Si hi ha un element comú entre un jove de Moscou i un altre de Buenos Aires probablement sigui l'afició per la música.
La història ens ensenya que a partir dels anys 50 els joves han estat el grup social que ha impulsat els canvis més influents en la música popular.
Actualment, quan sembla que tot s'ha inventat i refet mil vegades, els joves segueixen sent grans consumidors de música. Però, com no podia ser d'altra forma, les coses han canviat molt al llarg d'aquest mig segle: ara la música ja no és necessàriament un signe de contrast generacional, autoafirmació personal i rebel·lia. En aquest sentit és evident el triomf de les estratègies comercials uniformitzadores de les grans discogràfiques, que fa -per exemple- que pares i fills comparteixin preferències musicals basades en radiofórmules i que siguin d'ús comú eufemismes com "música normal" o "una mica de tot".
Com sabem, aquest triomf va de baixa perquè els números canten: els joves i no tan joves ja no compren tants CD com abans. Un dels motius podria ser que els propis editors no han mostrat mai interès en crear amb els seus productes el que en el camp de l'economia s'anomena valor afegit. L'aparició i consolidació de les xarxes P2P està fent desaparèixer un model de negoci basat en l'obtenció de desmesurats beneficis per la venda en CD d'uns productes prefabricats que el públic ara pot obtenir fàcilment només pel cost de la seva connexió a Internet. Per tant, l'ús de la xarxa ha tendit a igualar el valor real amb l'artístic d'aquests productes. En la majoria dels casos l'usuari no percep amb claredat que si fa descàrregues P2P possiblement estigui infringint la legislació sobre drets d'autor i tampoc concedeix un valor determinant al fet que descarregant música protegida no disposarà del treball original del músic en un format o suport d'àudio de qualitat. Tant és: el públic ja no necessita pagar per una còpia d'un treball original que sap -sigui de forma inconscient o no- que de cap de les maneres val els 15-25 euros que havia estat pagant fins aleshores.
I és que en aquest estat de coses hi influeixen un conjunt de factors que -a priori- no tenen massa a veure amb la música: l'economia i els interessos empresarials, la política, la sociologia, l'educació, la família, etc. Veurem com es resoldrà tot aquest tema... la nova ministra de Cultura provinent del ram del cinema acaba de fer aquestes declaracions: "Los internautas no deben tener miedo, la web es imparable".
Per acabar us apuntem alguns documents a l'entorn d'aquest tema.
En primer lloc un petit reportatge emès fa uns dies a Catalunya Ràdio. Amb testimonis de primera mà, tal com raja.
En segon lloc, un complet informe preparat per l'Instituto de la Juventud amb el títol Jóvenes entre sonidos: Hábitos, gustos y referentes musicales. L'informe mostra que també existeix, com és natural, jovent amb altres gustos fora de les radiofórmules.
En tercer lloc, un post surrealista trobat navegant a la deriva: ¿Como se diferencian los jovenes a travez de la musica?
Fins aviat!
