Les comparacions són odioses #1: Anna Roig i Ana Bacalhau

Les comparacions sempre són odioses? Jo penso que no. De totes maneres, no és la intenció d'aquest post. Es tracta només d'una simple i -espero que divertida i potser una mica interessant- comparativa entre dues bandes musicals contemporànies que -casualment?- s'assemblen. I molt. I si no em creieu, anem a comprovar-ho.

D'una banda tenim Deolinda, una banda portuguesa nascuda a Lisboa l'any 2006. Fins ara, han editat dos àlbums: Cançâo ao lado (2008) i Dois selos e um carimbo (2010). El grup el formen Ana Bacalhau, veu; Luis José Martins, guitarres i veu; Pedro da Silva Martins, guitarra clàssica i veu; i Zé Pedro Leitâo, contrabaix i veu. A la base de les seves composicions s'hi endevinen sempre influències de la música tradicional portuguesa.

Deolinda

Per altra banda, tenim Anna Roig i l'Ombre de ton chien, una banda catalana nascuda a Vilafranca del Penedès l'any 2009. Fins ara, han editat dos àlbums: Anna Roig i l'Ombre de ton chien (2009) i Bigotis (2011). El grup el formen: Anna Roig, veu; Carles Sanz, piano; Magí Batalla, guitarres; Carles Munts, contrabaix i baix elèctric; Ricard Parera, bateria. A la base de les seves composicions s'hi endevina sovint la influència de la música popular francesa.

Anna Roig i l'Ombre de ton chien

Qui és qui? Ana Bacalhau i Anna Roig.

No em podeu negar que la semblança física és evident. I què me'n dieu de la posada en escena tan teatral de les seves cançons?

Anna Roig interpreta Fais-moi mal Johnny


Ana Bacalhau interpreta Garçonete da casa de fado

I per si encara dubteu, us he triat dues cançons molt concretes (amb clara intenció, és clar):

Anna Roig i l'Ombre de ton chien interpreta La senyora tímida

És la història d'una dona a qui la timidesa no deixa expressar tot allò que ella voldria. I a les nits, hi somia.

A la nit, la senyora tímida, somia que no ho és,
Que damunt d’un escenari canta i balla pels demés,
Però al matí fins i tot dubta per sortir a passejar
Per si es troba un conegut i ella l’ha de saludar.

Quan està sola voldria poder estar amb algú,
Quan hi ha algú tot l’intimida, l’aire és tens i el soroll mut.
Guarda en un calaix amb balda tot el que voldria dir,
Pesen sobre les espatlles els seus somnis i desigs.

(La lletra sencera a Viasona)

Deolinda interpreta Nâo sei falar de amor

És la història d'un home a qui la timidesa no deixa declarar-se a la veïna i, en comptes de parlar-li d'amor, sempre li acaba parlant del temps.

E soubesse eu artifícios
de falar sem o dizer
não ia ser tão difícil
revelar-te o meu querer...

A timidez ata-me a pedras
e afunda-me no rio
quanto mais o amor medra
mais se afoga o desvario...

(Lletra sencera aquí)

Ara també podem jugar a buscar les diferències. Però això ja us ho deixo a vosaltres i, de pas, us garanteixo que escoltareu molt bones composicions. En això sí que són dues bandes idèntiques!!!

• Anna Roig i l'Ombre de ton chien al MySpace i al catàleg de les biblioteques públiques: Argus i Aladí.

• Deolinda al MySpace i al catàleg de les biblioteques públiques: Argus i Aladí.

La Discoteca d'AMPLI, XLVIII: Deolinda

Abans no se'n vagin per l'Europa més fadista (Holanda i Alemanya), els hem tingut aquí, aô vivo, al Mercat de Música Viva de Vic. I si no ens visiten aquest 2010 ... almenys ens quedarà el seu primer disc "Cançâo ao lado", un dels millors discs de l'any 2009, de ben segur. Serien tal vegada, salvant totes les distàncies geogràfiques i musicals, una mica així com els Manel de Portugal? En fi, per mi han estat un dels millors descobriments musicals de l'any passat.

Una genial presentació del grup i del disc:

Deolinda són: Ana Bacalhau, veu; Pedro da Silva Martins, composició, textos, guitarra clàssica i veu; Luís José Martins, guitarra clàsica, ukelele, cavaco, guitalele, guitarra braguesa i veu; i Zé Pedro Leitâo, contrabaix i veu.

El projecte musical Deolinda neix el 2006, quan els músics Pedro da Silva i Luís José Martins conviden la vocalista Ana Bacalhau a cantar algunes cançons que havien composat. I ben aviat Zé Pedro Leitão, contrabaixista i actual marit de la solista, se suma a la banda per formar el quartet més original de folk portuguès dels darrers temps.

Deolinda s'inspira en el fado i la música popular portuguesa, tot i que també té tocs de música brasilera, jazz i pop. Les lletres expliquen la vida quotidiana i la manera de ser de diversos personatges portuguesos (tot i que poden ser també universals). Sempre són lletres plenes d'ironia i sentit de l'humor, amb tendència a riure's dels propis clixés i tòpics culturals i musicals.

El nom de la banda és un nom propi femení i es refereix a un personatge de ficció creat pel mateix grup que protagonitza bona part de les cançons: una noia soltera, poc atractiva, que viu a a Lisboa i pateix diversos mals d'amor ... sí, podria ser un bon fado.

Una bona recomanació per a les col·leccions de totes les biblioteques que estimin les músiques tradicionals lliures de prejudicis.

Web de Deolinda.
Deolinda a Myspace.
Deolinda a Youtube.

Enviat per Marta
mediatecabanyoles.blogspot.com