento de la Nueva Trova a la ciutat portuària de Manzanillo, el 2 de desembre de 1972.

Us presentem un excel·lent documental en tres parts sobre aquest moviment cultural, ofert pel canal Cubainformación TV.

part 1



part 2



part 3


Més informació a http://portal.trovacub.com/

.

divendres, 18 d’abril del 2008

Poesia catalana amb música a la UOC

Teresa Fèrriz Roure, de la Universitat Oberta de Catalunya, ens ha donat notícia d'una atractiva eina temàtica per a la dinamització virtual o presencial:

música de poetes

" ... un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat.

A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment) ... "

Classificat per poetes, interprets i poemes, trobem players amb les cançons completes, el poema al costat i enllaços a documentació relacionada.






Espai relacionat amb Lletra , web de literatura catalana, també de la Universitat Oberta de Catalunya .
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...