Enguany sí que podem celebrar amb normalitat el Dia de la Dona Treballadora. El vuit de març, però, no deixa de reivindicar el que és una enorme anormalitat: que les dones haguem de sortir a reclamar drets fonamentals, igualtat salarial i d'oportunitats i respecte per les nostres vides un any més. Des de l'Ampli ens sumem a les reivindicacions feministes amb una banda sonora composada per dones.
Les reivindicacions de les dones tenen un llarg recorregut històric
Director Wilkins
tUnE-yArDs -"Nikki Nack"
Potser hi ha discos que no es poden entendre. No són la suma de les seves parts, no són una col·lecció de cançons, no són un cocktail d'influències. Per què s'hauria d'entendre la música? Potser n'hi ha prou amb deixar que faci la seva feina amb la nostra sensibilitat i acceptar-la com és: ella mateixa. Això és el que ens va passar amb "Nikki Nack", l'obra on Merril Garbus i la seva parella (el baixista Nate Breener) deixaven anar les cançons com feres escapades d'un zoològic. La personalitat de Merril -freak, expansiva, singularíssima- s'imposa al llarg del disc amb una força pròpia dels moments únics. Hi ha alguna cosa tel·lúrica, quelcom de festa enmig de l'apocalipsi, una cel·lebració "malgrat tot". Merril Garbus, dona fora de qualsevol estereotips vell o modern, és l'anfitriona dins una parranda afroamericana extranyíssima. Al final ja no només hem renunciat a entendre el disc, sinó que hem renunciat a entendre'ns a nosaltres i d'alguna manera tot és millor.
Water Fountain
Merrill Garbus
Portada del disc
Fonti
Can't Find My Way Home (Blind Faith) - Rachael Price | Live from Here with Chris ThileJazz, blues i cordes blanques troben aixopluc sota el paraigua de l' Americana en l'avellutada veu de Rachael Price en una preciosa versió del clàssic de Blind Faith.
Lo Jaume
Perquè si, perquè porto cert temps captivat pels seus efluvis musicals i perquè son cinc veus extraordinàries i molt conscients del que canten. Us convido a fer un pont entre Llatinoamèrica i Euskadi: de Natalia i Catalina, cap a Josene, Uxue, i Izaro. Una personal manera de tractar el folk i les seves arrels populars cap noves fronteres.
Natalia LaFourcade - Canto por México
De la sempre rotunda melancolia Mexicana ens arriba la meravellosa Natalia Lafourcade, incansable i genuïna aquesta adaptació dels seus Canto por México a un espectacle musical cantat per ella mateixa.
Natalia LaFourcade
De l'acolorida Colòmbia ens arriba el grup Monsieur Periné, liderat per la veu de la Catalina Garcia en aquesta barreja de folk, pop, jazz tant optimista i necessària: Bailar contigo.
Creuem el pont i arribem a Euskalerria. La biscaïna Izaro Andrés ens fa ballar amb la desimboltura i la follia de la joventut: La felicidad.
Izaro Andrés
Els bilbaïns Huntza amb Josene Araskistain a l’acordió i la Uxue Amonarriz a la veu fan una demostració de força i sensibilitat, amb aquest himne que ens anima a fer kilòmetres costa avall o a superar les adversitats segons es miri: Aldapan gora
Huntza, tot just abans de la manifestació del 8 de març de 2016 va publicar la cançó Harro Gaude: un homenatge a les primeres dones que van pujar als escenaris, el tema de seguida es va fer molt popular.
Manifestació del 8 de març
I un bonus track de
Huntza amb
Mafalda, la cantant de
Tremenda Jauría.
Tremenda Jauría i Mafalda al Razz
Dra. Goldfoot
El quart disc de la rapera britànica d'ascendència nigeriana és un cant d'admiració a les dones en general i a la dona negra en concret. A Sometimes I Might Be An Introvert hi ha soul, funk, confessions i una declaració de valors i principis feministes.
Portada del disc
Ja només pels directes que fa, ja sigui a Salt o Barcelona,
Marga Mbande ja es una "jefa". Propera tan a dalt com a baix l'escenari, no té cap problema a compartir pista de ball després de les seves actuacions. Foteu-li una orella al seu
Afromantik EP, que en paraules de la mateixa
Marga, s'engloba
dins el que es coneix com afrobeat (el d'ara) i cada cançó de l'EP toca un "pal".
Marga Mbande
BONUS TRACK
